Barcino

Context històric

Abans dels romans, la zona era habitada pels laietans (Laietani), un poble iber que vivia en nuclis petits als cims de la Serralada Litoral, com el Puig Castellar o el Turó de la Rovira, sense un centre dominant. Les seves monedes porten la llegenda laieśken, que es llegeix com «dels laietans». No s’ha localitzat cap ciutat anomenada Laie.

La colònia es va fundar en època d’August, cap al 15-10 aC segons el MUHBA i l’Ajuntament, en relació amb el viatge de l’emperador a Hispània (15-13 aC) després de les guerres càntabres. L’Enciclopèdia Catalana diu que es va fundar per assentar-hi veterans d’aquestes guerres.

El seu nom oficial, segons la placa dels seviri Augustales (IRC IV 76), era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Iulia i Augusta al·ludeixen a la gens Iulia i a August. Plini el Vell (NH 3.22) és el primer que l’anomena colònia: «In ora autem colonia Barcino, cognomine Faventia».

Era una colònia de dret romà i, segons el MUHBA, l’única amb aquest rang entre les petites ciutats de la costa entre Emporiae i Tàrraco, amb privilegis fiscals. Vivia del vi laietà que produïen les vil·les del pla entre el Besòs i el Llobregat. S’exportava en àmfores Pascual 1, sobretot a la Gàl·lia, i després en Dressel 2-4, sobretot a Roma i Òstia.

A l’antiguitat tardana va guanyar pes polític. El rei got Ataülf, casat amb Gal·la Placídia a Narbona el 414, es va instal·lar a Bàrcino i hi va ser assassinat el 415. A la ciutat s’hi van celebrar concilis el 540 i el 599.

Estructura urbanística

Bàrcino ocupava el mont Tàber, una petita elevació a tocar del mar (16,9 m). El recinte, d’unes 10,4 ha, tenia una planta aproximadament rectangular amb els angles aixamfranats.

Muralla. La muralla fundacional, d’uns 1.135 m de perímetre, es va construir en època d’August. Al Baix Imperi s’hi va adossar una segona muralla, d’uns 1.315 m i 76 torres segons el MUHBA, que només s’apartava del traçat antic al castellum del costat de mar, vora la Porta de Mar.

Eixos i portes. La retícula no està orientada als punts cardinals. El decumanus maximus anava de nord-oest a sud-est (c/ del Bisbe, c/ de la Ciutat, c/ del Regomir) i el cardo maximus, de nord-est a sud-oest (c/ de la Llibreteria, c/ del Call). Es creuaven prop de la plaça de Sant Jaume. Les quatre portes se situaven a la plaça Nova (Porta Decumana, segons la denominació emprada a les PAU de 2024), la plaça de l’Àngel, el c/ del Regomir (Porta de Mar) i el final del c/ del Call.

Fòrum i temple. El fòrum, una plaça porticada presidida pel temple, era prop de la cruïlla dels eixos, a la part més alta del mont Tàber.

Aqüeducte. Arribava a la porta de la plaça Nova, al costat de muntanya.

Fora de la muralla hi havia les necròpolis, al llarg dels camins, i el port, que no s’ha localitzat.

Edificis públics

Temple. El temple conegut tradicionalment com a temple d’August era hexàstil i perípter i s’alçava sobre un podi d’uns 3 m, al c/ del Paradís 10, el punt més alt de la ciutat. Es data a finals del segle I aC. Tot i la denominació tradicional, la seva dedicació a August no està demostrada. En queden 4 columnes corínties d’uns 9 m i part del podi, al pati del Centre Excursionista de Catalunya. Domènech i Montaner va restaurar les columnes i el podi a principis del segle XX (visibles des del 1905); la quarta columna, que era a la plaça del Rei, la va afegir Adolf Florensa a mitjan segle.

Fòrum. La interpretació tradicional el situa entre la plaça de Sant Jaume i la catedral, amb basílica i cúria, de les quals no es coneixen restes. El 24 de febrer de 2026 es va presentar la troballa del seu paviment fundacional sota el Gran Hotel Barcino (c/ Hèrcules 3), excavat per Jordi Amorós amb Xavier Maese (Servei d’Arqueologia). Són lloses de pedra de Montjuïc de fins a 149 × 118 cm, a 2,5 m de fondària, datades el 15-10 aC. També hi van aparèixer més de 150 fragments de marbre, monedes i un pedestal del llibert L. Licinius Secundus (segle II). La conclusió de l’equip és que el fòrum era paral·lel al decumanus maximus (eix mar-muntanya) i no al cardo maximus: un gir de 90°. Faria uns 80 × 70 m, entre el c/ de la Pietat i l’hotel, i entre el c/ del Bisbe i el c/ de la Freneria, i el temple podria mirar al mar. La Generalitat i l’Ajuntament donen suport a la proposta.

El 24 de març de 2026, en un debat al Born, Amorós va recordar que Pujades (1595), Duran i Sanpere (1954) i Orengo i Cortés (2008/2014) ja havien proposat un gir semblant. Isabel Rodà va respondre que el paviment no és concloent, perquè no s’hi va documentar ceràmica associada i l’estratigrafia està desmantellada. És una hipòtesi amb suport institucional, no un consens. Les restes quedaran al menjador de l’hotel, amb visites guiades periòdiques.

Termes. A la plaça de Sant Miquel hi va haver unes grans termes de la primera meitat del segle II dC. Se solen relacionar amb les que van donar L. Minicius Natalis i el seu fill cap al 125 (CIL II 4509), la inscripció de les quals es va trobar allà. Fora de la muralla, vora la Porta de Mar, hi havia les termes portuàries del Pati Llimona (segles I-II, més de 1.500 m²).

Aqüeducte. El MUHBA en parla de dos, un del Besòs i un altre de Collserola; Orengo i Miró (2011) en proposen un de sol, des de Montcada. En queden fonaments a l’av. de la Catedral i arcs a la plaça Nova (reconstruït el 1958) i al c/ Duran i Bas.

Espectacles. No hi ha proves de teatre, amfiteatre ni circ.

Conjunt episcopal. Entre els segles IV i VII es va formar a l’angle nord del recinte, amb baptisteri, basílica, palau episcopal i església cruciforme, sota la catedral i la plaça del Rei.