Lèxic dels autors
Les 200 paraules més freqüents de Cèsar, Suetoni i Livi, amb l’enunciat i frases reals traduïdes.
Les 200 paraules de contingut més freqüents de l’autor, comptades als seus textos complets (PHI) amb un lematitzador i revisades a mà. No inclouen paraules gramaticals (pronoms, preposicions, conjuncions, sum…) ni noms propis. Les frases són reals, amb la referència; la traducció és de Graeca Cicada.
Busques una altra paraula? Consulta-la al diccionari llatí →
Cèsar · Guerra de les Gàl·lies (I-VII) i Guerra civil · 200 paraules
- 1res, rei f.cosa, afer, fet; situació735
res, rei f.
cosa, afer, fet; situacióSese habere quasdam res quas ex communi consensu ab eo petere vellent.
(Van dir) que tenien certs afers que, de comú acord, li volien demanar.
Cèsar, BG 1, 30, 4
Nam ubicumque maior atque inlustrior incidit res, clamore per agros regionesque significant;
Perquè on sigui que passa un fet més important i notable, l’anuncien a crits pels camps i les comarques.
Cèsar, BG 7, 3, 2
Iamque Caesaris in Hispania res secundae in Africam nuntiis ac litteris perferebantur.
I ja els èxits de Cèsar a Hispània s’anaven coneixent a l’Àfrica per missatgers i cartes.
Cèsar, BC 2, 37, 2
- 2locus, -i m. (pl. loca, -orum n.)lloc, indret; posició479
locus, -i m. (pl. loca, -orum n.)
lloc, indret; posicióHae celeriter ignem comprehenderunt et venti magnitudine in omnem castrorum locum distulerunt.
Aquestes van agafar foc de seguida i, per la força del vent, el van estendre a tot el campament.
Cèsar, BG 5, 43, 2
Nostri cum undique premerentur, sex et quadraginta centurionibus amissis deiecti sunt loco.
Els nostres, com que eren acorralats per totes bandes, van perdre quaranta-sis centurions i van ser desallotjats de la seva posició.
Cèsar, BG 7, 51, 1
Hanc uterque si adversariorum copiae transire conarentur, expectabat, quo aequiore loco proelium committeret.
Cadascú esperava que les tropes de l’adversari intentessin travessar-lo, per entaular combat en un lloc més favorable.
Cèsar, BC 2, 34, 1
- 3castra, -orum n. pl.campament478
castra, -orum n. pl.
campamentHic locus aequum fere spatium a castris utriusque, Ariovisti et Caesaris, aberat.
Aquest lloc distava gairebé el mateix dels campaments de tots dos, Ariovist i Cèsar.
Cèsar, BG 1, 43, 1
Prima luce hostium equitatus ad castra accedit proeliumque cum nostris equitibus committit.
A trenc d’alba la cavalleria enemiga s’acosta al campament i entaula combat amb els nostres genets.
Cèsar, BG 5, 50, 4
Quibus rebus cognitis media nocte silentio profectus ad hostium castra mane pervenit.
Coneguts aquests fets, va partir a mitjanit en silenci i va arribar de matinada al campament enemic.
Cèsar, BG 7, 18, 2
- 4magnus, -a, -um (comp. maior, sup. maximus)gran, important459
magnus, -a, -um (comp. maior, sup. maximus)
gran, importantItaque re frumentaria, quam celerrime potuit, comparata magnis itineribus ad Ariovistum contendit.
Així doncs, reunit el blat tan de pressa com va poder, va marxar a grans jornades cap a Ariovist.
Cèsar, BG 1, 37, 5
Magnus ibi numerus pecoris repertus multique in fuga sunt comprehensi atque interfecti.
Allà es va trobar una gran quantitat de bestiar i molts van ser capturats i morts en la fugida.
Cèsar, BG 5, 21, 6
Frumenti vim maximam ex Thessalia Asia Aegypto Creta Cyrenis reliquisque regionibus comparaverat.
Havia reunit una quantitat enorme de blat de Tessàlia, Àsia, Egipte, Creta, Cirene i les altres regions.
Cèsar, BC 3, 5, 1
- 5facio, -is, -ere, feci, factumfer407
facio, -is, -ere, feci, factum
ferPaucae ultimae nationes anni tempore confisae, quod hiems suberat, id facere neglexerunt.
Uns pocs pobles molt llunyans, confiats en l’estació de l’any perquè s’acostava l’hivern, van deixar de fer-ho.
Cèsar, BG 3, 27, 2
Cum illi orbe facto sese defenderent, celeriter ad clamorem hominum circiter milia sex convenerunt.
Com que ells, formant un cercle, es defensaven, de seguida van acudir a la cridòria uns sis mil homes.
Cèsar, BG 4, 37, 2
Debere utrumque pertinaciae finem facere et ab armis discedere neque amplius fortunam periclitari.
(Deia que) tots dos havien de posar fi a la seva obstinació, deixar les armes i no posar més a prova la fortuna.
Cèsar, BC 3, 10, 3
- 6pars, partis f.part; costat353
pars, partis f.
part; costatQuorum pars aperto latere legiones circumvenire, pars summum castrorum locum petere coepit.
Una part d’ells va començar a envoltar les legions pel flanc descobert, l’altra a dirigir-se a la part més alta del campament.
Cèsar, BG 2, 23, 5
Caesar ad utramque partem pontis firmo praesidio relicto in fines Sugambrorum contendit.
Cèsar, deixant una forta guarnició a banda i banda del pont, es va dirigir al territori dels sigambres.
Cèsar, BG 4, 18, 2
Cuius operis maxima parte effecta eodem fere tempore missi ad Pompeium revertuntur.
Acabada la major part d’aquesta obra, gairebé al mateix temps tornen els qui havien estat enviats a Pompeu.
Cèsar, BC 1, 18, 6
- 7hostis, -is m.enemic (públic, en guerra)353
hostis, -is m.
enemic (públic, en guerra)Equites nostri cum funditoribus sagittariisque flumen transgressi cum hostium equitatu proelium commiserunt.
Els nostres genets, amb els foners i els arquers, van travessar el riu i van entaular combat amb la cavalleria enemiga.
Cèsar, BG 2, 19, 4
Quae res et hostes ad insequendum tardabat et nostros spe auxilii confirmabat.
Això frenava els enemics en la persecució i donava ànims als nostres amb l’esperança d’ajuda.
Cèsar, BG 7, 67, 4
Quorum primum impetum equites hostium non tulerunt, sed admissis equis ad suos refugerunt;
Els genets enemics no van resistir la seva primera càrrega, sinó que a galop desbocat es van refugiar amb els seus.
Cèsar, BC 2, 34, 3
- 8miles, militis m.soldat348
miles, militis m.
soldatMilites e loco superiore pilis missis facile hostium phalangem perfregerunt.
Els soldats, llançant els pilums des d’una posició més alta, van trencar fàcilment la falange dels enemics.
Cèsar, BG 1, 25, 2
Modo conscripti atque usus militaris imperiti ad tribunum militum centurionesque ora convertunt;
Acabats d’allistar i inexperts en la pràctica militar, giren la mirada cap al tribú dels soldats i els centurions.
Cèsar, BG 6, 39, 2
Hac habita oratione exposcentibus militibus et studio pugnae ardentibus tuba signum dedit.
Després de pronunciar aquest discurs, com que els soldats ho reclamaven i cremaven de desig de lluitar, va donar el senyal amb la trompeta.
Cèsar, BC 3, 90, 3
- 9legio, -onis f.legió331
legio, -onis f.
legióIpse interim in colle medio triplicem aciem instruxit legionum quattuor veteranarum;
Ell, mentrestant, a mig turó va formar una triple línia amb quatre legions de veterans.
Cèsar, BG 1, 24, 2
Ad hunc modum distributis legionibus facillime inopiae frumentariae sese mederi posse existimavit.
Repartides d’aquesta manera les legions, va pensar que podria remeiar amb la màxima facilitat la manca de blat.
Cèsar, BG 5, 24, 6
Nam si legiones in provinciam arcesseret, se absente in itinere proelio dimicaturas intellegebat;
Perquè si feia venir les legions a la província, comprenia que en la seva absència haurien de combatre durant la marxa.
Cèsar, BG 7, 6, 3
- 10dies, -ei m. (y f.)dia330
dies, -ei m. (y f.)
diaAriovistus his omnibus diebus exercitum castris continuit, equestri proelio cotidie contendit.
Ariovist, durant tots aquests dies, va mantenir l’exèrcit al campament i va combatre cada dia amb la cavalleria.
Cèsar, BG 1, 48, 4
Diebus decem, quibus materia coepta erat comportari, omni opere effecto exercitus traducitur.
Als deu dies de començar a transportar la fusta, acabada tota l’obra, l’exèrcit travessa (el riu).
Cèsar, BG 4, 18, 1
At plerique existimant, si acrius insequi voluisset, bellum eo die potuisse finiri.
Però la majoria pensa que, si l’hagués volgut perseguir amb més empenta, la guerra s’hauria pogut acabar aquell dia.
Cèsar, BC 3, 51, 3
- 11habeo, -es, -ere, -ui, -itumtenir; considerar; (dilectum habere) fer una lleva315
habeo, -es, -ere, -ui, -itum
tenir; considerar; (dilectum habere) fer una llevaOmnes Galliae civitates ad se oppugnandum venisse ac contra se castra habuisse;
(Deia que) tots els pobles de la Gàl·lia havien vingut a atacar-lo i havien acampat contra ell.
Cèsar, BG 1, 44, 3
His autem omnibus druidibus praeest unus, qui summam inter eos habet auctoritatem.
Al capdavant de tots aquests druides hi ha un de sol, que té la màxima autoritat entre ells.
Cèsar, BG 6, 13, 8
Non desistit tamen atque in agris habet dilectum egentium ac perditorum.
Tanmateix, no es rendeix i fa una lleva als camps entre els necessitats i els arruïnats.
Cèsar, BG 7, 4, 3
- 12navis, -is f.nau, vaixell277
navis, -is f.
nau, vaixellNaves totae factae ex robore ad quamvis vim et contumeliam perferendam;
Les naus estaven fetes completament de roure, per suportar qualsevol cop o violència.
Cèsar, BG 3, 13, 3
Tum nostri cohortati inter se, ne tantum dedecus admitteretur, universi ex navi desiluerunt.
Aleshores els nostres, animant-se els uns als altres a no permetre aquest deshonor, van saltar tots de la nau.
Cèsar, BG 4, 25, 5
Contra haec Pompeius naves magnas onerarias, quas in portu Brundisino deprehenderat, adornabat.
Davant d’això, Pompeu equipava grans naus de càrrega que havia capturat al port de Bríndisi.
Cèsar, BC 1, 26, 1
- 13exercitus, -us m.exèrcit276
exercitus, -us m.
exèrcitQuos cum apud se in castris Ariovistus conspexisset, exercitu suo praesente conclamavit:
Quan Ariovist els va veure al seu campament, va cridar en presència del seu exèrcit:
Cèsar, BG 1, 47, 6
Caesar cognito consilio eorum ad flumen Tamesim in fines Cassivellauni exercitum duxit;
Cèsar, conegut el seu pla, va conduir l’exèrcit fins al riu Tàmesi, al territori de Cassivel·laune.
Cèsar, BG 5, 18, 1
An paenitet vos, quod salvum atque incolumem exercitum nulla omnino navi desiderata traduxerim?
O és que us sap greu que hagi portat l’exèrcit sa i estalvi sense perdre ni una sola nau?
Cèsar, BC 2, 32, 12
- 14mitto, -is, -ere, misi, missumenviar; llançar271
mitto, -is, -ere, misi, missum
enviar; llançarMittuntur etiam ad eas civitates legati quae sunt citerioris Hispaniae finitimae Aquitaniae;
S’envien també ambaixadors als pobles de la Hispània Citerior veïns d’Aquitània.
Cèsar, BG 3, 23, 3
Mittuntur ad Caesarem confestim a Cicerone litterae, magnis propositis praemiis, si pertulissent;
Ciceró envia de seguida una carta a Cèsar, prometent grans recompenses si la feien arribar.
Cèsar, BG 5, 40, 1
Misso ad vesperum senatu omnes, qui sunt eius ordinis, a Pompeio evocantur.
Dissolt el senat al vespre, Pompeu convoca tots els qui pertanyen a aquest ordre.
Cèsar, BG 1, 3, 1
- 15video, -es, -ere, vidi, visum (pas. videor: parecer)veure; (pas.) semblar254
video, -es, -ere, vidi, visum (pas. videor: parecer)
veure; (pas.) semblarIpse autem Ariovistus tantos sibi spiritus, tantam arrogantiam sumpserat, ut ferendus non videretur.
Però el mateix Ariovist s’havia omplert de tant d’orgull i tanta arrogància que semblava insuportable.
Cèsar, BG 1, 33, 5
Tum fumi incendiorum procul videbantur, quae res omnem dubitationem adventus legionum expulit.
Aleshores es veia de lluny el fum dels incendis, cosa que va dissipar tot dubte sobre l’arribada de les legions.
Cèsar, BG 5, 48, 10
Huc addunt pauca rei confirmandae causa, ut de compositione acturi viderentur.
Hi afegeixen unes poques coses per donar credibilitat a l’afer, perquè semblés que anaven a tractar d’un acord.
Cèsar, BC 3, 15, 6
- 16causa, -ae f. (causa + gen.: por, a causa de)causa, motiu; (causa + gen.) per, a causa de245
causa, -ae f. (causa + gen.: por, a causa de)
causa, motiu; (causa + gen.) per, a causa deOb eas causas ei munitioni, quam fecerat, T. Labienum legatum praefecit;
Per aquests motius va posar al capdavant de la fortificació que havia fet el llegat Tit Labiè.
Cèsar, BG 1, 10, 3
Germanico bello confecto multis de causis Caesar statuit sibi Rhenum esse transeundum.
Acabada la guerra amb els germans, Cèsar va decidir per molts motius que havia de travessar el Rin.
Cèsar, BG 4, 16, 1
Admiratus quaerit ex perfugis causam, quorum magnus ad eum cotidie numerus confluebat.
Sorprès, pregunta la causa als desertors, dels quals cada dia en venia un gran nombre.
Cèsar, BG 7, 44, 2
- 17bellum, -i n.guerra244
bellum, -i n.
guerraIus esse belli, ut qui vicissent, iis quos vicissent, quemadmodum vellent, imperarent;
(Deia que) era dret de guerra que els vencedors governessin els vençuts com volguessin.
Cèsar, BG 1, 36, 1
Hic quantum in bello Fortuna possit et quantos adferat casus, cognosci potuit.
Aquí es va poder comprovar quant pot la Fortuna a la guerra i quants atzars porta.
Cèsar, BG 6, 35, 2
Cognitis iis rebus quae sunt gestae in citeriore Hispania, bellum parabat.
Conegut el que havia passat a la Hispània Citerior, preparava la guerra.
Cèsar, BC 2, 18, 6
- 18oppidum, -i n.ciutat (emmurallada), plaça forta240
oppidum, -i n.
ciutat (emmurallada), plaça fortaHuc Caesar magnis nocturnis diurnisque itineribus contendit occupatoque oppido ibi praesidium conlocat.
Cèsar hi va marxar a grans jornades de dia i de nit i, presa la ciutat, hi va col·locar una guarnició.
Cèsar, BG 1, 38, 7
Cenabenses paulo ante mediam noctem silentio ex oppido egressi flumen transire coeperunt.
Els de Cènabum van sortir en silenci de la ciutat poc abans de mitjanit i van començar a travessar el riu.
Cèsar, BG 7, 11, 7
Conventum Salonis cum neque pollicitationibus neque denuntiatione periculi permovere posset, oppidum oppugnare instituit.
Com que no podia convèncer els ciutadans de Salona ni amb promeses ni amb amenaces, es va posar a assetjar la ciutat.
Cèsar, BC 3, 9, 2
- 19iter, itineris n.camí; marxa, viatge229
iter, itineris n.
camí; marxa, viatgeIllud se polliceri et iure iurando confirmare, tutum iter per suos fines daturum.
(Va dir) que prometia i confirmava amb jurament que donaria pas segur pel seu territori.
Cèsar, BG 5, 27, 10
His constitutis rebus omnibus suis inopinantibus quam maximis potest itineribus Viennam pervenit.
Disposades així les coses, sense que els seus s’ho esperessin, va arribar a Viena a marxes forçades.
Cèsar, BG 7, 9, 3
Sed Caesari circuitu maiore iter erat longius, adverso flumine, ut vado transire posset.
Però Cèsar tenia un camí més llarg, fent una volta riu amunt, per poder travessar-lo per un gual.
Cèsar, BC 3, 30, 4
- 20unus, -a, -um (gen. unius, dat. uni)un; sol, únic228
unus, -a, -um (gen. unius, dat. uni)
un; sol, únicSese unis Suebis concedere, quibus ne di quidem immortales pares esse possint;
(Van dir) que només eren inferiors als sueus, als quals ni els déus immortals no podien igualar.
Cèsar, BG 4, 7, 5
Si Gallia omnis cum Germanis consentiat, unam esse in celeritate positam salutem.
(Va dir) que, si tota la Gàl·lia es posava d’acord amb els germans, l’única salvació era la rapidesa.
Cèsar, BG 5, 29, 6
Debere eos Italiae totius auctoritatem sequi potius quam unius hominis voluntati obtemperare.
(Deien que) havien de seguir l’autoritat de tota Itàlia abans que obeir la voluntat d’un sol home.
Cèsar, BC 1, 35, 1
- 21civitas, -atis f.poble, estat; ciutadania228
civitas, -atis f.
poble, estat; ciutadaniaNam omnis civitas Helvetia in quattuor partes vel pagos est divisa.
Perquè tot el poble helveci està dividit en quatre parts o districtes.
Cèsar, BG 1, 12, 4
In ea civitate duo de principatu inter se contendebant, Indutiomarus et Cingetorix.
En aquell poble es disputaven el poder dos homes, Induciomar i Cingetòrix.
Cèsar, BG 5, 3, 2
Orat ne patiatur civitatem pravis adulescentium consiliis ab amicitia populi Romani deficere;
Li prega que no permeti que el poble, pels mals consells dels joves, abandoni l’amistat del poble romà.
Cèsar, BG 7, 39, 3
- 22copia, -ae f. (pl. copiae: tropas)abundància; (pl.) tropes226
copia, -ae f. (pl. copiae: tropas)
abundància; (pl.) tropesSic omnibus hostium copiis fusis armisque exutis se intra munitiones suas recipiunt.
Així, derrotades totes les tropes dels enemics i despullades de les armes, es retiren dins les seves fortificacions.
Cèsar, BG 3, 6, 3
Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt, ad Caesarem omnibus copiis contendunt.
Els gals, en saber-ho pels exploradors, abandonen el setge i marxen contra Cèsar amb totes les seves tropes.
Cèsar, BG 5, 49, 1
Potestate facta Afranius copias educit et in medio colle sub castris constituit.
Aconseguida l’ocasió, Afrani treu les tropes i les col·loca a mig turó, al peu del campament.
Cèsar, BC 1, 41, 2
- 23tempus, -oris n.temps; moment, ocasió223
tempus, -oris n.
temps; moment, ocasióNumquam ante hoc tempus exercitum populi Romani Galliae provinciae finibus egressum.
(Deia que) mai abans d’aquell moment l’exèrcit del poble romà no havia sortit dels límits de la província de la Gàl·lia.
Cèsar, BG 1, 44, 7
Ob eam causam spatia omnis temporis non numero dierum, sed noctium finiunt;
Per aquesta raó mesuren la durada de qualsevol període de temps no pel nombre de dies, sinó de nits.
Cèsar, BG 6, 18, 2
Id esse facile, quod equitatu ipsi abundent et quod anni tempore subleventur.
(Deien que) era fàcil, perquè ells tenien cavalleria en abundància i els ajudava l’estació de l’any.
Cèsar, BG 7, 14, 3
- 24cognosco, -is, -ere, -gnovi, -gnitumconèixer, assabentar-se, esbrinar214
cognosco, -is, -ere, -gnovi, -gnitum
conèixer, assabentar-se, esbrinarHis mandavit ut quae diceret Ariovistus cognoscerent et ad se referrent.
Els va encarregar que esbrinessin el que digués Ariovist i l’hi comuniquessin.
Cèsar, BG 1, 47, 5
Vercingetorix ubi de Caesaris adventu cognovit, oppugnatione desistit atque obviam Caesari proficiscitur.
Vercingetòrix, quan es va assabentar de l’arribada de Cèsar, abandona el setge i surt a l’encontre de Cèsar.
Cèsar, BG 7, 12, 1
Ita cognito hostium adventu suas naves ex portu educunt, cum Massiliensibus confligunt.
Així, coneguda l’arribada dels enemics, treuen les seves naus del port i s’enfronten als massaliotes.
Cèsar, BC 1, 57, 2
- 25eques, equitis m.genet; (pl.) cavalleria; cavaller (ordre eqüestre)204
eques, equitis m.
genet; (pl.) cavalleria; cavaller (ordre eqüestre)Equites tela coniciunt et magna cum contumelia verborum nostros ad pugnam evocant.
Els genets llancen els seus dards i, amb grans insults, provoquen els nostres a la lluita.
Cèsar, BG 5, 58, 2
Eporedorigem et Viridomarum, quos illi interfectos existimabant, inter equites versari suosque appellare iubet.
Ordena que Eporedòrix i Viridòmar, que ells creien morts, es moguin entre els genets i cridin els seus.
Cèsar, BG 7, 40, 5
Quorum primum impetum equites hostium non tulerunt, sed admissis equis ad suos refugerunt;
Els genets enemics no van resistir la seva primera càrrega, sinó que a galop desbocat es van refugiar amb els seus.
Cèsar, BC 2, 34, 3
- 26proelium, -i n.combat, batalla197
proelium, -i n.
combat, batallaEx eo proelio circiter milia hominum cxxx superfuerunt eaque tota nocte continenter ierunt.
D’aquell combat en van sobreviure uns cent trenta mil homes, que van marxar tota la nit sense parar.
Cèsar, BG 1, 26, 5
Commisso proelio diutius nostrorum militum impetum hostes ferre non potuerunt ac terga verterunt.
Entaulat el combat, els enemics no van poder resistir més l’atac dels nostres soldats i van fugir.
Cèsar, BG 4, 35, 2
Sed isdem de causis Caesar, quae supra sunt demonstratae, proelio non lacessit.
Però per aquests mateixos motius que s’han exposat abans, Cèsar no provoca el combat.
Cèsar, BC 1, 81, 2
- 27venio, -is, -ire, veni, ventumvenir, arribar197
venio, -is, -ire, veni, ventum
venir, arribarCum Caesar in Galliam venit, alterius factionis principes erant Haedui, alterius Sequani.
Quan Cèsar va arribar a la Gàl·lia, els edus estaven al capdavant d’un bàndol i els seqüans de l’altre.
Cèsar, BG 6, 12, 1
Tubero cum in Africam venisset, invenit in provincia cum imperio Attium Varum;
Quan Tuberó va arribar a l’Àfrica, va trobar a la província Ati Var amb comandament militar.
Cèsar, BC 1, 31, 2
Multi iam menses erant et hiems praecipitaverat, neque Brundisio naves legionesque ad Caesarem veniebant.
Ja havien passat molts mesos i l’hivern avançava, i no arribaven a Cèsar de Bríndisi ni les naus ni les legions.
Cèsar, BC 3, 25, 1
- 28consilium, -i n.pla, decisió; consell (reunió)191
consilium, -i n.
pla, decisió; consell (reunió)Quod plerumque iis accidere consuevit qui in ipso negotio consilium capere coguntur.
És el que sol passar als qui es veuen obligats a prendre una decisió en plena acció.
Cèsar, BG 5, 33, 1
Quo timore perterriti Galli, ne ab equitatu Romanorum viae praeoccuparentur, consilio destiterunt.
Aterrits per aquest temor, que la cavalleria romana els tallés els camins, els gals van abandonar el seu pla.
Cèsar, BG 7, 26, 5
His auctoribus temere credens consilium commutat et proelio rem committere constituit.
Refiant-se a la lleugera d’aquests informadors, canvia de pla i decideix arriscar-ho tot en una batalla.
Cèsar, BC 2, 38, 2
- 29primus, -a, -um (adv. primum, primo)primer; (adv.) en primer lloc, al principi184
primus, -a, -um (adv. primum, primo)
primer; (adv.) en primer lloc, al principiPrimum, quod vererentur, ne omni pacata Gallia ad eos exercitus noster adduceretur;
En primer lloc, perquè temien que, pacificada tota la Gàl·lia, el nostre exèrcit fos portat contra ells.
Cèsar, BG 2, 1, 2
Labienus primo vineas agere, cratibus atque aggere paludem explere atque iter munire conabatur.
Labiè al principi intentava fer avançar els mantellets, omplir el pantà amb canyissos i terra i obrir camí.
Cèsar, BG 7, 58, 1
Novitate rei Curio permotus praemittit equites, qui primum impetum sustineant ac morentur;
Alarmat per allò inesperat, Curió envia al davant els genets perquè resisteixin i frenin el primer atac.
Cèsar, BC 2, 26, 3
- 30iubeo, -es, -ere, iussi, iussumordenar, manar183
iubeo, -es, -ere, iussi, iussum
ordenar, manarPrimam et secundam aciem in armis esse, tertiam castra munire iussit.
Va ordenar que la primera i la segona línia estiguessin en armes i que la tercera fortifiqués el campament.
Cèsar, BG 1, 49, 2
Quibus pacem atque amicitiam petentibus liberaliter respondet obsidesque ad se adduci iubet.
Als qui demanen pau i amistat els respon amb generositat i ordena que li portin ostatges.
Cèsar, BG 4, 18, 3
Praeterea Ephesi a fano Dianae depositas antiquitus pecunias Scipio tolli iubebat.
A més, Escipió ordenava retirar els diners dipositats des d’antic al temple de Diana d’Efes.
Cèsar, BC 3, 33, 1
- 31numerus, -i m.nombre, quantitat174
numerus, -i m.
nombre, quantitatPlurimum inter eos Bellovacos et virtute et auctoritate et hominum numero valere:
(Deien que) entre ells els bel·lòvacs eren els més poderosos pel seu valor, el seu prestigi i el seu nombre d’homes.
Cèsar, BG 2, 4, 5
Eodem equitatus totius Galliae convenit numero milia quattuor principesque ex omnibus civitatibus.
Allà es reuneix la cavalleria de tota la Gàl·lia, quatre mil en total, i els principals de tots els pobles.
Cèsar, BG 5, 5, 3
Huc magnum numerum equorum huius belli causa in Italia atque Hispania coemptum miserat.
Hi havia enviat un gran nombre de cavalls comprats a Itàlia i a Hispània per a aquesta guerra.
Cèsar, BG 7, 55, 3
- 32mille (indecl.); pl. milia, -ium n.mil; (milia passuum) milles172
mille (indecl.); pl. milia, -ium n.
mil; (milia passuum) millesLocus erat castrorum editus et paulatim ab imo acclivis circiter passus mille.
El lloc del campament era elevat i pujava a poc a poc des de baix, unes mil passes.
Cèsar, BG 3, 19, 1
Ipse noctu progressus milia passuum circiter xii hostium copias conspicatus est.
Ell mateix va avançar de nit unes dotze milles i va albirar les tropes dels enemics.
Cèsar, BG 5, 9, 2
His constitutis rebus Haeduis Segusiavisque, qui sunt finitimi provinciae, decem milia peditum imperat;
Disposat això, exigeix als edus i als segusiaus, que són veïns de la província, deu mil soldats d’infanteria.
Cèsar, BG 7, 64, 4
- 33legatus, -i m.ambaixador; llegat (lloctinent del general)171
legatus, -i m.
ambaixador; llegat (lloctinent del general)Helvetii omnium rerum inopia adducti legatos de deditione ad eum miserunt.
Els helvecis, empesos per la manca de tot, li van enviar ambaixadors per tractar de la rendició.
Cèsar, BG 1, 27, 1
Eodem Carnutes legatos obsidesque mittunt usi deprecatoribus Remis, quorum erant in clientela;
Allà envien també els carnuts ambaixadors i ostatges, servint-se com a intercessors dels rems, dels quals eren clients.
Cèsar, BG 6, 4, 5
Haec C. Antistius Reginus et C. Caninius Rebilus legati cum duabus legionibus obtinebant.
Aquesta zona l’ocupaven els llegats Gai Antisti Regí i Gai Caní Rebil amb dues legions.
Cèsar, BG 7, 83, 3
- 34duo, duae, duodos166
duo, duae, duo
dosInde duae legiones quae proxime conscriptae erant totum agmen claudebant praesidioque impedimentis erant.
Després, dues legions que s’havien reclutat feia poc tancaven tota la columna i protegien els bagatges.
Cèsar, BG 2, 19, 3
Caesar, postquam ex Menapiis in Treveros venit, duabus de causis Rhenum transire constituit;
Cèsar, després de passar del país dels menapis al dels trèvers, va decidir travessar el Rin per dos motius.
Cèsar, BG 6, 9, 1
Duabus Agedinci legionibus atque impedimentis totius exercitus relictis ad Boios proficiscitur.
Deixant dues legions i els bagatges de tot l’exèrcit a Agedincum, es dirigeix contra els boians.
Cèsar, BG 7, 10, 4
- 35flumen, -inis n.riu163
flumen, -inis n.
riuCollis ab summo aequaliter declivis ad flumen Sabim, quod supra nominavimus, vergebat.
El turó baixava amb pendent uniforme des del cim fins al riu Sabis, que abans hem anomenat.
Cèsar, BG 2, 18, 1
Quod flumen uno omnino loco pedibus atque hoc aegre transiri potest.
Aquest riu només es pot travessar a peu per un sol lloc, i encara amb dificultat.
Cèsar, BG 5, 18, 1
Quarum interiorem campestribus ac demissis locis aqua ex flumine derivata complevit.
Va omplir el (fossat) interior, a la zona plana i baixa, amb aigua desviada del riu.
Cèsar, BG 7, 72, 3
- 36recipio, -is, -ere, -cepi, -ceptum (se recipere: retirarse)rebre, acollir; (se recipere) retirar-se163
recipio, -is, -ere, -cepi, -ceptum (se recipere: retirarse)
rebre, acollir; (se recipere) retirar-seQuibus amissis reliqui neque quo se reciperent neque quemadmodum oppida defenderent habebant.
Perdut això, als altres no els quedava ni on refugiar-se ni com defensar les seves ciutats.
Cèsar, BG 3, 16, 3
Mandubii qui eos oppido receperant, cum liberis atque uxoribus exire coguntur.
Els mandubis, que els havien acollit a la ciutat, es veuen obligats a sortir amb els seus fills i les seves dones.
Cèsar, BG 7, 78, 3
Altero Germani munitiones nostras egressi compluribus interfectis sese ad suos incolumes receperunt.
En l’altre (atac), els germans van sortir de les nostres fortificacions, en van matar molts i van tornar sans i estalvis amb els seus.
Cèsar, BC 3, 52, 2
- 37dico, -is, -ere, dixi, dictumdir149
dico, -is, -ere, dixi, dictum
dirMulta a Caesare in eam sententiam dicta sunt quare negotio desistere non posset;
Cèsar va dir moltes coses en aquest sentit, explicant per què no podia abandonar l’afer.
Cèsar, BG 1, 45, 1
Erat una cum ceteris Dumnorix Haeduus, de quo a nobis antea dictum est.
Amb els altres hi havia l’edu Dúmnorix, de qui ja hem parlat abans.
Cèsar, BG 5, 6, 1
Equidem me Caesaris militem dici volui, vos me imperatoris nomine appellavistis.
Jo vaig voler que em diguessin soldat de Cèsar; vosaltres m’heu donat el títol de general.
Cèsar, BC 2, 32, 14
- 38equitatus, -us m.cavalleria147
equitatus, -us m.
cavalleriaMagnum numerum equitatus suo sumptu semper alere et circum se habere;
(Va dir que) mantenia sempre a càrrec seu un gran nombre de genets i els tenia al seu voltant.
Cèsar, BG 1, 18, 5
Qua re nuntiata Caesar omnem ex castris equitatum suis auxilio misit.
Anunciat això, Cèsar va enviar tota la cavalleria del campament en ajuda dels seus.
Cèsar, BG 4, 37, 2
At equitatus hostium ab utroque cornu circumire aciem nostram et aversos proterere incipit.
Però la cavalleria enemiga comença a envoltar la nostra línia per totes dues ales i a atropellar-la per l’esquena.
Cèsar, BC 2, 41, 5
- 39longus, -a, -um (adv. longe: lejos; mucho)llarg; (adv. longe) lluny, de molt142
longus, -a, -um (adv. longe: lejos; mucho)
llarg; (adv. longe) lluny, de moltSi id non fecissent, longe his fraternum nomen populi Romani afuturum.
(Va dir que), si no ho feien, el títol de germans del poble romà seria molt lluny d’ells.
Cèsar, BG 1, 36, 5
Reliquam partem exercitus quod paulo aberat longius, non putat expectandam;
No creu que hagi d’esperar la resta de l’exèrcit, perquè era una mica més lluny.
Cèsar, BG 5, 46, 4
Turres vineasque ad oppugnationem urbis agere, naves longas Arelate numero xii facere instituit.
Va començar a portar torres i mantellets per al setge de la ciutat i a construir a Arle dotze naus de guerra.
Cèsar, BC 1, 36, 4
- 40summus, -a, -um (sup. de superus)el més alt, suprem; la part alta de137
summus, -a, -um (sup. de superus)
el més alt, suprem; la part alta deVelle sese de re publica et summis utriusque rebus cum eo agere.
(Va dir que) volia tractar amb ell de la república i dels interessos suprems de tots dos.
Cèsar, BG 1, 34, 1
Erat in Carnutibus summo loco natus Tasgetius, cuius maiores in sua civitate regnum obtinuerant.
Hi havia entre els carnuts un tal Tasgeci, del llinatge més alt, els avantpassats del qual havien regnat en el seu poble.
Cèsar, BG 5, 25, 1
His rebus cognitis Caesar summo studio militum ante ortum solis in castra pervenit.
Conegut això, Cèsar, amb el màxim entusiasme dels soldats, va arribar al campament abans de sortir el sol.
Cèsar, BG 7, 41, 5
- 41cohors, cohortis f.cohort (desena part d’una legió)135
cohors, cohortis f.
cohort (desena part d’una legió)Ibi praesidium ponit et in altera parte fluminis Q. Titurium Sabinum legatum cum sex cohortibus relinquit;
Hi posa una guarnició i deixa a l’altra banda del riu el llegat Quint Tituri Sabí amb sis cohorts.
Cèsar, BG 2, 5, 6
L. Cotta legatus omnes cohortes ordinesque adhortans adversum os funda vulneratur.
El llegat Luci Cota, mentre animava totes les cohorts i centúries, és ferit en plena cara per una fona.
Cèsar, BG 5, 35, 8
Quinque cohortes, quas minime firmas ad dimicandum esse existimabat, castris praesidio relinquit;
Deixa al campament com a guarnició cinc cohorts que considerava molt poc fermes per combatre.
Cèsar, BG 7, 60, 2
- 42praesidium, -i n.guarnició; protecció, defensa133
praesidium, -i n.
guarnició; protecció, defensaEo opere perfecto praesidia disponit, castella communit, quo facilius si se invito transire conarentur, prohibere possit.
Acabada aquesta obra, distribueix guarnicions i fortifica fortins, per poder impedir-los el pas si intentaven travessar contra la seva voluntat.
Cèsar, BG 1, 8, 2
Errare eos dicunt, si quicquam ab iis praesidii sperent, qui suis rebus diffidant;
(Diuen que) s’equivoquen si esperen cap protecció dels qui desconfien de la seva pròpia situació.
Cèsar, BG 5, 41, 5
Quorum oratione permotus Varus praesidium, quod introduxerat, ex oppido educit ac profugit.
Convençut pel seu discurs, Var treu de la ciutat la guarnició que hi havia introduït i fuig.
Cèsar, BC 1, 13, 2
- 43finis, -is m. (pl. fines: territorio)fi, límit; (pl.) territori132
finis, -is m. (pl. fines: territorio)
fi, límit; (pl.) territoriPublice maximam putant esse laudem quam latissime a suis finibus vacare agros.
Consideren el màxim honor per al seu poble que els camps quedin buits tan lluny com sigui possible de les seves fronteres.
Cèsar, BG 4, 3, 1
Harum ipsis rerum copiam suppetere, quod quorum in finibus bellum geratur, eorum opibus subleventur;
(Deien que) tenien abundància d’aquestes coses, perquè els ajudaven els recursos d’aquells en el territori dels quals es feia la guerra.
Cèsar, BG 7, 14, 6
Sed hunc laborem recusabat nemo, quod eum omnium laborum finem fore existimabant, si hostem Hibero intercludere et frumento prohibere potuissent.
Però ningú no refusava aquest esforç, perquè pensaven que seria la fi de tots els seus treballs si podien tallar a l’enemic el pas de l’Ebre i el blat.
Cèsar, BC 1, 68, 3
- 44opus, operis n. (opus est: es necesario)obra, treball; fortificació; (opus est) cal130
opus, operis n. (opus est: es necesario)
obra, treball; fortificació; (opus est) calSi quid ipsi a Caesare opus esset, sese ad eum venturum fuisse;
(Va dir que), si ell mateix hagués necessitat alguna cosa de Cèsar, l’hauria anat a veure.
Cèsar, BG 1, 34, 2
Nota atque instituta ratione magno militum studio paucis diebus opus efficitur.
Conegut i fixat el mètode, amb gran entusiasme dels soldats, l’obra s’acaba en pocs dies.
Cèsar, BG 6, 9, 4
Sese, cum opus esset, signum proelii daturum et quod rem postulare cognovisset imperaturum.
(Va dir que) ell donaria el senyal de combat quan calgués i donaria les ordres que veiés que exigia la situació.
Cèsar, BC 2, 40, 2
- 45superior, -ius (comp. de superus)superior, més alt; anterior130
superior, -ius (comp. de superus)
superior, més alt; anteriorIbi Ceutrones et Graioceli et Caturiges locis superioribus occupatis itinere exercitum prohibere conantur.
Allà els ceutrons, els graiocels i els caturigs, ocupant posicions més altes, intenten tallar el pas a l’exèrcit.
Cèsar, BG 1, 10, 4
Nostri, ut superioribus diebus suus cuique erat locus attributus, ad munitiones accedunt;
Els nostres s’acosten a les fortificacions, segons el lloc assignat a cadascú els dies anteriors.
Cèsar, BG 7, 81, 4
Hinc se recipere cum vellent, rursus illi ex loco superiore nostros premebant.
Quan es volien retirar d’allà, ells tornaven a assetjar els nostres des d’una posició més alta.
Cèsar, BC 1, 45, 3
- 46proficiscor, -eris, -i, profectus sumpartir, posar-se en marxa130
proficiscor, -eris, -i, profectus sum
partir, posar-se en marxaHibernis Labienum praeposuit, ipse in citeriorem Galliam ad conventus agendos profectus est.
Va posar Labiè al capdavant dels quarters d’hivern i ell va partir cap a la Gàl·lia Citerior per presidir les assemblees judicials.
Cèsar, BG 1, 54, 3
Ipse cum omnibus copiis in Morinos proficiscitur, quod inde erat brevissimus in Britanniam traiectus.
Ell mateix es posa en marxa amb totes les tropes cap al país dels morins, perquè des d’allà era més curta la travessia a Britània.
Cèsar, BG 4, 21, 3
Ille ignominia et dolore permotus palam se proficisci ad Caesarem simulavit;
Ell, ferit en el seu honor i dolgut, va fingir obertament que partia cap a Cèsar.
Cèsar, BC 3, 21, 4
- 47interficio, -is, -ere, -feci, -fectummatar130
interficio, -is, -ere, -feci, -fectum
matarQuorum magno numero interfecto Crassus ex itinere oppidum Sotiatium oppugnare coepit.
Morts un gran nombre d’ells, Cras, sense aturar la marxa, va començar a atacar la ciutat dels sociates.
Cèsar, BG 3, 21, 2
Tertium iam hunc annum regnantem inimici palam multis ex civitate auctoribus interfecerunt.
Quan ja feia tres anys que regnava, els seus enemics el van matar públicament, amb el suport de molts del seu poble.
Cèsar, BG 5, 25, 3
Principes civitatis, Eporedorix et Viridomarus, insimulati proditionis ab Romanis indicta causa interfecti sunt.
Els principals del poble, Eporedòrix i Viridòmar, acusats de traïció, van ser executats pels romans sense judici.
Cèsar, BG 7, 38, 2
- 48relinquo, -is, -ere, -liqui, -lictumdeixar, abandonar129
relinquo, -is, -ere, -liqui, -lictum
deixar, abandonarRelinquebatur una per Sequanos via, qua Sequanis invitis propter angustias ire non poterant.
Quedava un sol camí, a través del país dels seqüans, pel qual, per la seva estretor, no podien passar contra la voluntat d’aquests.
Cèsar, BG 1, 9, 1
Hoc negotio confecto Labienus revertitur Agedincum, ubi impedimenta totius exercitus relicta erant;
Acabada aquesta operació, Labiè torna a Agedincum, on s’havien deixat els bagatges de tot l’exèrcit.
Cèsar, BG 7, 62, 10
Relinquebatur Caesari nihil, nisi uti equitatu agmen adversariorum male haberet et carperet.
A Cèsar no li quedava cap altra cosa que assetjar i desgastar amb la cavalleria la columna dels adversaris.
Cèsar, BC 1, 63, 2
- 49animus, -i m.ànim, esperit; intenció; valor125
animus, -i m.
ànim, esperit; intenció; valorQua ex re futurum uti totius Galliae animi a se averterentur.
(Deien que) per això els ànims de tota la Gàl·lia s’apartarien d’ell.
Cèsar, BG 1, 20, 4
Tum, quoniam obsidione liberatum Ciceronem sciebat, aequo animo remittendum de celeritate existimabat;
Aleshores, com que sabia que Ciceró havia estat alliberat del setge, pensava que podia reduir amb calma la rapidesa.
Cèsar, BG 5, 49, 6
Cunctae earum regionum praefecturae libentissimis animis eum recipiunt exercitumque eius omnibus rebus iuvant.
Totes les prefectures d’aquelles regions el reben amb la millor disposició i ajuden en tot el seu exèrcit.
Cèsar, BC 1, 15, 1
- 50do, das, dare, dedi, datumdonar125
do, das, dare, dedi, datum
donarIta Helvetios a maioribus suis institutos esse uti obsides accipere, non dare consuerint;
(Va dir que) els helvecis havien après dels seus avantpassats a rebre ostatges, no a donar-ne.
Cèsar, BG 1, 14, 7
Quorum illi partem statim dederunt, partem ex longinquioribus locis accersitam paucis diebus sese daturos dixerunt.
En van lliurar de seguida una part; l’altra, que s’havia de portar de llocs més llunyans, van dir que la donarien en pocs dies.
Cèsar, BG 4, 27, 6
Eodem tempore clamore exaudito dat tuba signum suis Vercingetorix atque ex oppido educit.
Al mateix temps, sentida la cridòria, Vercingetòrix dona el senyal als seus amb la trompeta i els treu de la ciutat.
Cèsar, BG 7, 81, 3
- 51arma, -orum n. pl.armes125
arma, -orum n. pl.
armesEo postquam Caesar pervenit, obsides, arma, servos, qui ad eos perfugissent, poposcit.
Quan Cèsar hi va arribar, va exigir ostatges, armes i els esclaus que s’havien refugiat amb ells.
Cèsar, BG 1, 27, 3
Qua re nuntiata Caesar celeriter sarcinas conferri, arma expediri iussit.
Anunciat això, Cèsar va ordenar amuntegar de seguida els bagatges i preparar les armes.
Cèsar, BG 7, 18, 4
Et prima et secunda acies in armis, ut ab initio constituta erat, permanebat;
La primera i la segona línia continuaven en armes, tal com s’havia disposat des del principi.
Cèsar, BC 1, 41, 5
- 52homo, hominis m.home, ésser humà; (pl.) gent122
homo, hominis m.
home, ésser humà; (pl.) gentPrimum, ne quam multitudinem hominum amplius trans Rhenum in Galliam traduceret;
En primer lloc, que no fes passar més gent de l’altra banda del Rin a la Gàl·lia.
Cèsar, BG 1, 35, 3
Hominum est infinita multitudo creberrimaque aedificia fere Gallicis consimilia, pecoris numerus ingens.
La població és immensa, les cases molt nombroses i gairebé iguals a les dels gals, i el bestiar abundantíssim.
Cèsar, BG 5, 12, 3
Huic rei idoneos homines deligebat, quorum quisque aut oratione subdola aut amicitia facillime capi posset.
Per a això escollia homes apropiats, que es poguessin guanyar molt fàcilment amb paraules enganyoses o amb amistat.
Cèsar, BG 7, 31, 2
- 53munitio, -onis f.fortificació; obra de fortificació122
munitio, -onis f.
fortificació; obra de fortificacióHostes undique circumventi desperatis omnibus rebus se per munitiones deicere et fuga salutem petere intenderunt.
Els enemics, envoltats per totes bandes i sense esperança, van intentar llançar-se per sobre de les fortificacions i buscar la salvació en la fugida.
Cèsar, BG 3, 26, 5
Milites dato signo celeriter ad munitionem perveniunt eamque transgressi trinis castris potiuntur;
Els soldats, donat el senyal, arriben de seguida a la fortificació, la travessen i s’apoderen de tres campaments.
Cèsar, BG 7, 46, 4
Neque idcirco Caesar opus intermittit confisus praesidio legionum trium et munitione fossae.
I no per això interromp Cèsar l’obra, confiant en la protecció de tres legions i en la fortificació del fossat.
Cèsar, BC 1, 42, 2
- 54cogo, -is, -ere, coegi, coactumreunir; obligar121
cogo, -is, -ere, coegi, coactum
reunir; obligarHi constanter omnes nuntiaverunt manus cogi, exercitum in unum locum conduci.
Tots ells van anunciar unànimes que s’estaven reunint tropes i que l’exèrcit es concentrava en un sol lloc.
Cèsar, BG 2, 2, 4
His rebus celeriter magna multitudine peditatus equitatusque coacta ad castra venerunt.
Reunida de seguida per aquests mitjans una gran quantitat d’infanteria i cavalleria, van arribar al campament.
Cèsar, BG 4, 34, 6
Vercingetorix re cognita, ne contra suam voluntatem dimicare cogeretur, magnis itineribus antecessit.
Vercingetòrix, en saber-ho, per no veure’s obligat a combatre contra la seva voluntat, es va avançar a grans jornades.
Cèsar, BG 7, 35, 6
- 55constituo, -is, -ere, -stitui, -stitutumcol·locar, establir; decidir117
constituo, -is, -ere, -stitui, -stitutum
col·locar, establir; decidirLegionem Caesar, quam equis devexerat, passibus ducentis ab eo tumulo constituit;
Cèsar va col·locar la legió que havia portat a cavall a dues-centes passes d’aquell turó.
Cèsar, BG 1, 43, 2
Quieta Gallia Caesar, ut constituerat, in Italiam ad conventus agendos proficiscitur.
Pacificada la Gàl·lia, Cèsar, tal com havia decidit, parteix cap a Itàlia per presidir les assemblees judicials.
Cèsar, BG 7, 1, 1
Dat suis signum Saburra, aciem constituit et circumire ordines atque hortari incipit.
Sabura dona el senyal als seus, forma la línia de combat i comença a recórrer les files i a donar ànims.
Cèsar, BC 2, 41, 2
- 56multitudo, -inis f.multitud, gran quantitat; el poble116
multitudo, -inis f.
multitud, gran quantitat; el pobleQui ex iis novissimus convenit, in conspectu multitudinis omnibus cruciatibus adfectus necatur.
El qui arriba l’últim d’ells és executat davant la multitud després de patir tota mena de turments.
Cèsar, BG 5, 56, 2
Ipsos se inter multitudinem militum occultasse atque ex media caede fugisse.
(Van dir) que s’havien amagat entre la multitud de soldats i s’havien escapat del mig de la matança.
Cèsar, BG 7, 38, 5
Sed magnitudo operum, altitudo muri atque turrium, multitudo tormentorum omnem administrationem tardabat.
Però la mida de les obres, l’alçada de la muralla i de les torres i la gran quantitat de màquines frenaven tota l’operació.
Cèsar, BC 2, 2, 5
- 57existimo, -as, -are, -avi, -atumpensar, considerar, creure115
existimo, -as, -are, -avi, -atum
pensar, considerar, creureHoc neque ipse transire habebat in animo neque hostes transituros existimabat.
Ell no tenia intenció de travessar-lo ni creia que els enemics l’anessin a travessar.
Cèsar, BG 6, 7, 5
Qua re nuntiata Caesar omnibus consiliis antevertendum existimavit, ut Narbonem proficisceretur.
Anunciat això, Cèsar va considerar que havia d’anteposar a tots els seus plans marxar a Narbona.
Cèsar, BG 7, 7, 3
At plerique existimant, si acrius insequi voluisset, bellum eo die potuisse finiri.
Però la majoria pensa que, si l’hagués volgut perseguir amb més empenta, la guerra s’hauria pogut acabar aquell dia.
Cèsar, BC 3, 51, 3
- 58provincia, -ae f.província109
provincia, -ae f.
provínciaIpse conventibus Galliae citerioris peractis in Illyricum proficiscitur, quod a Pirustis finitimam partem provinciae incursionibus vastari audiebat.
Ell, acabades les assemblees de la Gàl·lia Citerior, parteix cap a l’Il·líric, perquè sentia que els pirustes devastaven amb incursions la zona veïna de la província.
Cèsar, BG 5, 1, 5
Horum principibus pecunias, civitati autem imperium totius provinciae pollicetur.
Als principals d’ells els promet diners, i al seu poble el domini de tota la província.
Cèsar, BG 7, 64, 8
Ille perterritus, quod omnem provinciam consentire intellegebat, ex Sardinia in Africam profugit.
Ell, aterrit, perquè comprenia que tota la província estava d’acord, va fugir de Sardenya a l’Àfrica.
Cèsar, BC 1, 30, 3
- 59volo, vis, velle, voluivoler108
volo, vis, velle, volui
volerSi quid ille se velit, illum ad se venire oportere.
(Deia que) si ell volia alguna cosa d’ell, l’havia d’anar a veure.
Cèsar, BG 1, 34, 2
Illi supplicia cruciatusque Gallorum veriti, quorum agros vexaverant, remanere se apud eum velle dixerunt.
Ells, tement els càstigs i turments dels gals, els camps dels quals havien devastat, van dir que es volien quedar amb ell.
Cèsar, BG 4, 15, 5
Se vero, ut operibus anteire studuerit, sic iustitia et aequitate velle superare.
(Va dir que) ell, així com havia procurat avantatjar-los en les obres, els volia superar en justícia i equitat.
Cèsar, BC 1, 32, 9
- 60fuga, -ae f.fugida107
fuga, -ae f.
fugidaInterim omnis ex fuga Suessionum multitudo in oppidum proxima nocte convenit.
Mentrestant, tota la multitud dels suessions que havia fugit es va reunir a la ciutat la nit següent.
Cèsar, BG 2, 12, 4
Hostes in fugam coniecti se ipsi multitudine impediunt atque angustioribus portis relictis coartantur.
Els enemics, posats en fuga, s’entorpeixen a si mateixos pel seu nombre i s’amunteguen a les portes, massa estretes.
Cèsar, BG 7, 70, 3
Pauci ordinis senatorii, qui se cum iis coniunxerant, nocte fuga salutem petiverunt.
Uns pocs de l’ordre senatorial, que s’hi havien unit, van buscar la salvació fugint de nit.
Cèsar, BC 3, 97, 5
- 61auxilium, -i n. (pl. auxilia: tropas auxiliares)ajuda, auxili; (pl.) tropes auxiliars104
auxilium, -i n. (pl. auxilia: tropas auxiliares)
ajuda, auxili; (pl.) tropes auxiliarsHis persuaderi ut diutius morarentur neque suis auxilium ferrent non poterat.
No se’ls podia convèncer que es retardessin més i no portessin ajuda als seus.
Cèsar, BG 2, 10, 5
Positis castris a milibus passuum quindecim auxilia Germanorum exspectare constituunt.
Acampats a quinze milles, decideixen esperar les tropes auxiliars dels germans.
Cèsar, BG 6, 7, 3
Cui re missis ad Caesarem legatis auxilium ab eo petebant;
Havent enviat ambaixadors a Cèsar per aquest motiu, li demanaven ajuda.
Cèsar, BC 3, 9, 5
- 62pervenio, -is, -ire, -veni, -ventumarribar103
pervenio, -is, -ire, -veni, -ventum
arribarRe frumentaria provisa duodecimo die castra movet diebusque circiter xv ad fines Belgarum pervenit.
Assegurat el blat, el dotzè dia aixeca el campament i en uns quinze dies arriba al territori dels belgues.
Cèsar, BG 2, 2, 6
Acceptis mandatis Roscius cum Caesare Capuam pervenit ibique consules Pompeiumque invenit;
Rebudes les instruccions, Rosci arriba amb Cèsar a Càpua i allà troba els cònsols i Pompeu.
Cèsar, BC 1, 10, 1
Ipse eodem cum exercitu proficiscitur biduique iter progressus ad flumen Bagradam pervenit.
Ell mateix hi parteix amb l’exèrcit i, després de dos dies de marxa, arriba al riu Bagrades.
Cèsar, BC 2, 24, 1
- 63publicus, -a, -um (res publica: el Estado)públic; (res publica) l’Estat, la república101
publicus, -a, -um (res publica: el Estado)
públic; (res publica) l’Estat, la repúblicaQuod in tanto imperio populi Romani turpissimum sibi et rei publicae esse arbitrabatur.
Cosa que considerava vergonyosíssima per a ell i per a la república en un imperi tan gran com el del poble romà.
Cèsar, BG 1, 33, 2
Illi rebus divinis intersunt, sacrificia publica ac privata procurant, religiones interpretantur.
Ells s’ocupen del culte, s’encarreguen dels sacrificis públics i privats i interpreten les qüestions religioses.
Cèsar, BG 6, 13, 4
Pro quibus rebus hortatur ac postulat, ut rem publicam suscipiant atque una secum administrent.
Per tot això els exhorta i els demana que es facin càrrec de l’Estat i el governin juntament amb ell.
Cèsar, BC 1, 32, 7
- 64fero, fers, ferre, tuli, latumportar; suportar; (ut fert opinio) segons es diu101
fero, fers, ferre, tuli, latum
portar; suportar; (ut fert opinio) segons es diuImpeditis hostibus propter ea quae ferebant onera, subito duabus portis eruptionem fieri iubet.
Entorpits els enemics per les càrregues que portaven, mana fer de sobte una sortida per dues portes.
Cèsar, BG 3, 19, 2
Qui se ultro morti offerant facilius reperiuntur quam qui dolorem patienter ferant.
És més fàcil trobar qui s’ofereix voluntàriament a la mort que qui suporta el dolor amb paciència.
Cèsar, BG 7, 77, 5
Quorum primum impetum equites hostium non tulerunt, sed admissis equis ad suos refugerunt;
Els genets enemics no van resistir la seva primera càrrega, sinó que a galop desbocat es van refugiar amb els seus.
Cèsar, BC 2, 34, 3
- 65teneo, -es, -ere, -ui, tentumtenir, subjectar; ocupar, mantenir100
teneo, -es, -ere, -ui, tentum
tenir, subjectar; ocupar, mantenirHoc consilio probato a ducibus productis Romanorum copiis sese castris tenebant.
Aprovat aquest pla pels caps, quan les tropes romanes van sortir a combatre, ells es mantenien al campament.
Cèsar, BG 3, 24, 4
P. Sulpicium Rufum legatum cum eo praesidio quod satis esse arbitrabatur, portum tenere iussit.
Va ordenar al llegat Publi Sulpici Ruf que ocupés el port amb la guarnició que considerava suficient.
Cèsar, BG 4, 22, 6
Ipse enim necessario etesiis tenebatur, qui navigantibus Alexandria flant adversissimi venti.
Perquè ell estava retingut per força pels vents etesis, que són molt contraris per als qui salpen d’Alexandria.
Cèsar, BC 3, 107, 1
- 66virtus, -utis f.valor; virtut, mèrit99
virtus, -utis f.
valor; virtut, mèritAriovistus ad postulata Caesaris pauca respondit, de suis virtutibus multa praedicavit:
Ariovist va respondre poc a les exigències de Cèsar i es va estendre molt en els seus propis mèrits.
Cèsar, BG 1, 44, 1
Centuriones singillatim tribunosque militum appellat, quorum egregiam fuisse virtutem testimonio Ciceronis cognoverat.
Crida un per un els centurions i els tribuns militars, el valor extraordinari dels quals coneixia pel testimoni de Ciceró.
Cèsar, BG 5, 52, 4
Non deest negotio Curio suosque hortatur, ut spem omnem in virtute reponant.
Curió no falta al seu deure i exhorta els seus a posar tota la seva esperança en el valor.
Cèsar, BC 2, 41, 3
- 67populus, -i m.poble98
populus, -i m.
pobleHi consuetudine populi Romani loca capere, castra munire, commeatibus nostros intercludere instituunt.
Aquests comencen, a la manera del poble romà, a ocupar posicions, fortificar campaments i tallar l’abastament als nostres.
Cèsar, BG 3, 23, 6
Si qui aut privatus aut populus eorum decreto non stetit, sacrificiis interdicunt.
Si algú, particular o poble, no acata la seva decisió, li prohibeixen participar en els sacrificis.
Cèsar, BG 6, 13, 6
Divisum senatum, divisum populum in suas cuiusque eorum clientelas.
(Deia que) el senat estava dividit i el poble dividit, cadascú entre les clienteles de l’un o de l’altre.
Cèsar, BG 7, 32, 5
- 68contendo, -is, -ere, -tendi, -tentumdirigir-se a corre-cuita; lluitar; esforçar-se97
contendo, -is, -ere, -tendi, -tentum
dirigir-se a corre-cuita; lluitar; esforçar-seNon esse fas Germanos superare, si ante novam lunam proelio contendissent.
(Deien que) no era lícit que els germans vencessin si combatien abans de la lluna nova.
Cèsar, BG 1, 50, 5
Cum iam meridies adpropinquare videretur, ad ea castra, quae supra demonstravimus, contendit;
Com que semblava que s’acostava ja el migdia, es va dirigir a corre-cuita al campament de què hem parlat abans.
Cèsar, BG 7, 83, 8
Ipse unum diem ibi rei frumentariae causa moratus Corfinium contendit.
Ell mateix s’hi va aturar un dia per proveir-se de blat i va marxar de pressa cap a Corfini.
Cèsar, BC 1, 16, 1
- 69sequor, -eris, -i, secutus sumseguir96
sequor, -eris, -i, secutus sum
seguirHelvetii cum omnibus suis carris secuti impedimenta in unum locum contulerunt;
Els helvecis, que els seguien amb tots els seus carros, van reunir els bagatges en un sol lloc.
Cèsar, BG 1, 24, 4
Debere eos Italiae totius auctoritatem sequi potius quam unius hominis voluntati obtemperare.
(Deien que) havien de seguir l’autoritat de tota Itàlia abans que obeir la voluntat d’un sol home.
Cèsar, BC 1, 35, 1
Equites sequi iubet sese iterque accelerat, ut quam maxime ex fuga perterritos adoriri posset.
Ordena als genets que el segueixin i accelera la marxa, per poder-los atacar quan estiguessin més espantats per la fugida.
Cèsar, BC 2, 39, 6
- 70pauci, -ae, -a (pl.)pocs96
pauci, -ae, -a (pl.)
pocsQuos Labienus equitatu consectatus magno numero interfecto compluribus captis paucis post diebus civitatem recepit.
Labiè els va perseguir amb la cavalleria, en va matar un gran nombre, en va capturar molts i pocs dies després va recuperar el poble.
Cèsar, BG 6, 8, 7
Ut M. Rufus, qui sententiam Calidi paucis fere mutatis verbis sequebatur.
Com Marc Ruf, que seguia la proposta de Calidi canviant només unes poques paraules.
Cèsar, BG 1, 2, 3
Ii dum pari certamine res geri potuit, magnum hostium numerum pauci sustinuere;
Mentre es va poder lluitar en igualtat, uns pocs van resistir un gran nombre d’enemics.
Cèsar, BC 1, 51, 5
- 71acies, -ei f.línia de combat, formació; batalla95
acies, -ei f.
línia de combat, formació; batallaIpsi confertissima acie reiecto nostro equitatu phalange facta sub primam nostram aciem successerunt.
Ells, en formació molt tancada, rebutjada la nostra cavalleria i formada la falange, van avançar fins a la nostra primera línia.
Cèsar, BG 1, 24, 5
Nam duces eorum tota acie pronuntiari iusserunt, nequis ab loco discederet;
Perquè els seus caps van manar anunciar a tota la formació que ningú no abandonés el seu lloc.
Cèsar, BG 5, 34, 1
Prima luce et nostri omnes erant transportati et hostium acies cernebatur.
A trenc d’alba ja havien passat tots els nostres i s’albirava la línia enemiga.
Cèsar, BG 7, 62, 1
- 72passus, -us m. (mille passuum: milla)passa (mesura, aprox. 1,5 m)94
passus, -us m. (mille passuum: milla)
passa (mesura, aprox. 1,5 m)Hic locus ab hoste circiter passus sescentos, uti dictum est, aberat.
Aquest lloc distava unes sis-centes passes de l’enemic, com s’ha dit.
Cèsar, BG 1, 49, 3
Ita omnis insula est in circuitu vicies centum milium passuum.
Així, tota l’illa té un perímetre de dues mil milles.
Cèsar, BG 5, 13, 7
Ante oppidum planities circiter milia passuum iii in longitudinem patebat;
Davant de la ciutat s’estenia una plana d’unes tres milles de llarg.
Cèsar, BG 7, 69, 3
- 73periculum, -i n.perill93
periculum, -i n.
perillAbditi in tabernaculis aut suum fatum querebantur aut cum familiaribus suis commune periculum miserabantur.
Amagats a les tendes, o es queixaven de la seva sort o lamentaven amb els seus amics el perill comú.
Cèsar, BG 1, 39, 4
Equestris autem proelii ratio et cedentibus et insequentibus par atque idem periculum inferebat.
I la manera de combatre a cavall suposava un mateix perill per als qui cedien i per als qui perseguien.
Cèsar, BG 5, 16, 3
Romanos aut inopiam non laturos aut magno cum periculo longius a castris processuros;
(Pensava que) els romans o no suportarien l’escassetat o s’allunyarien del campament amb gran perill.
Cèsar, BG 7, 14, 7
- 74spes, spei f.esperança92
spes, spei f.
esperançaMagnam se habere spem et beneficio suo et auctoritate adductum Ariovistum finem iniuriis facturum.
(Va dir que) tenia grans esperances que Ariovist, mogut pel seu favor i la seva autoritat, posaria fi als abusos.
Cèsar, BG 1, 33, 1
Hic servo spe libertatis magnisque persuadet praemiis, ut litteras ad Caesarem deferat.
Aquest convenç un esclau, amb l’esperança de la llibertat i grans recompenses, que porti una carta a Cèsar.
Cèsar, BG 5, 45, 3
Non deest negotio Curio suosque hortatur, ut spem omnem in virtute reponant.
Curió no falta al seu deure i exhorta els seus a posar tota la seva esperança en el valor.
Cèsar, BC 2, 41, 3
- 75capio, -is, -ere, cepi, captumprendre, agafar, capturar; (consilium capere) prendre una decisió91
capio, -is, -ere, cepi, captum
prendre, agafar, capturar; (consilium capere) prendre una decisióCum superaverunt, animalia capta immolant reliquasque res in unum locum conferunt.
Quan han vençut, sacrifiquen els animals capturats i reuneixen la resta del botí en un sol lloc.
Cèsar, BG 6, 17, 3
Magnus numerus capitur atque interficitur, reliqui ex fuga in civitates discedunt.
Molts són capturats i morts; els altres fugen als seus pobles.
Cèsar, BG 7, 88, 7
Quibus rebus cognitis Caesar consilium capit ex loci natura.
Conegut això, Cèsar pren una decisió segons la naturalesa del terreny.
Cèsar, BC 3, 43, 1
- 76frumentum, -i n.blat, gra88
frumentum, -i n.
blat, graNeque nostros exercitus propter frumenti inopiam diutius apud se morari posse confidebant;
I confiaven que els nostres exèrcits no es podrien quedar més temps al seu país per la manca de blat.
Cèsar, BG 3, 9, 5
Interiores plerique frumenta non serunt, sed lacte et carne vivunt pellibusque sunt vestiti.
La majoria dels de l’interior no sembra blat, sinó que viu de llet i carn i es vesteix amb pells.
Cèsar, BG 5, 14, 2
Frumentum omne ad se referri iubet, capitis poenam iis qui non paruerint constituit;
Ordena que se li lliuri tot el blat i estableix la pena de mort per als qui no obeeixin.
Cèsar, BG 7, 71, 6
- 77parvus, -a, -um (comp. minor, sup. minimus)petit; (minor) menor88
parvus, -a, -um (comp. minor, sup. minimus)
petit; (minor) menorTum demum Ariovistus partem suarum copiarum, quae castra minora oppugnaret, misit.
Només aleshores Ariovist va enviar una part de les seves tropes a atacar el campament menor.
Cèsar, BG 1, 50, 2
Nam minus horis tribus milium pedum xv in circuitu munitionem perfecerunt.
Perquè en menys de tres hores van acabar una fortificació de quinze mil peus de perímetre.
Cèsar, BG 5, 42, 4
Multa huc minora navigia addunt, ut ipsa multitudine nostra classis terreatur.
Hi afegeixen moltes embarcacions menors, perquè la nostra flota s’espanti pel seu mateix nombre.
Cèsar, BC 1, 56, 2
- 78adventus, -us m.arribada86
adventus, -us m.
arribadaMagnam Caesarem iniuriam facere, qui suo adventu vectigalia sibi deteriora faceret.
(Deia que) Cèsar cometia una gran injustícia, perquè amb la seva arribada li feia disminuir els tributs.
Cèsar, BG 1, 36, 4
Namque eius adventu hostes constiterunt, nostri se ex timore receperunt.
Perquè amb la seva arribada els enemics es van aturar i els nostres es van refer de la por.
Cèsar, BG 4, 34, 1
Ita cognito hostium adventu suas naves ex portu educunt, cum Massiliensibus confligunt.
Així, coneguda l’arribada dels enemics, treuen les seves naus del port i s’enfronten als massaliotes.
Cèsar, BC 1, 57, 2
- 79pugno, -as, -are, -avi, -atumlluitar, combatre86
pugno, -as, -are, -avi, -atum
lluitar, combatreIn primis monet ut contineant milites, ne studio pugnandi aut spe praedae longius progrediantur;
Abans de res els adverteix que continguin els soldats, perquè no s’allunyin massa per ganes de lluitar o esperança de botí.
Cèsar, BG 7, 45, 8
Illi eum tumulum, pro quo pugnatum est, magnis operibus muniverunt praesidiumque ibi posuerunt.
Ells van fortificar amb grans obres el turó pel qual s’havia lluitat i hi van posar una guarnició.
Cèsar, BC 1, 47, 4
Eodemque tempore pugnatum est ad portum, ac longe maximam ea res adtulit dimicationem.
Al mateix temps es va lluitar al costat del port, i això va originar de molt el combat més gran.
Cèsar, BC 3, 111, 2
- 80celeriter (adv.; comp. celerius, sup. celerrime)ràpidament, de pressa85
celeriter (adv.; comp. celerius, sup. celerrime)
ràpidament, de pressaAt Germani celeriter ex consuetudine sua phalange facta impetus gladiorum exceperunt.
Però els germans, formant ràpidament la falange segons el seu costum, van resistir l’atac de les espases.
Cèsar, BG 1, 52, 4
Celeriter contraque omnium opinionem confecto itinere multos in agris inopinantes deprehendit.
Feta la marxa de pressa i contra el que tothom esperava, en va sorprendre molts als camps, desprevinguts.
Cèsar, BG 6, 30, 1
Hoc cum primum Caesari ad Ilerdam nuntiatur, simul perfecto ponte celeriter fortuna mutatur.
Tan bon punt s’anuncia això a Cèsar a Ilerda, acabat alhora el pont, la sort canvia ràpidament.
Cèsar, BC 1, 59, 1
- 81coepi, coepisse (defectivo)començar83
coepi, coepisse (defectivo)
començarDiviciacus multis cum lacrimis Caesarem complexus obsecrare coepit ne quid gravius in fratrem statueret:
Diviciac va abraçar Cèsar plorant molt i va començar a suplicar-li que no prengués una decisió massa dura contra el seu germà.
Cèsar, BG 1, 20, 1
Itaque rursus coniuratione facta paulatim ex castris discedere et suos clam ex agris deducere coeperunt.
Així que, conjurats de nou, van començar a sortir del campament a poc a poc i a retirar d’amagat els seus dels camps.
Cèsar, BG 4, 30, 3
Sed ubi signa legionum adpropinquare coeperunt, paucis amissis sese in proximos montes conferunt.
Però quan les ensenyes de les legions van començar a acostar-se, després de perdre’n uns quants, es refugien a les muntanyes properes.
Cèsar, BC 1, 51, 5
- 82peto, -is, -ere, -ivi (-ii), -itumdemanar; dirigir-se a; atacar83
peto, -is, -ere, -ivi (-ii), -itum
demanar; dirigir-se a; atacarHaec cum pluribus verbis flens a Caesare peteret, Caesar eius dextram prendit;
Mentre demanava això a Cèsar plorant i amb moltes paraules, Cèsar li va agafar la mà dreta.
Cèsar, BG 1, 20, 5
Petunt a Vercingetorige Haedui, ut ad se veniat rationesque belli gerendi communicet;
Els edus demanen a Vercingetòrix que vagi amb ells i els comuniqui els seus plans de guerra.
Cèsar, BG 7, 63, 4
Pauci ordinis senatorii, qui se cum iis coniunxerant, nocte fuga salutem petiverunt.
Uns pocs de l’ordre senatorial, que s’hi havien unit, van buscar la salvació fugint de nit.
Cèsar, BC 3, 97, 5
- 83signum, -i n.senyal; ensenya, estendard83
signum, -i n.
senyal; ensenya, estendardNeque quo signa ferantur, neque quam in partem quisque conveniat provident.
No preveuen ni cap a on s’han de portar les ensenyes ni cap a quina banda s’ha de dirigir cadascú.
Cèsar, BG 6, 37, 6
Dat suis signum Saburra, aciem constituit et circumire ordines atque hortari incipit.
Sabura dona el senyal als seus, forma la línia de combat i comença a recórrer les files i a donar ànims.
Cèsar, BC 2, 41, 2
Hac habita oratione exposcentibus militibus et studio pugnae ardentibus tuba signum dedit.
Pronunciat aquest discurs, com que els soldats ho reclamaven i cremaven de desig de lluitar, va donar el senyal amb la trompeta.
Cèsar, BC 3, 90, 3
- 84murus, -i m.mur, muralla82
murus, -i m.
mur, murallaNam cum tanta multitudo lapides ac tela conicerent, in muro consistendi potestas erat nulli.
Perquè com que una multitud tan gran llançava pedres i dards, ningú no es podia mantenir a la muralla.
Cèsar, BG 2, 6, 3
Sic deinceps omne opus contexitur, dum iusta muri altitudo expleatur.
Així es va construint seguida tota l’obra, fins a completar l’alçada deguda de la muralla.
Cèsar, BG 7, 23, 4
Quarta vigilia circiter Lentulus Spinther de muro cum vigiliis custodibusque nostris conloquitur:
Cap a la quarta vigília, Lèntul Espínter parla des de la muralla amb els nostres sentinelles i guàrdies.
Cèsar, BC 1, 22, 1
- 85discedo, -is, -ere, -cessi, -cessummarxar, retirar-se; apartar-se82
discedo, -is, -ere, -cessi, -cessum
marxar, retirar-se; apartar-seDum haec geruntur, nostris omnibus occupatis, qui erant in agris reliqui discesserunt.
Mentre passa això, estant tots els nostres ocupats, els qui s’havien quedat als camps se’n van anar.
Cèsar, BG 4, 34, 3
Lentulus sententiam Calidi pronuntiaturum se omnino negavit, Marcellus perterritus conviciis a sua sententia discessit.
Lèntul es va negar en rodó a sotmetre a votació la proposta de Calidi; Marcel, espantat pels crits, va abandonar la seva.
Cèsar, BG 1, 2, 5
Qua necessitate et ignominia permotus Libo discessit a Brundisio obsessionemque nostrorum omisit.
Mogut per aquesta necessitat i aquesta vergonya, Libó se’n va anar de Bríndisi i va aixecar el setge dels nostres.
Cèsar, BC 3, 24, 4
- 86impetus, -us m.atac, càrrega; ímpetu82
impetus, -us m.
atac, càrrega; ímpetuPostquam id animadvertit, copias suas Caesar in proximum collem subducit equitatumque, qui sustineret hostium impetum, misit.
Quan ho va advertir, Cèsar va retirar les seves tropes al turó més proper i va enviar la cavalleria per frenar l’atac dels enemics.
Cèsar, BG 1, 24, 1
Inopinantes nostri re nova perturbantur, ac vix primum impetum cohors in statione sustinet.
Els nostres, desprevinguts, es desconcerten davant de l’inesperat, i la cohort de guàrdia a penes resisteix el primer atac.
Cèsar, BG 6, 37, 3
Nostri usi fortunae beneficio tamen impetum classis timebant, si forte ventus remisisset.
Els nostres, encara que van aprofitar el favor de la fortuna, temien l’atac de la flota si per casualitat amainava el vent.
Cèsar, BC 3, 26, 4
- 87gero, -is, -ere, gessi, gestumdur a terme, fer; (bellum gerere) fer la guerra82
gero, -is, -ere, gessi, gestum
dur a terme, fer; (bellum gerere) fer la guerraQuorum adventu magna cum auctoritate et magna cum hominum multitudine bellum gerere conantur.
Amb la seva arribada intenten fer la guerra amb gran autoritat i una gran multitud d’homes.
Cèsar, BG 3, 23, 4
Caesar idoneum locum nactus quid quaque in parte geratur cognoscit;
Cèsar, després de trobar un lloc adequat, s’assabenta del que passa a cada sector.
Cèsar, BG 7, 85, 1
Progressus milia passuum vi equites convenit, rem gestam cognovit;
Després d’avançar sis milles, es va reunir amb els genets i es va assabentar del que havia passat.
Cèsar, BC 2, 39, 1
- 88imperium, -i n.comandament, poder; domini, imperi; ordre81
imperium, -i n.
comandament, poder; domini, imperi; ordrePraestare, si iam principatum Galliae obtinere non possent, Gallorum quam Romanorum imperia perferre;
(Deien que), si ja no podien tenir la primacia de la Gàl·lia, era preferible suportar el domini dels gals que el dels romans.
Cèsar, BG 1, 17, 3
Interfecto Indutiomaro ut docuimus, ad eius propinquos a Treveris imperium defertur.
Mort Induciomar, com hem explicat, els trèvers donen el comandament als seus parents.
Cèsar, BG 6, 2, 1
Tubero cum in Africam venisset, invenit in provincia cum imperio Attium Varum;
Quan Tuberó va arribar a l’Àfrica, va trobar a la província Ati Var amb comandament militar.
Cèsar, BC 1, 31, 2
- 89ratio, -onis f.raó; manera, mètode; compte81
ratio, -onis f.
raó; manera, mètode; compteSed ratio ordoque agminis aliter se habebat ac Belgae ad Nervios detulerant.
Però la forma i l’ordre de la columna eren diferents del que els belgues havien explicat als nervis.
Cèsar, BG 2, 19, 1
Hortatur ut simili ratione atque ipse fecerit suas iniurias persequantur.
Els anima a venjar els seus greuges de la mateixa manera que ho havia fet ell.
Cèsar, BG 7, 38, 10
Conatus tamen nihilominus est aliis rationibus per conloquia de pace agere.
Tot i així, va intentar d’altres maneres tractar de la pau mitjançant converses.
Cèsar, BC 3, 18, 5
- 90convenio, -is, -ire, -veni, -ventumreunir-se, acudir; trobar-se amb80
convenio, -is, -ire, -veni, -ventum
reunir-se, acudir; trobar-se ambBello Helvetiorum confecto totius fere Galliae legati principes civitatum ad Caesarem gratulatum convenerunt:
Acabada la guerra dels helvecis, van acudir a felicitar Cèsar ambaixadors de gairebé tota la Gàl·lia, els principals dels pobles.
Cèsar, BG 1, 30, 1
Huc postero die quam frequentissimi convenirent, ut de eorum postulatis cognosceret.
(Els va dir) que l’endemà hi acudissin en el màxim nombre possible, per conèixer les seves peticions.
Cèsar, BG 4, 11, 5
Caesar ab opere legiones revocat, equitatum omnem convenire iubet, aciem instruit;
Cèsar retira les legions de la feina, ordena que hi acudeixi tota la cavalleria i forma la línia de combat.
Cèsar, BC 1, 82, 2
- 91spatium, -i n.espai, distància; temps, termini80
spatium, -i n.
espai, distància; temps, terminiEx quibus qui hoc spatio dierum convaluerant, circiter trecenti sub vexillo una mittuntur;
D’ells, els qui s’havien recuperat en aquest termini de dies, uns tres-cents, són enviats junts sota una mateixa ensenya.
Cèsar, BG 6, 36, 3
Nacti enim spatium se in loca superiora receperunt.
Perquè, aprofitant el temps, es van retirar a posicions més altes.
Cèsar, BC 1, 51, 6
Inter duas acies tantum erat relictum spatii, ut satis esset ad concursum utriusque exercitus.
Entre les dues línies s’havia deixat només l’espai suficient per a la càrrega de tots dos exèrcits.
Cèsar, BC 3, 92, 1
- 92transeo, -is, -ire, -ii, -itumtravessar; passar79
transeo, -is, -ire, -ii, -itum
travessar; passarTransisse Rhenum sese non sua sponte, sed rogatum et accersitum a Gallis;
(Va dir que) havia travessat el Rin no per iniciativa pròpia, sinó perquè els gals l’hi havien demanat i l’havien cridat.
Cèsar, BG 1, 44, 2
Interim speculatoribus in omnes partes dimissis explorat, quo commodissime itinere vallem transire possit.
Mentrestant, enviats exploradors en totes direccions, esbrina per quin camí podia travessar la vall amb més comoditat.
Cèsar, BG 5, 49, 8
Nonnulli relictis equis fossam transire et maceriam transcendere conantur.
Alguns, deixant els cavalls, intenten travessar el fossat i saltar la tàpia.
Cèsar, BG 7, 70, 5
- 93accido, -is, -ere, -cidisucceir, passar78
accido, -is, -ere, -cidi
succeir, passarId ne accideret, magnopere sibi praecavendum Caesar existimabat.
Cèsar considerava que havia de prendre grans precaucions perquè no passés això.
Cèsar, BG 1, 38, 2
Quod consilium etsi in eiusmodi casu reprehendendum non est, tamen incommode accidit.
Aquesta decisió, encara que no és censurable en una situació així, va tenir males conseqüències.
Cèsar, BG 5, 33, 4
Non haec omnia fortuito aut sine consilio accidere potuisse;
(Deia que) tot això no podia haver passat per atzar ni sense un pla.
Cèsar, BG 7, 20, 2
- 94accipio, -is, -ere, -cepi, -ceptumrebre; acceptar; patir (una derrota)76
accipio, -is, -ere, -cepi, -ceptum
rebre; acceptar; patir (una derrota)Magnam calamitatem pulsos accepisse, omnem nobilitatem, omnem senatum, omnem equitatum amisisse.
(Explicaven que), vençuts, havien patit una gran desgràcia i havien perdut tota la noblesa, tot el senat i tota la cavalleria.
Cèsar, BG 1, 31, 6
Accepta oratione eorum Caesar obsides imperat eosque ad certam diem adduci iubet;
Escoltat el seu discurs, Cèsar els exigeix ostatges i ordena que els hi portin en un dia fixat.
Cèsar, BG 5, 1, 8
Vercingetorix tot continuis incommodis Vellaunoduni, Cenabi, Novioduni acceptis suos ad concilium convocat.
Vercingetòrix, després de patir tants revessos seguits a Vellaunodunum, Cènabum i Noviodunum, convoca els seus a una assemblea.
Cèsar, BG 7, 14, 1
- 95certus, -a, -um (certiorem facere: informar)segur, fix; determinat; (certiorem facere) informar75
certus, -a, -um (certiorem facere: informar)
segur, fix; determinat; (certiorem facere) informarPetiverunt uti sibi concilium totius Galliae in diem certam indicere idque Caesaris voluntate facere liceret;
Van demanar que se’ls permetés convocar per a un dia fixat una assemblea de tota la Gàl·lia i fer-ho amb el consentiment de Cèsar.
Cèsar, BG 1, 30, 4
Postremo quis hoc sibi persuaderet sine certa spe Ambiorigem ad eius modi consilium descendisse?
Finalment, qui es convenceria que Ambiòrix s’havia llançat a un pla així sense una esperança segura?
Cèsar, BG 5, 29, 5
Ibi certior ab Acilio et Murco per litteras factus de postulatis Libonis et Bibuli legionem relinquit;
Allà, informat per carta per Acili i Murc de les exigències de Libó i Bíbul, deixa la legió.
Cèsar, BC 3, 16, 2
- 96ago, -is, -ere, egi, actumfer, actuar; tractar; conduir75
ago, -is, -ere, egi, actum
fer, actuar; tractar; conduirDumnorigi custodes ponit, ut quae agat, quibuscum loquatur, scire possit.
Posa vigilants a Dúmnorix per poder saber què fa i amb qui parla.
Cèsar, BG 1, 20, 6
Facta potestate eadem quae Ambiorix cum Titurio egerat commemorant:
Obtingut el permís, expliquen el mateix que Ambiòrix havia tractat amb Tituri.
Cèsar, BG 5, 41, 2
Paulo post renuntiat, quod consules absint, sine illis non posse agi de compositione.
Poc després respon que, com que els cònsols són absents, sense ells no es pot tractar d’un acord.
Cèsar, BC 1, 26, 5
- 97nox, noctis f.nit75
nox, noctis f.
nitDe quibus insulis nonnulli scripserunt dies continuos xxx sub brumam esse noctem.
D’aquestes illes alguns han escrit que en ple hivern és de nit trenta dies seguits.
Cèsar, BG 5, 13, 3
Ex his Eporedorix cognito Litavicci consilio media fere nocte rem ad Caesarem defert;
Un d’ells, Eporedòrix, conegut el pla de Litavic, explica l’afer a Cèsar cap a mitjanit.
Cèsar, BG 7, 39, 3
Illi animadverso vitio castrorum tota nocte munitiones proferunt castraque castris convertunt.
Ells, advertit el defecte del campament, avancen les fortificacions tota la nit i uneixen els campaments.
Cèsar, BC 1, 81, 3
- 98pono, -is, -ere, posui, positumposar, col·locar; situar74
pono, -is, -ere, posui, positum
posar, col·locar; situarQui vicus positus in valle, non magna adiecta planitie, altissimis montibus undique continetur.
Aquest llogaret, situat en una vall amb una petita plana al costat, està envoltat per totes bandes de muntanyes altíssimes.
Cèsar, BG 3, 1, 5
Nec fuit spatium tali tempore ad contrahenda castra, quod res posita in celeritate videbatur;
I en aquelles circumstàncies no hi va haver temps per reduir el campament, perquè tot semblava dependre de la rapidesa.
Cèsar, BG 7, 40, 2
Id erat oppidum positum ad Hiberum miliaque passuum a castris aberat xxx.
Aquesta ciutat estava situada al costat de l’Ebre i distava del campament trenta milles.
Cèsar, BC 1, 61, 5
- 99usus, -us m.ús, pràctica, experiència; utilitat74
usus, -us m.
ús, pràctica, experiència; utilitatSic neque agri cultura nec ratio atque usus belli intermittitur.
Així no s’interromp ni el conreu del camp ni la pràctica i l’exercici de la guerra.
Cèsar, BG 4, 1, 6
Magistratus quae visa sunt occultant, quae esse ex usu iudicaverunt, multitudini produnt.
Els magistrats amaguen el que els sembla i donen a conèixer a la multitud el que han jutjat útil.
Cèsar, BG 6, 20, 3
Factae enim subito ex umida materia non eundem usum celeritatis habuerant.
Perquè, fetes de sobte amb fusta humida, no havien tingut la mateixa utilitat quant a velocitat.
Cèsar, BC 1, 58, 3
- 100ager, agri m.camp, terra de conreu; territori73
ager, agri m.
camp, terra de conreu; territoriFrumentum Sequanos, Leucos, Lingones subministrare iamque esse in agris frumenta matura;
(Va dir que) els seqüans, els leucs i els língons subministraven blat, i que el blat ja era madur als camps.
Cèsar, BG 1, 40, 11
Agri culturae non student, maiorque pars eorum victus in lacte, caseo, carne consistit.
No es dediquen a l’agricultura, i la major part de la seva alimentació consisteix en llet, formatge i carn.
Cèsar, BG 6, 22, 1
Auximo Caesar progressus omnem agrum Picenum percurrit.
Des d’Àuxim Cèsar va avançar i va recórrer tot el territori del Picè.
Cèsar, BC 1, 15, 1
- 101proximus, -a, -um (sup. de prope)el més proper, veí; següent73
proximus, -a, -um (sup. de prope)
el més proper, veí; següentQuos ubi, qui proximi Rhenum incolunt, perterritos senserunt, insecuti magnum ex his numerum occiderunt.
Quan els qui viuen més a prop del Rin es van adonar que estaven aterrits, els van perseguir i en van matar un gran nombre.
Cèsar, BG 1, 54, 1
Qui proximi Oceano fuerunt, hi insulis sese occultaverunt quas aestus efficere consuerunt.
Els qui eren més a prop de l’Oceà es van amagar a les illes que solen formar les marees.
Cèsar, BG 6, 31, 3
V milia passuum proxima intercedere itineris campestris, inde excipere loca aspera et montuosa;
(Va dir que) en les cinc milles següents el camí era pla, i que després venien llocs escarpats i muntanyosos.
Cèsar, BC 1, 66, 4
- 102senatus, -us m.senat72
senatus, -us m.
senatSi iudicium senatus observari oporteret, liberam debere esse Galliam, quam bello victam suis legibus uti voluisset.
(Va dir que) si calia respectar la decisió del senat, la Gàl·lia havia de ser lliure, ja que, vençuda en la guerra, havia volgut que es regís per les seves lleis.
Cèsar, BG 1, 45, 3
His rebus gestis ex litteris Caesaris dierum viginti supplicatio ab senatu decreta est.
Per aquestes gestes, després de la carta de Cèsar, el senat va decretar una acció de gràcies de vint dies.
Cèsar, BG 4, 38, 5
Misso ad vesperum senatu omnes, qui sunt eius ordinis, a Pompeio evocantur.
Dissolt el senat al vespre, Pompeu convoca tots els qui pertanyen a aquest ordre.
Cèsar, BC 1, 3, 1
- 103prohibeo, -es, -ere, -ui, -itumimpedir, apartar; prohibir71
prohibeo, -es, -ere, -ui, -itum
impedir, apartar; prohibirCaesar suos a proelio continebat ac satis habebat in praesentia hostem rapinis pabulationibusque prohibere.
Cèsar mantenia els seus sense combatre i de moment es donava per satisfet impedint a l’enemic els saquejos i el farratge.
Cèsar, BG 1, 15, 4
Ipsi ex silvis rari propugnabant nostrosque intra munitiones ingredi prohibebant.
Ells, dispersos, lluitaven des dels boscos i impedien als nostres entrar dins les fortificacions.
Cèsar, BG 5, 9, 6
Hoc decreto eum consul senatu prohibuit et contionari conantem de rostris deduxit.
Amb aquest decret el cònsol li va prohibir entrar al senat i el va fer baixar de la tribuna quan intentava arengar el poble.
Cèsar, BC 3, 21, 3
- 104impero, -as, -are, -avi, -atum (+ dat.)manar, ordenar; exigir (tropes, ostatges)70
impero, -as, -are, -avi, -atum (+ dat.)
manar, ordenar; exigir (tropes, ostatges)Item populum Romanum victis non ad alterius praescriptum, sed ad suum arbitrium imperare consuesse.
(Va dir) també que el poble romà solia governar els vençuts no segons el dictat d’un altre, sinó segons el seu propi criteri.
Cèsar, BG 1, 36, 1
Has omnes actuarias imperat fieri, quam ad rem humilitas multum adiuvat.
Ordena que totes es facin lleugeres, i per a això ajuda molt que siguin baixes.
Cèsar, BG 5, 1, 3
Cato in Sicilia naves longas veteres reficiebat, novas civitatibus imperabat.
Cató reparava a Sicília les velles naus de guerra i n’exigia de noves a les ciutats.
Cèsar, BC 1, 30, 4
- 105fortuna, -ae f.sort, fortuna70
fortuna, -ae f.
sort, fortunaItaque in tanta rerum iniquitate fortunae quoque eventus varii sequebantur.
Així, en una situació tan desigual, també els cops de fortuna seguien resultats diversos.
Cèsar, BG 2, 22, 2
Multum cum in omnibus rebus, tum in re militari potest Fortuna.
La Fortuna pot molt en totes les coses, i sobretot a la guerra.
Cèsar, BG 6, 30, 2
Hoc cum primum Caesari ad Ilerdam nuntiatur, simul perfecto ponte celeriter fortuna mutatur.
Tan bon punt s’anuncia això a Cèsar a Ilerda, acabat alhora el pont, la sort canvia ràpidament.
Cèsar, BC 1, 59, 1
- 106conficio, -is, -ere, -feci, -fectumacabar, dur a terme; reunir; esgotar69
conficio, -is, -ere, -feci, -fectum
acabar, dur a terme; reunir; esgotarHos posse conficere armata milia centum, pollicitos ex eo numero electa milia sexaginta totiusque belli imperium sibi postulare.
(Van dir) que aquests podien reunir cent mil homes armats, que n’havien promès seixanta mil d’escollits d’aquest nombre i que demanaven per a ells el comandament de tota la guerra.
Cèsar, BG 2, 4, 5
His confectis rebus conventibusque peractis in citeriorem Galliam revertitur atque inde ad exercitum proficiscitur.
Acabats aquests afers i celebrades les assemblees, torna a la Gàl·lia Citerior i des d’allà parteix cap a l’exèrcit.
Cèsar, BG 5, 2, 1
Equites missi nocte iter conficiunt imprudentisque atque inopinantis hostis adgrediuntur.
Els genets enviats fan el camí de nit i ataquen els enemics, desprevinguts i descuidats.
Cèsar, BC 2, 38, 4
- 107dimitto, -is, -ere, -misi, -missumenviar (en diverses direccions); acomiadar, llicenciar; deixar escapar69
dimitto, -is, -ere, -misi, -missum
enviar (en diverses direccions); acomiadar, llicenciar; deixar escaparSed certe dimissis per agros nuntiis sibi quemque consulere iussit.
Però, és clar, va enviar missatgers pels camps i va ordenar que cadascú mirés per si mateix.
Cèsar, BG 6, 31, 2
Nuntios tota civitate Haeduorum dimittit, in eodem mendacio de caede equitum et principum permanet;
Envia missatgers per tot el poble dels edus i persisteix en la mateixa mentida sobre la matança dels genets i dels principals.
Cèsar, BG 7, 38, 10
Sed eos exercitus, quos contra se multos iam annos aluerint, velle dimitti.
(Deia que) volien que es llicenciessin els exèrcits que feia tants anys que mantenien contra ell.
Cèsar, BC 1, 85, 5
- 108salus, -utis f.salvació; vida, seguretat69
salus, -utis f.
salvació; vida, seguretatIbi perpauci aut viribus confisi tranare contenderunt aut lintribus inventis sibi salutem reppererunt.
Allà molt pocs, o confiant en les seves forces van intentar travessar nedant, o van trobar la salvació en unes barques.
Cèsar, BG 1, 53, 2
Monere, orare Titurium pro hospitio, ut suae ac militum saluti consulat.
(Deia que) aconsellava i pregava a Tituri, per l’hospitalitat, que mirés per la seva vida i la dels seus soldats.
Cèsar, BG 5, 27, 7
Conspicati ex oppido caedem et fugam suorum desperata salute copias a munitionibus reducunt.
En veure des de la ciutat la matança i la fugida dels seus, sense esperança de salvació, retiren les tropes de les fortificacions.
Cèsar, BG 7, 88, 5
- 109labor, -oris m.treball, esforç; fatiga69
labor, -oris m.
treball, esforç; fatigaVinum ad se omnino importari non patiuntur, quod ea re ad laborem ferendum remollescere homines atque effeminari arbitrantur.
No permeten de cap manera que s’importi vi, perquè pensen que amb ell els homes s’estoven per suportar l’esforç i s’afeminen.
Cèsar, BG 4, 2, 5
In his rebus circiter dies x consumit, ne nocturnis quidem temporibus ad laborem militum intermissis.
En això hi empra uns deu dies, sense interrompre el treball dels soldats ni tan sols de nit.
Cèsar, BG 5, 11, 6
Ita multorum mensum labor hostium perfidia et vi tempestatis puncto temporis interiit.
Així, el treball de molts mesos es va perdre en un instant per la perfídia dels enemics i la força de la tempesta.
Cèsar, BC 2, 14, 4
- 110pes, pedis m.peu; (mesura) peu (uns 30 cm)68
pes, pedis m.
peu; (mesura) peu (uns 30 cm)Castra in altitudinem pedum xii vallo fossaque duodeviginti pedum muniri iubet.
Ordena fortificar el campament amb un vallat de dotze peus d’alçada i un fossat de divuit peus.
Cèsar, BG 2, 5, 6
Ab hac spe repulsi Nervii vallo pedum x et fossa pedum xv hiberna cingunt.
Fracassat aquest intent, els nervis envolten el campament d’hivern amb un vallat de deu peus i un fossat de quinze.
Cèsar, BG 5, 42, 1
Ubi hostes ad legatos exercitumque pervenerunt, universi se ad pedes proiciunt;
Quan els enemics van arribar davant dels llegats i l’exèrcit, es llancen tots als seus peus.
Cèsar, BC 2, 12, 2
- 111timor, -oris m.por, temor68
timor, -oris m.
por, temorTantamque opinionem timoris praebuit, ut iam ad vallum castrorum hostes accedere auderent.
I va donar tal impressió de por que els enemics ja gosaven acostar-se al vallat del campament.
Cèsar, BG 3, 17, 6
Simul hoc se fore tutiores arbitrantur, repentinae incursionis timore sublato.
Al mateix temps pensen que així estaran més segurs, en treure’s la por d’un atac per sorpresa.
Cèsar, BG 6, 23, 3
Sin timore defugiant, illis se oneri non futurum et per se rem publicam administraturum.
(Va dir que), si per por es feien enrere, ell no els seria una càrrega i governaria l’Estat ell sol.
Cèsar, BC 1, 32, 7
- 112vallum, -i n.palissada, vallat (del campament)67
vallum, -i n.
palissada, vallat (del campament)Postea vallo pedum in circuitu quindecim milium crebrisque castellis circummuniti oppido se continebant.
Després, envoltats per un vallat de quinze mil peus de perímetre i nombrosos fortins, es mantenien a la ciutat.
Cèsar, BG 2, 30, 2
Ne Vorenus quidem sese tum vallo continet, sed omnium veritus existimationem subsequitur.
Ni tan sols Vorè es queda aleshores rere el vallat, sinó que, tement l’opinió de tothom, el segueix.
Cèsar, BG 5, 44, 5
Conatur tamen eos vallo fossaque circummunire, ut quam maxime repentinas eorum eruptiones demoretur;
Intenta, tanmateix, envoltar-los amb un vallat i un fossat, per frenar tant com pugui les seves sortides sobtades.
Cèsar, BC 1, 81, 6
- 113demonstro, -as, -are, -avi, -atummostrar, exposar, dir66
demonstro, -as, -are, -avi, -atum
mostrar, exposar, dirHostes protinus ex eo loco ad flumen Axonam contenderunt, quod esse post nostra castra demonstratum est.
Els enemics van marxar immediatament d’aquell lloc cap al riu Axona, que, com s’ha dit, era darrere del nostre campament.
Cèsar, BG 2, 9, 3
Cingetorigi, quem ab initio permansisse in officio demonstravimus, principatus atque imperium est traditum.
A Cingetòrix, que, com hem exposat, s’havia mantingut lleial des del principi, se li va lliurar el poder i el comandament.
Cèsar, BG 6, 8, 9
Erat vallis inter duas acies, ut supra demonstratum est, non ita magna, at difficili et arduo ascensu.
Entre les dues línies hi havia una vall, com s’ha dit abans, no gaire gran, però de pujada difícil i costeruda.
Cèsar, BC 2, 34, 1
- 114regio, -onis f. (e regione: enfrente)regió, comarca; (e regione) davant de66
regio, -onis f. (e regione: enfrente)
regió, comarca; (e regione) davant deAuxilia ex Britannia, quae contra eas regiones posita est, arcessunt.
Fan venir tropes auxiliars de Britània, que és situada davant d’aquestes regions.
Cèsar, BG 3, 9, 10
Ipsi profecti a palude in ripa Sequanae e regione Luteciae contra Labieni castra considunt.
Ells, partint del pantà, acampen a la riba del Sena, davant de Lutècia, enfront del campament de Labiè.
Cèsar, BG 7, 58, 6
Frumenti vim maximam ex Thessalia Asia Aegypto Creta Cyrenis reliquisque regionibus comparaverat.
Havia reunit una quantitat enorme de blat de Tessàlia, Àsia, Egipte, Creta, Cirene i les altres regions.
Cèsar, BC 3, 5, 1
- 115telum, -i n.arma llancívola, dard, projectil65
telum, -i n.
arma llancívola, dard, projectilPer eorum corpora reliquos audacissime transire conantes multitudine telorum reppulerunt, primos qui transierant equitatu circumventos interfecerunt.
Van rebutjar amb una pluja de dards els altres, que intentaven passar amb gran audàcia per sobre dels seus cossos, i van matar amb la cavalleria els primers que havien travessat.
Cèsar, BG 2, 10, 3
Dum longius a munitione aberant Galli, plus multitudine telorum proficiebant;
Mentre els gals eren lluny de la fortificació, aconseguien més amb la gran quantitat de projectils.
Cèsar, BG 7, 82, 1
Quorum mediam orationem interrumpunt subito undique tela immissa;
De sobte, enmig del seu discurs, els interrompen dards llançats des de totes bandes.
Cèsar, BC 3, 19, 7
- 116consisto, -is, -ere, -stitiaturar-se; situar-se; acampar65
consisto, -is, -ere, -stiti
aturar-se; situar-se; acamparNam et navium figura et remorum motu et inusitato genere tormentorum permoti barbari constiterunt ac paulum modo pedem rettulerunt.
Perquè els bàrbars, impressionats per la forma de les naus, el moviment dels rems i la mena desconeguda de màquines, es van aturar i van retrocedir una mica.
Cèsar, BG 4, 25, 2
Ipse paulum ex eo loco cum legione progressus, ubi constiterat, eventum pugnae exspectabat.
Ell, després d’avançar una mica des d’aquell lloc amb la legió, es va aturar i esperava el resultat de la batalla.
Cèsar, BG 7, 49, 3
Quibus ex locis cum longius esset progressus, confecto iam labore exercitu xvi milium spatio constitit.
Com que s’havia allunyat força d’aquells llocs, amb l’exèrcit ja esgotat, es va aturar a setze milles.
Cèsar, BC 2, 41, 1
- 117manus, -us f.mà; tropa, grup d’homes65
manus, -us f.
mà; tropa, grup d’homesReperti sunt complures nostri, qui in phalangem insilirent et scuta manibus revellerent et desuper vulnerarent.
Hi va haver molts dels nostres que van saltar sobre la falange, van arrencar els escuts amb les mans i els ferien des de dalt.
Cèsar, BG 1, 52, 5
Hac coacta manu, quoscumque adit ex civitate, ad suam sententiam perducit;
Reunida aquesta tropa, guanya per a la seva causa tots els del seu poble a qui s’acosta.
Cèsar, BG 7, 4, 3
Multaque erant intra eum locum manu sata, quibus interim iumenta pasceret.
I dins d’aquell lloc hi havia moltes coses sembrades a mà, amb què alimentar mentrestant les bèsties de càrrega.
Cèsar, BC 3, 44, 3
- 118absum, abes, abesse, afuiser lluny, distar; ser absent64
absum, abes, abesse, afui
ser lluny, distar; ser absentNeque abest suspicio, ut Helvetii arbitrantur, quin ipse sibi mortem consciverit.
I no hi falta la sospita, segons creuen els helvecis, que ell mateix es donés mort.
Cèsar, BG 1, 4, 4
Druides a bello abesse consuerunt neque tributa una cum reliquis pendunt.
Els druides solen mantenir-se al marge de la guerra i no paguen tributs amb els altres.
Cèsar, BG 6, 14, 1
Id erat oppidum positum ad Hiberum miliaque passuum a castris aberat xxx.
Aquesta ciutat estava situada al costat de l’Ebre i distava del campament trenta milles.
Cèsar, BC 1, 61, 5
- 119annus, -i m.any64
annus, -i m.
anyHi rursus invicem anno post in armis sunt, illi domi remanent.
Aquests, al seu torn, estan en armes l’any següent, i aquells es queden a casa.
Cèsar, BG 4, 1, 5
Huius anni rebus cognitis Romae dierum viginti supplicatio redditur.
Conegudes les gestes d’aquest any, a Roma se celebra una acció de gràcies de vint dies.
Cèsar, BG 7, 90, 8
Is enim erat annus, quo per leges ei consulem fieri liceret.
Perquè aquell era l’any en què, segons les lleis, podia ser elegit cònsol.
Cèsar, BC 3, 1, 1
- 120obses, obsidis m. y f.ostatge64
obses, obsidis m. y f.
ostatgeSedes habere in Gallia ab ipsis concessas, obsides ipsorum voluntate datos;
(Va dir que) tenia a la Gàl·lia assentaments que ells mateixos li havien concedit i ostatges que li havien donat per voluntat pròpia.
Cèsar, BG 1, 44, 2
His Caesar imperat obsides xl frumentumque exercitui Mandubraciumque ad eos mittit.
Cèsar els exigeix quaranta ostatges i blat per a l’exèrcit, i els envia Mandubraci.
Cèsar, BG 5, 20, 3
Quod erat civitas magna inter Belgas auctoritate atque hominum multitudine praestabat, sescentos obsides poposcit.
Com que era un poble de gran prestigi entre els belgues i destacava pel seu nombre d’homes, els va exigir sis-cents ostatges.
Cèsar, BG 2, 15, 1
- 121paro, -as, -are, -avi, -atum (paratus: preparado)preparar, disposar; procurar64
paro, -as, -are, -avi, -atum (paratus: preparado)
preparar, disposar; procurarReliquas paratas ad navigandum atque omnibus rebus instructas invenit.
Va trobar les altres preparades per navegar i equipades amb tot.
Cèsar, BG 5, 5, 2
A castris longurios, musculos, falces reliquaque quae eruptionis causa paraverat profert.
Treu del campament les perxes, els mantellets, les falçs i tota la resta que havia preparat per a la sortida.
Cèsar, BG 7, 84, 1
Itaque omnium suorum consensu Curio reliquas copias expectare et bellum ducere parabat.
Així doncs, amb l’acord de tots els seus, Curió es disposava a esperar la resta de les tropes i a allargar la guerra.
Cèsar, BC 2, 37, 6
- 122portus, -us m.port63
portus, -us m.
portPedestria esse itinera concisa aestuariis, navigationem impeditam propter inscientiam locorum paucitatemque portuum sciebant;
Sabien que els camins per terra estaven tallats pels esteranys i que la navegació era difícil pel desconeixement de la zona i l’escassetat de ports.
Cèsar, BG 3, 9, 4
His rebus constitutis Caesar ad portum Itium cum legionibus pervenit.
Disposat això, Cèsar va arribar amb les legions al port Icci.
Cèsar, BG 5, 5, 1
Contra haec Pompeius naves magnas onerarias, quas in portu Brundisino deprehenderat, adornabat.
Davant d’això, Pompeu equipava grans naus de càrrega que havia capturat al port de Bríndisi.
Cèsar, BC 1, 26, 1
- 123perterreo, -es, -ere, -ui, -itumaterrir, espantar63
perterreo, -es, -ere, -ui, -itum
aterrir, espantarSimul eorum, qui cum impedimentis veniebant, clamor fremitusque oriebatur, aliique aliam in partem perterriti ferebantur.
Al mateix temps s’alçava la cridòria i l’estrèpit dels qui venien amb els bagatges, i uns fugien aterrits cap a un costat i uns altres cap a l’altre.
Cèsar, BG 2, 24, 3
Ille perterritus, quod omnem provinciam consentire intellegebat, ex Sardinia in Africam profugit.
Ell, aterrit, perquè comprenia que tota la província estava d’acord, va fugir de Sardenya a l’Àfrica.
Cèsar, BC 1, 30, 3
Equites sequi iubet sese iterque accelerat, ut quam maxime ex fuga perterritos adoriri posset.
Ordena als genets que el segueixin i accelera la marxa, per poder-los atacar quan estiguessin més aterrits per la fugida.
Cèsar, BC 2, 39, 6
- 124porta, -ae f.porta (d’una ciutat o del campament)62
porta, -ae f.
porta (d’una ciutat o del campament)Sub vesperum Caesar portas claudi militesque ex oppido exire iussit, ne quam noctu oppidani a militibus iniuriam acciperent.
Al vespre Cèsar va ordenar tancar les portes i que els soldats sortissin de la ciutat, perquè de nit els habitants no patissin cap dany dels soldats.
Cèsar, BG 2, 33, 1
Subito Labienus duabus portis omnem equitatum emittit;
De sobte Labiè llança tota la cavalleria per dues portes.
Cèsar, BG 5, 58, 4
Capit arma a proximis atque in porta consistit.
Agafa les armes dels qui tenia més a prop i es col·loca a la porta.
Cèsar, BG 6, 38, 2
- 125instituo, -is, -ere, -stitui, -stitutumcomençar, emprendre; establir; construir62
instituo, -is, -ere, -stitui, -stitutum
començar, emprendre; establir; construirQui longe alia ratione ac reliqui Galli bellum gerere instituerunt.
Aquests van començar a fer la guerra d’una manera molt diferent de la dels altres gals.
Cèsar, BG 3, 28, 1
Labieno scribit ut quam plurimas possit iis legionibus, quae sint apud eum, naves instituat.
Escriu a Labiè que construeixi, amb les legions que té amb ell, tantes naus com pugui.
Cèsar, BG 5, 11, 4
Quibus rebus ex perfugis et captivis cognitis Caesar haec genera munitionis instituit.
Conegut això pels desertors i els presoners, Cèsar estableix aquestes menes de fortificació.
Cèsar, BG 7, 72, 1
- 126vis, vim, vi (sin gen. ni dat. sing.); pl. vires, -ium f.força, violència; gran quantitat; (pl. vires) forces61
vis, vim, vi (sin gen. ni dat. sing.); pl. vires, -ium f.
força, violència; gran quantitat; (pl. vires) forcesHac re significari magnum numerum civitatum suam vim sustinere non potuisse.
Amb això s’indica que un gran nombre de pobles no n’ha pogut resistir la força.
Cèsar, BG 4, 3, 1
Ac nonnumquam opera nostra Galli temptare atque eruptionem ex oppido pluribus portis summa vi facere conabantur.
I de vegades els gals intentaven atacar les nostres obres i fer una sortida de la ciutat per diverses portes amb la màxima violència.
Cèsar, BG 7, 73, 1
Ita multorum mensum labor hostium perfidia et vi tempestatis puncto temporis interiit.
Així, el treball de molts mesos es va perdre en un instant per la perfídia dels enemics i la força de la tempesta.
Cèsar, BC 2, 14, 4
- 127mons, montis m.muntanya60
mons, montis m.
muntanyaEodem die castra promovit et milibus passuum sex a Caesaris castris sub monte consedit.
Aquell mateix dia va avançar el campament i va acampar al peu d’una muntanya a sis milles del campament de Cèsar.
Cèsar, BG 1, 48, 1
Erat e regione oppidi collis sub ipsis radicibus montis egregie munitus atque ex omni parte circumcisus;
Davant de la ciutat hi havia un turó al mateix peu de la muntanya, extraordinàriament fortificat i tallat a pic per totes bandes.
Cèsar, BG 7, 36, 5
Suberant enim montes atque a milibus passuum v itinera difficilia atque angusta excipiebant.
Perquè a prop hi havia muntanyes, i a cinc milles començaven camins difícils i estrets.
Cèsar, BC 1, 65, 3
- 128urbs, urbis f.ciutat; (la Urbs) Roma60
urbs, urbis f.
ciutat; (la Urbs) RomaProfugiunt statim ex urbe tribuni plebis seseque ad Caesarem conferunt.
Els tribuns de la plebs fugen de seguida de Roma i es refugien amb Cèsar.
Cèsar, BC 1, 5, 5
Si superavissent, vel domesticis opibus vel externis auxiliis de salute urbis confiderent.
(Deien que) si vencien, confiarien en la salvació de la ciutat amb els seus propis recursos o amb ajudes de fora.
Cèsar, BC 2, 5, 5
Cuius adventu cognito diffisus municipii voluntati Thermus cohortes ex urbe reducit et profugit.
Coneguda la seva arribada, Term, desconfiant de l’actitud del municipi, treu les cohorts de la ciutat i fuig.
Cèsar, BC 1, 12, 2
- 129sustineo, -es, -ere, -ui, -tentumsostenir, resistir, aguantar59
sustineo, -es, -ere, -ui, -tentum
sostenir, resistir, aguantarPrima et secunda acies, ut victis ac summotis resisteret, tertia, ut venientes sustineret.
(Va ordenar) que la primera i la segona línia fessin front als vençuts i rebutjats, i la tercera resistís els qui arribaven.
Cèsar, BG 1, 25, 7
Simul et cursu et spatio pugnae defatigati non facile recentes atque integros sustinebant.
Al mateix temps, esgotats per la cursa i la durada del combat, no resistien fàcilment homes frescos i intactes.
Cèsar, BG 7, 48, 4
Uno loco Volcacius Tullus impetum legionis sustinuit cohortibus tribus atque eam loco depulit;
En un sector Volcaci Tul·le va resistir l’atac d’una legió amb tres cohorts i la va desallotjar de la seva posició.
Cèsar, BC 3, 52, 2
- 130turris, -is f. (ac. -im/-em)torre59
turris, -is f. (ac. -im/-em)
torreNoctu ex ea materia quam munitionis causa comportaverant, turres admodum centum viginti excitantur;
De nit, amb la fusta que havien reunit per a la fortificació, aixequen unes cent vint torres.
Cèsar, BG 5, 40, 2
Multitudine telorum ex turribus propugnantes deturbant, aggere et cratibus fossas explent, falcibus vallum ac loricam rescindunt.
Amb una pluja de projectils desallotgen els defensors de les torres, omplen els fossats amb terra i canyissos i enderroquen amb falçs la palissada i el parapet.
Cèsar, BG 7, 86, 5
Pharus est in insula turris magna altitudine, mirificis operibus extructa;
Faros és a l’illa una torre de gran alçada, construïda amb obres admirables.
Cèsar, BC 3, 112, 1
- 131contineo, -es, -ere, -tinui, -tentumcontenir, retenir; mantenir; envoltar58
contineo, -es, -ere, -tinui, -tentum
contenir, retenir; mantenir; envoltarId hoc facilius iis persuasit, quod undique loci natura Helvetii continentur:
Els va convèncer d’això amb més facilitat perquè els helvecis estan envoltats per totes bandes per la naturalesa del terreny.
Cèsar, BG 1, 2, 3
Eo die parvulis equestribus proeliis ad aquam factis utrique se suo loco continent:
Aquell dia, després de petits combats de cavalleria al costat de l’aigua, uns i altres es mantenen a la seva posició.
Cèsar, BG 5, 50, 1
Labienus suos intra munitiones continebat timorisque opinionem quibuscumque poterat rebus augebat.
Labiè mantenia els seus dins les fortificacions i augmentava per tots els mitjans la impressió de por.
Cèsar, BG 5, 57, 4
- 132arbitror, -aris, -ari, arbitratus sumpensar, jutjar, creure58
arbitror, -aris, -ari, arbitratus sum
pensar, jutjar, creureHos exspectari equites atque eius rei causa moram interponi arbitrabatur.
Creia que s’esperava aquests genets i que per això s’hi posava un retard.
Cèsar, BG 4, 9, 3
Reliqua, quae ad eorum sanandas mentes pertinere arbitrabatur, commemorat.
Recorda la resta de coses que creia que servien per fer-los entrar en raó.
Cèsar, BC 1, 35, 2
Huic permisit, si opus esse arbitraretur, uti in his locis legionem hiemandi causa conlocaret.
Li va permetre que, si ho creia necessari, allotgés una legió en aquella zona per passar l’hivern.
Cèsar, BG 3, 1, 3
- 133ordo, -inis m.ordre; fila, línia; rang, classe social58
ordo, -inis m.
ordre; fila, línia; rang, classe socialHaec cum animadvertisset, convocato consilio omniumque ordinum ad id consilium adhibitis centurionibus vehementer eos incusavit:
En advertir-ho, va convocar un consell, hi va cridar els centurions de tots els rangs i els va renyar amb duresa.
Cèsar, BG 1, 40, 1
Q. Lucanius eiusdem ordinis, fortissime pugnans, dum circumvento filio subvenit, interficitur;
Quint Lucani, del mateix rang, cau lluitant amb gran valor mentre socorre el seu fill, encerclat.
Cèsar, BG 5, 35, 7
Dat suis signum Saburra, aciem constituit et circumire ordines atque hortari incipit.
Sabura dona el senyal als seus, forma la línia de combat i comença a recórrer les files i a donar ànims.
Cèsar, BC 2, 41, 2
- 134genus, generis n.mena, tipus; llinatge, família58
genus, generis n.
mena, tipus; llinatge, famíliaGenus hoc erat pugnae quo se Germani exercuerant:
Aquesta era la mena de combat en què s’havien entrenat els germans:
Cèsar, BG 1, 48, 5
Multitudine sagittarum atque omni genere telorum multos vulneratos;
(Va dir que) molts havien estat ferits per la gran quantitat de fletxes i tota mena de projectils.
Cèsar, BG 7, 41, 3
In novo genere belli novae ab utrisque bellandi rationes reperiebantur.
En una mena nova de guerra, uns i altres anaven inventant noves maneres de combatre.
Cèsar, BC 3, 50, 1
- 135complures, -a (pl.)molts, força, diversos56
complures, -a (pl.)
molts, força, diversosCausa transeundi fuit, quod ab Suebis complures annos exagitati bello premebantur et agri cultura prohibebantur.
La causa del seu pas va ser que, assetjats pels sueus durant molts anys, es veien acorralats per la guerra i no podien conrear els camps.
Cèsar, BG 4, 1, 2
Sed compluribus interfectis cupidius insecuti nonnullos ex suis amiserunt.
Però, després de matar-ne molts, en perseguir-los amb massa ardor en van perdre alguns dels seus.
Cèsar, BG 5, 15, 2
Hac re cognita Caesar mittit complures equitum turmas eodem media nocte;
Conegut això, Cèsar hi envia a mitjanit diversos esquadrons de cavalleria.
Cèsar, BG 7, 45, 1
- 136progredior, -eris, -i, -gressus sumavançar, avançar-se56
progredior, -eris, -i, -gressus sum
avançar, avançar-seIpsi transire flumen non dubitaverunt et in locum iniquum progressi rursus resistentes hostes redintegrato proelio in fugam dederunt.
Ells no van dubtar a travessar el riu i, després d’avançar fins a un lloc desfavorable, represa la lluita, van posar en fuga els enemics que tornaven a resistir.
Cèsar, BG 2, 23, 2
Legionem unam eodem iugo mittit et paulum progressam inferiore constituit loco silvisque occultat.
Envia una legió pel mateix cim i, després d’avançar una mica, la col·loca en un lloc més baix i l’amaga als boscos.
Cèsar, BG 7, 45, 5
Has cum audacius progressas Libo vidisset, sperans intercipi posse quadriremes V ad eas misit.
Quan Libó va veure que aquestes havien avançat amb massa audàcia, amb l’esperança de poder-les capturar, va enviar-hi contra cinc quadriremes.
Cèsar, BC 3, 24, 2
- 137victoria, -ae f.victòria55
victoria, -ae f.
victòriaMagno esse Germanis dolori Ariovisti mortem et superiores nostras victorias;
(Deien que) la mort d’Ariovist i les nostres victòries anteriors eren un gran dolor per als germans.
Cèsar, BG 5, 29, 3
At ii qui ab Alesia processerant, maesti prope victoria desperata se in oppidum receperunt.
Però els qui havien sortit d’Alèsia, desanimats i gairebé perduda l’esperança de victòria, es van retirar a la ciutat.
Cèsar, BG 7, 80, 9
Vos autem incerta victoria Caesarem secuti diiudicata iam belli fortuna victum sequamini, cum vestri officii praemia percipere debeatis?
I vosaltres, que vau seguir Cèsar quan la victòria era incerta, seguireu un vençut ara que la sort de la guerra està decidida, quan hauríeu de recollir el premi del vostre deure?
Cèsar, BC 2, 32, 6
- 138impedimentum, -i n. (pl. impedimenta: impedimenta, bagajes)obstacle; (pl.) bagatges, impedimenta55
impedimentum, -i n. (pl. impedimenta: impedimenta, bagajes)
obstacle; (pl.) bagatges, impedimentaDiu cum esset pugnatum, impedimentis castrisque nostri potiti sunt.
Després de combatre llarga estona, els nostres es van apoderar dels bagatges i del campament.
Cèsar, BG 1, 26, 4
Tum copiis in tres partes distributis impedimenta omnium legionum Atuatucam contulit.
Aleshores, dividint les tropes en tres parts, va reunir els bagatges de totes les legions a Atuatuca.
Cèsar, BG 6, 32, 3
Quibus ad recipiendum crates derectae longuriique obiecti et institutae fossae magno impedimento fuerunt.
En retirar-se, els canyissos col·locats de cara, les perxes travessades i els fossats que s’havien fet els van suposar un gran obstacle.
Cèsar, BC 3, 46, 5
- 139tertius, -a, -umtercer54
tertius, -a, -um
tercerNihilo setius Caesar, ut ante constituerat, duas acies hostem propulsare, tertiam opus perficere iussit.
Tot i així, Cèsar, tal com havia decidit abans, va ordenar que dues línies rebutgessin l’enemic i la tercera acabés l’obra.
Cèsar, BG 1, 49, 4
Hora circiter tertia ab antecursoribus de Crassi adventu certior factus eo die milia passuum xx progreditur.
Cap a l’hora tercera, informat pels exploradors de l’arribada de Cras, avança aquell dia vint milles.
Cèsar, BG 5, 47, 1
Ne tum quidem insecutis hostibus tertio die ad flumen Elaver pontes reficit eoque exercitum traducit.
Com que ni tan sols aleshores no els perseguien els enemics, el tercer dia refà els ponts sobre el riu Elaver i fa travessar l’exèrcit.
Cèsar, BG 7, 53, 4
- 140fides, -ei f.lleialtat, fidelitat; paraula donada, confiança; protecció54
fides, -ei f.
lleialtat, fidelitat; paraula donada, confiança; proteccióBellovacos omni tempore in fide atque amicitia civitatis Haeduae fuisse;
(Va dir que) els bel·lòvacs sempre havien estat lleials i amics del poble dels edus.
Cèsar, BG 2, 14, 2
Ipsi vero nihil nocitum iri inque eam rem se suam fidem interponere.
(Va dir que) a ell no li passaria res i que hi empenyorava la seva paraula.
Cèsar, BG 5, 36, 2
Praeoccupatum sese legatione ab Cn. Pompeio, teneri obstrictum fide;
(Va dir que) ja s’havia compromès abans a una missió de Gneu Pompeu i que estava obligat per la seva paraula.
Cèsar, BC 2, 17, 2
- 141utor, -eris, uti, usus sum (+ abl.)fer servir, servir-se de; tractar (algú) amb54
utor, -eris, uti, usus sum (+ abl.)
fer servir, servir-se de; tractar (algú) ambPetere non solum Bellovacos, sed etiam pro his Haeduos, ut sua clementia ac mansuetudine in eos utatur.
(Va dir que) no només els bel·lòvacs, sinó també els edus en nom seu, li demanaven que els tractés amb la seva clemència i benignitat.
Cèsar, BG 2, 14, 5
Haec studiose conquisita ab labris argento circumcludunt atque in amplissimis epulis pro poculis utuntur.
Aquests, buscats amb afany, els envolten de plata per la vora i els fan servir com a copes als banquets més esplèndids.
Cèsar, BG 6, 28, 6
Dum haec ad Ilerdam geruntur, Massilienses usi L. Domiti consilio navis longas expediunt numero xvii, quarum erant xi tectae.
Mentre passa això a Ilerda, els massaliotes, seguint el consell de Luci Domici, preparen disset naus de guerra, de les quals onze tenien coberta.
Cèsar, BC 1, 56, 1
- 142duco, -is, -ere, duxi, ductumconduir, portar; considerar; (bellum ducere) allargar la guerra53
duco, -is, -ere, duxi, ductum
conduir, portar; considerar; (bellum ducere) allargar la guerraNam quod hostibus adpropinquabat, consuetudine sua Caesar sex legiones expeditas ducebat;
Perquè, com que s’acostava a l’enemic, Cèsar, segons el seu costum, portava sis legions sense equipatge.
Cèsar, BG 2, 19, 2
Fossam pedum xx derectis lateribus duxit, ut eius solum tantundem pateret, quantum summa fossae labra distabant.
Va obrir un fossat de vint peus amb les parets verticals, de manera que el fons fos tan ample com la distància entre les vores de dalt.
Cèsar, BG 7, 72, 1
Hic magnos equitatus magnaque auxilia exspectabant et suis locis bellum in hiemem ducere cogitabant.
Aquí esperaven grans contingents de cavalleria i tropes auxiliars i pensaven allargar la guerra fins a l’hivern en el seu propi terreny.
Cèsar, BC 1, 61, 4
- 143silva, -ae f.bosc, selva53
silva, -ae f.
bosc, selvaReliqui sese fugae mandarunt atque in proximas silvas abdiderunt.
Els altres es van donar a la fuga i es van amagar als boscos més propers.
Cèsar, BG 1, 12, 3
His pugnantibus illum in equum quidam ex suis intulit, fugientem silvae texerunt.
Mentre aquests lluitaven, un dels seus el va pujar a un cavall i els boscos van amagar la seva fugida.
Cèsar, BG 6, 30, 4
Huius Hercyniae silvae, quae supra demonstrata est, latitudo novem dierum iter expedito patet:
L’amplada d’aquest bosc Hercini, del qual s’ha parlat abans, és de nou dies de camí per a un home sense càrrega.
Cèsar, BG 6, 25, 1
- 144necessarius, -a, -um (adv. necessario)necessari; (subst.) parent, amic; (adv.) per força53
necessarius, -a, -um (adv. necessario)
necessari; (subst.) parent, amic; (adv.) per forçaQuorum alius alia causa inlata, quam sibi ad proficiscendum necessariam esse diceret, petebat ut eius voluntate discedere liceret;
Cadascú al·legava un motiu diferent, que deia que l’obligava a partir, i demanava que se li permetés marxar amb el seu consentiment.
Cèsar, BG 1, 39, 3
Necessario sententia desistunt legatosque deprecandi causa ad Caesarem mittunt;
Per força renuncien al seu propòsit i envien ambaixadors a Cèsar per demanar-li perdó.
Cèsar, BG 6, 4, 2
Omnes amici consulum, necessarii Pompei atque ii, qui veteres inimicitias cum Caesare gerebant, in senatum coguntur.
Es reuneix al senat tots els amics dels cònsols, els íntims de Pompeu i els qui tenien velles enemistats amb Cèsar.
Cèsar, BG 1, 3, 4
- 145tres, triatres52
tres, tria
tresPraesidio impedimentis legionem quartam decimam reliquit, unam ex his tribus, quas proxime conscriptas ex Italia traduxerat.
Va deixar com a protecció dels bagatges la legió catorzena, una de les tres que havia reclutat feia poc i portat d’Itàlia.
Cèsar, BG 6, 32, 5
Tres nobilissimi Haedui capti ad Caesarem perducuntur:
Tres edus de la noblesa més alta són capturats i portats davant de Cèsar.
Cèsar, BG 7, 67, 7
Neque idcirco Caesar opus intermittit confisus praesidio legionum trium et munitione fossae.
I no per això interromp Cèsar l’obra, confiant en la protecció de tres legions i en la fortificació del fossat.
Cèsar, BC 1, 42, 2
- 146occupo, -as, -are, -avi, -atumocupar, apoderar-se de; (pas.) estar ocupat52
occupo, -as, -are, -avi, -atum
ocupar, apoderar-se de; (pas.) estar ocupatQui prior has angustias occupaverit, ab hoc hostem prohiberi nihil esse negotii.
(Deien que) el qui ocupés primer aquests congosts no tindria cap dificultat per tallar el pas a l’enemic.
Cèsar, BC 1, 66, 4
Sed re nova perturbatus maioribus itineribus Apolloniam petere coepit, ne Caesar orae maritimae civitates occuparet.
Però, desconcertat per la novetat, va començar a dirigir-se a Apol·lònia a grans jornades, perquè Cèsar no ocupés les ciutats de la costa.
Cèsar, BC 3, 11, 2
Erat in celeritate omne positum certamen, utri prius angustias montesque occuparent.
Tot depenia de la rapidesa: quin dels dos ocuparia abans els congosts i les muntanyes.
Cèsar, BC 1, 70, 1
- 147potestas, -atis f.poder, facultat; possibilitat, ocasió52
potestas, -atis f.
poder, facultat; possibilitat, ocasióCaesar iis, quos in castris retinuerat, discedendi potestatem fecit.
Cèsar va donar permís per marxar als qui havia retingut al campament.
Cèsar, BG 4, 15, 4
Quorum vocibus et concursu terrentur infirmiores, dubii confirmantur, plerisque vero libere decernendi potestas eripitur.
Amb els seus crits i les seves corredisses s’espanta els més febles, es convenç els indecisos i a la majoria se li treu la possibilitat de decidir amb llibertat.
Cèsar, BG 1, 3, 5
Quas si occupavissent, classe Caesari erepta portum ac mare totum in sua potestate haberent, commeatu auxiliisque Caesarem prohiberent.
Si les haguessin ocupades, en treure la flota a Cèsar, haurien tingut en el seu poder el port i tot el mar i li haurien tallat els subministraments i els reforços.
Cèsar, BC 3, 111, 4
- 148tribunus, -i m.tribú (dels soldats o de la plebs)52
tribunus, -i m.
tribú (dels soldats o de la plebs)Deinde reliquae legiones cum tribunis militum et primorum ordinum centurionibus egerunt, uti per eos Caesari satis facerent;
Després, les altres legions van tractar amb els tribuns militars i els centurions dels primers rangs per disculpar-se davant de Cèsar per mitjà d’ells.
Cèsar, BG 1, 41, 3
Eo die Q. Laberius Durus tribunus militum interficitur.
Aquell dia mor el tribú militar Quint Laberi Dur.
Cèsar, BG 5, 15, 5
Iniuriam in eripiendis legionibus praedicat, crudelitatem et insolentiam in circumscribendis tribunis plebis;
Denuncia l’abús que se li prenguessin les legions, i la crueltat i l’arrogància en retallar els poders dels tribuns de la plebs.
Cèsar, BC 1, 32, 6
- 149finitimus, -a, -umveí, limítrof; (pl. subst.) els veïns51
finitimus, -a, -um
veí, limítrof; (pl. subst.) els veïnsHis rebus fiebat ut et minus late vagarentur et minus facile finitimis bellum inferre possent;
Per això passava que anaven menys lluny i podien fer la guerra als seus veïns amb menys facilitat.
Cèsar, BG 1, 2, 4
Hoc proprium virtutis existimant, expulsos agris finitimos cedere neque quemquam prope se audere consistere.
Consideren propi del valor que els veïns, expulsats dels seus camps, es retirin i que ningú no gosi establir-se a prop d’ells.
Cèsar, BG 6, 23, 2
Item ex finitimis regionibus quas potest contrahit cohortes ex dilectibus Pompeianis;
Igualment reuneix de les regions veïnes les cohorts que pot de les lleves de Pompeu.
Cèsar, BC 1, 15, 5
- 150princeps, -cipis m. (adj. primero)el primer, cap; (pl.) els principals, els notables51
princeps, -cipis m. (adj. primero)
el primer, cap; (pl.) els principals, els notablesCuius legationis Divico princeps fuit, qui bello Cassiano dux Helvetiorum fuerat.
El cap d’aquesta ambaixada era Divicó, que havia dirigit els helvecis a la guerra contra Cassi.
Cèsar, BG 1, 13, 2
Cognito eius adventu Acco, qui princeps eius consilii fuerat, iubet in oppida multitudinem convenire.
Coneguda la seva arribada, Acó, que havia estat el principal promotor d’aquell pla, ordena que la població es reuneixi a les ciutats.
Cèsar, BG 6, 4, 1
Indictis inter se principes Galliae conciliis silvestribus ac remotis locis queruntur de Acconis morte;
Convocades entre ells assemblees en llocs apartats i boscosos, els principals de la Gàl·lia es queixen de la mort d’Acó.
Cèsar, BG 7, 1, 4
- 151intellego, -is, -ere, -lexi, -lectumcomprendre, adonar-se, entendre51
intellego, -is, -ere, -lexi, -lectum
comprendre, adonar-se, entendreUbi ne tum quidem eos prodire intellexit, circiter meridiem exercitum in castra reduxit.
Quan es va adonar que ni tan sols aleshores no sortien, cap al migdia va fer tornar l’exèrcit al campament.
Cèsar, BG 1, 50, 2
Quae tametsi Caesar intellegebat, tamen quam mitissime potest legatos appellat;
Encara que Cèsar comprenia això, es dirigeix als ambaixadors amb la màxima suavitat possible.
Cèsar, BG 7, 43, 4
Ille perterritus, quod omnem provinciam consentire intellegebat, ex Sardinia in Africam profugit.
Ell, aterrit, perquè comprenia que tota la província estava d’acord, va fugir de Sardenya a l’Àfrica.
Cèsar, BC 1, 30, 3
- 152agmen, -inis n. (novissimum agmen: la retaguardia)columna en marxa, exèrcit en marxa; (novissimum agmen) la rereguarda51
agmen, -inis n. (novissimum agmen: la retaguardia)
columna en marxa, exèrcit en marxa; (novissimum agmen) la rereguardaPrima luce confirmata re ab exploratoribus omnem equitatum, qui novissimum agmen moraretur, praemisit.
A trenc d’alba, confirmada la notícia pels exploradors, va enviar al davant tota la cavalleria per frenar la rereguarda.
Cèsar, BG 2, 11, 3
Eorum impetum Galli sustinere non potuerunt atque in fugam coniecti multis amissis se ad agmen receperunt.
Els gals no van poder resistir el seu atac i, posats en fuga, després de perdre’n molts, es van replegar cap a la columna.
Cèsar, BG 7, 13, 2
Caesar equitatu praemisso, qui novissimum agmen carperet atque impediret, ipse cum legionibus subsequitur.
Cèsar, enviant al davant la cavalleria per assetjar i entorpir la rereguarda, els segueix ell mateix amb les legions.
Cèsar, BC 1, 78, 4
- 153confirmo, -as, -are, -avi, -atumafirmar, assegurar; reforçar, donar ànims50
confirmo, -as, -are, -avi, -atum
afirmar, assegurar; reforçar, donar ànimsConfirmare sese neque legatos missuros neque ullam condicionem pacis accepturos.
(Diuen que) asseguren que no enviaran ambaixadors ni acceptaran cap condició de pau.
Cèsar, BG 2, 15, 6
Inventis nonnullis civitatibus iure iurando inter se confirmant obsidibusque de pecunia cavent;
Després de guanyar-se alguns pobles, es comprometen entre ells amb jurament i garanteixen els diners amb ostatges.
Cèsar, BG 6, 2, 2
Capuae primum sese confirmant et colligunt dilectumque colonorum, qui lege Iulia Capuam deducti erant, habere instituunt;
Primer es refermen i es refan a Càpua i comencen a reclutar els colons que hi havien estat portats per la llei Júlia.
Cèsar, BC 1, 14, 4
- 154nonnullus, -a, -umalgun; (pl.) alguns, diversos50
nonnullus, -a, -um
algun; (pl.) alguns, diversosEsse nonnullos quorum auctoritas apud plebem plurimum valeat, qui privatim plus possint quam ipsi magistratus.
(Va dir que) n’hi havia alguns l’autoritat dels quals era molt gran entre la plebs i que, com a particulars, podien més que els mateixos magistrats.
Cèsar, BG 1, 17, 1
Sed ex numero tribunorum militum centurionumque nonnulli sua voluntate apud eum remanserunt.
Però alguns dels tribuns militars i centurions es van quedar amb ell per voluntat pròpia.
Cèsar, BC 1, 77, 2
Haec itinera infesta reddiderat, haec civitates nonnullas ab eius amicitia avertebat.
Ell havia fet perillosos aquests camins i apartava de la seva amistat alguns pobles.
Cèsar, BC 3, 79, 4
- 155pons, pontis m.pont50
pons, pontis m.
pontEx eo oppido pons ad Helvetios pertinet.
Des d’aquesta ciutat hi ha un pont que arriba al territori dels helvecis.
Cèsar, BG 1, 6, 3
His constitutis rebus paulo supra eum locum, quo ante exercitum traduxerat, facere pontem instituit.
Disposat això, va començar a construir un pont una mica més amunt del lloc per on abans havia fet travessar l’exèrcit.
Cèsar, BG 6, 9, 3
Qua re cognita Vercingetorix omnibus interruptis eius fluminis pontibus ab altera fluminis parte iter facere coepit.
Conegut això, Vercingetòrix, després de tallar tots els ponts d’aquell riu, va començar a marxar per l’altra riba.
Cèsar, BG 7, 34, 3
- 156collis, -is m.turó50
collis, -is m.
turóCaesar suas copias in proximum collem subducit, aciem instruit.
Cèsar retira les seves tropes al turó més proper i forma la línia de combat.
Cèsar, BG 1, 22, 3
Reliquis ex omnibus partibus colles mediocri interiecto spatio pari altitudinis fastigio oppidum cingebant.
Per tots els altres costats uns turons, a poca distància i de la mateixa alçada, envoltaven la ciutat.
Cèsar, BG 7, 69, 4
Erant enim circum castra Pompei permulti editi atque asperi colles.
Perquè al voltant del campament de Pompeu hi havia moltíssims turons alts i escarpats.
Cèsar, BC 3, 43, 1
- 157consuetudo, -inis f.costum50
consuetudo, -inis f.
costumQua consuetudine cognita Caesar, ne graviori bello occurreret, maturius quam consuerat ad exercitum proficiscitur.
Coneixent aquest costum, Cèsar, per no enfrontar-se a una guerra més greu, parteix cap a l’exèrcit abans del que solia.
Cèsar, BG 4, 6, 1
Non esse consuetudinem populi Romani ullam accipere ab hoste armato condicionem;
(Va dir que) no era costum del poble romà acceptar cap condició d’un enemic armat.
Cèsar, BG 5, 41, 7
Numidae enim quadam barbara consuetudine nullis ordinibus passim consederant.
Perquè els númides, segons un costum bàrbar, havien acampat aquí i allà, sense cap ordre.
Cèsar, BC 2, 38, 4
- 158intermitto, -is, -ere, -misi, -missuminterrompre; deixar un interval50
intermitto, -is, -ere, -misi, -missum
interrompre; deixar un intervalIpse triduo intermisso cum omnibus copiis eos sequi coepit.
Ell mateix, deixant passar tres dies, va començar a seguir-los amb totes les tropes.
Cèsar, BG 1, 26, 6
Neque noctem neque diem intermittit peditatumque se subsequi iubet.
No s’atura ni de nit ni de dia i ordena a la infanteria que el segueixi.
Cèsar, BG 5, 38, 1
Neque idcirco Caesar opus intermittit confisus praesidio legionum trium et munitione fossae.
I no per això interromp Cèsar l’obra, confiant en la protecció de tres legions i en la fortificació del fossat.
Cèsar, BC 1, 42, 2
- 159pax, pacis f.pau49
pax, pacis f.
pauSese ne obsidibus quidem datis pacem Ariovisti redimere potuisse;
(Va dir que) ni tan sols lliurant ostatges no havien pogut comprar la pau d’Ariovist.
Cèsar, BG 1, 37, 2
Eodem die legati ab hostibus missi ad Caesarem de pace venerunt.
Aquell mateix dia van arribar a Cèsar ambaixadors enviats pels enemics per tractar de la pau.
Cèsar, BG 4, 36, 1
Conatus tamen nihilominus est aliis rationibus per conloquia de pace agere.
Tot i així, va intentar d’altres maneres tractar de la pau mitjançant converses.
Cèsar, BC 3, 18, 5
- 160subito (adv.)de sobte, de cop49
subito (adv.)
de sobte, de copNihil esse negotii subito oppressam legionem, quae cum Cicerone hiemet, interfici.
(Deia que) no costava res esclafar de sobte i aniquilar la legió que passava l’hivern amb Ciceró.
Cèsar, BG 5, 38, 4
Tantis subito difficultatibus obiectis ab animi virtute auxilium petendum videbat.
Veia que, davant de dificultats tan grans sorgides de sobte, calia buscar ajuda en el valor.
Cèsar, BG 7, 59, 6
Factae enim subito ex umida materia non eundem usum celeritatis habuerant.
Perquè, fetes de sobte amb fusta humida, no havien tingut la mateixa utilitat quant a velocitat.
Cèsar, BC 1, 58, 3
- 161facultas, -atis f.possibilitat, ocasió; (pl.) recursos48
facultas, -atis f.
possibilitat, ocasió; (pl.) recursosHis rebus et suam rem familiarem auxisse et facultates ad largiendum magnas comparasse;
(Va dir que) amb això havia augmentat el seu patrimoni i s’havia procurat grans recursos per fer regals.
Cèsar, BG 1, 18, 4
Haec cogitanti accidere visa est facultas bene gerendae rei.
Mentre pensava en això, li va semblar que es presentava l’ocasió de dur a terme una bona acció.
Cèsar, BG 7, 44, 1
Proinde, siqua fuisset facultas, ad se cum omnibus copiis veniret.
Que, per tant, si es presentava cap ocasió, vingués a reunir-se amb ell amb totes les tropes.
Cèsar, BC 1, 19, 4
- 162classis, -is f.flota48
classis, -is f.
flotaHuc naves undique ex finitimis regionibus et, quam superiore aestate ad Veneticum bellum fecerat classem, iubet convenire.
Ordena que hi acudeixin naus de totes les regions veïnes i la flota que havia construït l’estiu anterior per a la guerra contra els vènets.
Cèsar, BG 4, 21, 4
Multa huc minora navigia addunt, ut ipsa multitudine nostra classis terreatur.
Hi afegeixen moltes embarcacions menors, perquè la nostra flota s’espanti pel seu mateix nombre.
Cèsar, BC 1, 56, 2
Quibus rebus cognitis ex his locis Cassius cum classe discessit.
Conegut això, Cassi se’n va anar d’aquells llocs amb la flota.
Cèsar, BC 3, 101, 7
- 163appello, -as, -are, -avi, -atumanomenar, cridar; dirigir-se a47
appello, -as, -are, -avi, -atum
anomenar, cridar; dirigir-se aIn hoc medio cursu est insula quae appellatur Mona;
A mitja travessia hi ha una illa que s’anomena Mona.
Cèsar, BG 5, 13, 3
His temporibus Scipio detrimentis quibusdam circa montem Amanum acceptis imperatorem se appellaverat.
Per aquell temps Escipió, després de patir alguns revessos al costat de la muntanya Amanus, s’havia fet anomenar general victoriós.
Cèsar, BC 3, 31, 1
Silvam ibi esse infinita magnitudine, quae appellatur Bacenis;
(Va dir que) allà hi havia un bosc d’una extensió enorme que s’anomena Bacenis.
Cèsar, BG 6, 10, 5
- 164natura, -ae f.naturalesa; caràcter, forma (del terreny)47
natura, -ae f.
naturalesa; caràcter, forma (del terreny)Cunctis oppidis castellisque desertis sua omnia in unum oppidum egregie natura munitum contulerunt.
Abandonant totes les ciutats i fortins, van reunir totes les seves coses en una sola ciutat, extraordinàriament protegida per la naturalesa.
Cèsar, BG 2, 29, 2
Insula natura triquetra, cuius unum latus est contra Galliam.
L’illa és de forma triangular, i un dels seus costats és davant de la Gàl·lia.
Cèsar, BG 5, 13, 1
Mittitur L. Decidius Saxa cum paucis qui loci naturam perspiciat.
S’envia Luci Decidi Saxa amb uns quants per examinar la naturalesa del terreny.
Cèsar, BC 1, 66, 3
- 165adduco, -is, -ere, -duxi, -ductumportar; induir, moure47
adduco, -is, -ere, -duxi, -ductum
portar; induir, moureAriovistus, ex equis ut conloquerentur et praeter se denos ad conloquium adducerent, postulavit.
Ariovist va exigir que conversessin a cavall i que cadascú portés amb ell a l’entrevista deu homes.
Cèsar, BG 1, 43, 3
Qua necessitate adductus Diviciacus auxilii petendi causa Romam ad senatum profectus infecta re redierat.
Empès per aquesta necessitat, Diviciac havia anat a Roma, al senat, a demanar ajuda, i havia tornat sense aconseguir-la.
Cèsar, BG 6, 12, 5
Postremo ipse, cum vehementius pugnaretur, integros subsidio adducit.
Finalment, com que es combatia amb més duresa, porta ell mateix tropes fresques com a reforç.
Cèsar, BG 7, 87, 1
- 166centurio, -onis m.centurió47
centurio, -onis m.
centurióErant in ea legione fortissimi viri centuriones qui iam primis ordinibus adpropinquarent, Titus Pullo et Lucius Vorenus.
Hi havia en aquella legió dos centurions molt valents que ja s’acostaven als primers rangs, Tit Pulló i Luci Vorè.
Cèsar, BG 5, 44, 1
Haec eadem centurionibus tribunisque militum mandabant, ut per eos ad Caesarem deferrentur.
Encarregaven això mateix als centurions i als tribuns militars, perquè per mitjà d’ells ho fessin saber a Cèsar.
Cèsar, BG 7, 17, 8
Centuriones in priores ordines, equites Romanos in tribunicium restituit honorem.
Va tornar els centurions als primers rangs i els cavallers romans al càrrec de tribuns.
Cèsar, BC 1, 77, 2
- 167subsidium, -i n.ajuda, reforç; reserva47
subsidium, -i n.
ajuda, reforç; reservaQuo facto cum alius alii subsidium ferret neque timerent ne aversi ab hoste circumvenirentur, audacius resistere ac fortius pugnare coeperunt.
Fet això, com que uns ajudaven els altres i no temien ser envoltats per l’esquena, van començar a resistir amb més audàcia i a lluitar amb més valor.
Cèsar, BG 2, 26, 2
His rebus cognitis Caesar Labienum cum cohortibus sex subsidio laborantibus mittit;
Conegut això, Cèsar envia Labiè amb sis cohorts en ajuda dels qui eren en perill.
Cèsar, BG 7, 86, 1
Acies erat Afraniana duplex legionum v, tertium in subsidiis locum alariae cohortes obtinebant;
La línia d’Afrani era doble, de cinc legions; les cohorts auxiliars ocupaven el tercer lloc, a la reserva.
Cèsar, BC 1, 83, 1
- 168amicitia, -ae f.amistat, aliança46
amicitia, -ae f.
amistat, aliançaQuod vero ad amicitiam populi Romani attulissent, id iis eripi quis pati posset?
Qui podria suportar que se’ls arrabassés el que havien aportat a l’amistat del poble romà?
Cèsar, BG 1, 43, 8
Item per Treveros venisse Germanis in amicitiam cognoverat.
Igualment s’havia assabentat que els germans havien estat convidats a una aliança a través dels trèvers.
Cèsar, BG 6, 5, 4
Caesar iis civitatibus, quae ad eius amicitiam accesserant, quod minor erat frumenti copia, pecus imperabat;
Cèsar exigia bestiar als pobles que s’havien unit a la seva amistat, perquè hi havia menys blat.
Cèsar, BC 1, 52, 4
- 169singuli, -ae, -a (pl.)d’un en un, cadascun; un per cada46
singuli, -ae, -a (pl.)
d’un en un, cadascun; un per cadaCaesar singulis legionibus singulos legatos et quaestorem praefecit, uti eos testes suae quisque virtutis haberet;
Cèsar va posar un llegat i un qüestor al capdavant de cada legió, perquè cadascú els tingués com a testimonis del seu valor.
Cèsar, BG 1, 52, 1
In capita singula servorum ac liberorum tributum imponebatur;
S’imposava un tribut per cada cap d’esclaus i de lliures.
Cèsar, BC 3, 32, 2
Hi centum pagos habere dicuntur, ex quibus quotannis singula milia armatorum bellandi causa suis ex finibus educunt.
Es diu que tenen cent districtes, de cadascun dels quals treuen cada any mil homes armats per fer la guerra fora del seu territori.
Cèsar, BG 4, 1, 4
- 170posterus, -a, -um (postero die: al día siguiente)següent, posterior46
posterus, -a, -um (postero die: al día siguiente)
següent, posteriorHac re ad consilium delata ubi omnes idem sentire intellexit, posterum diem pugnae constituit.
Presentat l’afer al consell, quan va comprendre que tothom pensava el mateix, va fixar la batalla per a l’endemà.
Cèsar, BG 3, 23, 8
Hostes postero die multo maioribus coactis copiis castra oppugnant, fossam complent.
L’endemà, reunides tropes molt més nombroses, els enemics ataquen el campament i omplen el fossat.
Cèsar, BG 5, 40, 3
Postero die Curio obsidere Uticam valloque circummunire instituit.
L’endemà Curió va començar a assetjar Útica i a envoltar-la amb un vallat.
Cèsar, BC 2, 36, 1
- 171inopia, -ae f.escassetat, manca46
inopia, -ae f.
escassetat, mancaIs quod in his locis inopia frumenti erat, praefectos tribunosque militum complures in finitimas civitates frumenti commeatusque petendi causa dimisit;
Com que en aquells llocs hi havia escassetat de blat, va enviar diversos prefectes i tribuns militars als pobles veïns a buscar blat i queviures.
Cèsar, BG 3, 7, 3
Iamque frumenta maturescere incipiebant atque ipsa spes inopiam sustentabat, quod celeriter se habituros copiam confidebant.
I ja el blat començava a madurar, i la mateixa esperança alleujava l’escassetat, perquè confiaven tenir aviat abundància.
Cèsar, BC 3, 49, 1
Quae fere res non solum inopia praesenti, sed etiam futuri temporis timore ingravescere consuevit.
Aquesta situació sol agreujar-se no només per l’escassetat present, sinó també per la por del futur.
Cèsar, BC 1, 52, 1
- 172initium, -i n.començament, principi45
initium, -i n.
començament, principiUbi neutri transeundi initium faciunt, secundiore equitum proelio nostris Caesar suos in castra reduxit.
Com que cap dels dos no comença a travessar, després d’un combat de cavalleria favorable als nostres, Cèsar va fer tornar els seus al campament.
Cèsar, BG 2, 9, 2
Ad eius silvae initium Suebos adventum Romanorum exspectare constituisse.
(Va dir que) els sueus havien decidit esperar l’arribada dels romans al començament d’aquell bosc.
Cèsar, BG 6, 10, 5
Equitatus Caesaris, quod angusto itinere per aggeres ascendebat, receptui suo timens initium fugae faciebat.
La cavalleria de Cèsar, com que pujava per un pas estret entre els terraplens, tement per la seva retirada, començava a fugir.
Cèsar, BC 3, 69, 2
- 173gratia, -ae f. (gratias agere: dar las gracias)favor, influència; agraïment; (gratias agere) donar les gràcies45
gratia, -ae f. (gratias agere: dar las gracias)
favor, influència; agraïment; (gratias agere) donar les gràciesIpsum esse Dumnorigem, summa audacia, magna apud plebem propter liberalitatem gratia, cupidum rerum novarum.
(Va dir que) era el mateix Dúmnorix, d’una audàcia extrema, amb gran influència entre la plebs per la seva generositat i desitjós de canvis.
Cèsar, BG 1, 18, 3
Quantum gratia, auctoritate, pecunia valent, ad sollicitandas civitates nituntur;
Posen tot el seu afany a guanyar-se els pobles amb tota la influència, l’autoritat i els diners de què disposen.
Cèsar, BG 7, 63, 2
Primum agunt gratias omnes omnibus, quod sibi perterritis pridie pepercissent;
En primer lloc, tots donen les gràcies a tots per haver-los perdonat la vida el dia abans, quan estaven aterrits.
Cèsar, BC 1, 74, 2
- 174frumentarius, -a, -um (res frumentaria: el abastecimiento de trigo)del blat; (res frumentaria) els queviures45
frumentarius, -a, -um (res frumentaria: el abastecimiento de trigo)
del blat; (res frumentaria) els queviuresRe frumentaria comparata equitibusque delectis iter in ea loca facere coepit, quibus in locis esse Germanos audiebat.
Reunit el blat i escollits els genets, va començar a marxar cap als llocs on sentia que eren els germans.
Cèsar, BG 4, 7, 1
His cognitis rebus rem frumentariam providet, castris idoneum locum deligit;
Conegut això, s’ocupa dels queviures i escull un lloc apropiat per al campament.
Cèsar, BG 6, 10, 2
Ipse unum diem ibi rei frumentariae causa moratus Corfinium contendit.
Ell mateix s’hi va aturar un dia per proveir-se de blat i va marxar de pressa cap a Corfini.
Cèsar, BC 1, 16, 1
- 175littera, -ae f. (pl. litterae: carta; letras)lletra; (pl.) carta45
littera, -ae f. (pl. litterae: carta; letras)
lletra; (pl.) cartaCaesar ad Lingonas litteras nuntiosque misit, ne eos frumento neve alia re iuvarent:
Cèsar va enviar cartes i missatgers als língons perquè no els ajudessin ni amb blat ni amb cap altra cosa.
Cèsar, BG 1, 26, 6
Hanc Graecis conscriptam litteris mittit, ne intercepta epistula nostra ab hostibus consilia cognoscantur.
L’envia escrita en lletres gregues, perquè, si interceptaven la carta, els enemics no coneguessin els nostres plans.
Cèsar, BG 5, 48, 4
Iamque Caesaris in Hispania res secundae in Africam nuntiis ac litteris perferebantur.
I ja els èxits de Cèsar a Hispània s’anaven coneixent a l’Àfrica per missatgers i cartes.
Cèsar, BC 2, 37, 2
- 176pecunia, -ae f.diners45
pecunia, -ae f.
dinersNe qua oriatur pecuniae cupiditas, qua ex re factiones dissensionesque nascuntur;
(Ho fan) perquè no neixi la cobdícia dels diners, de la qual sorgeixen bàndols i discòrdies.
Cèsar, BG 6, 22, 3
Huc Caesar omnes obsides Galliae, frumentum, pecuniam publicam, suorum atque exercitus impedimentorum magnam partem contulerat;
Cèsar hi havia reunit tots els ostatges de la Gàl·lia, el blat, els diners públics i gran part dels bagatges seus i de l’exèrcit.
Cèsar, BG 7, 55, 2
Pecuniam omnem omniaque ornamenta ex fano Herculis in oppidum Gadis contulit;
Va portar a la ciutat de Gades tots els diners i totes les ofrenes del temple d’Hèrcules.
Cèsar, BC 2, 18, 2
- 177infero, -fers, -ferre, -tuli, illatum (bellum inferre: atacar)portar contra; (bellum inferre) fer la guerra, atacar44
infero, -fers, -ferre, -tuli, illatum (bellum inferre: atacar)
portar contra; (bellum inferre) fer la guerra, atacarNeve Haeduos iniuria lacesseret neve his sociisque eorum bellum inferret.
(Li va demanar) que no ataqués injustament els edus ni els fes la guerra a ells ni als seus aliats.
Cèsar, BG 1, 35, 3
His praeficit fratrem Eporedorigis bellumque inferre Allobrogibus iubet.
Posa al capdavant d’ells el germà d’Eporedòrix i li ordena fer la guerra als al·lòbroges.
Cèsar, BG 7, 64, 5
Qui nostris navibus periculum intulerant, de suo timere cogebantur.
Els qui havien posat en perill les nostres naus es veien obligats a témer per les seves.
Cèsar, BC 3, 27, 1
- 178auctoritas, -atis f.autoritat, prestigi, influència44
auctoritas, -atis f.
autoritat, prestigi, influènciaQuod erat civitas magna inter Belgas auctoritate atque hominum multitudine praestabat, sescentos obsides poposcit.
Com que era un poble de gran prestigi entre els belgues i destacava pel seu nombre d’homes, els va exigir sis-cents ostatges.
Cèsar, BG 2, 15, 1
Suos enim quisque opprimi et circumveniri non patitur neque, aliter si faciat, ullam inter suos habet auctoritatem.
Perquè ningú no permet que s’oprimeixi o s’enganyi els seus i, si actua d’una altra manera, no té cap autoritat entre ells.
Cèsar, BG 6, 11, 4
Praeesse autem suo nomine exercitui, ut praeter auctoritatem vires quoque ad coercendum haberet.
(Deia que) estava al capdavant de l’exèrcit en nom seu per tenir, a més d’autoritat, força per imposar-se.
Cèsar, BC 3, 57, 3
- 179domus, -us f. (domum: a casa; domi: en casa; domo: de casa)casa; pàtria44
domus, -us f. (domum: a casa; domi: en casa; domo: de casa)
casa; pàtriaHoc proelio trans Rhenum nuntiato Suebi, qui ad ripas Rheni venerant, domum reverti coeperunt.
Anunciada aquesta batalla a l’altra banda del Rin, els sueus que havien arribat a les seves ribes van començar a tornar a casa.
Cèsar, BG 1, 54, 1
At omnium animis impeditis Dumnorix cum equitibus Haeduorum a castris insciente Caesare domum discedere coepit.
Però, mentre tothom estava ocupat, Dúmnorix, amb els genets edus, va començar a marxar cap a casa del campament sense que Cèsar ho sabés.
Cèsar, BG 5, 7, 5
Trium mensum molita cibaria sibi quemque domo efferre iubent.
Ordenen que cadascú s’endugui de casa farina per a tres mesos.
Cèsar, BG 1, 5, 3
- 180voluntas, -atis f.voluntat, desig; disposició44
voluntas, -atis f.
voluntat, desig; disposicióAd hunc propter iustitiam prudentiamque summam totius belli omnium voluntate deferri;
(Van dir) que a aquest, per la seva justícia i la seva prudència, se li confiava per voluntat de tots el comandament suprem de la guerra.
Cèsar, BG 2, 4, 7
Debere eos Italiae totius auctoritatem sequi potius quam unius hominis voluntati obtemperare.
(Deien que) havien de seguir l’autoritat de tota Itàlia abans que obeir la voluntat d’un sol home.
Cèsar, BC 1, 35, 1
Sed ex numero tribunorum militum centurionumque nonnulli sua voluntate apud eum remanserunt.
Però alguns dels tribuns militars i centurions es van quedar amb ell per voluntat pròpia.
Cèsar, BC 1, 77, 2
- 181casus, -us m.caiguda; fet, atzar; desgràcia44
casus, -us m.
caiguda; fet, atzar; desgràciaQuarum rerum omnium nostris navibus casus erant extimescendi.
Les nostres naus havien de témer tots aquests contratemps.
Cèsar, BG 3, 13, 9
De casu Sabini et Cottae certius ex captivis cognoscit.
S’assabenta amb més certesa pels presoners de la desgràcia de Sabí i Cota.
Cèsar, BG 5, 52, 4
Sic neque in loco manere ordinesque servare, neque procurrere et casum subire tutum videbatur.
Així, no semblava segur ni quedar-se al lloc mantenint les files, ni sortir corrent i exposar-se a l’atzar.
Cèsar, BC 2, 41, 6
- 182medius, -a, -ummig, que és al mig44
medius, -a, -um
mig, que és al migPrima luce productis omnibus copiis, duplici acie instituta, auxiliis in mediam aciem coniectis, quid hostes consilii caperent exspectabat.
A trenc d’alba, tretes totes les tropes i formada una doble línia amb els auxiliars al centre, esperava a veure què decidien els enemics.
Cèsar, BG 3, 24, 1
Ipse idoneam tempestatem nactus paulo post mediam noctem naves solvit.
Ell, aprofitant el bon temps, va salpar poc després de mitjanit.
Cèsar, BG 4, 36, 3
Medio fere itinere equites a Fabio missi quanto res in periculo fuerit exponunt.
Cap a la meitat del camí, uns genets enviats per Fabi li expliquen en quin perill havia estat la situació.
Cèsar, BG 7, 41, 2
- 183consul, -ulis m.cònsol43
consul, -ulis m.
cònsolAriovistum se consule cupidissime populi Romani amicitiam adpetisse;
(Va dir que), essent ell cònsol, Ariovist havia buscat amb moltíssim interès l’amistat del poble romà.
Cèsar, BG 1, 40, 2
Paulo post renuntiat, quod consules absint, sine illis non posse agi de compositione.
Poc després respon que, com que els cònsols són absents, sense ells no es pot tractar d’un acord.
Cèsar, BC 1, 26, 5
Dictatore habente comitia Caesare consules creantur Iulius Caesar et P. Servilius;
Sota la presidència de Cèsar com a dictador als comicis, són elegits cònsols Juli Cèsar i Publi Servili.
Cèsar, BC 3, 1, 1
- 184impedio, -is, -ire, -ivi (-ii), -itumimpedir, entorpir43
impedio, -is, -ire, -ivi (-ii), -itum
impedir, entorpirHostes impeditos nostri in flumine adgressi magnum eorum numerum occiderunt;
Els nostres van atacar els enemics mentre eren en dificultats al riu i en van matar un gran nombre.
Cèsar, BG 2, 10, 2
Ob eam causam conloquium vitasse, ne res maximae spei maximaeque utilitatis eius iracundia impedirentur.
(Va dir que) per això havia evitat l’entrevista, perquè la seva ira no espatllés un afer de la màxima esperança i utilitat.
Cèsar, BC 3, 16, 3
Quarum rerum magnam partem temporis brevitas et incursus hostium impediebat.
La manca de temps i els atacs dels enemics impedien gran part d’aquestes coses.
Cèsar, BG 2, 20, 2
- 185committo, -is, -ere, -misi, -missum (proelium committere: entablar combate)confiar; cometre; (proelium committere) entaular combat43
committo, -is, -ere, -misi, -missum (proelium committere: entablar combate)
confiar; cometre; (proelium committere) entaular combatIpse a dextro cornu, quod eam partem minime firmam hostium esse animadverterat, proelium commisit.
Ell mateix va entaular combat per l’ala dreta, perquè s’havia adonat que aquella era la part més feble dels enemics.
Cèsar, BG 1, 52, 2
Caesar ex castris equitatum educi iubet proeliumque equestre committit;
Cèsar ordena treure la cavalleria del campament i entaula un combat eqüestre.
Cèsar, BG 7, 13, 1
Si proelium committeretur, propinquitas castrorum celerem superatis ex fuga receptum dabat.
(Pensava que), si s’entaulava combat, la proximitat del campament permetia als vençuts una retirada ràpida.
Cèsar, BC 1, 82, 5
- 186confero, -fers, -ferre, -tuli, collatum (se conferre: dirigirse)reunir, portar; comparar; (se conferre) dirigir-se43
confero, -fers, -ferre, -tuli, collatum (se conferre: dirigirse)
reunir, portar; comparar; (se conferre) dirigir-seIlli nulla coacta manu loci praesidio freti in silvas paludesque confugiunt suaque eodem conferunt.
Ells, sense reunir cap tropa i confiant en la protecció del terreny, es refugien als boscos i als pantans i hi porten les seves coses.
Cèsar, BG 6, 5, 7
Tertio die missis ex oppido legatis de deditione arma conferri, iumenta produci, sescentos obsides dari iubet.
El tercer dia, quan van sortir de la ciutat ambaixadors per tractar de la rendició, ordena lliurar les armes, treure les bèsties de càrrega i donar sis-cents ostatges.
Cèsar, BG 7, 11, 2
Arma omnia privata ac publica in domum Galloni contulit.
Va reunir totes les armes, privades i públiques, a casa de Galoni.
Cèsar, BC 2, 18, 2
- 187sententia, -ae f.opinió, parer; proposta (al senat)43
sententia, -ae f.
opinió, parer; proposta (al senat)Tandem dat Cotta permotus manus, superat sententia Sabini.
Finalment Cota, commogut, es rendeix, i s’imposa l’opinió de Sabí.
Cèsar, BG 5, 31, 3
Ut M. Rufus, qui sententiam Calidi paucis fere mutatis verbis sequebatur.
Com Marc Ruf, que seguia la proposta de Calidi canviant només unes poques paraules.
Cèsar, BC 1, 2, 3
Haec vincit in consilio sententia, et prima luce postridie constituunt proficisci.
Aquesta opinió s’imposa al consell, i decideixen partir a trenc d’alba de l’endemà.
Cèsar, BC 1, 67, 6
- 188opinio, -onis f.opinió, idea; fama, reputació43
opinio, -onis f.
opinió, idea; fama, reputacióCaesar primo et propter multitudinem hostium et propter eximiam opinionem virtutis proelio supersedere statuit.
Cèsar, al principi, pel gran nombre d’enemics i per la seva extraordinària fama de valor, va decidir evitar el combat.
Cèsar, BG 2, 8, 1
Labienus suos intra munitiones continebat timorisque opinionem quibuscumque poterat rebus augebat.
Labiè mantenia els seus dins les fortificacions i augmentava per tots els mitjans la impressió de por.
Cèsar, BG 5, 57, 4
Cognitis per exploratores regionibus duces hostium lx milia ex omni numero deligunt earum civitatum quae maximam virtutis opinionem habebant;
Explorades les regions, els caps enemics escullen seixanta mil homes dels pobles que tenien més fama de valor.
Cèsar, BG 7, 83, 4
- 189facilis, -e (adv. facile)fàcil; (adv.) fàcilment42
facilis, -e (adv. facile)
fàcil; (adv.) fàcilmentQuae facilia ex difficillimis animi magnitudo redegerat.
La grandesa d’ànim havia convertit aquestes coses en fàcils, tot i ser dificilíssimes.
Cèsar, BG 2, 27, 5
Romanorum manus tantis munitionibus distinetur nec facile pluribus locis occurrit.
Les tropes dels romans estan disperses per fortificacions tan grans i no acudeixen fàcilment a molts punts.
Cèsar, BG 7, 84, 3
Caesarem duobus exercitibus et locorum angustiis facile intercludi posse frumentoque prohiberi.
(Pensaven que) es podia encerclar fàcilment Cèsar amb dos exèrcits i amb els congosts i tallar-li el blat.
Cèsar, BC 1, 17, 1
- 190oratio, -onis f.discurs, paraules42
oratio, -onis f.
discurs, paraulesTum demum Liscus oratione Caesaris adductus, quod antea tacuerat, proponit:
Només aleshores Lisc, mogut per les paraules de Cèsar, exposa el que abans havia callat:
Cèsar, BG 1, 17, 1
Quorum oratione permotus Varus praesidium, quod introduxerat, ex oppido educit ac profugit.
Convençut pel seu discurs, Var treu de la ciutat la guarnició que hi havia introduït i fuig.
Cèsar, BC 1, 13, 2
Hac habita oratione exposcentibus militibus et studio pugnae ardentibus tuba signum dedit.
Pronunciat aquest discurs, com que els soldats ho reclamaven i cremaven de desig de lluitar, va donar el senyal amb la trompeta.
Cèsar, BC 3, 90, 3
- 191polliceor, -eris, -eri, pollicitus sumprometre42
polliceor, -eris, -eri, pollicitus sum
prometreOppida habere numero xii, polliceri milia armata quinquaginta;
(Van dir) que tenien dotze ciutats i que prometien cinquanta mil homes armats.
Cèsar, BG 2, 4, 8
Illi finitimos Germanos sollicitare et pecuniam polliceri non desistunt.
Ells no deixen d’incitar els germans veïns i de prometre’ls diners.
Cèsar, BG 6, 2, 1
Id cum essent plerique admirati, 'scio me' inquit 'paene incredibilem rem polliceri;
Com que la majoria es va sorprendre, va dir: «Sé que prometo una cosa gairebé increïble».
Cèsar, BC 3, 86, 2
- 192efficio, -is, -ere, -feci, -fectumfer, dur a terme; aconseguir42
efficio, -is, -ere, -feci, -fectum
fer, dur a terme; aconseguirHunc murus circumdatus arcem efficit et cum oppido coniungit.
Una muralla que l’envolta en fa una ciutadella i la uneix a la ciutat.
Cèsar, BG 1, 38, 6
In Sicori flumine pontes effecerat duos distantes inter se milia passuum iiii.
Havia construït sobre el riu Sicoris dos ponts separats per quatre milles.
Cèsar, BC 1, 40, 1
Quae res in dies confirmatiorem eius exercitum efficiebat.
Això feia el seu exèrcit cada dia més ferm.
Cèsar, BC 3, 84, 2
- 193magnitudo, -inis f.mida, grandesa; força42
magnitudo, -inis f.
mida, grandesa; forçaProrae admodum erectae atque item puppes, ad magnitudinem fluctuum tempestatumque adcommodatae;
Les proes eren molt altes, i també les popes, adaptades a la mida de les onades i a les tempestes.
Cèsar, BG 3, 13, 2
Alii immani magnitudine simulacra habent, quorum contexta viminibus membra vivis hominibus complent;
D’altres tenen figures d’una mida enorme, els membres de les quals, teixits amb vímet, omplen d’homes vius.
Cèsar, BG 6, 16, 4
Reliqui vulneribus ex proeliis et labore ac magnitudine itineris confecti consequi non potuerant.
Els altres, esgotats per les ferides dels combats, l’esforç i la llargada del camí, no els havien pogut seguir.
Cèsar, BC 3, 106, 2
- 194nuntius, -i m.missatger; notícia, missatge42
nuntius, -i m.
missatger; notícia, missatgeNeque ullum fere totius hiemis tempus sine sollicitudine Caesaris intercessit, quin aliquem de consiliis ac motu Gallorum nuntium acciperet.
I no va passar gairebé cap moment de tot l’hivern sense preocupació per a Cèsar, sense que rebés alguna notícia dels plans i els moviments dels gals.
Cèsar, BG 5, 53, 5
Haec se certis nuntiis, certis auctoribus comperisse.
(Va dir que) s’havia assabentat d’això per missatgers fiables i per informadors segurs.
Cèsar, BC 2, 18, 3
Celeriter haec fama ac nuntiis ad Vercingetorigem perferuntur.
Ràpidament, pel rumor i per missatgers, això arriba a Vercingetòrix.
Cèsar, BG 7, 8, 4
- 195extremus, -a, -umúltim, extrem; el final de41
extremus, -a, -um
últim, extrem; el final deExtremum oppidum Allobrogum est proximumque Helvetiorum finibus Genava.
L’última ciutat dels al·lòbroges i la més propera al territori dels helvecis és Ginebra.
Cèsar, BG 1, 6, 3
Litaviccus cum suis clientibus, quibus more Gallorum nefas est etiam in extrema fortuna deserere patronos, Gergoviam perfugit.
Litavic va fugir a Gergòvia amb els seus clients, per als quals, segons el costum dels gals, és sacrilegi abandonar el seu patró fins i tot en la pitjor desgràcia.
Cèsar, BG 7, 40, 7
Nonne extremam pati fortunam paratos proiecit ille?
No els va deixar ell abandonats quan estaven disposats a patir la pitjor sort?
Cèsar, BC 2, 32, 8
- 196iniuria, -ae f.greuge, injustícia, abús41
iniuria, -ae f.
greuge, injustícia, abúsQui si alicuius iniuriae sibi conscius fuisset, non fuisse difficile cavere;
(Va dir que) si hagués estat conscient de cap greuge, no li hauria estat difícil guardar-se’n.
Cèsar, BG 1, 14, 2
Petunt ut Mandubracium ab iniuria Cassivellauni defendat atque in civitatem mittat, qui praesit imperiumque obtineat.
Demanen que protegeixi Mandubraci dels abusos de Cassivel·laune i l’enviï al seu poble perquè el governi i en tingui el comandament.
Cèsar, BG 5, 20, 2
Omnium temporum iniurias inimicorum in se commemorat;
Recorda els greuges que els seus enemics li havien fet en tot temps.
Cèsar, BC 1, 7, 1
- 197defendo, -is, -ere, -fendi, -fensumdefensar, protegir41
defendo, -is, -ere, -fendi, -fensum
defensar, protegirHaedui cum se suaque ab iis defendere non possent, legatos ad Caesarem mittunt rogatum auxilium:
Els edus, com que no es podien defensar ni defensar els seus béns d’ells, envien ambaixadors a Cèsar a demanar-li ajuda:
Cèsar, BG 1, 11, 2
Ille autem revocatus resistere ac se manu defendere suorumque fidem implorare coepit, saepe clamitans liberum se liberaeque esse civitatis.
Però ell, quan el van fer tornar, va començar a resistir-se, a defensar-se a mà armada i a implorar la lleialtat dels seus, cridant una vegada i una altra que era lliure i d’un poble lliure.
Cèsar, BG 5, 7, 8
Multum autem ab ictu lapidum -- quod unum nostris erat telum -- viminea tegimenta galeis inposita defendebant.
Però contra el cop de les pedres, que eren la nostra única arma, els protegien molt unes cobertes de vímet posades sobre els cascos.
Cèsar, BC 3, 63, 7
- 198colloco (conloco), -as, -are, -avi, -atumcol·locar, situar, instal·lar41
colloco (conloco), -as, -are, -avi, -atum
col·locar, situar, instal·larBoios petentibus Haeduis, quod egregia virtute erant cogniti, ut in finibus suis conlocarent, concessit;
Com que els edus demanaven que se’ls permetés instal·lar els boians al seu territori, perquè eren coneguts pel seu valor extraordinari, l’hi va concedir.
Cèsar, BG 1, 28, 5
Trabes derectae perpetuae in longitudinem paribus intervallis, distantes inter se binos pedes, in solo conlocantur.
Es col·loquen a terra bigues rectes i contínues al llarg, a intervals iguals, separades dos peus entre elles.
Cèsar, BG 7, 23, 1
Tum magni ponderis saxa et praeacutas trabes in muro conlocabant.
Aleshores col·locaven a la muralla pedres de gran pes i bigues molt esmolades.
Cèsar, BG 2, 29, 3
- 199equus, -i m.cavall41
equus, -i m.
cavallSi qui graviore vulnere accepto equo deciderat, circumsistebant;
Si algú, després de rebre una ferida greu, queia del cavall, l’envoltaven.
Cèsar, BG 1, 48, 7
Multis interfectis, compluribus equis captis Germani sese recipiunt.
Després de matar-ne molts i capturar molts cavalls, els germans es retiren.
Cèsar, BG 7, 70, 7
Servos, pastores armat atque iis equos attribuit;
Arma els esclaus i els pastors i els dona cavalls.
Cèsar, BC 1, 24, 2
- 200trado, -is, -ere, -didi, -ditumlliurar; transmetre, ensenyar41
trado, -is, -ere, -didi, -ditum
lliurar; transmetre, ensenyarReliquos omnes obsidibus, armis, perfugis traditis in deditionem accepit.
Tots els altres els va acceptar en rendició després de lliurar ostatges, armes i desertors.
Cèsar, BG 1, 28, 2
Apollinem morbos depellere, Minervam operum atque artificiorum initia tradere, Iovem imperium caelestium tenere, Martem bella regere.
(Creuen) que Apol·lo allunya les malalties, que Minerva ensenya els principis de les obres i els oficis, que Júpiter té el poder sobre els déus del cel i que Mart dirigeix les guerres.
Cèsar, BG 6, 17, 2
Commio Atrebati, Viridomaro et Eporedorigi Haeduis, Vercassivellauno Arverno consobrino Vercingetorigis summa imperii traditur.
A Commi l’atrebat, als edus Viridòmar i Eporedòrix i a l’arvern Vercassivel·laune, cosí de Vercingetòrix, se’ls lliura el comandament suprem.
Cèsar, BG 7, 76, 4
Suetoni · Vides dels Cèsars · 200 paraules
- 1res, rei f.cosa, afer, fet; (res publica) l’Estat241
res, rei f.
cosa, afer, fet; (res publica) l’EstatOrdo et summa rerum, quas deinceps gessit, sic se habent.
L’ordre i el resum del que va fer després són els següents.
Suetoni, Jul. 34, 1
Quod sane ex oratione eius, quam de utraque re habuit, colligi potest;
Cosa que, sens dubte, es pot deduir del discurs que va pronunciar sobre tots dos afers.
Suetoni, Tib. 67, 3
Certe omnibus rerum uerborumque contumeliis mortuum insectatus est, modo stultitiae modo saeuitiae arguens;
El cert és que el va perseguir després de mort amb tota mena d’ultratges, de fets i de paraules, acusant-lo unes vegades d’estupidesa i unes altres de crueltat.
Suetoni, Ner. 33, 1
- 2dies, -ei m. (y f.)dia219
dies, -ei m. (y f.)
diaNouissimum, dum ab urbe in Hispaniam ulteriorem quarto et uicensimo die peruenit.
L’últim, quan va arribar des de Roma a la Hispània Ulterior en vint-i-tres dies.
Suetoni, Jul. 56, 5
Quibus diebus custodes in urbe disposuit, ne raritate remanentium grassatoribus obnoxia esset.
Aquells dies va col·locar guàrdies per la ciutat, perquè, en quedar-hi poca gent, no estigués exposada als lladres.
Suetoni, Aug. 43, 1
Et ante paucos quam obiret dies, turris Phari terrae motu Capreis concidit.
I pocs dies abans de morir, la torre del far de Capri es va ensorrar per un terratrèmol.
Suetoni, Tib. 74, 1
- 3magnus, -a, -um (comp. maior, sup. maximus)gran; (maior) més gran212
magnus, -a, -um (comp. maior, sup. maximus)
gran; (maior) més granConuiuabatur assidue nec umquam nisi recta, non sine magno ordinum hominumque dilectu.
Feia banquets sovint i sempre formals, no sense una gran selecció de rangs i persones.
Suetoni, Aug. 74, 1
Clades Britannica, qua duo praecipua oppida magna ciuium sociorumque caede direpta sunt;
El desastre de Britània, en què dues ciutats importants van ser saquejades amb una gran matança de ciutadans i aliats.
Suetoni, Ner. 39, 1
Per quae factum putem, ut mors eius minime congruens uitae maiore miraculo fuerit.
Per tot això penso que la seva mort, gens d’acord amb la seva vida, va causar més sorpresa.
Suetoni, Oth. 12, 2
- 4publicus, -a, -um (in publico / per publicum: en público, por la calle)públic, de l’Estat; (publice) oficialment191
publicus, -a, -um (in publico / per publicum: en público, por la calle)
públic, de l’Estat; (publice) oficialmentIn consulatu pedibus fere, extra consulatum saepe adoperta sella per publicum incessit.
Durant el seu consolat anava gairebé sempre a peu; fora d’ell, sovint en una llitera tancada, pel carrer.
Suetoni, Aug. 53, 2
Et Harpocran, cui lectica per urbem uehendi spectaculaque publice edendi ius tribuit;
I a Harpocràs, a qui va concedir el dret d’anar en llitera per Roma i de donar espectacles públics.
Suetoni, Cl. 28, 1
Defunctum senatus publico funere honorauit, item statua pro rostris cum hac inscriptione:
Quan va morir, el senat el va honorar amb un funeral públic i a més amb una estàtua davant la tribuna amb aquesta inscripció:
Suetoni, Vit. 3, 1
- 5primus, -a, -um (adv. primum, primo)primer; (adv.) al principi, per primera vegada186
primus, -a, -um (adv. primum, primo)
primer; (adv.) al principi, per primera vegadaEodem temporis spatio matrem primo, deinde filiam, nec multo post nepotem amisit.
En aquest mateix espai de temps va perdre primer la seva mare, després la seva filla i no gaire després el seu nét.
Suetoni, Jul. 26, 1
Quaedam Italiae ciuitates diem, quo primum ad se uenisset, initium anni fecerunt.
Algunes ciutats d’Itàlia van prendre com a començament de l’any el dia en què hi havia arribat per primera vegada.
Suetoni, Aug. 59, 1
Ac primo Maecenati, mox Augusto insinuatus non mediocrem in amborum amicitia locum tenuit.
I, guanyant-se primer Mecenàs i després August, va ocupar un lloc gens petit en l’amistat de tots dos.
Suetoni, Vita Horati
- 6senatus, -us m.senat184
senatus, -us m.
senatSenatum suppleuit, patricios adlegit, praetorum aedilium quaestorum, minorum etiam magistratuum numerum ampliauit;
Va completar el senat, va nomenar nous patricis i va augmentar el nombre de pretors, edils, qüestors i fins i tot dels magistrats menors.
Suetoni, Jul. 41, 1
Acta res in senatu et, quia ambigebatur, per tormenta quaesita est.
L’afer es va tractar al senat i, com que hi havia dubtes, es va investigar amb tortures.
Suetoni, Tib. 58, 1
Prouincias Achaiam et Macedoniam, quas Tiberius ad curam suam transtulerat, senatui reddidit.
Va tornar al senat les províncies d’Acaia i Macedònia, que Tiberi havia passat al seu càrrec.
Suetoni, Cl. 25, 3
- 7facio, -is, -ere, feci, factumfer; (pas. fio) succeir183
facio, -is, -ere, feci, factum
fer; (pas. fio) succeirFaciam sciat Aelianus et me linguam habere, plura enim de eo loquar';
«Faré que sàpiga Elià que jo també tinc llengua, perquè parlaré més d’ell».
Suetoni, Aug. 51, 2
Animum quoque remittenti ludoque et epulis dedito eadem factorum dictorumque saeuitia aderat.
També quan es distreia i es lliurava al joc i als banquets mostrava la mateixa crueltat en fets i paraules.
Suetoni, Cal. 32, 1
Sed ut Afer populo sex dedit comoedias, Iter hinc in Asiam fecit.
Però, després de donar al poble sis comèdies, Afre va fer des d’aquí un viatge a l’Àsia.
Suetoni, Vita Terenti
- 8tempus, -oris n.temps; moment154
tempus, -oris n.
temps; momentMagistratus atque honores et ante tempus et quosdam noui generis perpetuosque cepit.
Va ocupar magistratures i càrrecs abans de temps, i alguns d’una mena nova i vitalicis.
Suetoni, Aug. 26, 1
Uescebaturque et ante cenam quocumque tempore et loco, quo stomachus desiderasset.
I menjava fins i tot abans del sopar, a qualsevol hora i en qualsevol lloc en què l’hi demanés l’estómac.
Suetoni, Aug. 76, 1
Reliquo autem tempore salutatoribus scrutatores semper apposuit, et quidem omnibus et acerbissimos.
En canvi, la resta del temps va posar sempre escorcolladors als qui venien a saludar-lo, i a més a tots i molt severs.
Suetoni, Cl. 35, 1
- 9dico, -is, -ere, dixi, dictum (causam dicere: defenderse en juicio)dir; (causam dicere) defensar-se en un judici154
dico, -is, -ere, dixi, dictum (causam dicere: defenderse en juicio)
dir; (causam dicere) defensar-se en un judiciPraefectum alae de ui et rapinis reum causam in senatu dicere coegit.
Va obligar el prefecte d’un esquadró, acusat de violència i robatori, a defensar-se davant del senat.
Suetoni, Tib. 30, 1
Decimo quoque die numerum puniendorum ex custodia subscribens rationem se purgare dicebat.
Cada deu dies, quan signava la llista de presos que s’havien d’executar, deia que estava passant comptes.
Suetoni, Cal. 29, 2
Constat Augustum puero adhuc, salutanti se inter aequales, apprehensa buccula dixisse:
Consta que, quan August era encara un nen, en saludar-lo entre els de la seva edat, li va agafar la galta i li va dir:
Suetoni, Gal. 4, 1
- 10do, das, dare, dedi, datumdonar144
do, das, dare, dedi, datum
donarSolis uirginibus Vestalibus locum in theatro separatim et contra praetoris tribunal dedit.
Només a les verges vestals els va donar un lloc al teatre a part, davant de la tribuna del pretor.
Suetoni, Aug. 44, 3
Sunt qui putent uenenum ei a Gaio datum lentum atque tabificum;
N’hi ha que pensen que Gai li va donar un verí lent que el consumia a poc a poc.
Suetoni, Tib. 73, 2
Equestris militias ita ordinauit, ut post cohortem alam, post alam tribunatum legionis daret;
Va ordenar els graus militars dels cavallers de manera que, després d’una cohort, es donés un esquadró, i després de l’esquadró, el tribunat d’una legió.
Suetoni, Cl. 25, 1
- 11pater, patris m. (pater patriae: padre de la patria; patres: los senadores)pare; (pl.) els senadors140
pater, patris m. (pater patriae: padre de la patria; patres: los senadores)
pare; (pl.) els senadorsItem Caesarionem, quem ex Caesare patre Cleopatra concepisse praedicabat, retractum e fuga supplicio adfecit.
Igualment va manar executar Cesarió, que Cleòpatra deia haver concebut de Cèsar el seu pare, després de capturar-lo en la fugida.
Suetoni, Aug. 17, 5
Praenomen quoque imperatoris cognomenque patris patriae et ciuicam in uestibulo coronam recusauit;
Va refusar també el prenom d’imperator, el títol de pare de la pàtria i la corona cívica al vestíbul.
Suetoni, Tib. 26, 2
Interfuit huic bello pater meus Suetonius Laetus, tertiae decimae legionis tribunus angusticlauius.
En aquesta guerra hi va participar el meu pare, Suetoni Let, tribú de rang eqüestre de la legió tretzena.
Suetoni, Oth. 10, 1
- 12habeo, -es, -ere, -ui, -itumtenir; considerar139
habeo, -es, -ere, -ui, -itum
tenir; considerarProinde desinant quidam quaerere ultra aut opinari mihique, qui compertum habeo, credant;
Així doncs, que alguns deixin de buscar més o de fer conjectures, i que em creguin a mi, que ho tinc esbrinat.
Suetoni, Jul. 66, 1
Peregrinarum caerimoniarum sicut ueteres ac praeceptas reuerentissime coluit, ita ceteras contemptui habuit.
Així com va honorar amb el màxim respecte els cultes estrangers antics i establerts, va menysprear els altres.
Suetoni, Aug. 93, 1
Uxores habuit Mummiam Achaicam, neptem Catuli proneptemque L. Mummi, qui Corinthum excidit;
Va tenir com a esposa Múmmia Acaica, néta de Càtul i besnéta de Luci Mummi, el que va destruir Corint.
Suetoni, Gal. 3, 4
- 13pars, partis f.part; costat133
pars, partis f.
part; costatIn Suria quoque regnasse Sameramin magnamque Asiae partem Amazonas tenuisse quondam.
(Va dir que) també a Síria havia regnat Semíramis i que les amazones havien ocupat en altre temps gran part de l’Àsia.
Suetoni, Jul. 22, 2
Sumenti uirilem togam tunica lati claui resuta ex utraque parte ad pedes decidit.
Quan prenia la toga viril, la túnica de franja ampla se li va descosir per tots dos costats i li va caure als peus.
Suetoni, Aug. 94, 10
Quod insigne mansit et in posteris eius, ac magna pars rutila barba fuerunt.
Aquest tret es va mantenir també en els seus descendents, i gran part d’ells van tenir la barba rogenca.
Suetoni, Ner. 1, 1
- 14urbs, urbis f.ciutat; (la Urbs) Roma131
urbs, urbis f.
ciutat; (la Urbs) RomaBis ouans ingressus est urbem, post Philippense et rursus post Siculum bellum.
Va entrar dues vegades a Roma amb ovació, després de Filipos i una altra vegada després de la guerra de Sicília.
Suetoni, Aug. 22, 1
Obseruatum etiam est, ne quotiens introiret urbem, supplicium de quoquam sumeretur.
Es va observar també que, cada vegada que entrava a Roma, no s’executés ningú.
Suetoni, Aug. 57, 2
Urbem quoque et deinde Palatium ingressum excepit terrae tremor et assimilis quidam mugitui sonus.
Quan entrava a Roma i després al Palau, el va rebre un tremolor de terra i una mena de soroll semblant a un bram.
Suetoni, Gal. 18, 1
- 15causa, -ae f. (causa + gen.: por, a causa de)causa, motiu; pretext124
causa, -ae f. (causa + gen.: por, a causa de)
causa, motiu; pretextQuod etiam sine causa plerumque faciebat, praecipue pluuiis et festis diebus.
Cosa que feia sovint fins i tot sense motiu, sobretot en dies de pluja i de festa.
Suetoni, Jul. 65, 1
Dominus appellatus a quodam denuntiauit, ne se amplius contumeliae causa nominaret.
Com que algú l’havia anomenat «senyor», li va advertir que no el tornés a anomenar així per ofendre’l.
Suetoni, Tib. 27, 1
Quare diducto matrimonio sepositus est per causam legationis in Lusitaniam.
Per això, dissolt el matrimoni, va ser apartat a Lusitània amb el pretext d’un càrrec de governador.
Suetoni, Oth. 3, 2
- 16genus, generis n.mena, tipus; llinatge, família117
genus, generis n.
mena, tipus; llinatge, famíliaLenissimum genus admonitionis fuit traditio coram pugillarium, quos taciti et ibidem statim legerent;
La mena de reprensió més suau era lliurar-los en persona unes tauletes, que havien de llegir en silenci allà mateix.
Suetoni, Aug. 39, 1
Damnato reo paulatim genus calumniae eo processit, ut haec quoque capitalia essent:
Després de condemnar l’acusat, a poc a poc aquest tipus d’acusació falsa va arribar a tal punt que també aquestes coses eren castigades amb la mort.
Suetoni, Tib. 58, 1
Medendae ualitudini leniendisque morbis nullam diuinam humanamque opem non adhibuit inquisito omni sacrificiorum remediorumque genere.
Per curar la seva salut i alleujar les malalties no va deixar d’emprar cap ajuda divina ni humana, buscant tota mena de sacrificis i remeis.
Suetoni, Tit. 8, 4
- 17unus, -a, -um (gen. unius, dat. uni)un; sol; (una, adv.) alhora, juntament116
unus, -a, -um (gen. unius, dat. uni)
un; sol; (una, adv.) alhora, juntamentUt quidem uni suppliciter sepulturam precanti respondisse dicitur iam istam uolucrum fore potestatem;
Fins al punt que, segons diuen, a un que li suplicava que li donessin sepultura li va respondre que això ja seria en poder dels ocells.
Suetoni, Aug. 13, 2
Perit una et uxor Caesonia gladio a centurione confossa et filia parieti inlisa.
Va morir alhora també la seva esposa Cesònia, travessada amb l’espasa per un centurió, i la seva filla, estavellada contra una paret.
Suetoni, Cal. 59, 1
Alexandrini Cybiosacten eum uocare perseuerauerunt, cognomine unius e regibus suis turpissimarum sordium.
Els alexandrins van continuar anomenant-lo Cibiosactes, amb el sobrenom d’un dels seus reis, de la garreperia més vergonyosa.
Suetoni, Ves. 19, 2
- 18annus, -i m.any112
annus, -i m.
anyIudices a tricensimo aetatis anno adlegit, id est quinquennio maturius quam solebant.
Va nomenar jutges a partir dels trenta anys d’edat, és a dir, cinc anys abans del que solien.
Suetoni, Aug. 32, 3
Matrem amisit in primo consulatu, sororem Octauiam quinquagensimum et quartum agens aetatis annum.
Va perdre la seva mare durant el seu primer consolat, i la seva germana Octàvia quan tenia cinquanta-quatre anys.
Suetoni, Aug. 61, 2
Undecimo aetatis anno a Claudio adoptatus est Annaeoque Senecae iam tunc senatori in disciplinam traditus.
Als onze anys va ser adoptat per Claudi i confiat a l’educació d’Anneu Sèneca, aleshores ja senador.
Suetoni, Ner. 7, 1
- 19miles, militis m.soldat110
miles, militis m.
soldatItaque cum expectatio aduentus Iubae terribilis esset, conuocatis ad contionem militibus:
Així, com que l’espera de l’arribada de Juba resultava terrible, va convocar els soldats a una assemblea:
Suetoni, Jul. 66, 1
Hunc tribunus militum custos appositus occidit lectis codicillis, quibus ut id faceret iubebatur;
Un tribú militar, posat com a guardià, el va matar després de llegir una carta en què se li ordenava fer-ho.
Suetoni, Tib. 22, 1
Receptus intra uallum inter excubias militum pernoctauit, aliquanto minore spe quam fiducia.
Rebut dins la palissada, va passar la nit entre les guàrdies dels soldats, amb força menys esperança que confiança.
Suetoni, Cl. 10, 3
- 20ago, -is, -ere, egi, actumfer, dur a terme; celebrar; actuar, comportar-se; (gratias agere) donar les gràcies110
ago, -is, -ere, egi, actum
fer, dur a terme; celebrar; actuar, comportar-se; (gratias agere) donar les gràciesCurulis triumphos tris egit, Delmaticum, Actiacum, Alexandrinum, continuo triduo omnes.
Va celebrar tres triomfs en carro: el dàlmata, el d’Àccium i el d’Alexandria, tots tres en tres dies seguits.
Suetoni, Aug. 22, 1
Verum liberatus metu ciuilem admodum inter initia ac paulo minus quam priuatum egit.
Però, lliure de por, al principi es va comportar amb molta modèstia i poc menys que com un particular.
Suetoni, Tib. 26, 1
Egit et gratias ei apud amplissimum ordinem, quod se honore cenae dignatus esset.
I li va donar a més les gràcies davant del senat per haver-lo honorat amb un sopar.
Suetoni, Ves. 2, 3
- 21populus, -i m.poble105
populus, -i m.
pobleMunus populo epulumque pronuntiauit in filiae memoriam, quod ante eum nemo.
Va anunciar per al poble un espectacle de gladiadors i un banquet en memòria de la seva filla, cosa que ningú no havia fet abans d’ell.
Suetoni, Jul. 26, 2
Eidem populo promissum quidem congiarium reposcenti bonae se fidei esse respondit;
Al mateix poble, quan li reclamava un donatiu promès, li va respondre que ell complia la seva paraula.
Suetoni, Aug. 42, 2
Sparsa et populo missilia omnium rerum per omnes dies:
I es van llançar al poble regals de tota mena cada dia:
Suetoni, Ner. 11, 2
- 22video, -es, -ere, vidi, visum (pas. videor: parecer)veure; (pas.) semblar101
video, -es, -ere, vidi, visum (pas. videor: parecer)
veure; (pas.) semblarOmitto senatus consulta, quia possunt uideri uel necessitate expressa uel uerecundia.
Passo per alt els decrets del senat, perquè poden semblar arrencats per la necessitat o pel respecte.
Suetoni, Aug. 57, 1
Sed nec ipse ignorasse aut dissimulasse ultima uitae suae tempora uidetur, aliquot quidem argumentis.
Però tampoc no sembla que ell mateix ignorés o dissimulés els últims moments de la seva vida, per alguns indicis.
Suetoni, Cl. 46, 1
Quod et ueri similius uidetur, quando et male partis optime usus est.
Cosa que també sembla més versemblant, ja que va fer molt bon ús del que havia adquirit malament.
Suetoni, Ves. 16, 3
- 23imperium, -i n.poder suprem, imperi; comandament97
imperium, -i n.
poder suprem, imperi; comandamentGessit autem nouem annis, quibus in imperio fuit, haec fere.
Això és, més o menys, el que va fer en els nou anys que va ser al poder.
Suetoni, Jul. 25, 1
Tandem quasi coactus et querens miseram et onerosam iniungi sibi seruitutem, recepit imperium;
Finalment, com si l’obliguessin i queixant-se que se li imposava una esclavitud desgraciada i feixuga, va acceptar l’imperi.
Suetoni, Tib. 24, 2
Quasdam insidias temere delatas adeo expauit, ut deponere imperium temptauerit.
Es va espantar tant d’unes conspiracions denunciades a la lleugera que va intentar renunciar al poder.
Suetoni, Cl. 36, 1
- 24fero, fers, ferre, tuli, latum (fertur: se dice)portar; tenir (fills); (fertur, ferunt) es diu, diuen97
fero, fers, ferre, tuli, latum (fertur: se dice)
portar; tenir (fills); (fertur, ferunt) es diu, diuenEx Scribonia Iuliam, ex Liuia nihil liberorum tulit, cum maxime cuperet.
D’Escribònia va tenir Júlia; de Lívia no va tenir cap fill, encara que ho desitjava moltíssim.
Suetoni, Aug. 63, 1
M. Lepidum, Mnesterem pantomimum, quosdam obsides dilexisse fertur commercio mutui stupri.
Es diu que va estimar Marc Lèpid, el pantomim Mnèster i alguns ostatges.
Suetoni, Cal. 36, 1
Qui primus Sulpiciorum cognomen Galbae tulit cur aut unde traxerit, ambigitur.
No se sap per què ni d’on va treure el sobrenom de Galba el primer dels Sulpicis que el va portar.
Suetoni, Gal. 3, 1
- 25manus, -us f.mà96
manus, -us f.
màBritanniam petisse spe margaritarum, quarum amplitudinem conferentem interdum sua manu exegisse pondus;
(Diuen) que va anar a Britània amb l’esperança d’aconseguir perles, i que de vegades, comparant-ne la mida, en calculava el pes amb la seva pròpia mà.
Suetoni, Jul. 47, 1
Quosdam in publico parum tempestiue adeuntis manu sua reppulit.
Alguns que se li acostaven en públic en un moment inoportú els va apartar amb la seva pròpia mà.
Suetoni, Cl. 38, 2
Prandente eo quondam canis extrarius e triuio manum humanam intulit mensaeque subiecit.
Una vegada, mentre dinava, un gos de fora va portar d’una cruïlla una mà humana i la va deixar sota la taula.
Suetoni, Ves. 5, 4
- 26nomen, -inis n.nom94
nomen, -inis n.
nomNam ab Anco Marcio sunt Marcii Reges, quo nomine fuit mater;
Perquè d’Anc Marci descendeixen els Marcis Reis, que era el nom de la seva mare.
Suetoni, Jul. 6, 1
Superuenitque ilico quidam Cassius nomine, iussum se somnio affirmans immolare taurum Ioui.
I de seguida va aparèixer un tal Cassi, que assegurava que en somnis se li havia ordenat sacrificar un toro a Júpiter.
Suetoni, Cal. 57, 1
De Mausoleo, sponte foribus patefactis, exaudita uox est nomine eum cientis.
Del Mausoleu, les portes del qual es van obrir soles, es va sentir una veu que el cridava pel seu nom.
Suetoni, Ner. 46, 2
- 27provincia, -ae f.província94
provincia, -ae f.
provínciaPacataque prouincia pari festinatione, non expectato successore ad triumphum simul consulatumque decessit.
Pacificada la província amb la mateixa rapidesa, sense esperar el seu successor, se’n va anar a buscar el triomf i el consolat alhora.
Suetoni, Jul. 18, 1
Reuertentem ex prouincia non solum faustis ominibus, sed et modulatis carminibus prosequebantur.
Quan tornava de la província, l’acompanyaven no només amb bons auguris, sinó també amb cançons.
Suetoni, Aug. 57, 2
Prouincias Achaiam et Macedoniam, quas Tiberius ad curam suam transtulerat, senatui reddidit.
Va tornar al senat les províncies d’Acaia i Macedònia, que Tiberi havia passat al seu càrrec.
Suetoni, Cl. 25, 3
- 28filius, -i m.fill93
filius, -i m.
fillIuliam L. Paulo censoris filio, Agrippinam Germanico sororis suae nepoti collocauit.
Va casar Júlia amb Luci Paule, fill del censor, i Agripina amb Germànic, nét de la seva germana.
Suetoni, Aug. 64, 1
Filiorum neque naturalem Drusum neque adoptiuum Germanicum patria caritate dilexit, alterius uitiis infensus.
Dels seus fills, no va estimar amb amor de pare ni el natural, Drus, ni l’adoptiu, Germànic, irritat pels vicis del primer.
Suetoni, Tib. 52, 1
Tuscum nutricis filium relegauit, quod in procuratione Aegypti balineis in aduentum suum extructis lauisset.
Va desterrar Tusc, fill de la seva dida, perquè, essent procurador d’Egipte, s’havia banyat a les termes construïdes per a la seva arribada.
Suetoni, Ner. 35, 5
- 29ordo, -inis m.ordre, rang; ordre social (senatorial, eqüestre)91
ordo, -inis m.
ordre, rang; ordre social (senatorial, eqüestre)A Bouillis equester ordo suscepit urbique intulit atque in uestibulo domus conlocauit.
L’ordre eqüestre la va recollir a Bovil·les, la va portar a Roma i la va col·locar al vestíbul de casa seva.
Suetoni, Aug. 100, 2
Per haec prope uniuersis ordinibus offensis uel praecipua flagrabat inuidia apud milites.
Amb això, ofesos gairebé tots els ordres, l’odi cremava sobretot entre els soldats.
Suetoni, Gal. 16, 1
Quintus caruit ordine, cum auctore Tiberio secerni minus idoneos senatores remouerique placuisset.
Quint va perdre el seu rang quan, a proposta de Tiberi, es va decidir separar i apartar els senadors menys adequats.
Suetoni, Vit. 2, 2
- 30honor, -oris m.honor; càrrec públic, magistratura88
honor, -oris m.
honor; càrrec públic, magistraturaAmplis enim innutritus opibus honores et adeptus est facile et egregie administrauit.
Perquè, criat entre grans riqueses, va arribar als càrrecs públics amb facilitat i els va exercir de manera excel·lent.
Suetoni, Aug. 3, 1
Utrique cum praecipua officia uiuae praestitisset, etiam defunctae honores maximos tribuit.
Després d’haver complert amb totes dues els deures principals mentre vivien, també els va retre els màxims honors un cop mortes.
Suetoni, Aug. 61, 2
Quare non 'parentem patriae' appellari, non ullum insignem honorem recipere publice passus est;
Per això no va permetre que l’anomenessin «pare de la pàtria» ni va acceptar públicament cap honor especial.
Suetoni, Tib. 50, 3
- 31parvus, -a, -um (comp. minor, minus; adv. minus)petit; (minor) menor, més jove; (adv. minus) menys87
parvus, -a, -um (comp. minor, minus; adv. minus)
petit; (minor) menor, més jove; (adv. minus) menysNeue ii, qui pecuariam facerent, minus tertia parte puberum ingenuorum inter pastores haberent.
(Va ordenar) que els qui tinguessin ramaderia no fessin servir entre els pastors menys d’una tercera part de joves lliures.
Suetoni, Jul. 42, 1
Ex Antonia minore complures quidem liberos tulit, uerum tres omnino reliquit:
D’Antònia la Menor va tenir molts fills, però només en va deixar tres en total:
Suetoni, Cl. 1, 6
Quintus caruit ordine, cum auctore Tiberio secerni minus idoneos senatores remouerique placuisset.
Quint va perdre el seu rang quan, a proposta de Tiberi, es va decidir separar i apartar els senadors menys adequats.
Suetoni, Vit. 2, 2
- 32bellum, -i n.guerra87
bellum, -i n.
guerraMutinensi bello in tanta mole rerum et legisse et scripsisse et declamasse cotidie traditur.
S’explica que durant la guerra de Mòdena, enmig de tants afers, llegia, escrivia i declamava cada dia.
Suetoni, Aug. 84, 1
Bellum ciuile mouit Furius Camillus Scribonianus Delmatiae legatus;
Furi Camil Escribonià, governador de Dalmàcia, va provocar una guerra civil.
Suetoni, Cl. 13, 2
Interfuit huic bello pater meus Suetonius Laetus, tertiae decimae legionis tribunus angusticlauius.
En aquesta guerra hi va participar el meu pare, Suetoni Let, tribú de rang eqüestre de la legió tretzena.
Suetoni, Oth. 10, 1
- 33duo, duae, duodos85
duo, duae, duo
dosAdiecit epulum ac uiscerationem et post Hispaniensem uictoriam duo prandia;
Hi va afegir un banquet i un repartiment de carn, i després de la victòria d’Hispània, dos dinars.
Suetoni, Jul. 38, 2
Ac super hos Polybium ab studiis, qui saepe inter duos consules ambulabat;
I, a més d’aquests, Polibi, el secretari d’estudis, que sovint passejava entre els dos cònsols.
Suetoni, Cl. 28, 1
Duas circensibus gregum factiones aurati purpureique panni ad quattuor pristinas addidit;
Va afegir a les quatre faccions antigues dels aurigues del circ dues més, la daurada i la porpra.
Suetoni, Dom. 7, 1
- 34ius, iuris n. (ius iurandum: juramento)dret; justícia; (ius dicere) administrar justícia80
ius, iuris n. (ius iurandum: juramento)
dret; justícia; (ius dicere) administrar justíciaCuius pacti non dubitauit a quibusdam ius iurandum atque etiam syngrapham exigere.
No va dubtar a exigir a alguns un jurament i fins i tot un document escrit d’aquest pacte.
Suetoni, Jul. 23, 2
Et Harpocran, cui lectica per urbem uehendi spectaculaque publice edendi ius tribuit;
I a Harpocràs, a qui va concedir el dret d’anar en llitera per Roma i de donar espectacles públics.
Suetoni, Cl. 28, 1
Ius diligenter et industrie dixit, plerumque et in foro pro tribunali extra ordinem;
Va administrar justícia amb cura i diligència, gairebé sempre també al fòrum, des del tribunal i fora dels dies ordinaris.
Suetoni, Dom. 8, 1
- 35consul, -ulis m.cònsol79
consul, -ulis m.
cònsolPridie autem Kalendas Ianuarias repentina consulis morte cessantem honorem in paucas horas petenti dedit.
La vigília de les calendes de gener, en quedar vacant el càrrec per la mort sobtada d’un cònsol, el va donar per unes poques hores a qui l’hi demanava.
Suetoni, Jul. 76, 2
Interpositoque tempore consul iterum etiam tribuniciam potestatem in quinquennium accepit.
Passat un temps, essent cònsol per segona vegada, va rebre també la potestat tribunícia per cinc anys.
Suetoni, Tib. 9, 3
Nam consules cum senatu et cohortibus urbanis forum Capitoliumque occupauerant asserturi communem libertatem;
Perquè els cònsols, amb el senat i les cohorts urbanes, havien ocupat el fòrum i el Capitoli per recuperar la llibertat comuna.
Suetoni, Cl. 10, 3
- 36locus, -i m. (pl. loca, -orum n.)lloc; seient78
locus, -i m. (pl. loca, -orum n.)
lloc; seientNam quo laxius dimicaretur, sublatae metae inque earum locum bina castra exaduersum constituta erant.
Perquè, per combatre amb més amplitud, es van treure les metes i en el seu lloc es van col·locar dos campaments l’un davant de l’altre.
Suetoni, Jul. 39, 3
Circensibus loca equiti secreta a ceteris tribuit commisitque etiam camelorum quadrigas.
Als jocs del circ va assignar als cavallers seients separats dels altres i va organitzar fins i tot curses de quadrigues de camells.
Suetoni, Ner. 11, 1
Ac primo Maecenati, mox Augusto insinuatus non mediocrem in amborum amicitia locum tenuit.
I, guanyant-se primer Mecenàs i després August, va ocupar un lloc gens petit en l’amistat de tots dos.
Suetoni, Vita Horati
- 37princeps, -cipis m.el primer; cap; príncep, emperador78
princeps, -cipis m.
el primer; cap; príncep, emperadorPost accusationem Dolabellae haud dubie principibus patronis adnumeratus est.
Després de l’acusació contra Dolabel·la va ser comptat sens dubte entre els principals advocats.
Suetoni, Jul. 55, 1
Quorum carminum sententia erat oriturum quandoque ex Hispania principem dominumque rerum.
El sentit d’aquells versos era que algun dia sorgiria d’Hispània un príncep i senyor del món.
Suetoni, Gal. 9, 2
Condicionem principum miserrimam aiebat, quibus de coniuratione comperta non crederetur nisi occisis.
Deia que la situació dels prínceps era desgraciadíssima, perquè, quan descobrien una conjura, no se’ls creia si no els havien matat.
Suetoni, Dom. 21, 1
- 38opus, operis n. (quanto opere: cuánto)obra, edifici; treball; (quanto opere) quant76
opus, operis n. (quanto opere: cuánto)
obra, edifici; treball; (quanto opere) quantPro quibus meritis quanto opere dilectus sit, facile est aestimare.
Per aquests mèrits, és fàcil calcular com n’era d’estimat.
Suetoni, Aug. 57, 1
Alios, ut Germaniam et Britanniam, quibus imminebat, alicuius inmensi operis fama territaret.
(Ho feia) per espantar d’altres, com Germània i Britània, a les quals amenaçava, amb el rumor d’alguna obra immensa.
Suetoni, Cal. 19, 3
Plurima et amplissima opera incendio absumpta restituit, in quis et Capitolium, quod rursus arserat;
Va reconstruir moltíssims i grandiosos edificis destruïts per l’incendi, entre ells el Capitoli, que havia tornat a cremar.
Suetoni, Dom. 5, 1
- 39consulatus, -us m.consolat76
consulatus, -us m.
consolatPompeioque Marcum Crassum reconciliauit ueterem inimicum ex consulatu, quem summa discordia simul gesserant;
Va reconciliar amb Pompeu Marc Cras, antic enemic des del consolat, que havien exercit junts amb gran discòrdia.
Suetoni, Jul. 19, 2
Magistratus et maturius incohauit et paene iunctim percucurrit, quaesturam praeturam consulatum;
Va començar les magistratures abans de temps i les va recórrer gairebé seguides: la qüestura, la pretura i el consolat.
Suetoni, Tib. 9, 3
Mox cum Claudio principe duos insuper ordinarios consulatus censuramque gessit.
Després, amb l’emperador Claudi, va exercir a més dos consolats ordinaris i la censura.
Suetoni, Vit. 2, 4
- 40novus, -a, -um (res novae: revolución)nou; (res novae) canvis polítics, revolució75
novus, -a, -um (res novae: revolución)
nou; (res novae) canvis polítics, revolucióQuorum alterum res nouas molientem damnandum senatui tradidit, alteri ob ingratum et maliuolum animum domo et prouinciis suis interdixit.
Un d’ells, que tramava una revolució, el va lliurar al senat perquè el condemnés; a l’altre, pel seu caràcter ingrat i malintencionat, li va prohibir entrar a casa seva i a les seves províncies.
Suetoni, Aug. 66, 2
Nouum denique officium instituit a uoluptatibus, praeposito equite R. T. Caesonio Prisco.
Finalment, va crear un càrrec nou, el d’encarregat dels plaers, posant-hi al capdavant Tit Cesoni Prisc, cavaller romà.
Suetoni, Tib. 42, 2
Sallustium Lucullum Britanniae legatum, quod lanceas nouae formae appellari Luculleas passus esset;
(Va matar) Sal·lusti Lucul·le, governador de Britània, perquè havia permès que unes llances de forma nova s’anomenessin lucul·lees.
Suetoni, Dom. 10, 3
- 41uxor, -oris f.esposa73
uxor, -oris f.
esposaNe legatorum quidem cuiquam, nisi grauate hibernisque demum mensibus, permisit uxorem interuisere.
No va permetre ni tan sols a cap dels seus llegats visitar la seva esposa, si no era a contracor i només als mesos d’hivern.
Suetoni, Aug. 24, 1
Alium e quaestura remouit, quod uxorem pridie sortitionem ductam postridie repudiasset.
Un altre el va apartar de la qüestura perquè havia repudiat l’endemà l’esposa amb qui s’havia casat la vigília del sorteig.
Suetoni, Tib. 35, 2
Uxori ac filiae superstes fuit atque utramque adhuc priuatus amisit.
Va sobreviure a la seva esposa i a la seva filla, i les va perdre totes dues quan encara era un particular.
Suetoni, Ves. 3, 1
- 42mors, mortis f.mort68
mors, mortis f.
mortEt Antonium quidem seras condiciones pacis temptantem ad mortem adegit uiditque mortuum.
I Antoni, que intentava unes condicions de pau tardanes, el va empènyer a la mort i el va veure mort.
Suetoni, Aug. 17, 4
Mors quoque eius, de qua dehinc dicam, diuinitasque post mortem euidentissimis ostentis praecognita est.
També la seva mort, de la qual parlaré de seguida, i la seva divinització després de mort es van anunciar amb prodigis evidentíssims.
Suetoni, Aug. 97, 1
Per quae factum putem, ut mors eius minime congruens uitae maiore miraculo fuerit.
Per tot això penso que la seva mort, gens d’acord amb la seva vida, va causar més sorpresa.
Suetoni, Oth. 12, 2
- 43mitto, -is, -ere, misi, missumenviar68
mitto, -is, -ere, misi, missum
enviarQuodam autem muneris die Parthorum obsides tunc primum missos per mediam harenam ad spectaculum induxit superque se subsellio secundo collocauit.
Un dia d’espectacle va portar pel mig de l’arena els ostatges parts, enviats aleshores per primera vegada, i els va asseure al segon banc, per sobre d’ell.
Suetoni, Aug. 43, 4
Mitto praeterea cum eo ex seruis meis medicum, quem scripsi Germanico si uellet ut retineret.
Envio a més amb ell un metge dels meus esclaus, que he escrit a Germànic que el retingui si vol.
Suetoni, Cal. 8, 4
Missus ad gratulandum, quaqua iret conuertit homines, quasi adoptionis gratia arcesseretur.
Enviat a felicitar-lo, allà on anava atreia la gent, com si el cridessin per adoptar-lo.
Suetoni, Tit. 5, 1
- 44mater, matris f.mare67
mater, matris f.
mareCeterum urbe repetita hereditatem adiit, dubitante matre, uitrico uero Marcio Philippo consulari multum dissuadente.
D’altra banda, de tornada a Roma va acceptar l’herència, encara que la seva mare dubtava i el seu padrastre, el consular Marci Filip, l’hi desaconsellava molt.
Suetoni, Aug. 8, 2
Praedicabat autem matrem suam ex incesto, quod Augustus cum Iulia filia admisisset, procreatam;
Deia que la seva mare havia nascut de l’incest que August havia comès amb la seva filla Júlia.
Suetoni, Cal. 23, 1
'haec,' inquit, 'matris meae liberta et ornatrix fuit, sed me patronum semper existimauit;
«Aquesta», va dir, «va ser lliberta i pentinadora de la meva mare, però sempre em va considerar el seu patró».
Suetoni, Cl. 40, 2
- 45scribo, -is, -ere, scripsi, scriptumescriure67
scribo, -is, -ere, scripsi, scriptum
escriureGaio Caluo post famosa epigrammata de reconciliatione per amicos agenti ultro ac prior scripsit.
A Gai Calve, que buscava la reconciliació per mitjà d’amics després dels seus famosos epigrames, li va escriure ell primer i de bon grat.
Suetoni, Jul. 73, 1
Scribit etiam ad ipsum haec familiariter adhuc necdum plane inimicus aut hostis:
Fins i tot li escriu el següent, en to amistós, quan encara no era clarament el seu enemic:
Suetoni, Aug. 69, 2
In principatu quoque et scripsit plurimum et assidue recitauit per lectorem.
També essent emperador va escriure moltíssim i va llegir sovint les seves obres en públic per mitjà d’un lector.
Suetoni, Cl. 41, 2
- 46trado, -is, -ere, -didi, -ditum (tradunt: cuentan)lliurar; transmetre, explicar; (tradunt) expliquen67
trado, -is, -ere, -didi, -ditum (tradunt: cuentan)
lliurar; transmetre, explicar; (tradunt) expliquenQuem quidem nonnulli Graecorum similem quoque Caesari et forma et incessu tradiderunt.
Alguns grecs han explicat que s’assemblava també a Cèsar en l’aspecte i en la manera de caminar.
Suetoni, Jul. 52, 2
Sed ut plures certioresque tradunt, natus est Romae in Palatio XVI.
Però, segons expliquen més autors i més fiables, va néixer a Roma, al Palatí.
Suetoni, Tib. 5, 1
Et sunt qui tradant Paridem histrionem occisum ab eo quasi grauem aduersarium.
I n’hi ha que expliquen que va matar l’actor Paris com si fos un rival perillós.
Suetoni, Ner. 54, 1
- 47proximus, -a, -um (sup. de prope)el més proper; següent; (proximi) els íntims66
proximus, -a, -um (sup. de prope)
el més proper; següent; (proximi) els íntimsQuidam eximia magnitudine et forma in proximo sedens repente apparuit harundine canens;
De sobte va aparèixer, assegut molt a prop, un d’una estatura i una bellesa extraordinàries que tocava una canya.
Suetoni, Jul. 32, 1
Forum angustius fecit non ausus extorquere possessoribus proximas domos.
Va fer el fòrum més estret, sense gosar expropiar als seus amos les cases properes.
Suetoni, Aug. 56, 2
Alii febrem simulasse aiunt eamque excusationem proximis mandasse, si quaereretur.
D’altres diuen que va fingir tenir febre i va encarregar als seus íntims que donessin aquesta excusa si algú preguntava.
Suetoni, Oth. 6, 2
- 48domus, -us f.casa; família66
domus, -us f.
casa; famíliaEt Calpurnia uxor imaginata est conlabi fastigium domus maritumque in gremio suo confodi;
I la seva esposa Calpúrnia va somiar que s’ensorrava el capcer de la casa i que apunyalaven el seu marit a la seva falda.
Suetoni, Jul. 81, 3
Sed laetum eum atque fidentem et subole et disciplina domus Fortuna destituit.
Però la Fortuna el va abandonar quan estava feliç i confiat en els seus fills i en la disciplina de casa seva.
Suetoni, Aug. 65, 1
Mox, quo propior esset, in area Capitolina nouae domus fundamenta iecit.
Després, per estar més a prop, va posar els fonaments d’una casa nova a l’esplanada del Capitoli.
Suetoni, Cal. 22, 4
- 49soleo, -es, -ere, solitus sum (semideponente)soler, acostumar66
soleo, -es, -ere, solitus sum (semideponente)
soler, acostumarAtque ad omnem et eius et Iuliarum mentionem ingemiscens proclamare etiam solebat:
I davant de qualsevol esment d’ell o de les Júlies solia gemegar i fins i tot exclamar:
Suetoni, Aug. 65, 4
Instituerant ciuitates, apud quas musici agones edi solent, omnes citharoedorum coronas ad ipsum mittere.
Les ciutats on solen celebrar-se concursos de música havien decidit enviar-li a ell totes les corones dels citaristes.
Suetoni, Ner. 22, 3
Queri etiam palam de condicione temporum suorum solebat, quod nullis calamitatibus publicis insignirentur;
Fins i tot solia queixar-se en públic de la situació de la seva època, perquè no destacava per cap desgràcia pública.
Suetoni, Cal. 31, 1
- 50singuli, -ae, -a (pl.)d’un en un, cadascun; un per cada65
singuli, -ae, -a (pl.)
d’un en un, cadascun; un per cadaAc ne qui expers castrorum esset, binos plerumque laticlauios praeposuit singulis alis.
I, perquè ningú no quedés sense experiència del campament, va posar gairebé sempre dos joves de rang senatorial al capdavant de cada esquadró.
Suetoni, Aug. 38, 2
Hostiae erant phoenicopteri, pauones, tetraones, numidicae, meleagrides, phasianae, quae generatim per singulos dies immolarentur.
Les víctimes eren flamencs, paons, galls fers, gallines de Numídia, pintades i faisans, que se sacrificaven per espècies cada dia.
Suetoni, Cal. 22, 3
Puteolis et Ostiae singulas cohortes ad arcendos incendiorum casus collocauit.
A Puteoli i a Òstia va col·locar una cohort a cadascuna per evitar els incendis.
Suetoni, Cl. 25, 2
- 51homo, hominis m.home, ésser humà; (pl.) gent65
homo, hominis m.
home, ésser humà; (pl.) gentDebere homines consideratius iam loqui secum ac pro legibus habere quae dicat.
(Va dir que) la gent ja havia de parlar amb ell amb més compte i prendre com a llei el que ell digués.
Suetoni, Jul. 77, 1
Satis prouisum a genero suo Agrippa perductis pluribus aquis, ne homines sitirent.
(Va dir que) el seu gendre Agripa ja havia pres mesures suficients, portant diversos aqüeductes, perquè la gent no passés set.
Suetoni, Aug. 42, 1
E plebe homo nocte media iuxta cubiculum eius cum pugione deprehensus est;
Un home del poble va ser sorprès a mitjanit al costat del seu dormitori amb un punyal.
Suetoni, Cl. 13, 1
- 52iubeo, -es, -ere, iussi, iussumordenar, manar65
iubeo, -es, -ere, iussi, iussum
ordenar, manarAmbobus communem sepulturae honorem tribuit ac tumulum ab ipsis incohatum perfici iussit.
Va concedir a tots dos l’honor d’una sepultura comuna i va ordenar acabar el túmul que ells havien començat.
Suetoni, Aug. 17, 4
Quod tamen beneficium tanti aestimauit, ut montem Caelium appellatione mutata uocari Augustum iusserit.
Va valorar tant aquest favor que va ordenar que a la muntanya Celi se li canviés el nom i se l’anomenés August.
Suetoni, Tib. 48, 1
Mori iussis non amplius quam horarum spatium dabat;
Als qui manava morir no els donava més d’una hora.
Suetoni, Ner. 37, 2
- 53mos, moris m. (pl. mores: costumbres, carácter)costum; (pl.) costums, moral64
mos, moris m. (pl. mores: costumbres, carácter)
costum; (pl.) costums, moralQuaestor Iuliam amitam uxoremque Corneliam defunctas laudauit e more pro rostris.
Essent qüestor, va pronunciar des de la tribuna, segons el costum, l’elogi fúnebre de la seva tia Júlia i de la seva esposa Cornèlia, ja mortes.
Suetoni, Jul. 6, 1
Quotiens magistratuum comitiis interesset, tribus cum candidatis suis circuibat supplicabatque more sollemni.
Cada vegada que assistia a les eleccions de magistrats, recorria les tribus amb els seus candidats i demanava el vot segons el costum solemne.
Suetoni, Aug. 56, 1
Suscepta correctione morum licentiam theatralem promiscue in equite spectandi inhibuit;
En emprendre la reforma dels costums, va prohibir als cavallers seure al teatre barrejats amb la resta.
Suetoni, Dom. 8, 3
- 54summus, -a, -um (summa, -ae f.: suma, total)el més alt, suprem; (summa) suma, quantitat64
summus, -a, -um (summa, -ae f.: suma, total)
el més alt, suprem; (summa) suma, quantitatAd tris iudicum decurias quartam addidit ex inferiore censu, quae ducenariorum uocaretur iudicaretque de leuioribus summis.
A les tres decúries de jutges en va afegir una quarta, d’un cens inferior, que s’anomenaria dels ducenaris i jutjaria les sumes menors.
Suetoni, Aug. 32, 3
Auxit cenae rumorem summa tunc in ciuitate penuria ac fames, adclamatumque est postridie:
Van augmentar els rumors sobre el sopar l’enorme escassetat i la fam que hi havia aleshores a la ciutat, i l’endemà es va cridar:
Suetoni, Aug. 70, 2
Stella crinita, quae summis potestatibus exitium portendere uulgo putatur, per continuas noctes oriri coeperat.
Un cometa, que segons la creença popular anuncia la ruïna als poders suprems, va començar a aparèixer durant diverses nits seguides.
Suetoni, Ner. 36, 1
- 55exercitus, -us m.exèrcit63
exercitus, -us m.
exèrcitConsulatum uicesimo aetatis anno inuasit admotis hostiliter ad urbem legionibus missisque qui sibi nomine exercitus deposcerent;
Es va apoderar del consolat als dinou anys, acostant a Roma les seves legions com un enemic i enviant gent que l’hi reclamés en nom de l’exèrcit.
Suetoni, Aug. 26, 1
Atque identidem exercituum caedes, famem, pestilentiam, incendia, hiatum aliquem terrae optabat.
I desitjava una vegada i una altra matances d’exèrcits, fam, pesta, incendis o alguna esquerda de la terra.
Suetoni, Cal. 31, 1
Ac prouincias et exercitus equiti R. ac libertis permissurum.
(Deien que) deixaria les províncies i els exèrcits en mans d’un cavaller romà i de lliberts.
Suetoni, Ner. 37, 3
- 56mensis, -is m.mes62
mensis, -is m.
mesSed desideranti consuetudinem ueterem concessit rursus, ut sui cuiusque mensis acciperet.
Però, com que ell enyorava el costum antic, li va concedir de nou que cobrés cada mes el que era seu.
Suetoni, Aug. 40, 2
Vixit annis uiginti nouem, imperauit triennio et decem mensibus diebusque octo.
Va viure vint-i-nou anys i va regnar tres anys, deu mesos i vuit dies.
Suetoni, Cal. 59, 1
Ante paucos quam periret menses attendit et extispicio nec umquam litauit.
Pocs mesos abans de morir es va dedicar també a examinar entranyes, i mai no va obtenir auguris favorables.
Suetoni, Ner. 56, 1
- 57aetas, -atis f.edat; època62
aetas, -atis f.
edat; èpocaEloquentiam studiaque liberalia ab aetate prima et cupide et laboriosissime exercuit.
Des de la seva primera edat va conrear l’eloqüència i els estudis liberals amb passió i moltíssim esforç.
Suetoni, Aug. 84, 1
Per haec ac talia maxima aetatis parte transacta quinquagesimo anno imperium cepit quantumuis mirabili casu.
Després de passar la major part de la seva vida en això i coses semblants, va arribar al poder als cinquanta anys per una casualitat sorprenent.
Suetoni, Cl. 10, 1
Undecimo aetatis anno a Claudio adoptatus est Annaeoque Senecae iam tunc senatori in disciplinam traditus.
Als onze anys va ser adoptat per Claudi i confiat a l’educació d’Anneu Sèneca, aleshores ja senador.
Suetoni, Ner. 7, 1
- 58caput, capitis n. (capitis damnare: condenar a muerte)cap; vida; capítol; (capitis damnare) condemnar a mort61
caput, capitis n. (capitis damnare: condenar a muerte)
cap; vida; capítol; (capitis damnare) condemnar a mortIn agmine nonnumquam equo, saepius pedibus anteibat, capite detecto, seu sol seu imber esset;
En la marxa anava al davant de vegades a cavall, més sovint a peu, amb el cap descobert, fes sol o plogués.
Suetoni, Jul. 57, 1
Propter quae, ut Romam rediit, paene discerptus a populo, a senatu capitis damnatus est.
Per això, en tornar a Roma, el poble gairebé l’esquartera i el senat el va condemnar a mort.
Suetoni, Cal. 2, 1
Capiti Papiae Poppaeae legis a Tiberio Caesare, quasi sexagenarii generare non possent, addito obrogauit.
Va anul·lar el capítol que Tiberi havia afegit a la llei Pàpia Popea, com si els sexagenaris no poguessin tenir fills.
Suetoni, Cl. 23, 1
- 59legatus, -i m.ambaixador; llegat, governador61
legatus, -i m.
ambaixador; llegat, governadorRemansit igitur Rhodi contra uoluntatem, uix per matrem consecutus, ut ad uelandam ignominiam quasi legatus Augusto abesset.
Es va quedar, doncs, a Rodes contra la seva voluntat, i a penes va aconseguir, per mitjà de la seva mare, figurar com a llegat d’August per dissimular el deshonor.
Suetoni, Tib. 12, 1
Carthagine noua conuentum agens tumultuari Gallias comperit legato Aquitaniae auxilia implorante;
Mentre presidia l’assemblea judicial a Cartago Nova, es va assabentar que les Gàl·lies es revoltaven, perquè el governador d’Aquitània demanava ajuda.
Suetoni, Gal. 9, 2
In prouincia singularem innocentiam praestitit biennio continuato, cum succedenti fratri legatus substitisset;
A la província va donar mostres d’una honradesa excepcional durant dos anys seguits, en quedar-se com a llegat del seu germà, que el succeïa.
Suetoni, Vit. 5, 1
- 60adversus, -a, -um; (prep. + ac.) adversuscontrari, de cara; (prep.) contra, davant de60
adversus, -a, -um; (prep. + ac.) adversus
contrari, de cara; (prep.) contra, davant deCum immolanti aufugisset hostia, profectionem aduersus Scipionem et Iubam non distulit.
Tot i que la víctima se li va escapar mentre sacrificava, no va ajornar la marxa contra Escipió i Juba.
Suetoni, Jul. 59, 1
'ignoscas,' inquit, 'rogo, si quid aduersus te liberius sicut senator dixero.' et deinde omnis adloquens:
«Et prego», va dir, «que em perdonis si dic alguna cosa contra tu amb massa llibertat, com a senador».
Suetoni, Tib. 29, 1
Loricam tamen induit linteam, quanquam haud dissimulans parum aduersus tot mucrones profuturam.
Es va posar, tanmateix, una cuirassa de lli, encara que sense dissimular que serviria de poc contra tantes espases.
Suetoni, Gal. 19, 1
- 61frater, fratris m.germà58
frater, fratris m.
germàUt enim geminis fratribus aedes in foro constituta tantum Castoris uocaretur, ita suam Caesarisque munificentiam unius Caesaris dici.
(Deia que) així com el temple aixecat al fòrum als dos germans bessons s’anomenava només de Càstor, la generositat seva i de Cèsar s’atribuïa només a Cèsar.
Suetoni, Jul. 10, 1
Drusum fratrem in Germania amisit, cuius corpus pedibus toto itinere praegrediens Romam usque peruexit.
Va perdre a Germània el seu germà Drus, el cadàver del qual va acompanyar a peu fins a Roma, anant al davant tot el camí.
Suetoni, Tib. 7, 3
Mox fratre maiore in Iuliam familiam adoptato Germanici cognomen assumpsit.
Després, adoptat el seu germà gran per la família Júlia, va prendre el sobrenom de Germànic.
Suetoni, Cl. 2, 1
- 62tres, triatres58
tres, tria
tresIn primo consulatu tria milia pondo auri furatus e Capitolio tantundem inaurati aeris reposuit.
En el seu primer consolat va robar del Capitoli tres mil lliures d’or i hi va posar al seu lloc la mateixa quantitat de bronze daurat.
Suetoni, Jul. 54, 3
Aerearumque tabularum tria milia, quae simul conflagrauerant, restituenda suscepit undique inuestigatis exemplaribus:
Es va encarregar de reposar tres mil taules de bronze que s’havien cremat alhora, buscant-ne còpies per tot arreu:
Suetoni, Ves. 8, 5
Nouas etiam commentus est litteras tres ac numero ueterum quasi maxime necessarias addidit;
Va inventar també tres lletres noves i les va afegir al nombre de les antigues, com si fossin imprescindibles.
Suetoni, Cl. 41, 3
- 63spectaculum, -i n.espectacle58
spectaculum, -i n.
espectacleParabatur et in noctem spectaculum, quo argumenta inferorum per Aegyptios et Aethiopas explicarentur.
Es preparava també un espectacle nocturn en què es representarien històries del món dels morts per mitjà d’egipcis i etíops.
Suetoni, Cal. 57, 4
Ad athletarum spectaculum inuitauit et uirgines Vestales, quia Olympiae quoque Cereris sacerdotibus spectare conceditur.
Va convidar també les verges vestals a un espectacle d’atletes, perquè a Olímpia també es permet assistir-hi a les sacerdotesses de Ceres.
Suetoni, Ner. 12, 4
Dein, quia non recipiebat, ineunti Romae spectacula frequens et laureata;
Després, com que no acceptava, anava sovint als espectacles en entrar a Roma, i coronat de llorer.
Suetoni, Aug. 58, 1
- 64legio, -onis f.legió57
legio, -onis f.
legió'Quintili Vare, legiones redde!' diemque cladis quotannis maestum habuerit ac lugubrem.
«Quintili Var, torna’m les legions!»; i va considerar cada any el dia de la derrota com un dia trist i de dol.
Suetoni, Aug. 23, 2
Candidatos, qui supra numerum essent, in solacium dilationis ac morae legionibus praeposuit.
Als candidats que sobraven, com a consol pel retard i l’espera, els va posar al capdavant de legions.
Suetoni, Ner. 15, 2
Interfuit huic bello pater meus Suetonius Laetus, tertiae decimae legionis tribunus angusticlauius.
En aquesta guerra hi va participar el meu pare, Suetoni Let, tribú de rang eqüestre de la legió tretzena.
Suetoni, Oth. 10, 1
- 65mille (indecl.); pl. milia, -ium n.mil57
mille (indecl.); pl. milia, -ium n.
milLongissimas uias incredibili celeritate confecit, expeditus, meritoria raeda, centena passuum milia in singulos dies;
Recorria camins llarguíssims amb una rapidesa increïble, sense equipatge, en un carruatge de lloguer, cent milles al dia.
Suetoni, Jul. 57, 1
Pestilentia unius autumni, quo triginta funerum milia in rationem Libitinae uenerunt;
Una pesta d’una sola tardor, en què es van registrar trenta mil funerals als registres de Libitina.
Suetoni, Ner. 39, 1
Aerearumque tabularum tria milia, quae simul conflagrauerant, restituenda suscepit undique inuestigatis exemplaribus:
Es va encarregar de reposar tres mil taules de bronze que s’havien cremat alhora, buscant-ne còpies per tot arreu:
Suetoni, Ves. 8, 5
- 66eques, equitis m.genet; cavaller (de l’ordre eqüestre)56
eques, equitis m.
genet; cavaller (de l’ordre eqüestre)Equitum turmas frequenter recognouit, post longam intercapedinem reducto more trauectionis.
Va passar revista sovint als esquadrons de cavallers, restablint després d’una llarga interrupció el costum de la desfilada.
Suetoni, Aug. 38, 3
Equites R. natalem eius sponte atque consensu biduo semper celebrarunt.
Els cavallers romans van celebrar sempre el seu aniversari durant dos dies, per iniciativa pròpia i de comú acord.
Suetoni, Aug. 57, 1
Elisi per eum tumultum uiginti amplius equites R., totidem matronae, super innumeram turbam ceteram.
En aquell tumult van morir aixafats més de vint cavallers romans i altres tantes matrones, a més d’una multitud incomptable.
Suetoni, Cal. 26, 4
- 67medius, -a, -um (e medio: de en medio)mig, que és al mig; (e medio) del mig55
medius, -a, -um (e medio: de en medio)
mig, que és al mig; (e medio) del migTot prosperis confluentibus integra aetate ac ualitudine statuit repente secedere seque e medio quam longissime amouere:
Amb tants èxits junts, en plena edat i amb bona salut, va decidir de sobte retirar-se i apartar-se tan lluny com pogués.
Suetoni, Tib. 10, 1
Et togae uirilis die circa mediam noctem sine sollemni officio lectica in Capitolium latus est.
I el dia que va prendre la toga viril va ser portat al Capitoli en llitera cap a mitjanit, sense la cerimònia de costum.
Suetoni, Cl. 2, 2
De maiore negotio acturus in curia medius inter consulum sellas tribunicio subsellio sedebat.
Quan havia de tractar un afer important a la cúria, s’asseia entre les cadires dels cònsols, al banc dels tribuns.
Suetoni, Cl. 23, 2
- 68gratia, -ae f. (gratiam facere: perdonar, dispensar; gratias agere: dar las gracias)favor; gràcia, perdó; agraïment55
gratia, -ae f. (gratiam facere: perdonar, dispensar; gratias agere: dar las gracias)
favor; gràcia, perdó; agraïmentMox reddendi equi gratiam fecit eis, qui maiores annorum quinque et triginta retinere eum nollent;
Després va dispensar de tornar el cavall als majors de trenta-cinc anys que no el volguessin conservar.
Suetoni, Aug. 38, 3
Criminum, si quae residua ex priore tempore manebant, omnium gratiam fecit;
Va perdonar tots els delictes que quedaven encara de l’època anterior.
Suetoni, Cal. 15, 4
Egit et gratias ei apud amplissimum ordinem, quod se honore cenae dignatus esset.
I li va donar a més les gràcies davant del senat per haver-lo honorat amb un sopar.
Suetoni, Ves. 2, 3
- 69gero, -is, -ere, gessi, gestumportar; exercir (un càrrec); fer55
gero, -is, -ere, gessi, gestum
portar; exercir (un càrrec); ferMatronae etiam pleraeque ornamenta sua, quae gerebant, et liberorum bullas atque praetextas.
Moltes matrones (van donar) fins i tot els ornaments que portaven, i les butlles i togues pretextes dels seus fills.
Suetoni, Jul. 84, 4
Consulatus quattuor gessit, primum ex Kal. Iul.
Va exercir quatre consolats; el primer, des de les calendes de juliol.
Suetoni, Cal. 17, 1
Mox cum Claudio principe duos insuper ordinarios consulatus censuramque gessit.
Després, amb l’emperador Claudi, va exercir a més dos consolats ordinaris i la censura.
Suetoni, Vit. 2, 4
- 70nox, noctis f.nit54
nox, noctis f.
nitM. Cicero C. Caesarem in Capitolium prosecutus somnium pristinae noctis familiaribus forte narrabat:
Marc Ciceró, que acompanyava Gai Cèsar al Capitoli, explicava per casualitat als seus amics el somni de la nit anterior:
Suetoni, Aug. 94, 9
In ea quoque domo, in qua occubuerit, nullam noctem sine aliquo terrore transactam, donec ipsa domus incendio consumpta sit.
També a la casa on va morir no va passar ni una nit sense algun ensurt, fins que la mateixa casa va cremar en un incendi.
Suetoni, Cal. 59, 1
Ea cum in castris sub noctem promerentur, insidias quidam suspicati tumultum excitauerunt;
Com que al campament les treien en fer-se fosc, alguns, sospitant una emboscada, van provocar un tumult.
Suetoni, Oth. 8, 2
- 71rex, regis m.rei54
rex, regis m.
rei'Amitae meae Iuliae maternum genus ab regibus ortum, paternum cum diis inmortalibus coniunctum est.
«El llinatge matern de la meva tia Júlia procedeix dels reis; el patern està unit als déus immortals».
Suetoni, Jul. 6, 1
Reges infestos suspectosque comminationibus magis et querelis quam ui repressit;
Els reis hostils i sospitosos els va contenir més amb amenaces i queixes que amb la força.
Suetoni, Tib. 37, 4
Uerum admonitus et principum et regum se excessisse fastigium, diuinam ex eo maiestatem asserere sibi coepit;
Però, advertit que havia sobrepassat la dignitat dels prínceps i dels reis, va començar des d’aleshores a atribuir-se una majestat divina.
Suetoni, Cal. 22, 2
- 72ludus, -i m. (pl. ludi: juegos públicos)joc; (pl.) jocs públics; escola54
ludus, -i m. (pl. ludi: juegos públicos)
joc; (pl.) jocs públics; escolaLudos autem uictoriae Caesaris non audentibus facere quibus optigerat id munus, ipse edidit.
Com que no gosaven celebrar els jocs per la victòria de Cèsar aquells a qui havia tocat aquest càrrec, els va oferir ell mateix.
Suetoni, Aug. 10, 1
Prouinciarum pleraeque super templa et aras ludos quoque quinquennales paene oppidatim constituerunt.
La majoria de les províncies, a més de temples i altars, van instituir també jocs cada cinc anys, gairebé ciutat per ciutat.
Suetoni, Aug. 59, 1
Tener adhuc necdum matura pueritia circensibus ludis Troiam constantissime fauorabiliterque lusit.
Essent encara molt nen, sense haver acabat la infància, va participar en els jocs del circ en el joc de Troia amb molta fermesa i gran aplaudiment.
Suetoni, Ner. 7, 1
- 73voco, -as, -are, -avi, -atumcridar; convocar; anomenar54
voco, -as, -are, -avi, -atum
cridar; convocar; anomenar'eatur,' inquit, 'quo deorum ostenta et inimicorum iniquitas uocat.
«Anem», va dir, «allà on ens criden els prodigis dels déus i la injustícia dels enemics».
Suetoni, Jul. 32, 1
Intercessit et quo minus in acta sua iuraretur, et ne mensis September Tiberius, October Liuius uocarentur.
Es va oposar també que es jurés sobre els seus actes i que els mesos de setembre i octubre s’anomenessin Tiberi i Livi.
Suetoni, Tib. 26, 2
Namque identidem felicem Priamum uocabat, quod superstes omnium suorum extitisset.
Perquè una vegada i una altra anomenava feliç Príam, perquè havia sobreviscut a tots els seus.
Suetoni, Tib. 62, 3
- 74filia, -ae f.filla53
filia, -ae f.
fillaExistimabatur enim Seruilia etiam filiam suam Tertiam Caesari conciliare.
Perquè es pensava que Servília procurava a Cèsar fins i tot la seva filla Tèrcia.
Suetoni, Jul. 50, 2
Habuit in matrimonio Agrippinam, M. Agrippae et Iuliae filiam, et ex ea nouem liberos tulit:
Va estar casat amb Agripina, filla de Marc Agripa i de Júlia, i va tenir amb ella nou fills:
Suetoni, Cal. 7, 1
Post has Valeriam Messalinam, Barbati Messalae consobrini sui filiam, in matrimonium accepit.
Després d’aquestes, es va casar amb Valèria Messal·lina, filla del seu cosí Barbat Messal·la.
Suetoni, Cl. 26, 2
- 75deus, -i m. (pl. dei / di / dii)déu53
deus, -i m. (pl. dei / di / dii)
déuIn Gallia fana templaque deum donis referta expilauit, urbes diruit saepius ob praedam quam ob delictum;
A la Gàl·lia va saquejar els santuaris i temples dels déus, plens d’ofrenes, i va arrasar ciutats més sovint pel botí que per alguna falta.
Suetoni, Jul. 54, 2
Permisitque ea sola condicione, ne inter simulacra deorum sed inter ornamenta aedium ponerentur.
I ho va permetre només amb la condició que no es posessin entre les estàtues dels déus, sinó entre els ornaments dels temples.
Suetoni, Tib. 26, 1
Deos obsecro, ut te nobis conseruent et ualere nunc et semper patiantur, si non p.
Prego als déus que et conservin per a nosaltres i et permetin estar bé ara i sempre.
Suetoni, Tib. 21, 7
- 76peto, -is, -ere, -ivi (-ii), -itumdemanar; aspirar a (un càrrec); dirigir-se a53
peto, -is, -ere, -ivi (-ii), -itum
demanar; aspirar a (un càrrec); dirigir-se aDeposita prouinciae spe pontificatum maximum petit non sine profusissima largitione;
Perduda l’esperança d’una província, aspira al pontificat màxim, no sense un repartiment de diners molt generós.
Suetoni, Jul. 13, 1
Tunc autem honorum satietatem ac requiem laborum praetendens commeatum petit;
Aleshores, al·legant que estava cansat d’honors i que necessitava descansar dels seus treballs, demana permís per retirar-se.
Suetoni, Tib. 10, 2
Nam neque negauit quicquam petentibus et ut quae uellent peterent ultro adhortatus est.
Perquè no va negar res als qui li demanaven, i a més els va animar a demanar el que volguessin.
Suetoni, Tit. 8, 2
- 77munus, -eris n.càrrec, funció; regal; espectacle de gladiadors52
munus, -eris n.
càrrec, funció; regal; espectacle de gladiadorsAdiecit insuper Caesar etiam gladiatorium munus, sed aliquanto paucioribus quam destinauerat paribus;
Cèsar hi va afegir a més un espectacle de gladiadors, encara que amb força menys parelles de les que havia previst.
Suetoni, Jul. 10, 2
Neque spectaculis semper ipse praesedit, sed interdum aut magistratibus aut amicis praesidendi munus iniunxit.
I no va presidir sempre ell mateix els espectacles, sinó que de vegades va encarregar la funció de presidir a magistrats o a amics.
Suetoni, Cal. 18, 1
Auspicanti Sporus anulum muneri optulit, cuius gemmae scalptura erat Proserpinae raptus;
Quan prenia els auspicis, Espor li va oferir com a regal un anell la pedra del qual tenia gravat el rapte de Prosèrpina.
Suetoni, Ner. 46, 2
- 78amicus, -i m.; amicus, -a, -umamic; (adj.) amic, favorable52
amicus, -i m.; amicus, -a, -um
amic; (adj.) amic, favorableM. Antonius adgnitum etiam ab eo senatui adfirmauit, quae scire C. Matium et C. Oppium reliquosque Caesaris amicos;
Marc Antoni va assegurar al senat que Cèsar l’havia reconegut, i que ho sabien Gai Maci, Gai Opi i els altres amics de Cèsar.
Suetoni, Jul. 52, 2
Exegit et ipse in uicem ab amicis beniuolentiam mutuam, tam a defunctis quam a uiuis.
Ell, al seu torn, va exigir també als seus amics un afecte recíproc, tant als morts com als vius.
Suetoni, Aug. 66, 4
Octauiae consuetudinem cito aspernatus, corripientibus amicis sufficere illi debere respondit uxoria ornamenta.
Aviat va menysprear el tracte amb Octàvia i, quan els seus amics l’hi retreien, va respondre que a ella n’hi havien d’haver prou amb els atributs d’esposa.
Suetoni, Ner. 35, 1
- 79corpus, -oris n.cos52
corpus, -oris n.
cosNihil esse rem publicam, appellationem modo sine corpore ac specie.
(Deia que) la república no era res, un nom sense cos ni forma.
Suetoni, Jul. 77, 1
Quare quassato corpore neque frigora neque aestus facile tolerabat.
Per això, amb el cos tan castigat, no suportava fàcilment ni el fred ni la calor.
Suetoni, Aug. 81, 2
Omnes Germanico corporis animique uirtutes, et quantas nemini cuiquam, contigisse satis constat:
Se sap bé que Germànic va tenir totes les virtuts del cos i de l’esperit, i en un grau com ningú.
Suetoni, Cal. 3, 1
- 80libertus, -i m.llibert (esclau alliberat)51
libertus, -i m.
llibert (esclau alliberat)Quem tamen, quod inminere emptioni publicanos uidebat, liberto suo addixit, ut relegatum in agros pro libero esse sineret.
Tanmateix, com que veia que els publicans el volien comprar, el va adjudicar a un llibert seu perquè el deixés viure lliure, desterrat al camp.
Suetoni, Aug. 24, 1
Idem Polum ex acceptissimis libertis mori coegit compertum adulterare matronas;
Ell mateix va obligar a morir Pol, un dels seus lliberts més estimats, en descobrir que seduïa matrones.
Suetoni, Aug. 67, 2
Libertorum praecipue suspexit Posiden spadonem, quem etiam Britannico triumpho inter militares uiros hasta pura donauit;
Dels seus lliberts va apreciar sobretot l’eunuc Posides, a qui fins i tot, en el triomf sobre Britània, va condecorar amb la llança d’honor entre els militars.
Suetoni, Cl. 28, 1
- 81animus, -i m. (aequo animo: con calma)ànim, esperit; intenció; valor; (aequo animo) amb calma51
animus, -i m. (aequo animo: con calma)
ànim, esperit; intenció; valor; (aequo animo) amb calmaTestem se in iudiciis et interrogari et refelli aequissimo animo patiebatur.
Als judicis suportava amb tota calma que l’interroguessin i el refutessin com a testimoni.
Suetoni, Aug. 56, 1
Ita bacchantem atque grassantem non defuit plerisque animus adoriri.
Així, mentre anava de gresca i atacant la gent, a molts no els va faltar valor per atacar-lo.
Suetoni, Cal. 56, 1
Maxime autem popularitate efferebatur, omnium aemulus, qui quoquo modo animum uulgi mouerent.
Però el que més l’arrossegava era l’afany de popularitat, envejós de tots els qui movien d’alguna manera l’ànim del poble.
Suetoni, Ner. 53, 1
- 82volo, vis, velle, voluivoler51
volo, vis, velle, volui
volerForte quondam in disponendo die mane praedixerat, quidquid aegrorum in ciuitate esset uisitare se uelle;
Una vegada, en organitzar la seva jornada al matí, havia anunciat que volia visitar tots els malalts que hi hagués a la ciutat.
Suetoni, Tib. 11, 2
'quam uellem,' inquit, 'nescire litteras.' omnis ordines subinde ac memoriter salutauit.
«Com voldria», va dir, «no saber escriure». Va saludar contínuament i de memòria tots els ordres.
Suetoni, Ner. 10, 2
Et in serum usque patente cubiculo, si quis adire uellet, potestatem sui praebuit.
I, amb el dormitori obert fins molt tard, s’oferia a qualsevol que s’hi volgués acostar.
Suetoni, Oth. 11, 1
- 83occido, -is, -ere, -cidi, -cisummatar51
occido, -is, -ere, -cidi, -cisum
matarIntraque lectus eburneus auro ac purpura stratus et ad caput tropaeum cum ueste, in qua fuerat occisus.
I a dins, un llit d’ivori cobert d’or i porpra i, al capçal, un trofeu amb la roba amb què l’havien mort.
Suetoni, Jul. 84, 1
Tamen Caesare occiso, cunctis turbarum metu abolitionem facti decernentibus, etiam de praemiis tyrannicidarum referendum censuit.
Tanmateix, mort Cèsar, quan tothom, per por dels aldarulls, votava oblidar el que havia passat, va proposar fins i tot premiar els tiranicides.
Suetoni, Tib. 4, 1
Et sunt qui tradant Paridem histrionem occisum ab eo quasi grauem aduersarium.
I n’hi ha que expliquen que va matar l’actor Paris com si fos un rival perillós.
Suetoni, Ner. 54, 1
- 84verbum, -i n. (verba facere: hablar, pronunciar un discurso)paraula; (verba facere) parlar, fer un discurs50
verbum, -i n. (verba facere: hablar, pronunciar un discurso)
paraula; (verba facere) parlar, fer un discursQuam uoluntatem, cum prae se identidem ferret, quodam etiam edicto his uerbis testatus est:
Aquesta voluntat, que manifestava una vegada i una altra, la va testimoniar fins i tot en un edicte amb aquestes paraules:
Suetoni, Aug. 28, 2
Adeo quidem, ut monopolium nominaturus ueniam prius postularet, quod sibi uerbo peregrino utendum esset.
Fins al punt que, quan havia de dir «monopoli», demanava abans perdó per haver de fer servir una paraula estrangera.
Suetoni, Tib. 71, 1
Apud eundem consulem pro Bononiensibus Latine, pro Rhodis atque Iliensibus Graece uerba fecit.
Davant del mateix cònsol va parlar en llatí a favor dels bolonyesos i en grec a favor dels rodis i dels d’Ílion.
Suetoni, Ner. 7, 2
- 85repente (adv.)de sobte50
repente (adv.)
de sobteSaluti fuit, quod qui desiderabatur repente comparuit incolumis ac sine iniuria.
El va salvar que el que es trobava a faltar va aparèixer de sobte sa i estalvi.
Suetoni, Aug. 14, 1
Draconem repente irrepsisse ad eam pauloque post egressum;
(Expliquen) que una serp va lliscar de sobte al seu costat i poc després va sortir.
Suetoni, Aug. 94, 4
Arbor, quae priuato adhuc Vespasiano euersa surrexerat, tunc rursus repente corruit.
L’arbre que, quan Vespasià era encara un particular, havia caigut i s’havia aixecat, aleshores es va desplomar de nou de sobte.
Suetoni, Dom. 15, 2
- 86nascor, -eris, -i, natus sumnéixer50
nascor, -eris, -i, natus sum
néixerPlerosque percussorum in tutoribus fili, si qui sibi nasceretur, nominauit, Decimum Brutum etiam in secundis heredibus.
Molts dels assassins els va nomenar tutors del fill que li pogués néixer, i Dècim Brut fins i tot entre els hereus en segon grau.
Suetoni, Jul. 83, 2
Patre suo et C. Fonteio Capitone coss. ubi natus sit, incertum diuersitas tradentium facit.
On va néixer, essent cònsols el seu pare i Gai Fonteu Capitó, és incert per la diversitat de fonts.
Suetoni, Cal. 8, 1
Vespasianus natus est in Sabinis ultra Reate uico modico, cui nomen est Falacrinae, XV.
Vespasià va néixer al país dels sabins, més enllà de Reate, en un petit llogaret que s’anomena Falacrina.
Suetoni, Ves. 2, 1
- 87auctor, -oris m. (auctore + abl.: por consejo de)autor, font; promotor, conseller; (auctore + abl.) per consell de49
auctor, -oris m. (auctore + abl.: por consejo de)
autor, font; promotor, conseller; (auctore + abl.) per consell deCuius rei, ne quis fabulosam aut commenticiam putet, auctor est Cornelius Balbus, familiarissimus Caesaris.
Perquè ningú no pensi que això és faula o invenció, la font és Corneli Balb, amic íntim de Cèsar.
Suetoni, Jul. 81, 2
Quia calida fomenta non proderant, frigidis curari coactus auctore Antonio Musa.
Com que les compreses calentes no li feien efecte, es va veure obligat a curar-se amb fredes, per consell d’Antoni Musa.
Suetoni, Aug. 81, 1
Uersiculorum quoque fidem eadem haec eleuant et eo facilius, quod ii sine auctore sunt.
Aquests mateixos fets treuen també credibilitat als versets, i amb més facilitat perquè no tenen autor.
Suetoni, Cal. 8, 5
- 88teneo, -es, -ere, -ui, tentumtenir, retenir; mantenir; (pas.) ser culpable de49
teneo, -es, -ere, -ui, tentum
tenir, retenir; mantenir; (pas.) ser culpable deCommendo uobis illum et illum, ut uestro suffragio suam dignitatem teneant.' admisit ad honores et proscriptorum liberos.
«Us recomano en tal i en tal altre, perquè conservin el seu rang amb el vostre vot». Va admetre als càrrecs fins i tot els fills dels proscrits.
Suetoni, Jul. 41, 2
Matrimonia contraxerit turpius an dimiserit an tenuerit, non est facile discernere.
No és fàcil distingir si va contreure matrimonis, els va dissoldre o els va mantenir de manera més vergonyosa.
Suetoni, Cal. 25, 1
Quod si quis necare quem mallet quam exponere, caedis crimine teneri.
(Deia) que, si algú preferia matar un nadó abans que abandonar-lo, era culpable d’homicidi.
Suetoni, Cl. 25, 2
- 89recipio, -is, -ere, -cepi, -ceptumrebre, acceptar; recuperar49
recipio, -is, -ere, -cepi, -ceptum
rebre, acceptar; recuperarEt tamen potestatem semper omnibus fecit, quotiens uellent obsides recipiendi.
I, tanmateix, sempre va donar a tothom la possibilitat de recuperar els ostatges quan volguessin.
Suetoni, Aug. 21, 2
Diu atque etiam post tutelam receptam alieni arbitrii et sub paedagogo fuit;
Molt de temps, fins i tot després de recuperar la seva tutela, va estar sota el control d’un altre i sota un pedagog.
Suetoni, Cl. 2, 2
Nec nisi secreto atque solus plerasque custodias, receptis quidem in manum catenis, audiebat.
I només en secret i sol escoltava molts presos, subjectant ell mateix a la mà les seves cadenes.
Suetoni, Dom. 14, 4
- 90officium, -i n.deure, obligació; càrrec, funció48
officium, -i n.
deure, obligació; càrrec, funcióCiuilium officiorum rudimentis regem Archelaum Trallianos et Thessalos, uaria quosque de causa, Augusto cognoscente defendit;
En els seus primers passos en els càrrecs civils va defensar, davant d’August com a jutge, el rei Arquelau, els de Tral·les i els tessalis, cadascun per un motiu diferent.
Suetoni, Tib. 8, 1
Conuersus hinc ad officia pietatis ius iurandum neque sanctius sibi neque crebrius instituit quam per Augustum.
Girant-se des d’allà als deures de la pietat, no va establir cap jurament més sagrat ni més freqüent que el que es feia per August.
Suetoni, Cl. 11, 2
Et tunc quidem compressa res est reuocatis ad officium numeris parumper.
I en aquell moment es va apaivagar l’afer, en fer tornar les tropes al seu deure per un temps.
Suetoni, Ves. 6, 3
- 91liberi, -orum m. pl.fills48
liberi, -orum m. pl.
fillsDehinc Scipionem ac Iubam reliquias partium in Africa refouentis deuicit, Pompei liberos in Hispania.
Després va vèncer Escipió i Juba, que reanimaven a l’Àfrica les restes del seu partit, i els fills de Pompeu a Hispània.
Suetoni, Jul. 35, 2
Nec multo post diem obiit, utroque liberorum superstite, Tiberio Drusoque Neronibus.
No gaire després va morir, sobrevivint-lo els seus dos fills, Tiberi Neró i Drus Neró.
Suetoni, Tib. 4, 3
Ex hac liberos tulit Titum et Domitianum et Domitillam.
D’ella va tenir com a fills Titus, Domicià i Domitil·la.
Suetoni, Ves. 3, 1
- 92aedes (aedis), -is f. (sing. templo; pl. casa)temple; (pl.) casa47
aedes (aedis), -is f. (sing. templo; pl. casa)
temple; (pl.) casaForum cum aede Martis Vltoris, templum Apollinis in Palatio, aedem Tonantis Iouis in Capitolio.
El fòrum amb el temple de Mart Venjador, el temple d’Apol·lo al Palatí i el temple de Júpiter Tonant al Capitoli.
Suetoni, Aug. 29, 1
Ideoque mox tintinnabulis fastigium aedis redimiit, quod ea fere ianuis dependebant.
Per això de seguida va envoltar de campanetes el capcer del temple, perquè aquestes solien penjar de les portes.
Suetoni, Aug. 91, 2
Partem etiam census omnes ordines conferre iussit et insuper inquilinos priuatarum aedium atque insularum pensionem annuam repraesentare fisco;
Va ordenar que tots els ordres aportessin part de la seva fortuna i, a més, que els llogaters de cases i blocs de pisos paguessin al fisc per avançat el lloguer d’un any.
Suetoni, Ner. 44, 2
- 93amplus, -a, -um (adv. amplius: más)ampli, gran; (adv. amplius) més47
amplus, -a, -um (adv. amplius: más)
ampli, gran; (adv. amplius) mésPercussorum autem fere neque triennio quisquam amplius superuixit neque sua morte defunctus est.
Dels assassins, gairebé cap no va sobreviure més de tres anys, ni va morir de mort natural.
Suetoni, Jul. 89, 1
Non amplius ter bibere eum solitum super cenam in castris apud Mutinam, Cornelius Nepos tradit.
Corneli Nepot explica que, durant el sopar al campament de Mòdena, solia beure no més de tres vegades.
Suetoni, Aug. 77, 1
Lucustae pro nauata opera impunitatem praediaque ampla, sed et discipulos dedit.
A Locusta, pels serveis prestats, li va donar la impunitat, grans finques i fins i tot deixebles.
Suetoni, Ner. 33, 3
- 94capio, -is, -ere, cepi, captumprendre, agafar, capturar; rebre47
capio, -is, -ere, cepi, captum
prendre, agafar, capturar; rebreAc nullos non honores ad libidinem cepit et dedit.
I va prendre i donar tots els càrrecs al seu gust.
Suetoni, Jul. 76, 1
Cessitque res prospere, quando captis castris lectica eius, quasi ibi cubans remansisset, concursu hostium confossa atque lacerata est.
I li va sortir bé, ja que, pres el campament, la seva llitera, com si s’hi hagués quedat dormint, va ser travessada i destrossada pels enemics en acudir-hi en massa.
Suetoni, Aug. 91, 1
Vxorem habuit Petroniam consularis uiri filiam et ex ea filium Petronianum captum altero oculo.
Va estar casat amb Petrònia, filla d’un consular, i va tenir amb ella un fill, Petronià, borni d’un ull.
Suetoni, Vit. 6, 1
- 95vir, viri m.home, baró; marit46
vir, viri m.
home, baró; maritNec defuit uir praetorius, qui se effigiem cremati euntem in caelum uidisse iuraret.
No va faltar un antic pretor que jurés haver vist la imatge del difunt pujant al cel.
Suetoni, Aug. 100, 4
Non ita multo post Iuniam Claudillam M. Silani nobilissimi uiri f(iliam) duxit uxorem.
No gaire després es va casar amb Júnia Claudil·la, filla de Marc Silà, un home de la noblesa més alta.
Suetoni, Cal. 12, 1
Qua ut poteretur, uirum eius Atticum Vestinum consulem in honore ipso trucidauit.
Per aconseguir-la, va matar el seu marit, el cònsol Àtic Vestí, en ple càrrec.
Suetoni, Ner. 35, 1
- 96vox, vocis f.veu; paraula, expressió46
vox, vocis f.
veu; paraula, expressióPronuntiasse autem dicitur uoce acuta, ardenti motu gestuque, non sine uenustate.
Es diu que parlava amb veu aguda, amb moviments i gestos apassionats, no sense elegància.
Suetoni, Jul. 55, 2
Sed nec Tiberio parcit et exoletas interdum et reconditas uoces aucupanti.
Però tampoc no perdona Tiberi quan busca de vegades paraules antiquades i rares.
Suetoni, Aug. 86, 2
Quae beneficia e medio stadio Isthmiorum die sua ipse uoce pronuntiauit.
Ell mateix va anunciar aquests favors amb la seva pròpia veu enmig de l’estadi el dia dels jocs ístmics.
Suetoni, Ner. 24, 2
- 97utor, -eris, uti, usus sum (+ abl.)fer servir, servir-se de45
utor, -eris, uti, usus sum (+ abl.)
fer servir, servir-se deLibertino milite, praeterquam Romae incendiorum causa et si tumultus in grauiore annona metueretur, bis usus est:
Es va servir de soldats lliberts, llevat de Roma per als incendis i si es temien aldarulls per la carestia, dues vegades:
Suetoni, Aug. 25, 2
Ueste non temere alia quam domestica usus est, ab sorore et uxore et filia neptibusque confecta;
No va fer servir gairebé cap altra roba que la feta a casa, confeccionada per la seva germana, la seva esposa, la seva filla i les seves nétes.
Suetoni, Aug. 73, 1
Sermone Graeco quamquam alioqui promptus et facilis, non tamen usque quaque usus est abstinuitque maxime in senatu;
Tot i que per la resta tenia soltesa i facilitat amb el grec, no el va fer servir a tot arreu, i se’n va abstenir sobretot al senat.
Suetoni, Tib. 71, 1
- 98pauci, -ae, -a (pl.)pocs44
pauci, -ae, -a (pl.)
pocsCeteris proeliis innumeras aduersariorum copias multis partibus ipsi pauciores facile superarunt.
En els altres combats van vèncer fàcilment tropes enemigues incomptables, essent ells moltes vegades menys.
Suetoni, Jul. 68, 3
Ex plurimis maximisque honoribus praeter paucos et modicos non recepit.
De moltíssims i grandíssims honors, no en va acceptar més que uns quants i modestos.
Suetoni, Tib. 26, 1
Ante paucos quam periret menses attendit et extispicio nec umquam litauit.
Pocs mesos abans de morir es va dedicar també a examinar entranyes, i mai no va obtenir auguris favorables.
Suetoni, Ner. 56, 1
- 99civitas, -atis f.ciutadania; ciutat, Estat44
civitas, -atis f.
ciutadania; ciutat, EstatOmnisque medicinam Romae professos et liberalium artium doctores, quo libentius et ipsi urbem incolerent et ceteri adpeterent, ciuitate donauit.
Va concedir la ciutadania a tots els qui exercien la medicina a Roma i als mestres d’arts liberals, perquè visquessin a la ciutat amb més gust i en vinguessin d’altres.
Suetoni, Jul. 42, 1
Triumphum ipse distulit maesta ciuitate clade Variana;
Ell mateix va ajornar el triomf, perquè la ciutat estava de dol per la derrota de Var.
Suetoni, Tib. 17, 2
Decedens deinde prouinciam uniuersam libertate donauit simulque iudices ciuitate Romana et pecunia grandi.
En marxar, va donar la llibertat a tota la província i, alhora, la ciutadania romana i una gran suma de diners als jutges.
Suetoni, Ner. 24, 2
- 100refero, -fers, -ferre, rettuli, relatumexplicar, referir; registrar; tornar a portar44
refero, -fers, -ferre, rettuli, relatum
explicar, referir; registrar; tornar a portarDe commentariis Caesaris Cicero in eodem Bruto sic refert:
Sobre els comentaris de Cèsar, Ciceró diu així en el mateix Brutus:
Suetoni, Jul. 56, 1
Sic enim in fastos actaque in publica relatum est.
Així es va registrar, en efecte, als fastos i a les actes públiques.
Suetoni, Tib. 5, 1
Mox leui rumore et incerto, tamquam pax impetrata esset, referri se in Palatium passus est.
Després, per un rumor lleuger i incert que s’havia aconseguit la pau, es va deixar tornar a portar al Palau.
Suetoni, Vit. 16, 1
- 101edo, -is, -ere, edidi, editumpublicar; donar, oferir (un espectacle)44
edo, -is, -ere, edidi, editum
publicar; donar, oferir (un espectacle)Quorum Gaius Oppius, quasi plane defensione ac patrocinio res egeret, librum edidit, non esse Caesaris filium, quem Cleopatra dicat.
Sobre això, Gai Opi, com si l’afer necessités defensa i suport, va publicar un llibre (sostenint) que no era fill de Cèsar el que deia Cleòpatra.
Suetoni, Jul. 52, 2
Sed et Troiae lusum edidit frequentissime maiorum minorumque puerorum, prisci decorique moris existimans clarae stirpis indolem sic notescere.
Va oferir també molt sovint el joc de Troia amb nens grans i petits, pensant que era un costum antic i bell que així es donés a conèixer el talent dels de llinatge il·lustre.
Suetoni, Aug. 43, 2
Honoribus ante legitimum tempus initis praetor commissione ludorum Floralium nouum spectaculi genus elephantos funambulos edidit;
Després d’ocupar els càrrecs abans de l’edat legal, essent pretor, a l’obertura dels jocs Florals va oferir una mena nova d’espectacle: elefants funàmbuls.
Suetoni, Gal. 6, 1
- 102numerus, -i m. (pl. numeri: tropas)nombre; categoria; (pl.) tropes44
numerus, -i m. (pl. numeri: tropas)
nombre; categoria; (pl.) tropesSacerdotum et numerum et dignitatem sed et commoda auxit, praecipue Vestalium uirginum.
Va augmentar el nombre i la dignitat dels sacerdots, i també els seus privilegis, sobretot els de les verges vestals.
Suetoni, Aug. 31, 3
Nouas etiam commentus est litteras tres ac numero ueterum quasi maxime necessarias addidit;
Va inventar també tres lletres noves i les va afegir al nombre de les antigues, com si fossin imprescindibles.
Suetoni, Cl. 41, 3
Consultante autem Cn. Pompeio de mediis ac neutram partem sequentibus solus censuit hostium numero habendos.
Quan Gneu Pompeu va demanar opinió sobre els indecisos i els qui no seguien cap bàndol, ell va ser l’únic que va opinar que calia tenir-los per enemics.
Suetoni, Ner. 2, 3
- 103poena, -ae f. (poenas luere / dare: sufrir el castigo)càstig, pena; (poenas dare) patir el càstig44
poena, -ae f. (poenas luere / dare: sufrir el castigo)
càstig, pena; (poenas dare) patir el càstigPraetor creatus, detecta coniuratione Catilinae senatuque uniuerso in socios facinoris ultimam statuente poenam, solus municipatim diuidendos custodiendosque publicatis bonis censuit.
Nomenat pretor, descoberta la conjuració de Catilina i quan tot el senat decidia la pena de mort per als còmplices, va ser l’únic que va proposar repartir-los pels municipis i vigilar-los, confiscant-los els béns.
Suetoni, Jul. 14, 1
Sed neque auctores requisiit et quosdam per indicem delatos ad senatum adfici grauiore poena prohibuit.
Però no en va buscar els autors, i va prohibir que alguns, denunciats davant del senat per un delator, patissin un càstig més dur.
Suetoni, Ner. 39, 2
Nullus a poena hominum cessauit dies, ne religiosus quidem ac sacer;
No hi va haver ni un dia sense càstigs, ni tan sols els religiosos i sagrats.
Suetoni, Tib. 61, 2
- 104appello, -as, -are, -avi, -atumanomenar; dirigir-se a44
appello, -as, -are, -avi, -atum
anomenar; dirigir-se aVicinam Capreis insulam Apragopolim appellabat a desidia secedentium illuc e comitatu suo.
A una illa veïna de Capri l’anomenava Apragòpolis, per la mandra dels del seu seguici que s’hi retiraven.
Suetoni, Aug. 98, 4
Instituit et quinquennale certamen primus omnium Romae more Graeco triplex, musicum gymnicum equestre, quod appellauit Neronia;
Va instituir també, el primer de tots a Roma, un certamen quinquennal triple a la manera grega, musical, gímnic i eqüestre, que va anomenar Nerònia.
Suetoni, Ner. 12, 3
Sallustium Lucullum Britanniae legatum, quod lanceas nouae formae appellari Luculleas passus esset;
(Va matar) Sal·lusti Lucul·le, governador de Britània, perquè havia permès que unes llances de forma nova s’anomenessin lucul·lees.
Suetoni, Dom. 10, 3
- 105senator, -oris m.senador44
senator, -oris m.
senadorCordus Cremutius scribit ne admissum quidem tunc quemquam senatorum nisi solum et praetemptato sinu.
Cremuci Cord escriu que aleshores no s’admetia ni tan sols cap senador si no era sol i després d’escorcollar-li el plec de la toga.
Suetoni, Aug. 35, 2
Paucorum senatorum inopia sustentata, ne pluribus opem ferret, negauit se aliis subuenturum, nisi senatui iustas necessitatium causas probassent.
Després de socórrer la pobresa d’uns pocs senadors, per no haver d’ajudar-ne més, va dir que no n’ajudaria d’altres si no demostraven davant del senat causes justes de la seva necessitat.
Suetoni, Tib. 47, 1
Undecimo aetatis anno a Claudio adoptatus est Annaeoque Senecae iam tunc senatori in disciplinam traditus.
Als onze anys va ser adoptat per Claudi i confiat a l’educació d’Anneu Sèneca, aleshores ja senador.
Suetoni, Ner. 7, 1
- 106iter, itineris n.camí; viatge, marxa44
iter, itineris n.
camí; viatge, marxaTanto magis, quod urbe egrediens ne quis se interpellaret edixerat ac toto itinere adeuntis submouerat.
Tant més com que, en sortir de Roma, havia ordenat que ningú no el molestés, i durant tot el camí havia apartat els qui s’hi acostaven.
Suetoni, Tib. 40, 1
In quodam itinere lectica, qua uehebatur, uepribus impedita exploratorem uiae, primarum cohortium centurionem, stratum humi paene ad necem uerberauit.
En un viatge, com que la llitera en què anava es va embolicar amb uns esbarzers, va manar assotar gairebé fins a la mort, estès a terra, l’explorador del camí, un centurió de les primeres cohorts.
Suetoni, Tib. 60, 1
Numquam minus mille carrucis fecisse iter traditur, soleis mularum argenteis, canusinatis mulionibus, armillata phalerataque Mazacum turba atque cursorum.
S’explica que mai no va viatjar amb menys de mil carruatges, amb ferradures de plata per a les mules, muleters vestits amb llana de Canúsium i una colla de mazacs i corredors amb braçalets i collarets.
Suetoni, Ner. 30, 3
- 107condicio, -onis f.condició, situació; pacte43
condicio, -onis f.
condició, situació; pacteRem publicam, si quid sibi eueniret, neque quietam fore et aliquanto deteriore condicione ciuilia bella subituram.
(Deia que), si li passava alguna cosa, la república no tindria pau i patiria guerres civils en una situació força pitjor.
Suetoni, Jul. 86, 2
Post quinquennium demum ex insula in continentem lenioribusque paulo condicionibus transtulit eam.
Només al cap de cinc anys la va traslladar de l’illa al continent i a unes condicions una mica més suaus.
Suetoni, Aug. 65, 3
Peregrinae condicionis homines uetuit usurpare Romana nomina dum taxat gentilicia.
Va prohibir als estrangers fer servir noms romans, almenys els gentilicis.
Suetoni, Cl. 25, 3
- 108plebs, plebis f. (tribunus plebi/plebis)plebs, poble pla43
plebs, plebis f. (tribunus plebi/plebis)
plebs, poble plaEt ne absentis ratio comitiis haberetur, quando nec plebi scito Pompeius postea abrogasset.
I que no es tingués en compte la seva candidatura essent absent, ja que Pompeu no havia derogat després el plebiscit.
Suetoni, Jul. 28, 2
Nonnulli in altercatione et iurgio tribunos plebi pulsauerint.
Alguns, en discussions i baralles, van arribar a pegar tribuns de la plebs.
Suetoni, Tib. 2, 4
Quin et nummos non mediocris summae e fastigio basilicae Iuliae per aliquot dies sparsit in plebem.
Fins i tot va llançar a la plebs des de dalt de la basílica Júlia, durant diversos dies, monedes de no poc valor.
Suetoni, Cal. 37, 1
- 109hostis, -is m.enemic43
hostis, -is m.
enemicNon enim ubique ac semper, sed cum hostis in proximo esset, coercebat:
Perquè no els castigava a tot arreu i sempre, sinó quan l’enemic era a prop:
Suetoni, Jul. 65, 1
Drusus hostium duce Drauso comminus trucidato sibi posterisque suis cognomen inuenit.
Drus, després de matar cos a cos el cap enemic Drausus, va obtenir un sobrenom per a ell i els seus descendents.
Suetoni, Tib. 3, 2
Neronem et Drusum senatus Tiberio criminante hostes iudicauit.
El senat, per les acusacions de Tiberi, va declarar enemics públics Neró i Drus.
Suetoni, Cal. 7, 1
- 110aureus, -a, -umd’or, daurat43
aureus, -a, -um
d’or, dauratNam minima commoda non minimo sectantis discrimine similes aiebat esse aureo hamo piscantibus, cuius abrupti damnum nulla captura pensari posset.
Perquè deia que els qui busquen els mínims avantatges amb un risc gens mínim s’assemblen als qui pesquen amb un ham d’or, la pèrdua del qual, si es trenca, no pot compensar cap captura.
Suetoni, Aug. 25, 4
In templo simulacrum stabat aureum iconicum amiciebaturque cotidie ueste, quali ipse uteretur.
Al temple hi havia una estàtua d’or amb el seu retrat, que cada dia es vestia amb la mateixa roba que portava ell.
Suetoni, Cal. 22, 3
Statuas sibi in Capitolio non nisi aureas et argenteas poni permisit ac ponderis certi.
Va permetre que al Capitoli només se li posessin estàtues d’or i de plata, i d’un pes determinat.
Suetoni, Dom. 13, 2
- 111templum, -i n.temple42
templum, -i n.
templeTemplum Apollinis in ea parte Palatinae domus excitauit, quam fulmine ictam desiderari a deo haruspices pronuntiarant;
Va aixecar el temple d’Apol·lo a la part de casa seva del Palatí que havia estat tocada per un llamp i que, segons els endevins, el déu reclamava.
Suetoni, Aug. 29, 3
Templa, flamines, sacerdotes decerni sibi prohibuit, etiam statuas atque imagines nisi permittente se poni;
Va prohibir que se li decretessin temples, flàmines i sacerdots, i fins i tot que se li posessin estàtues i imatges sense el seu permís.
Suetoni, Tib. 26, 1
Opera sub Tiberio semiperfecta, templum Augusti theatrumque Pompei, absoluit.
Va acabar les obres que havien quedat a mitges sota Tiberi, el temple d’August i el teatre de Pompeu.
Suetoni, Cal. 21, 1
- 112curia, -ae f.cúria (seu del senat)42
curia, -ae f.
cúria (seu del senat)Marcum Catonem interpellantem extrahi curia per lictorem ducique in carcerem iussit.
Va ordenar que un lictor tragués de la cúria Marc Cató, que l’interrompia, i el portés a la presó.
Suetoni, Jul. 20, 4
De maiore negotio acturus in curia medius inter consulum sellas tribunicio subsellio sedebat.
Quan havia de tractar un afer important a la cúria, s’asseia entre les cadires dels cònsols, al banc dels tribuns.
Suetoni, Cl. 23, 2
Tunc plane deterritus non modo cessit, sed et in reliquum anni tempus curia abstinuit.
Aleshores, completament espantat, no només va cedir, sinó que es va abstenir d’anar a la cúria la resta de l’any.
Suetoni, Jul. 14, 2
- 113magistratus, -us m.magistratura, càrrec; magistrat42
magistratus, -us m.
magistratura, càrrec; magistratLectum pro rostris in forum magistratus et honoribus functi detulerunt.
Els magistrats i els qui havien exercit càrrecs van portar el llit fúnebre al fòrum, davant de la tribuna.
Suetoni, Jul. 84, 3
Consulibus oblitis de natali suo edicere abrogauit magistratum fuitque per triduum sine summa potestate res p.
Com que els cònsols van oblidar publicar un edicte sobre el seu aniversari, els va treure el càrrec, i l’Estat va estar tres dies sense poder suprem.
Suetoni, Cal. 26, 3
Magistratibus quoque urbicis prouinciarumque praesidibus coercendis tantum curae adhibuit, ut neque modestiores umquam neque iustiores extiterint;
Va posar tanta cura a controlar els magistrats de Roma i els governadors de les províncies que mai no van ser més moderats ni més justos.
Suetoni, Dom. 8, 2
- 114vita, -ae f.vida42
vita, -ae f.
vidaEt pridie quam occideretur, in sermone nato super cenam apud Marcum Lepidum, quisnam esset finis uitae commodissimus, repentinum inopinatumque praetulerat.
I la vigília que el matessin, en una conversa que va sorgir durant el sopar a casa de Marc Lèpid sobre quin era el final de la vida més desitjable, en va preferir un de sobtat i inesperat.
Suetoni, Jul. 87, 1
Graues et periculosas ualitudines per omnem uitam aliquot expertus est;
Al llarg de tota la seva vida va patir algunes malalties greus i perilloses.
Suetoni, Aug. 81, 1
Sed nec ipse ignorasse aut dissimulasse ultima uitae suae tempora uidetur, aliquot quidem argumentis.
Però tampoc no sembla que ell mateix ignorés o dissimulés els últims moments de la seva vida, per alguns indicis.
Suetoni, Cl. 46, 1
- 115spes, spei f.esperança41
spes, spei f.
esperançaNam Sullae morte comperta, simul spe nouae dissensionis, quae per Marcum Lepidum mouebatur, Romam propere redit.
Perquè, en assabentar-se de la mort de Sul·la, i alhora amb l’esperança d’un nou conflicte que promovia Marc Lèpid, va tornar de pressa a Roma.
Suetoni, Jul. 3, 1
Uerum ne sic quidem quicquam dignitatis assequi aut spem de se commodiorem in posterum facere potuit.
Però ni així no va poder aconseguir cap dignitat ni donar millors esperances de si mateix per al futur.
Suetoni, Cl. 3, 1
In ceteris uero desideriis hominum obstinatissime tenuit, ne quem sine spe dimitteret;
Però en les altres peticions de la gent va mantenir amb la màxima fermesa (la norma de) no acomiadar ningú sense esperança.
Suetoni, Tit. 8, 1
- 116potestas, -atis f.poder, potestat; possibilitat41
potestas, -atis f.
poder, potestat; possibilitatTribuniciam potestatem perpetuam recepit, in qua semel atque iterum per singula lustra collegam sibi cooptauit.
Va rebre la potestat tribunícia a perpetuïtat, i en ella va elegir un col·lega una vegada i una altra cada cinc anys.
Suetoni, Aug. 27, 5
Compositis seditionibus Clementem quoque fraude deceptum redegit in potestatem.
Acabats els motins, va reduir al seu poder també Clement, enganyant-lo amb un parany.
Suetoni, Tib. 25, 3
Et in serum usque patente cubiculo, si quis adire uellet, potestatem sui praebuit.
I, amb el dormitori obert fins molt tard, s’oferia a qualsevol que s’hi volgués acostar.
Suetoni, Oth. 11, 1
- 117forum, -i n.fòrum, plaça pública41
forum, -i n.
fòrum, plaça públicaForum de manubiis incohauit, cuius area super sestertium milies constitit.
Va començar un fòrum amb els diners del botí, el solar del qual va costar més de cent milions de sestercis.
Suetoni, Jul. 26, 2
Tertium nepotem Agrippam simulque priuignum Tiberium adoptauit in foro lege curiata;
Va adoptar el seu tercer nét, Agripa, i alhora el seu fillastre Tiberi, al fòrum, per una llei curiada.
Suetoni, Aug. 65, 1
Habitauit primo iuxta Romanum forum supra Scalas anularias, in domo quae Calui oratoris fuerat;
Va viure primer al costat del fòrum romà, damunt de les Escales Anulàries, a la casa que havia estat de l’orador Calve.
Suetoni, Aug. 72, 1
- 118tertius, -a, -umtercer41
tertius, -a, -um
tercerAc sic quoque seditiosissimum quemque et praedae et agri destinati tertia parte multauit.
I tot i així va castigar els més sediciosos amb una tercera part del botí i de les terres que se’ls havien assignat.
Suetoni, Jul. 70, 1
Tiberium ex parte dimidia et sextante, Liuiam ex parte tertia, quos et ferre nomen suum iussit;
(Va nomenar hereus) Tiberi de les dues terceres parts i Lívia d’una tercera, i els va ordenar portar el seu nom.
Suetoni, Aug. 101, 2
Ipse quosdam nouo exemplo relegauit, ut ultra lapidem tertium uetaret egredi ab urbe.
Ell mateix en va desterrar alguns d’una manera nova, prohibint-los sortir de Roma més enllà de la tercera fita mil·liària.
Suetoni, Cl. 23, 2
- 119imperator, -oris m.general victoriós; emperador41
imperator, -oris m.
general victoriós; emperadorProauus Augusti secundo Punico bello stipendia in Sicilia tribunus militum fecit Aemilio Papo imperatore.
El besavi d’August va servir com a tribú militar a Sicília durant la segona guerra púnica, essent general Emili Pap.
Suetoni, Aug. 2, 2
Ob quae imperator consalutatus, laurea in Capitolium lata, Ianum geminum clausit, tamquam nullo residuo bello.
Per això va ser aclamat imperator, va portar el llorer al Capitoli i va tancar el temple de Janus, com si no quedés cap guerra.
Suetoni, Ner. 13, 2
Ab hoc sunt imperatoris Galbae auus ac pater:
D’aquest descendeixen l’avi i el pare de l’emperador Galba:
Suetoni, Gal. 3, 3
- 120consularis, -e; (sust.) consularis, -is m.consular, de rang consular; (subst.) excònsol40
consularis, -e; (sust.) consularis, -is m.
consular, de rang consular; (subst.) excònsolCeterum composita seditione ciuili Cornelium Dolabellam consularem et triumphalem repetundarum postulauit;
D’altra banda, acabat el conflicte civil, va acusar d’extorsió Corneli Dolabel·la, excònsol que havia celebrat un triomf.
Suetoni, Jul. 4, 1
Mox Lucio Cassio Longino consulari conlocatam abduxit et in modum iustae uxoris propalam habuit;
Després la va prendre a l’excònsol Luci Cassi Longí, amb qui estava casada, i la va tenir obertament com si fos la seva esposa legítima.
Suetoni, Cal. 24, 1
'impie locutus parmularius.' Complures senatores, in iis aliquot consulares, interemit;
«Un traci ha parlat amb impietat». Va matar molts senadors, entre ells alguns excònsols.
Suetoni, Dom. 10, 1
- 121edictum, -i n.edicte, decret40
edictum, -i n.
edicte, decretCotidiana oscula edicto prohibuit, item strenarum commercium ne ultra Kal. Ian.
Va prohibir amb un edicte els petons diaris, i també l’intercanvi de regals després de les calendes de gener.
Suetoni, Tib. 34, 2
Hanc ut crudelissimam caedem et defleuit edicto et eos, qui spectare sustinuissent, execratus est.
Va lamentar amb un edicte aquesta matança com a crudelíssima i va maleir els qui havien suportat mirar-la.
Suetoni, Cal. 30, 3
Uiatores ne per Italiae oppida nisi aut pedibus aut sella aut lectica transirent, monuit edicto.
Va advertir amb un edicte que els viatgers no passessin per les ciutats d’Itàlia si no era a peu, en cadira o en llitera.
Suetoni, Cl. 25, 2
- 122epistula, -ae f.carta40
epistula, -ae f.
cartaCassius quidem Parmensis quadam epistula non tantum ut pistoris, sed etiam ut nummulari nepotem sic taxat Augustum:
Cassi de Parma, en una carta, censura August com a nét no només d’un forner, sinó també d’un canvista, amb aquestes paraules:
Suetoni, Aug. 4, 2
Tiberio quoque de eadem re, sed uiolentius apud se per epistulam conquerenti ita rescripsit:
I a Tiberi, que se li queixava per carta del mateix afer, però amb més violència, li va contestar així:
Suetoni, Aug. 51, 3
Quicquid deinde epistularum erat, ne cui periculo aut noxae apud uictorem forent, concremauit.
Després va cremar totes les cartes que hi havia, perquè no fossin un perill o un perjudici per a ningú davant del vencedor.
Suetoni, Oth. 10, 2
- 123lex, legis f.llei40
lex, legis f.
lleiEt initio quidem Galliam Cisalpinam Illyrico adiecto lege Vatinia accepit;
I al principi va rebre la Gàl·lia Cisalpina, amb l’Il·líric afegit, per la llei Vatínia.
Suetoni, Jul. 22, 1
Nec semper praescripta legum secutus duritiam lenitatemue multarum ex bono et aequo, perinde ut adficeretur, moderatus est;
I, sense seguir sempre el que manaven les lleis, va moderar la duresa o la suavitat de les multes segons el que era bo i just, segons li semblava.
Suetoni, Cl. 14, 1
Tunc ut lege maiestatis facta dictaque omnia, quibus modo delator non deesset, tenerentur.
Aleshores (es va arribar a) que, per la llei de lesa majestat, es castiguessin tots els fets i dites sempre que hi hagués un delator.
Suetoni, Ner. 32, 2
- 124valetudo (valitudo), -inis f.salut; malaltia40
valetudo (valitudo), -inis f.
salut; malaltiaAc rursus taedio diuturnae ualitudinis, cum etiam magistratibus ac senatu domum accitis rationarium imperii tradidit.
I una altra vegada, cansat d’una llarga malaltia, va lliurar el balanç de l’imperi, després de cridar a casa seva els magistrats i el senat.
Suetoni, Aug. 28, 1
Accidit uotiuis circensibus, ut correptus ualitudine lectica cubans tensas deduceret;
Va passar en uns jocs votius del circ que, atacat per una malaltia, va conduir els carros sagrats ajagut en una llitera.
Suetoni, Aug. 43, 5
Mentis ualitudinem et ipse senserat ac subinde de secessu deque purgando cerebro cogitauit.
Ell mateix havia notat la seva malaltia mental i va pensar diverses vegades a retirar-se i a purgar-se el cervell.
Suetoni, Cal. 50, 2
- 125civilis, -ecivil, dels ciutadans; senzill, proper al poble40
civilis, -e
civil, dels ciutadans; senzill, proper al pobleHis plane palam bello ciuili opus esse dicebat.
Deia obertament que a aquests els calia una guerra civil.
Suetoni, Jul. 27, 2
Domi forisque ciuilis, libera ac foederata oppida sine lictoribus adibat.
A casa i fora era senzill, i visitava les ciutats lliures i aliades sense lictors.
Suetoni, Cal. 3, 2
Mox consul imperatorem ab exercitibus Gallicis retrahere temptauit successorque ei per factionem nominatus principio ciuilis belli ad Corfinium captus est.
Després, essent cònsol, va intentar treure al general els exèrcits de la Gàl·lia, i, nomenat successor seu per una intriga, va ser capturat a Corfini al principi de la guerra civil.
Suetoni, Ner. 2, 2
- 126triumphus, -i m.triomf (desfilada del general victoriós)39
triumphus, -i m.
triomf (desfilada del general victoriós)Ne prouincialibus quidem matrimoniis abstinuisse uel hoc disticho apparet iactato aeque a militibus per Gallicum triumphum:
Que tampoc no es va abstenir de casar-se a les províncies ho mostra aquest dístic que els soldats cantaven en el triomf sobre la Gàl·lia:
Suetoni, Jul. 51, 1
Deinceps procedente tempore duodetriginta consulatus, dictaturas quinque, censuras septem, triumphos sex, duas ouationes adepta est.
Després, amb el pas del temps, va aconseguir vint-i-vuit consolats, cinc dictadures, set censures, sis triomfs i dues ovacions.
Suetoni, Tib. 1, 2
Talis tantaque cum fama in urbem reuersus acto de Iudaeis triumpho consulatus octo ueteri addidit;
De tornada a Roma amb una fama tal i tan gran, després de celebrar el triomf sobre els jueus, va afegir vuit consolats a l’antic.
Suetoni, Ves. 8, 1
- 127pes, pedis m. (pedibus: a pie)peu; (mesura) peu; (pedibus) a peu39
pes, pedis m. (pedibus: a pie)
peu; (mesura) peu; (pedibus) a peuEt cum luminibus extinctis decessisset uia, diu errabundus tandem ad lucem duce reperto per angustissimos tramites pedibus euasit.
I com que, apagades les torxes, s’havia sortit del camí, després d’anar perdut molt de temps, va trobar finalment un guia a trenc d’alba i va escapar a peu per corriols molt estrets.
Suetoni, Jul. 31, 2
Biennio continuo post adeptum imperium pedem porta non extulit;
Durant els dos anys següents a rebre el poder no va posar un peu fora de la porta.
Suetoni, Tib. 38, 1
Uestibulum eius fuit, in quo colossus CXX pedum staret ipsius effigie;
El seu vestíbul era tal que s’hi alçava una estàtua colossal de cent vint peus amb la seva pròpia imatge.
Suetoni, Ner. 31, 1
- 128venio, -is, -ire, veni, ventumvenir, arribar39
venio, -is, -ire, veni, ventum
venir, arribarRegnauit sanguine multo, ad regnum quisquis uenit ab exilio.
Va regnar amb molta sang, com tothom qui arriba al tron des de l’exili.
Suetoni, Tib. 59, 2
Occisa Messalina, paulo post quam in triclinio decubuit, cur domina non ueniret requisiit.
Morta Messal·lina, poc després de reclinar-se al menjador, va preguntar per què no venia la senyora.
Suetoni, Cl. 39, 1
'ueni,' inquit, 'pater, ueni.' neque ex eo destitit participem atque etiam tutorem imperii agere.
«Vine», li va dir, «pare, vine». I des d’aleshores no el va deixar de tractar com a soci i fins i tot com a tutor de l’imperi.
Suetoni, Tit. 5, 3
- 129duco, -is, -ere, duxi, ductum (uxorem ducere: casarse)conduir, portar; considerar; (uxorem ducere) casar-se38
duco, -is, -ere, duxi, ductum (uxorem ducere: casarse)
conduir, portar; considerar; (uxorem ducere) casar-seDiremit nuptias praetorii uiri, qui digressam a marito post biduum statim duxerat, quamuis sine probri suspicione.
Va anul·lar el matrimoni d’un antic pretor que s’havia casat amb una dona dos dies després que se separés del seu marit, encara que sense sospita de deshonor.
Suetoni, Jul. 43, 1
Praecipuamque curam duxit sensum animi quam apertissime exprimere.
I va considerar la seva principal preocupació expressar el seu pensament amb la màxima claredat possible.
Suetoni, Aug. 86, 1
Nec multo post duxit uxorem Octauiam ediditque pro Claudi salute circenses et uenationem.
No gaire després es va casar amb Octàvia i va oferir jocs del circ i una cacera per la salut de Claudi.
Suetoni, Ner. 7, 2
- 130terra, -ae f.terra38
terra, -ae f.
terraTantum quod exoriente sole, paene ut radiis prius quam terra contingeretur.
Just en sortir el sol, gairebé abans que la terra fos tocada pels seus raigs.
Suetoni, Ner. 6, 1
Urbem quoque et deinde Palatium ingressum excepit terrae tremor et assimilis quidam mugitui sonus.
Quan entrava a Roma i després al Palau, el va rebre un tremolor de terra i una mena de soroll semblant a un bram.
Suetoni, Gal. 18, 1
Si terra mariue ingrediente se longinquam profectionem forte rorasset, ut laetum maturique et prosperi reditus.
(Ho prenia com a bon presagi) si, quan emprenia un llarg viatge per terra o per mar, per casualitat plovisquejava, senyal d’un retorn feliç i ràpid.
Suetoni, Aug. 92, 1
- 131signum, -i n.senyal; estàtua; estendard; contrasenya38
signum, -i n.
senyal; estàtua; estendard; contrasenyaGemmas, toreumata, signa, tabulas operis antiqui semper animosissime comparasse;
(Diuen que) comprava sempre amb moltíssima passió pedres precioses, vasos cisellats, estàtues i quadres d’art antic.
Suetoni, Jul. 47, 1
Recepit et signa, quae M. Crasso ademerant Parthi.
Va recuperar també els estendards que els parts havien pres a Marc Cras.
Suetoni, Tib. 9, 1
Quod futurum compluribus quidem signis, sed uel euidentissimis duobus apparuit.
El que havia de passar va quedar clar per molts senyals, però sobretot per dos de molt evidents.
Suetoni, Gal. 1, 1
- 132tribunus, -i m.tribú (de la plebs o militar)38
tribunus, -i m.
tribú (de la plebs o militar)Post remotos Caesetium et Marullum tribunos reperta sunt proximis comitiis complura suffragia consules eos declarantium.
Després que es destituís els tribuns Cesetius i Marul, a les eleccions següents es van trobar molts vots que els declaraven cònsols.
Suetoni, Jul. 80, 3
Quare numquam postea publico se illud horae sine tribunis commisit procul et occulte subsequentibus.
Per això, després, mai no va sortir en públic a aquella hora sense que el seguissin tribuns de lluny i d’amagat.
Suetoni, Ner. 26, 2
Interfuit huic bello pater meus Suetonius Laetus, tertiae decimae legionis tribunus angusticlauius.
En aquesta guerra hi va participar el meu pare, Suetoni Let, tribú de rang eqüestre de la legió tretzena.
Suetoni, Oth. 10, 1
- 133modus, -i m. (eius modi: de esta clase)manera; mesura, límit; (eius modi) d’aquesta mena38
modus, -i m. (eius modi: de esta clase)
manera; mesura, límit; (eius modi) d’aquesta menaCumque etiam inmaturitate sponsarum et matrimoniorum crebra mutatione uim legis eludi sentiret, tempus sponsas habendi coartauit, diuortiis modum imposuit.
I com que s’adonava que la llei es burlava amb promeses massa joves i amb canvis freqüents de matrimoni, va escurçar el termini dels compromisos i va posar límit als divorcis.
Suetoni, Aug. 34, 2
Nam et grammaticos, quod genus hominum praecipue, ut diximus, appetebat, eius modi fere quaestionibus experiebatur:
Perquè posava a prova els gramàtics, una mena de gent que, com hem dit, buscava sobretot, amb preguntes d’aquesta mena:
Suetoni, Tib. 70, 3
Quare pauidus semper atque anxius minimis etiam suspicionibus praeter modum commouebatur.
Per això, sempre temorós i angoixat, s’alterava sense mesura fins i tot amb les més mínimes sospites.
Suetoni, Dom. 14, 2
- 134cena, -ae f.sopar38
cena, -ae f.
soparCenam ternis ferculis aut cum abundantissime senis praebebat, ut non nimio sumptu, ita summa comitate.
Feia sopars de tres plats o, quan era més esplèndid, de sis, sense una despesa excessiva, però amb la màxima cordialitat.
Suetoni, Aug. 74, 1
Cenae quoque tempore interpellatus tumultuosioribus litteris hactenus excanduit, ut malum iis qui descissent minaretur.
Interromput també a l’hora del sopar per una carta més alarmant, només es va enfadar fins al punt d’amenaçar amb un càstig els qui s’havien revoltat.
Suetoni, Ner. 40, 4
Egit et gratias ei apud amplissimum ordinem, quod se honore cenae dignatus esset.
I li va donar a més les gràcies davant del senat per haver-lo honorat amb un sopar.
Suetoni, Ves. 2, 3
- 135castra, -orum n. pl.campament; caserna38
castra, -orum n. pl.
campament; casernaAt idem obsessione castrorum in Germania nuntiata per stationes hostium Gallico habitu penetrauit ad suos.
Però també, en anunciar-se el setge d’un campament a Germània, va travessar disfressat de gal els llocs enemics fins a arribar amb els seus.
Suetoni, Jul. 58, 1
Romae castra constituit, quibus praetorianae cohortes uagae ante id tempus et per hospitia dispersae continerentur.
Va establir a Roma una caserna, on s’allotgessin les cohorts pretorianes, abans errants i disperses per les fondes.
Suetoni, Tib. 37, 1
In castris tiro etiam tum propter nimiam uini auiditatem pro Tiberio 'Biberius,' pro Claudio 'Caldius,' pro Nerone 'Mero' uocabatur.
Al campament, essent encara recluta, per la seva excessiva afició al vi l’anomenaven «Biberi» en lloc de Tiberi, «Caldi» en lloc de Claudi i «Mer» en lloc de Neró.
Suetoni, Tib. 42, 1
- 136dimitto, -is, -ere, -misi, -missumenviar (a diversos llocs); acomiadar; deixar37
dimitto, -is, -ere, -misi, -missum
enviar (a diversos llocs); acomiadar; deixarNam comites seruosque ceteros initio statim ad expediendas pecunias, quibus redimeretur, dimiserat.
Perquè des del principi havia enviat els seus acompanyants i els altres esclaus a aconseguir els diners del seu rescat.
Suetoni, Jul. 4, 2
Etiam per prouincias edicta dimisit, auctor in singulis uniuersisque conspirandi simul et ut qua posset quisque opera communem causam iuuarent.
Va enviar edictes fins i tot per les províncies, animant tots i cadascun a conspirar alhora i a ajudar la causa comuna amb el que pogués cadascú.
Suetoni, Gal. 10, 3
In ceteris uero desideriis hominum obstinatissime tenuit, ne quem sine spe dimitteret;
Però en les altres peticions de la gent va mantenir amb la màxima fermesa (la norma de) no acomiadar ningú sense esperança.
Suetoni, Tit. 8, 1
- 137accipio, -is, -ere, -cepi, -ceptumrebre; acceptar; (in matrimonium accipere) casar-se amb37
accipio, -is, -ere, -cepi, -ceptum
rebre; acceptar; (in matrimonium accipere) casar-se ambNec in tot uulneribus, ut Antistius medicus existimabat, letale ullum repertum est, nisi quod secundo loco in pectore acceperat.
I entre tantes ferides, segons pensava el metge Antisti, no se’n va trobar cap de mortal llevat de la que havia rebut en segon lloc al pit.
Suetoni, Jul. 82, 3
Post has Valeriam Messalinam, Barbati Messalae consobrini sui filiam, in matrimonium accepit.
Després d’aquestes, es va casar amb Valèria Messal·lina, filla del seu cosí Barbat Messal·la.
Suetoni, Cl. 26, 2
Quare triumphalia ornamenta et in breui spatio duplex sacerdotium accepit, praeterea consulatum, quem gessit per duos nouissimos anni menses.
Per això va rebre les insígnies triomfals i en poc temps un doble sacerdoci, i a més el consolat, que va exercir els dos últims mesos de l’any.
Suetoni, Ves. 4, 2
- 138pono, -is, -ere, posui, positumposar, col·locar; aixecar (una estàtua)37
pono, -is, -ere, posui, positum
posar, col·locar; aixecar (una estàtua)Claudius %Drusus statua sibi diademata ad Appi Forum posita Italiam per clientelas occupare temptauit.
Claudi Drus, després de posar-se una estàtua amb diadema al Fòrum d’Api, va intentar apoderar-se d’Itàlia per mitjà de les seves clienteles.
Suetoni, Tib. 2, 2
Statuas sibi in Capitolio non nisi aureas et argenteas poni permisit ac ponderis certi.
Va permetre que al Capitoli només se li posessin estàtues d’or i de plata, i d’un pes determinat.
Suetoni, Dom. 13, 2
Manebantque imagines a ciuitatibus ei positae sub hoc titulo:
I quedaven imatges que li havien aixecat les ciutats amb aquesta inscripció:
Suetoni, Ves. 1, 2
- 139puto, -as, -are, -avi, -atumpensar, creure, considerar37
puto, -as, -are, -avi, -atum
pensar, creure, considerarAlii Oppium putant, alii Hirtium, qui etiam Gallici belli nouissimum imperfectumque librum suppleuerit.
Uns pensen que va ser Opi, d’altres que Hirci, que també va completar l’últim llibre, inacabat, de la guerra de les Gàl·lies.
Suetoni, Jul. 56, 1
Quidam putant, quod oppidum Hispaniae frustra diu oppugnatum inlitis demum galbano facibus succenderit;
Alguns pensen que (es deu al fet) que, després d’assetjar en va molt de temps una ciutat d’Hispània, finalment la va incendiar amb torxes untades de gàlban.
Suetoni, Gal. 3, 1
Per quae factum putem, ut mors eius minime congruens uitae maiore miraculo fuerit.
Per tot això penso que la seva mort, gens d’acord amb la seva vida, va causar més sorpresa.
Suetoni, Oth. 12, 2
- 140sermo, -onis m.conversa; discurs; llengua, estil37
sermo, -onis m.
conversa; discurs; llengua, estilEt Tedium Afrum consulem designatum, quia factum quoddam suum maligno sermone carpsisset, tantis conterruit minis, ut is se praecipitauerit;
I Tedi Afre, cònsol designat, perquè havia criticat una acció seva amb un comentari malintencionat, el va espantar amb tals amenaces que es va llançar al buit.
Suetoni, Aug. 27, 3
Inuentus est postea in scrinio eius hac de re sermo formatus;
Després es va trobar al seu escriptori un discurs redactat sobre aquest afer.
Suetoni, Ner. 47, 2
Tu quoque, tu in summis, o dimidiate Menander, Poneris, et merito, puri sermonis amator.
També tu, tu ets entre els més grans, oh mig Menandre, i amb raó, amant de la llengua pura.
Suetoni, Vita Terenti
- 141statua, -ae f.estàtua37
statua, -ae f.
estàtuaSed et statuas Luci Sullae atque Pompei a plebe disiectas reposuit;
I va reposar també les estàtues de Luci Sul·la i de Pompeu que la plebs havia enderrocat.
Suetoni, Jul. 75, 4
Sub idem tempus ictu fulminis ex inscriptione statuae eius prima nominis littera effluxit;
Per les mateixes dates, un llamp va esborrar de la inscripció de la seva estàtua la primera lletra del seu nom.
Suetoni, Aug. 97, 2
Statuae quidam Augusti caput dempserat, ut alterius imponeret;
Un havia tret el cap a una estàtua d’August per posar-li el d’un altre.
Suetoni, Tib. 58, 1
- 142sequor, -eris, -i, secutus sumseguir36
sequor, -eris, -i, secutus sum
seguirIn oratione Latina secutus est Coruinum Messalam, quem senem adulescens obseruarat.
En l’oratòria llatina va seguir Corví Messal·la, a qui havia tractat de jove quan aquell ja era vell.
Suetoni, Tib. 70, 1
Nec minore cura Graeca studia secutus est, amorem praestantiamque linguae occasione omni professus.
I va seguir amb no menys cura els estudis grecs, mostrant en tota ocasió el seu amor per aquesta llengua i el seu domini.
Suetoni, Cl. 42, 1
Consentit autem uterque nostrum, semel nobis esse statuendum, quod consilium in illo sequamur.
Tots dos estem d’acord que hem de decidir d’una vegada quin pla seguim amb ell.
Suetoni, Cl. 4, 1
- 143redeo, -is, -ire, -ii, -itumtornar36
redeo, -is, -ire, -ii, -itum
tornarCumque uulgo fore praedicarent, ut si priuatus redisset, Milonis exemplo circumpositis armatis causam apud iudices diceret.
I com que es deia per tot arreu que, si tornava com a particular, s’hauria de defensar davant dels jutges envoltat d’homes armats, com Miló.
Suetoni, Jul. 30, 3
'dum lectica ex regia domum redeo, panis unciam cum paucis acinis uuae duracinae comedi.' et rursus:
«Mentre tornava a casa de la Règia en llitera, em vaig menjar una unça de pa amb uns quants grans de raïm dur». I una altra vegada:
Suetoni, Aug. 76, 2
Sed urgentibus aliis super alios nuntiis Romam praetrepidus rediit;
Però, com que li arribaven missatgers els uns darrere dels altres, va tornar a Roma molt espantat.
Suetoni, Ner. 41, 2
- 144initium, -i n.començament, principi36
initium, -i n.
començament, principiOmnium bellorum initium et causam hinc sumpsit:
D’aquí va treure el començament i el motiu de totes les guerres:
Suetoni, Aug. 10, 1
Et initio ueris praecordiorum inflatione temptabatur, austrinis autem tempestatibus grauedine.
I al començament de la primavera patia inflor del ventre, i amb els vents del sud, cadarn.
Suetoni, Aug. 81, 2
Initio statim tumultus multa et inmania, uerum non abhorrentia a natura sua creditur destinasse:
Es creu que, des del mateix començament de la revolta, va planejar moltes atrocitats, encara que gens alienes al seu caràcter:
Suetoni, Ner. 43, 1
- 145relinquo, -is, -ere, -liqui, -lictumdeixar; abandonar36
relinquo, -is, -ere, -liqui, -lictum
deixar; abandonarReliquit et rerum suarum commentarios Gallici ciuilisque belli Pompeiani.
Va deixar també comentaris de les seves gestes a la guerra de les Gàl·lies i a la guerra civil contra Pompeu.
Suetoni, Jul. 56, 1
Atque inter cetera studiorum monimenta reliquit et comoedias Graecas.
I, entre altres testimonis dels seus estudis, va deixar també comèdies gregues.
Suetoni, Cal. 3, 2
Reliquit filiam, quae post equiti Romano nupsit:
Va deixar una filla, que després es va casar amb un cavaller romà:
Suetoni, Vita Terenti
- 146ratio, -onis f. (rationem reddere: rendir cuentas)raó; càlcul, compte; manera; (rationem reddere) retre comptes36
ratio, -onis f. (rationem reddere: rendir cuentas)
raó; càlcul, compte; manera; (rationem reddere) retre comptesTutam uero, quantum prouideri humana ratione potuit, etiam in posterum praestitit.
La va fer segura també per al futur, en la mesura que la raó humana ho va poder preveure.
Suetoni, Aug. 28, 3
'siquidem locutus aliter fuerit, dabo operam ut rationem factorum meorum dictorumque reddam;
«Si diu una altra cosa, procuraré retre comptes dels meus fets i de les meves paraules».
Suetoni, Tib. 28, 1
Fecit et ludos saeculares, computata ratione temporum ad annum non quo Claudius proxime, sed quo olim Augustus ediderat;
Va celebrar també els jocs seculars, calculant el temps no segons l’any en què els havia donat Claudi últimament, sinó en el que els havia celebrat en altre temps August.
Suetoni, Dom. 4, 3
- 147cognomen, -inis n.sobrenom36
cognomen, -inis n.
sobrenomContinuum consulatum, perpetuam dictaturam praefecturamque morum, insuper praenomen Imperatoris, cognomen Patris patriae, statuam inter reges, suggestum in orchestra;
(Va acceptar) el consolat continu, la dictadura perpètua i la prefectura dels costums, a més el prenom d’Imperator, el sobrenom de Pare de la pàtria, una estàtua entre els reis i un estrat a l’orquestra.
Suetoni, Jul. 76, 1
Caligulae cognomen castrensi ioco traxit, quia manipulario habitu inter milites educabatur.
Va rebre el sobrenom de Calígula per una broma de campament, perquè es criava entre els soldats vestit de soldat ras.
Suetoni, Cal. 9, 1
Qui primus Sulpiciorum cognomen Galbae tulit cur aut unde traxerit, ambigitur.
No se sap per què ni d’on va treure el sobrenom de Galba el primer dels Sulpicis que el va portar.
Suetoni, Gal. 3, 1
- 148existimo, -as, -are, -avi, -atumpensar, considerar; (pas.) passar per36
existimo, -as, -are, -avi, -atum
pensar, considerar; (pas.) passar perPraegrauant tamen cetera facta dictaque eius, ut et abusus dominatione et iure caesus existimetur.
Tanmateix, pesen més els seus altres fets i dites, de manera que es considera que va abusar del poder i que va ser assassinat amb justícia.
Suetoni, Jul. 76, 1
Unde existimo nonnullos tradere ausos, suspectum eum Augusto reuocatumque ex prouincia et quia cunctaretur, interceptum ueneno.
Per això penso que alguns s’han atrevit a explicar que August en va sospitar, que el va fer tornar de la província i que, com que s’endarreria, el va eliminar amb verí.
Suetoni, Cl. 1, 4
'haec,' inquit, 'matris meae liberta et ornatrix fuit, sed me patronum semper existimauit;
«Aquesta», va dir, «va ser lliberta i pentinadora de la meva mare, però sempre em va considerar el seu patró».
Suetoni, Cl. 40, 2
- 149hora, -ae f.hora36
hora, -ae f.
horaHora diei nona, septuagesimo et sexto aetatis anno, diebus V et XXX minus.
A l’hora novena del dia, als setanta-sis anys d’edat, menys trenta-cinc dies.
Suetoni, Aug. 100, 1
Toto quidem triennio, quo uiuente matre afuit, semel omnino eam nec amplius quam uno die paucissimis uidit horis;
En els tres anys sencers que va estar fora mentre vivia la seva mare, només la va veure un cop i no més d’un dia, i unes poques hores.
Suetoni, Tib. 51, 2
Nam ad horam somni nihil aliud quam solus secreto deambulabat.
Perquè fins a l’hora de dormir no feia res més que passejar sol i apartat.
Suetoni, Dom. 21, 1
- 150puer, pueri m.nen, noi; esclau jove36
puer, pueri m.
nen, noi; esclau joveTroiam lusit turma duplex maiorum minorumque puerorum.
Va participar en el joc de Troia una doble tropa de nois grans i petits.
Suetoni, Jul. 39, 2
Ac die proximo obuium sibi Augustum, cum incognitum alias haberet, non sine admiratione contuitus simillimum dixit puero, de quo somniasset.
I l’endemà, en veure August, a qui no coneixia, es va quedar mirant-lo amb sorpresa i va dir que era igual al nen amb qui havia somiat.
Suetoni, Aug. 94, 8
Posteriore epulo forensia insuper uiris, feminis ac pueris fascias purpurae ac conchylii distribuit.
En el segon banquet va repartir a més togues als homes i faixes de porpra a les dones i als nens.
Suetoni, Cal. 17, 2
- 151metus, -us m.por, temor35
metus, -us m.
por, temorLucio Lucullo liberius resistenti tantum calumniarum metum iniecit, ut ad genua ultro sibi accideret.
A Luci Lucul·le, que se li resistia amb massa llibertat, li va infondre tanta por de les acusacions falses que va anar ell mateix a llançar-se als seus peus.
Suetoni, Jul. 20, 4
Quam autem trepide anxieque certauerit, quanta aduersariorum aemulatione, quo metu iudicum, uix credi potest.
A penes es pot creure amb quin nerviosisme i ansietat competia, amb quina enveja dels seus rivals i amb quina por dels jutges.
Suetoni, Ner. 23, 2
Ac ne in metu quidem ac periculo mortis extremo abstinuit iocis.
I ni tan sols en la por i en el perill extrem de mort no va deixar de fer broma.
Suetoni, Ves. 23, 4
- 152bonus, -a, -um (comp. melior, sup. optimus; pl. n. bona: bienes)bo; (pl. bona) béns35
bonus, -a, -um (comp. melior, sup. optimus; pl. n. bona: bienes)
bo; (pl. bona) bénsPraesidibus onerandas tributo prouincias suadentibus rescripsit boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
Als governadors que li aconsellaven carregar de tributs les províncies els va contestar que és propi d’un bon pastor esquilar el bestiar, no escorxar-lo.
Suetoni, Tib. 32, 2
'quod bonum felixque sit C. Caesari sororibusque eius.' Pari popularitate damnatos relegatosque restituit;
«Que sigui per a bé i felicitat de Gai Cèsar i de les seves germanes». Amb la mateixa recerca de popularitat va fer tornar els condemnats i els desterrats.
Suetoni, Cal. 15, 3
Cuius ex parte tertia heres, ne hanc quidem integram cepit correptis per coheredem Gaium uniuersis bonis.
Hereu d’una tercera part de la seva fortuna, ni tan sols la va rebre sencera, perquè el seu cohereu Gai es va apoderar de tots els béns.
Suetoni, Ner. 6, 3
- 153nonnullus, -a, -umalgun; (pl.) alguns35
nonnullus, -a, -um
algun; (pl.) algunsNonnulli semet eodem illo pugione, quo Caesarem uiolauerant, interemerunt.
Alguns es van matar amb el mateix punyal amb què havien ferit Cèsar.
Suetoni, Jul. 89, 1
Censuerunt etiam quidam ut Pannonicus, alii ut Inuictus, nonnulli ut Pius cognominaretur.
Alguns van proposar fins i tot que se li donés el sobrenom de Pannònic; d’altres, d’Invicte; i alguns, de Pietós.
Suetoni, Tib. 17, 2
Et tamen nonnulla eius facetissima extant, in quibus et haec.
I, tanmateix, se’n conserven algunes (dites) molt enginyoses, entre elles aquestes.
Suetoni, Ves. 22, 1
- 154liber, libri m.; liber, -era, -erumllibre; (adj.) lliure35
liber, libri m.; liber, -era, -erum
llibre; (adj.) lliureIus ciuile ad certum modum redigere atque ex immensa diffusaque legum copia optima quaeque et necessaria in paucissimos conferre libros;
(Pensava) reduir el dret civil a una mesura fixa i, de la immensa i dispersa quantitat de lleis, reunir en pouquíssims llibres el que era millor i necessari.
Suetoni, Jul. 44, 2
Unus liber extat scriptus ab eo hexametris uersibus, cuius et argumentum et titulus est 'Sicilia';
Se’n conserva un sol llibre escrit en hexàmetres, el tema i el títol del qual és «Sicília».
Suetoni, Aug. 85, 2
Sed et prouinciae ciuitatesque liberae, nec non et regna quaedam tumultuosius inter se agebant.
Però també les províncies i les ciutats lliures, i fins i tot alguns regnes, tenien conflictes força violents entre ells.
Suetoni, Ves. 8, 2
- 155consuetudo, -inis f.costum; tracte, relació35
consuetudo, -inis f.
costum; tracte, relacióFuitque is annus, quo haec constituebantur, quindecim mensium cum intercalario, qui ex consuetudine in eum annum inciderat.
I l’any en què s’establia això va tenir quinze mesos, amb el mes intercalar que, segons el costum, havia caigut en aquell any.
Suetoni, Jul. 40, 2
Atque etiam, si qua in publicis moribus desidia aut mala consuetudine labarent, corrigenda suscepit.
I a més es va encarregar de corregir el que en els costums públics fallava per deixadesa o per mals hàbits.
Suetoni, Tib. 33, 1
Octauiae consuetudinem cito aspernatus, corripientibus amicis sufficere illi debere respondit uxoria ornamenta.
Aviat va menysprear el tracte amb Octàvia i, quan els seus amics l’hi retreien, va respondre que a ella n’hi havien d’haver prou amb els atributs d’esposa.
Suetoni, Ner. 35, 1
- 156nepos, -otis m.nét; nebot35
nepos, -otis m.
nét; nebotIllo et praecipue ostento motum Caesarem ferunt, ne quem alium sibi succedere quam sororis nepotem uellet.
Diuen que Cèsar es va deixar portar sobretot per aquest prodigi per no voler que el succeís ningú més que el nét de la seva germana.
Suetoni, Aug. 94, 11
'Tiberium nepotem tuum placere mihi declamantem potuisse, peream nisi, mea Liuia, admiror.
«Que em mori, estimada Lívia, si no em sorprèn que el teu nét Tiberi m’hagi pogut agradar declamant».
Suetoni, Cl. 4, 6
Quare patrem Sabinum ferunt, haruspicio insuper confirmatum, renuntiasse matri, nepotem ei Caesarem genitum;
Per això diuen que el seu pare, Sabí, confirmat a més pels endevins, va anunciar a la seva mare que li havia nascut un nét que seria Cèsar.
Suetoni, Ves. 5, 2
- 157littera, -ae f. (pl. litterae: carta; letras, estudios)lletra; (pl.) carta; estudis35
littera, -ae f. (pl. litterae: carta; letras, estudios)
lletra; (pl.) carta; estudisQuae si qui inuestigare et persequi uelit, quartam elementorum litteram, id est D pro A et perinde reliquas commutet.
Si algú les vol desxifrar i seguir, que canviï cada lletra per la quarta de l’alfabet, és a dir, la D per l’A, i així les altres.
Suetoni, Jul. 56, 6
Superuenerunt et Vindicis litterae hortantis, ut humano generi assertorem ducemque se accommodaret.
Va arribar també una carta de Víndex que l’animava a posar-se al capdavant del gènere humà com a alliberador i cap.
Suetoni, Gal. 9, 2
'quam uellem,' inquit, 'nescire litteras.' omnis ordines subinde ac memoriter salutauit.
«Com voldria», va dir, «no saber escriure». Va saludar contínuament i de memòria tots els ordres.
Suetoni, Ner. 10, 2
- 158pereo, -is, -ire, -ii, -itummorir, perir35
pereo, -is, -ire, -ii, -itum
morir, perirDamnati omnes alius alio casu periit, pars naufragio, pars proelio;
Tots els condemnats van morir d’una manera o d’una altra, uns en un naufragi, d’altres en combat.
Suetoni, Jul. 89, 1
Alios cum clam interemisset, citare nihilo minus ut uiuos perseuerauit, paucos post dies uoluntaria morte perisse mentitus.
Uns altres, després de matar-los en secret, els va continuar cridant com si fossin vius, i pocs dies després mentia dient que s’havien suïcidat.
Suetoni, Cal. 26, 2
Q. Cosconius redeuntem e Graecia perisse in mari dicit cum fabulis conuersis a Menandro:
Quint Cosconi diu que va morir al mar quan tornava de Grècia amb les comèdies adaptades de Menandre.
Suetoni, Vita Terenti
- 159cunctus, -a, -umtot, sencer; (pl.) tots35
cunctus, -a, -um
tot, sencer; (pl.) totsDenique tempore extremo etiam quibus nondum ignouerat, cunctis in Italiam redire permisit magistratusque et imperia capere;
Finalment, al final, va permetre a tothom, fins i tot als qui encara no havia perdonat, tornar a Itàlia i ocupar magistratures i comandaments.
Suetoni, Jul. 75, 4
In ceteris partibus cuncta auro lita, distincta gemmis unionumque conchis erant;
A les altres parts, tot estava cobert d’or i adornat amb pedres precioses i petxines de perles.
Suetoni, Ner. 31, 2
Cum repente ex inopinato prope cuncta turbata sunt.
Quan de sobte, de manera inesperada, gairebé tot es va trasbalsar.
Suetoni, Gal. 10, 4
- 160plerique, -aeque, -aque (adv. plerumque)la majoria, molts; (adv.) gairebé sempre, sovint35
plerique, -aeque, -aque (adv. plerumque)
la majoria, molts; (adv.) gairebé sempre, sovintCum quidem plerisque uilitatem mirantibus facetissime Cicero:
Com que la majoria s’estranyava del barat que era, Ciceró va dir amb molta gràcia:
Suetoni, Jul. 50, 2
Ego perdidi uiginti milia nummum meo nomine, sed cum effuse in lusu liberalis fuissem, ut soleo plerumque.
Jo he perdut vint mil sestercis pel meu compte, perquè vaig ser generós en excés en el joc, com acostumo a ser-ho gairebé sempre.
Suetoni, Aug. 71, 3
Ius diligenter et industrie dixit, plerumque et in foro pro tribunali extra ordinem;
Va administrar justícia amb cura i diligència, gairebé sempre també al fòrum, des del tribunal i fora dels dies ordinaris.
Suetoni, Dom. 8, 1
- 161familia, -ae f.família (inclosos els esclaus); branca d’una gens34
familia, -ae f.
família (inclosos els esclaus); branca d’una gensIn ima cera Gaium Octauium etiam in familiam nomenque adoptauit;
Al final del testament va adoptar també Gai Octavi en la seva família i li va donar el seu nom.
Suetoni, Jul. 83, 2
Mox fratre maiore in Iuliam familiam adoptato Germanici cognomen assumpsit.
Després, adoptat el seu germà gran per la família Júlia, va prendre el sobrenom de Germànic.
Suetoni, Cl. 2, 1
Maiores Othonis orti sunt oppido Ferentio, familia uetere et honorata atque ex principibus Etruriae.
Els avantpassats d’Otó eren de la ciutat de Ferentum, d’una família antiga i honrada, una de les principals d’Etrúria.
Suetoni, Oth. 1, 1
- 162equester, -tris, -treeqüestre, dels cavallers; de cavalleria34
equester, -tris, -tre
eqüestre, dels cavallers; de cavalleriaIudicia ad duo genera iudicum redegit, equestris ordinis ac senatorii;
Va reduir els tribunals a dues menes de jutges, de l’ordre eqüestre i del senatorial.
Suetoni, Jul. 41, 2
Reliquias legerunt primores equestris ordinis tunicati et discincti pedibusque nudis ac Mausoleo condiderunt.
En van recollir les restes els principals de l’ordre eqüestre, en túnica, sense cinturó i descalços, i les van dipositar al Mausoleu.
Suetoni, Aug. 100, 4
Equestrem ordinem ut scaenae harenaeque deuotum assidue proscidit.
Atacava contínuament l’ordre eqüestre, per la seva afició al teatre i a l’arena.
Suetoni, Cal. 30, 2
- 163cogo, -is, -ere, coegi, coactumobligar; reunir34
cogo, -is, -ere, coegi, coactum
obligar; reunirAlii timuisse dicunt, ne eorum, quae primo consulatu aduersus auspicia legesque et intercessiones gessisset, rationem reddere cogeretur;
D’altres diuen que va témer veure’s obligat a retre comptes del que havia fet en el seu primer consolat contra els auspicis, les lleis i els vets.
Suetoni, Jul. 30, 3
Uerum arrogans, profusus, immitis censorem L. Plancum uia sibi decedere aedilis coegit;
Però, arrogant, malbaratador i cruel, essent edil va obligar el censor Luci Planc a apartar-se del camí per deixar-li pas.
Suetoni, Ner. 4, 1
'heres meus es,' exhibere testamenti tabulas coegit, utque legit coheredem sibi libertum eius ascriptum, iugulari cum liberto imperauit.
«Ets el meu hereu». El va obligar a mostrar el testament i, quan va llegir que tenia com a cohereu un llibert seu, va manar degollar-lo juntament amb el llibert.
Suetoni, Vit. 14, 3
- 164suspicio, -onis f.sospita34
suspicio, -onis f.
sospitaDe qua suspicione certior ab Augusto factus non cessauit efflagitare aliquem cuiuslibet ordinis custodem factis atque dictis suis.
Informat per August d’aquesta sospita, no va deixar de demanar amb insistència un guardià, de qualsevol ordre, dels seus actes i paraules.
Suetoni, Tib. 12, 3
Quosdam claros ex utroque ordine uiros suspicione minima inauditos condemnauit.
Va condemnar sense escoltar-los, per la mínima sospita, alguns homes il·lustres de tots dos ordres.
Suetoni, Gal. 14, 3
Unde nata suspicio est, quasi desciscere a patre Orientisque sibi regnum uindicare temptasset;
D’aquí va néixer la sospita que havia intentat separar-se del seu pare i reclamar per a ell el regne d’Orient.
Suetoni, Tit. 5, 3
- 165patior, -eris, pati, passus sumpatir, suportar; permetre34
patior, -eris, pati, passus sum
patir, suportar; permetreSed et ampliora etiam humano fastigio decerni sibi passus est:
Però va permetre també que se li decretessin honors més grans que els que corresponen a un home:
Suetoni, Jul. 76, 1
Natalem suum plebeis incurrentem circensibus uix unius bigae adiectione honorari passus est.
El seu aniversari, que coincidia amb els jocs plebeus del circ, a penes va permetre que se celebrés afegint-hi un sol carro de dos cavalls.
Suetoni, Tib. 26, 1
Non temere in quemquam nisi crebris et minutis ictibus animaduerti passus est, perpetuo notoque iam praecepto:
No va permetre gairebé mai que es castigués ningú si no era amb cops freqüents i petits, segons el seu conegut precepte de sempre:
Suetoni, Cal. 30, 1
- 166instituo, -is, -ere, -stitui, -stitutumestablir, instituir; nomenar; instruir34
instituo, -is, -ere, -stitui, -stitutum
establir, instituir; nomenar; instruirCompitales Lares ornari bis anno instituit uernis floribus et aestiuis.
Va establir que els Lars de les cruïlles s’adornessin dues vegades l’any, amb flors de primavera i d’estiu.
Suetoni, Aug. 31, 4
Ac ne periculum memoriae adiret aut in ediscendo tempus absumeret, instituit recitare omnia.
I, per no exposar-se a errades de memòria ni perdre temps aprenent de memòria, va establir llegir-ho tot.
Suetoni, Aug. 84, 2
Heredem quoque bonorum atque imperii aeger instituit.
Estant malalt, el va nomenar també hereu dels seus béns i de l’imperi.
Suetoni, Cal. 24, 1
- 167praetor, -oris m.pretor33
praetor, -oris m.
pretorStipendia prima in Asia fecit Marci Thermi praetoris contubernio;
Va fer el seu primer servei militar a l’Àsia, en el seguici del pretor Marc Term.
Suetoni, Jul. 2, 1
Sub idem tempus consulente praetore an iudicia maiestatis cogi iuberet, exercendas esse leges respondit et atrocissime exercuit.
Per les mateixes dates, quan un pretor li va preguntar si havia d’ordenar que es reunissin els tribunals de lesa majestat, va respondre que calia aplicar les lleis, i les va aplicar amb enorme crueltat.
Suetoni, Tib. 58, 1
Dubitauit etiam an priuatis spectaculis operam inter scaenicos daret quodam praetorum sestertium decies offerente.
Va dubtar fins i tot si actuar entre els actors en espectacles privats, quan un pretor li va oferir un milió de sestercis.
Suetoni, Ner. 21, 2
- 168occasio, -onis f.ocasió, oportunitat33
occasio, -onis f.
ocasió, oportunitatSimultates contra nullas tam graues excepit umquam, ut non occasione oblata libens deponeret.
En canvi, mai no va tenir enemistats tan greus que no les deixés de bon grat tan aviat com se’n presentava l’ocasió.
Suetoni, Jul. 73, 1
Liberalitatem omnibus ordinibus per occasiones frequenter exhibuit.
Va mostrar sovint la seva generositat amb tots els ordres quan hi havia ocasió.
Suetoni, Aug. 41, 1
Ut tandem occasio ultionis data est, conatibus Galbae primus accessit;
Tan bon punt se li va donar finalment l’ocasió de venjar-se, va ser el primer a unir-se als plans de Galba.
Suetoni, Oth. 4, 1
- 169copia, -ae f. (pl. copiae: tropas)abundància; (pl.) tropes33
copia, -ae f. (pl. copiae: tropas)
abundància; (pl.) tropesFama uero hostilium copiarum perterritos non negando minuendoue, sed insuper amplificando ementiendoque confirmabat.
Als qui estaven aterrits per les notícies sobre les tropes enemigues els animava no negant-ho ni traient-hi importància, sinó exagerant-ho i inventant-ne més.
Suetoni, Jul. 66, 1
Ac statim aduenere litterae fusas apud Cremonam Vitelli copias, ipsum in urbe interemptum nuntiantes.
I de seguida va arribar una carta que anunciava que les tropes de Vitel·li havien estat derrotades a Cremona i que ell havia mort a Roma.
Suetoni, Ves. 7, 1
Frumentum, quotiens copia esset, etiam sine modo mensuraque praebuit ac singula interdum mancipia e praeda uiritim dedit.
Quan hi havia abundància de blat, el va repartir fins i tot sense mesura, i de vegades va donar un esclau del botí a cadascú.
Suetoni, Jul. 26, 3
- 170malus, -a, -um (adv. male; n. malum: mal, desgracia)dolent; (adv. male) malament; (malum) mal, desgràcia33
malus, -a, -um (adv. male; n. malum: mal, desgracia)
dolent; (adv. male) malament; (malum) mal, desgràciaAlias item nationes male quietas ad obsequium redegit.
Igualment va reduir a l’obediència altres pobles que estaven poc tranquils.
Suetoni, Aug. 21, 1
Deinde ludens malum et inconstans in eligendo genere dicendi ingenium eius, addit haec:
Després, burlant-se del seu talent, dolent i inconstant a l’hora de triar un estil, hi afegeix el següent:
Suetoni, Aug. 86, 2
Accesserunt tantis ex principe malis probrisque quaedam et fortuita:
A tantes desgràcies i vergonyes que venien del príncep s’hi van afegir també algunes de fortuïtes:
Suetoni, Ner. 39, 1
- 171vetus, veterisvell, antic33
vetus, veteris
vell, anticSed plane poematum quoque non imperitus, delectabatur etiam comoedia ueteri et saepe eam exhibuit spectaculis publicis.
I no ignorava tampoc la poesia; li agradava també la comèdia antiga i la va representar sovint en espectacles públics.
Suetoni, Aug. 89, 1
Caesorum clade Variana ueteres ac dispersas reliquias uno tumulo humaturus, colligere sua manu et comportare primus adgressus est.
Per enterrar en un sol túmul les restes antigues i disperses dels morts en la derrota de Var, va ser el primer a recollir-les i transportar-les amb les seves pròpies mans.
Suetoni, Cal. 3, 2
Destinarat etiam Ostia tenus moenia promouere atque inde fossa mare ueteri urbi inducere.
Havia planejat també prolongar les muralles fins a Òstia i des d’allà portar el mar a la vella ciutat amb un canal.
Suetoni, Ner. 16, 1
- 172via, -ae f.camí, carrer; via33
via, -ae f.
camí, carrer; viaUiam munire a mari Supero per Appennini dorsum ad Tiberim usque;
(Pensava) obrir un camí des del mar Adriàtic per la carena de l’Apenní fins al Tíber.
Suetoni, Jul. 44, 3
Praeterea senatus inter alia complura marmoreum arcum cum tropaeis uia Appia decreuit et Germanici cognomen ipsi posterisque eius.
A més, el senat, entre moltes altres coses, va decretar un arc de marbre amb trofeus a la via Àpia i el sobrenom de Germànic per a ell i els seus descendents.
Suetoni, Cl. 1, 3
Uerum arrogans, profusus, immitis censorem L. Plancum uia sibi decedere aedilis coegit;
Però, arrogant, malbaratador i cruel, essent edil va obligar el censor Luci Planc a apartar-se del camí per deixar-li pas.
Suetoni, Ner. 4, 1
- 173desum, dees, deesse, defui (+ dat.)faltar33
desum, dees, deesse, defui (+ dat.)
faltarStudium et fides erga clientis ne iuueni quidem defuerunt.
La dedicació i la lleialtat cap als seus clients no li van faltar ni tan sols de jove.
Suetoni, Jul. 71, 1
Quare omnium in se odio incitato nihil contumeliarum defuit quin subiret.
Per això, encès contra ell l’odi de tothom, no hi va haver ultratge que no hagués de patir.
Suetoni, Ner. 45, 2
Auctoritas et quasi maiestas quaedam ut scilicet inopinato et adhuc nouo principi deerat;
Li faltaven autoritat i una certa majestat, com és natural en un príncep inesperat i encara nou.
Suetoni, Ves. 7, 2
- 174venenum, -i n.verí33
venenum, -i n.
veríPansae quidem adeo suspecta mors fuit, ut Glyco medicus custoditus sit, quasi uenenum uulneri indidisset.
La mort de Pansa va resultar tan sospitosa que es va posar sota vigilància el metge Glicó, com si hagués posat verí a la ferida.
Suetoni, Aug. 11, 1
Multi statim hausto ueneno obmutuisse aiunt excruciatumque doloribus nocte tota defecisse prope lucem.
Molts diuen que, tot just empassar-se el verí, es va quedar sense parla i que, turmentat pels dolors tota la nit, va morir cap a l’alba.
Suetoni, Cl. 44, 3
Alii tradunt ipsam taedio praesentium et imminentium metu uenenum a filio impetrasse, haud sane difficulter.
D’altres expliquen que ella mateixa, cansada del present i per por del futur, va aconseguir verí del seu fill, i sense gaire dificultat.
Suetoni, Vit. 14, 5
- 175novissimus, -a, -um (sup. de novus)últim33
novissimus, -a, -um (sup. de novus)
últimPrimum et excellentissimum triumphum egit Gallicum, sequentem Alexandrinum, deinde Ponticum, huic proximum Africanum, nouissimum Hispaniensem, diuerso quemque apparatu et instrumento.
Va celebrar primer, el més brillant, el triomf sobre la Gàl·lia; el següent, sobre Alexandria; després, sobre el Pont; després, sobre l’Àfrica; i l’últim, sobre Hispània, cadascun amb un aparat diferent.
Suetoni, Jul. 37, 1
Atque ex eo numquam non in senatu nouissimus consularium sententiam dixit, ignominiae causa post omnis interrogatus.
I des d’aleshores sempre va donar la seva opinió al senat l’últim dels excònsols, preguntat després de tots com a càstig.
Suetoni, Cl. 9, 2
Ergo nouissimo Neronis anno et silua omnis exaruit radicitus, et quidquid ibi gallinarum erat interiit.
Així doncs, l’últim any de Neró tot el bosc es va assecar d’arrel i van morir totes les gallines que hi havia.
Suetoni, Gal. 1, 1
- 176brevis, -e (adv. breviter; brevi: en poco tiempo)breu, curt; (brevi) en poc temps32
brevis, -e (adv. breviter; brevi: en poco tiempo)
breu, curt; (brevi) en poc tempsMeruit et sub Seruilio Isaurico in Cilicia, sed breui tempore.
Va servir també a les ordres de Servili Isàuric a Cilícia, però poc temps.
Suetoni, Jul. 3, 1
Ex quibus Agrippam breui ob ingenium sordidum ac ferox abdicauit seposuitque Surrentum.
D’ells, Agripa el va desheretar en poc temps pel seu caràcter vil i violent i el va apartar a Sorrento.
Suetoni, Aug. 65, 1
Imagines et elogia uniuersi generis exequi longum est, familiae breuiter attingam.
Seria llarg recórrer les imatges i els elogis de tot el llinatge; tocaré breument la família.
Suetoni, Gal. 3, 1
- 177insula, -ae f.illa; bloc d’habitatges32
insula, -ae f.
illa; bloc d’habitatgesNec omnes Romae, sed quartum consulatum in Asia, quintum in insula Samo, octauum et nonum Tarracone init.
I no va inaugurar tots els seus consolats a Roma, sinó el quart a l’Àsia, el cinquè a l’illa de Samos i el vuitè i el novè a Tarragona.
Suetoni, Aug. 26, 3
Agrippam nihilo tractabiliorem, immo in dies amentiorem in insulam transportauit saepsitque insuper custodia militum.
Agripa, que no era gens més dòcil, sinó cada dia més boig, el va traslladar a una illa i a més el va envoltar d’una guàrdia de soldats.
Suetoni, Aug. 65, 4
Formam aedificiorum urbis nouam excogitauit et ut ante insulas ac domos porticus essent, de quarum solariis incendia arcerentur;
Va idear una forma nova per als edificis de Roma, i que davant dels blocs d’habitatges i les cases hi hagués pòrtics des de les terrasses dels quals es poguessin combatre els incendis.
Suetoni, Ner. 16, 1
- 178defungor, -eris, -i, defunctus sumcomplir; morir; (defunctus) mort, difunt32
defungor, -eris, -i, defunctus sum
complir; morir; (defunctus) mort, difuntDuodecimum annum agens auiam Iuliam defunctam pro contione laudauit.
Als onze anys va pronunciar davant de l’assemblea l’elogi fúnebre de la seva àvia Júlia, ja morta.
Suetoni, Aug. 8, 1
C. et L. in duodeuiginti mensium spatio amisit ambos, Gaio in Lycia, Lucio Massiliae defunctis.
Va perdre Gai i Luci en el termini de divuit mesos: Gai va morir a Lícia i Luci a Marsella.
Suetoni, Aug. 65, 1
Ponti modo regnum concedente Polemone, item Alpium defuncto Cottio in prouinciae formam redegit.
Només el regne del Pont el va convertir en província amb el consentiment de Polemó, i el mateix el dels Alps a la mort de Cotti.
Suetoni, Ner. 18, 1
- 179respondeo, -es, -ere, -spondi, -sponsumrespondre32
respondeo, -es, -ere, -spondi, -sponsum
respondreAc negante quodam per contumeliam facile hoc ulli feminae fore, responderit quasi adludens:
I quan un va dir, per insultar-lo, que això no li resultaria fàcil a cap dona, va respondre com en broma:
Suetoni, Jul. 22, 2
Militem quoque Graece testimonium interrogatum nisi Latine respondere uetuit.
Va prohibir fins i tot que un soldat a qui es demanava testimoni en grec respongués si no era en llatí.
Suetoni, Tib. 71, 1
Octauiae consuetudinem cito aspernatus, corripientibus amicis sufficere illi debere respondit uxoria ornamenta.
Aviat va menysprear el tracte amb Octàvia i, quan els seus amics l’hi retreien, va respondre que a ella n’hi havien d’haver prou amb els atributs d’esposa.
Suetoni, Ner. 35, 1
- 180caedes, -is f.matança, assassinat32
caedes, -is f.
matança, assassinatSed Caesari futura caedes euidentibus prodigiis denuntiata est.
Però l’assassinat futur se li va anunciar a Cèsar amb prodigis evidents.
Suetoni, Jul. 81, 1
Neque multo post rumore caedis exterritus prorepsit ad solarium proximum interque praetenta foribus uela se abdidit.
I no gaire després, aterrit pel rumor d’una matança, es va esmunyir a una terrassa propera i es va amagar entre les cortines de la porta.
Suetoni, Cl. 10, 1
Quod si quis necare quem mallet quam exponere, caedis crimine teneri.
(Deia) que, si algú preferia matar un nadó abans que abandonar-lo, era culpable d’homicidi.
Suetoni, Cl. 25, 2
- 181sestertius, -i m. (gen. pl. sestertium)sesterci (moneda)32
sestertius, -i m. (gen. pl. sestertium)
sesterci (moneda)Populo hortos circa Tiberim publice et uiritim trecenos sestertios legauit.
Va llegar al poble els jardins del costat del Tíber per a ús públic, i tres-cents sestercis a cada ciutadà.
Suetoni, Jul. 83, 2
Caesaris uicies ac septies milies sestertium non toto uertente anno absumpsit.
Va gastar en menys d’un any els dos mil set-cents milions de sestercis de Cèsar.
Suetoni, Cal. 37, 3
Dubitauit etiam an priuatis spectaculis operam inter scaenicos daret quodam praetorum sestertium decies offerente.
Va dubtar fins i tot si actuar entre els actors en espectacles privats, quan un pretor li va oferir un milió de sestercis.
Suetoni, Ner. 21, 2
- 182memoria, -ae f.memòria, record32
memoria, -ae f.
memòria, recordNam qui res Augusti memoriae mandarunt, Germanicum exacto consulatu in Galliam missum consentiunt iam nato Gaio.
Perquè els qui van posar per escrit la història d’August coincideixen que Germànic, acabat el seu consolat, va ser enviat a la Gàl·lia quan ja havia nascut Gai.
Suetoni, Cal. 8, 3
'tui qualem habeam memoriam, poteris ex Septimio quoque nostro audire;
«Quin record tinc de tu ho podràs sentir també del nostre Septimi».
Suetoni, Vita Horati
At in memoriam patris Septembrem mensem Germanicum appellauit.
I en memòria del seu pare va anomenar Germànic el mes de setembre.
Suetoni, Cal. 15, 2
- 183studium, -i n.afany; afició; (pl.) estudis32
studium, -i n.
afany; afició; (pl.) estudisCaesare post receptas Hispanias expeditionem in Dacos et inde in Parthos destinante praemissus Apolloniam studiis uacauit.
Com que Cèsar planejava, després de recuperar les Hispànies, una expedició contra els dacis i després contra els parts, va ser enviat al davant a Apol·lònia i es va dedicar als estudis.
Suetoni, Aug. 8, 2
Incendebat et ipse studia hominum omni genere popularitatis.
I ell mateix encenia l’afició de la gent amb tota mena de gestos populars.
Suetoni, Cal. 15, 1
Quaestorium uirum, quod gesticulandi saltandique studio teneretur, mouit senatu;
Va expulsar del senat un exqüestor perquè tenia afició a la mímica i al ball.
Suetoni, Dom. 8, 3
- 184dux, ducis m.cap, general, guia32
dux, ducis m.
cap, general, guiaNec parcior in bellica uirtute honoranda, super triginta ducibus iustos triumphos et aliquanto pluribus triumphalia ornamenta decernenda curauit.
I no va ser més garrepa a l’hora d’honorar el valor a la guerra: es va ocupar que es decretessin triomfs complets a més de trenta generals i les insígnies triomfals a força més.
Suetoni, Aug. 38, 1
Nam ex hoste super uictorias opima quoque spolia captasse summoque saepius discrimine duces Germanorum tota acie insectatus;
Perquè, a més de les victòries, va aconseguir dels enemics fins i tot les despulles d’un cap, i moltes vegades va perseguir amb gran risc els caps dels germans per tot el front.
Suetoni, Cl. 1, 4
Suscepto igitur ciuili bello ac ducibus copiisque in Italiam praemissis interim Alexandriam transiit, ut claustra Aegypti optineret.
Així doncs, empresa la guerra civil i enviats al davant a Itàlia els generals i les tropes, va passar mentrestant a Alexandria per assegurar-se les claus d’Egipte.
Suetoni, Ves. 7, 1
- 185testamentum, -i n.testament32
testamentum, -i n.
testamentEt tamen ne de inhibenda testamentorum licentia quicquam constitueretur intercessit.
I, tanmateix, es va oposar que s’establís res per frenar la llibertat de testar.
Suetoni, Aug. 56, 1
Etiam cognitio falsi testamenti recepta est, in quo et ipse signauerat.
Es va admetre fins i tot un judici per un testament fals que ell mateix havia signat com a testimoni.
Suetoni, Cl. 9, 2
Necdum defunctae bona inuasit suppresso testamento, ne quid abscederet.
Abans que ella morís es va apoderar dels seus béns amagant el testament, perquè no se li escapés res.
Suetoni, Ner. 34, 5
- 186pecunia, -ae f.diners31
pecunia, -ae f.
dinersAdgressus est et Britannos ignotos antea superatisque pecunias et obsides imperauit;
Va atacar també els britans, abans desconeguts, i després de vèncer-los els va exigir diners i ostatges.
Suetoni, Jul. 25, 2
Decedens deinde prouinciam uniuersam libertate donauit simulque iudices ciuitate Romana et pecunia grandi.
En marxar, va donar la llibertat a tota la província i, alhora, la ciutadania romana i una gran suma de diners als jutges.
Suetoni, Ner. 24, 2
Notauitque aliquos, quod pecunias leuioribus usuris mutuati grauiore faenore collocassent.
I va castigar alguns perquè, després de manllevar diners a un interès més baix, els havien prestat a un interès més alt.
Suetoni, Aug. 39, 1
- 187consto, -as, -are, -stiti (constat: consta, se sabe)constar, ser sabut; costar; (constat) consta, se sap31
consto, -as, -are, -stiti (constat: consta, se sabe)
constar, ser sabut; costar; (constat) consta, se sapIllud plane inter omnes fere constitit, talem ei mortem paene ex sententia obtigisse.
En una cosa coincideixen gairebé tots: que va tenir una mort gairebé com l’havia desitjada.
Suetoni, Jul. 87, 1
Constat Augustum puero adhuc, salutanti se inter aequales, apprehensa buccula dixisse:
Consta que, quan August era encara un nen, en saludar-lo entre els de la seva edat, li va agafar la galta i li va dir:
Suetoni, Gal. 4, 1
Indicebat et familiaribus cenas, quorum uni mitellita quadragies sestertium constitit, alteri pluris aliquanto rosaria.
Encarregava també sopars als seus amics: a un el banquet amb turbants li va costar quatre milions de sestercis, i a un altre un de roses, força més.
Suetoni, Ner. 27, 3
- 188aio, ais, ait (defectivo)dir, afirmar31
aio, ais, ait (defectivo)
dir, afirmarConuenisse autem Curio ait, ut togam de umero deiceret.
Curió diu que s’havien posat d’acord que es baixaria la toga de l’espatlla.
Suetoni, Jul. 9, 2
Ne toro quidem cubuisse aiunt nisi humili et modice instrato.
Diuen que ni tan sols va dormir en un llit que no fos baix i amb mantes senzilles.
Suetoni, Aug. 73, 1
Condicionem principum miserrimam aiebat, quibus de coniuratione comperta non crederetur nisi occisis.
Deia que la situació dels prínceps era desgraciadíssima, perquè, quan descobrien una conjura, no se’ls creia si no els havien matat.
Suetoni, Dom. 21, 1
- 189constituo, -is, -ere, -stitui, -stitutumestablir, fixar; col·locar; nomenar31
constituo, -is, -ere, -stitui, -stitutum
establir, fixar; col·locar; nomenarUtque perpetuo ac sine difficultate sumptus ad tuendos eos prosequendosque suppeteret, aerarium militare cum uectigalibus nouis constituit.
I, perquè hi hagués sempre i sense dificultat fons per mantenir-los i recompensar-los, va crear un tresor militar amb nous impostos.
Suetoni, Aug. 49, 2
Sic quoque diffidens tumultumque metuens Drusum nepotem, quem uinculis adhuc Romae continebat, solui, si res posceret, ducemque constitui praeceperat.
Tot i així, desconfiant i tement una revolta, havia ordenat que, si calia, s’alliberés el seu nét Drus, que tenia empresonat a Roma, i se’l nomenés cap.
Suetoni, Tib. 65, 2
Primus e fisco Latinis Graecisque rhetoribus annua centena constituit;
Va ser el primer a establir, a càrrec del fisc, un sou anual de cent mil sestercis per als mestres de retòrica llatins i grecs.
Suetoni, Ves. 18, 1
- 190destino, -as, -are, -avi, -atumdecidir, projectar; destinar, designar31
destino, -as, -are, -avi, -atum
decidir, projectar; destinar, designarNam de ornanda instruendaque urbe, item de tuendo ampliandoque imperio plura ac maiora in dies destinabat:
Perquè cada dia projectava més coses i més grans per adornar i equipar Roma, i també per protegir i ampliar l’imperi.
Suetoni, Jul. 44, 1
Non promissum autem flagitanti turpitudinem et impudentiam edicto exprobrauit affirmauitque non daturum se quamuis dare destinaret.
A un que li reclamava una cosa no promesa li va retreure en un edicte el seu desvergonyiment i la seva barra, i va afirmar que no l’hi donaria encara que tingués decidit donar-l’hi.
Suetoni, Aug. 42, 2
Cumque impubi teneroque adhuc, quando statura permitteret, togam dare destinasset, adiecit:
I com que havia decidit donar-li la toga quan la seva estatura ho permetés, essent encara impúber i de curta edat, hi va afegir:
Suetoni, Cl. 43, 1
- 191turba, -ae f.multitud, gentada31
turba, -ae f.
multitud, gentadaEtiam habitum uestitumque pristinum reducere studuit, ac uisa quondam pro contione pullatorum turba indignabundus et clamitans:
Es va esforçar també a recuperar la manera de vestir antiga, i en veure una vegada en una assemblea una multitud vestida de fosc, indignat, va cridar:
Suetoni, Aug. 40, 5
Ac descendentem speculator impulsu turbae lancea prope uulnerauit.
I, quan baixava, un soldat de la guàrdia, empès per la multitud, gairebé el fereix amb la llança.
Suetoni, Gal. 18, 1
Eosdem spectacula edentis surgens et ipse cum cetera turba uoce ac manu ueneratus est.
A aquests mateixos, quan donaven espectacles, també ell s’aixecava i els saludava amb la veu i amb la mà juntament amb la resta de la multitud.
Suetoni, Cl. 12, 2
- 192certus, -a, -um (certiorem facere: informar)segur; fix, determinat; (certiorem facere) informar31
certus, -a, -um (certiorem facere: informar)
segur; fix, determinat; (certiorem facere) informarNeque tamen perseuerasse, quia certum haberet posse per ambitionem quandoque restitui.
(Va dir) que, tanmateix, no hi havia insistit, perquè tenia la seguretat que algun dia podria ser rehabilitat gràcies a la intriga.
Suetoni, Aug. 42, 3
Pro edulibus, quae tota urbe uenirent, certum statumque exigebatur;
Pels aliments que es venien a tota la ciutat s’exigia una quantitat fixa i determinada.
Suetoni, Cal. 40, 1
Quasdam et anniuersarias ac tempore certo recurrentes experiebatur;
I provava també alguns (remeis) anuals i que tornaven en un moment determinat.
Suetoni, Aug. 81, 2
- 193curo, -as, -are, -avi, -atum (cura, -ae f.: cuidado)tenir cura, ocupar-se de; curar31
curo, -as, -are, -avi, -atum (cura, -ae f.: cuidado)
tenir cura, ocupar-se de; curarUerum tantam infirmitatem magna cura tuebatur, in primis lauandi raritate;
Però protegia una salut tan feble amb gran cura, sobretot banyant-se poques vegades.
Suetoni, Aug. 82, 2
Maxime tamen curauit notitiam historiae fabularis usque ad ineptias atque derisum;
Però es va ocupar sobretot de conèixer la història mitològica, fins a arribar a l’absurd i al ridícul.
Suetoni, Tib. 70, 3
Ac ne quid morae interueniret, medicos admouebat qui cunctantes continuo curarent:
I, perquè no hi hagués cap retard, feia venir metges que s’ocupessin de seguida dels qui dubtaven.
Suetoni, Ner. 37, 2
- 194contio, -onis f.assemblea, reunió pública; discurs30
contio, -onis f.
assemblea, reunió pública; discursVettium pignoribus captis et direpta supellectile male mulcatum ac pro rostris in contione paene discerptum coiecit in carcerem;
A Veti, després d’embargar-li els béns i destrossar-li els mobles, maltractat i gairebé esquarterat a l’assemblea davant de la tribuna, el va ficar a la presó.
Suetoni, Jul. 17, 2
Uocatas itaque ad contionem inermes, atque etiam gladiis depositis, equitatu armato circumdedit.
Així doncs, convocades a una assemblea les tropes desarmades, i fins i tot sense espases, les va envoltar amb la cavalleria armada.
Suetoni, Cal. 48, 1
Nec umquam postea quantiscumque de rebus, ne pro contione quidem populi aut apud milites, nisi per numen Drusillae deierauit.
I mai després, per important que fos l’afer, ni tan sols davant de l’assemblea del poble o davant dels soldats, no va jurar si no era per la divinitat de Drusil·la.
Suetoni, Cal. 24, 2
- 195gens, gentis f.família, llinatge (gens); poble, nació30
gens, gentis f.
família, llinatge (gens); poble, nacióDIVVS AVGVSTVS} Gentem Octauiam Velitris praecipuam olim fuisse multa declarant.
Molts indicis mostren que la família Octàvia va ser en altre temps la principal de Velitres.
Suetoni, Jul. 89, 1
Gabinio Secundo Cauchis gente Germanica superatis cognomen Cauchius usurpare concessit.
A Gabini Segon, que havia vençut els cauques, un poble germànic, li va permetre fer servir el sobrenom de Cauci.
Suetoni, Cl. 24, 3
A Venere Iulii, cuius gentis familia est nostra.
De Venus descendeixen els Julis, una de les branques dels quals és la nostra família.
Suetoni, Jul. 6, 1
- 196reus, -i m.; rea, -ae f.acusat, reu30
reus, -i m.; rea, -ae f.
acusat, reuFannium Caepionem, qui cum Varrone Murena in Augustum conspirauerat, reum maiestatis apud iudices fecit et condemnauit.
A Fanni Cepió, que havia conspirat amb Varró Murena contra August, el va acusar de lesa majestat davant dels jutges i el va fer condemnar.
Suetoni, Tib. 8, 1
Nam mortem adeo leue supplicium putabat, ut cum audisset unum e reis, Carnulum nomine, anticipasse eam, exclamauerit:
Perquè considerava la mort un càstig tan lleu que, en assabentar-se que un dels acusats, anomenat Carnul, se li havia avançat, va exclamar:
Suetoni, Tib. 61, 5
E quibus plerosque post illum reos omnium criminum uidimus.
D’ells, la majoria els vam veure després d’ell acusats de tota mena de delictes.
Suetoni, Dom. 8, 2
- 197negotium, -i n.afer, negoci; tasca30
negotium, -i n.
afer, negoci; tasca'non tantum,' inquit, 'otii habemus, ut implicare nos pluribus negotiis debeamus;
«No tenim», va dir, «tant de temps lliure com per ficar-nos en més afers».
Suetoni, Tib. 28, 1
De quodam etiam negotio ita ex tabella pronuntiasse creditur, secundum eos se sentire, qui uera proposuissent.
Es creu que sobre cert afer va sentenciar així des de la tauleta: que estava d’acord amb els qui havien dit la veritat.
Suetoni, Cl. 15, 3
De maiore negotio acturus in curia medius inter consulum sellas tribunicio subsellio sedebat.
Quan havia de tractar un afer important a la cúria, s’asseia entre les cadires dels cònsols, al banc dels tribuns.
Suetoni, Cl. 23, 2
- 198cohors, cohortis f.cohort; (cohortes praetoriae) guàrdia pretoriana30
cohors, cohortis f.
cohort; (cohortes praetoriae) guàrdia pretorianaCohortes, si quae cessissent loco, decimatas hordeo pauit.
Les cohorts que havien abandonat el seu lloc les delmava i les alimentava amb ordi.
Suetoni, Aug. 24, 2
R. sed praefecto quondam praetorianarum cohortium, duxit uxorem et in defunctae locum Marciam Furnillam splendidi generis;
Es va casar amb la filla d’un cavaller romà que en altre temps havia estat prefecte de les cohorts pretorianes, i, quan ella va morir, amb Màrcia Furnil·la, de família il·lustre.
Suetoni, Tit. 4, 2
Puteolis et Ostiae singulas cohortes ad arcendos incendiorum casus collocauit.
A Puteoli i a Òstia va col·locar una cohort a cadascuna per evitar els incendis.
Suetoni, Cl. 25, 2
- 199proelium, -i n.combat, batalla30
proelium, -i n.
combat, batallaAncipiti proelio equos dimittebat et in primis suum, quo maior permanendi necessitas imponeretur auxilio fugae erepto.
En un combat dubtós deixava anar els cavalls, i el primer el seu, per imposar una necessitat més gran de quedar-se traient-los l’ajuda per fugir.
Suetoni, Jul. 60, 1
De Chattis Dacisque post uaria proelia duplicem triumphum egit, de Sarmatis lauream modo Capitolino Ioui rettulit.
Després de diversos combats va celebrar un doble triomf sobre els cats i els dacis; pels sàrmates, només va portar el llorer a Júpiter Capitolí.
Suetoni, Dom. 6, 1
Nec multo post nauali proelio apud Actium uicit in serum dimicatione protracta, ut in naue uictor pernoctauerit.
I no gaire després va vèncer a la batalla naval d’Àccium, en un combat que es va allargar fins tan tard que va passar la nit a la nau com a vencedor.
Suetoni, Aug. 17, 2
- 200libellus, -i m.llibret; escrit, petició; pamflet30
libellus, -i m.
llibret; escrit, petició; pamfletPeregrinis in senatum allectis libellus propositus est:
Quan es van admetre estrangers al senat, es va penjar un pamflet:
Suetoni, Jul. 80, 2
Libellum de salute sua oblatum non recepit, contendens nihil sibi admissum cur cuiquam inuisus esset, negauitque se delatoribus aures habere.
No va acceptar un escrit que se li va oferir sobre la seva seguretat, al·legant que no havia fet res pel qual ningú l’hagués d’odiar, i va dir que no tenia orelles per als delators.
Suetoni, Cal. 15, 4
In iuris dictione postulatoribus nisi sequenti die ac per libellos non temere respondit.
En administrar justícia, no solia respondre als demandants si no era l’endemà i per escrit.
Suetoni, Ner. 15, 1
Tit Livi · Ab urbe condita · 200 paraules
- 1res, rei f. (res publica: el Estado)cosa, afer, fet; (res publica) l’Estat2986
res, rei f. (res publica: el Estado)
cosa, afer, fet; (res publica) l’EstatEa res utique Troianis spem adfirmat tandem stabili certaque sede finiendi erroris.
Aquest fet confirma finalment als troians l’esperança de posar fi al seu errar amb un assentament estable i segur.
Tit Livi, 1, 1, 10
Eam rem aegre passi Romani M. Furium Camillum sextum tribunum militum creauere.
Els romans, portant malament aquest afer, van nomenar tribú militar per sisena vegada Marc Furi Camil.
Tit Livi, 6, 22, 5
De eo permissum ipsi erat faceret quod e re publica duceret esse.
Sobre ell se li havia permès fer el que considerés beneficiós per a l’Estat.
Tit Livi, 24, 14, 5
- 2consul, -ulis m.cònsol2970
consul, -ulis m.
cònsolConsules ad deprehendendos legatos coniuratosque profecti domo sine tumultu rem omnem oppressere;
Els cònsols, sortint per detenir els ambaixadors i els conjurats, van sufocar tot l’afer sense aldarull.
Tit Livi, 2, 4, 7
Circumacto tertio anno Punici belli, Ti. Sempronius consul idibus Martiis magistratum init.
En complir-se el tercer any de la guerra púnica, el cònsol Tiberi Semproni va entrar en el càrrec als idus de març.
Tit Livi, 23, 30, 18
Alter consul cui Italia euenisset duas legiones a M. Sextio praetore acciperet.
Que l’altre cònsol, a qui hagués tocat Itàlia, rebés dues legions del pretor Marc Sexti.
Tit Livi, 30, 40, 16
- 3hostis, -is m.enemic (públic)2621
hostis, -is m.
enemic (públic)Ego me, illum acerrimum regum hostem, ipsum cupiditatis regni crimen subiturum timerem?
Havia de témer jo, el més acarnissat enemic dels reis, carregar amb l’acusació d’ambicionar el tron?
Tit Livi, 2, 7, 9
De hoste Poeno exercitibusque, per quos id bellum gereretur, consultandum atque agitandum.
Calia deliberar i discutir sobre l’enemic cartaginès i sobre els exèrcits amb què s’havia de fer aquesta guerra.
Tit Livi, 23, 25, 4
Natura enim, quae perpetua est, non mutabilibus in diem causis hostes sunt.
Perquè són enemics per naturalesa, que és perpètua, no per causes que canvien d’un dia per l’altre.
Tit Livi, 31, 29, 15
- 4bellum, -i n.guerra2364
bellum, -i n.
guerraSeniores ad urbis custodiam ut praesto essent, iuuenes ut foris bella gererent;
Que els grans estiguessin preparats per a la defensa de la ciutat i els joves fessin la guerra fora.
Tit Livi, 1, 43, 2
Tribus et uiginti legionibus Romanis eo anno bellum terra marique est gestum.
Aquell any es va fer la guerra per terra i per mar amb vint-i-tres legions romanes.
Tit Livi, 26, 1, 13
Neque patres nostri priores de Sicilia neque nos de Hispania fecimus bellum;
Ni els nostres pares no van començar la guerra per Sicília ni nosaltres per Hispània.
Tit Livi, 30, 31, 4
- 5facio, -is, -ere, feci, factum (pas. fio)fer; (pas.) fer-se, celebrar-se2284
facio, -is, -ere, feci, factum (pas. fio)
fer; (pas.) fer-se, celebrar-seDatur haec uenia antiquitati ut miscendo humana diuinis primordia urbium augustiora faciat;
Es concedeix a l’antiguitat la llicència de fer més venerables els orígens de les ciutats barrejant l’humà amb el diví.
Tit Livi, 1, pr, 7
Ludi in circo per quadriduum facti hostiaeque quibus uotae erant dis caesae.
Es van celebrar jocs al circ durant quatre dies i es van sacrificar als déus les víctimes promeses.
Tit Livi, 30, 27, 12
Consul rogat socrum, ut aliquam partem aedium uacuam faceret, quo Hispala immigraret.
El cònsol demana a la seva sogra que deixi lliure alguna part de la casa perquè Híspala s’hi traslladi.
Tit Livi, 39, 14, 2
- 6urbs, urbis f.ciutat; (per antonomàsia) Roma2074
urbs, urbis f.
ciutat; (per antonomàsia) RomaEodem anno Satricum ab Antiatibus colonia deducta restitutaque urbs quam Latini diruerant.
Aquell mateix any es va fundar una colònia a Satricum, ciutat que havien destruït els llatins, i va ser restaurada pels anciates.
Tit Livi, 7, 27, 2
Inde primum saxis sudibusque et ceteris missilibus propugnatores moenia atque urbem tuebantur;
Des d’allà, al principi, els defensors protegien les muralles i la ciutat amb pedres, estaques i altres projectils.
Tit Livi, 23, 37, 3
Ad omnia praeparata Cn. Sicinius praetor, paludatus ex urbe profectus, Brundisium uenit.
Preparat tot, el pretor Gneu Sicini, sortint de la ciutat amb el mantell de general, va arribar a Bríndisi.
Tit Livi, 42, 27, 8
- 7dies, -ei m. (y f.)dia; data, termini1751
dies, -ei m. (y f.)
dia; data, terminiIpse Tarquinius diem quidem seruauit, sed paulo ante quam sol occideret uenit.
El mateix Tarquini va respectar el dia, però va arribar poc abans de la posta de sol.
Tit Livi, 1, 50, 2
Imber continens per noctem totam usque ad horam tertiam diei insequentis tenuit.
Una pluja contínua va durar tota la nit fins a l’hora tercera de l’endemà.
Tit Livi, 23, 44, 6
Plus crimina eo die quam defensio ualuisset, ni altercationem in serum perduxissent.
Aquell dia les acusacions haurien pesat més que la defensa si no haguessin allargat la discussió fins tard.
Tit Livi, 38, 50, 1
- 8habeo, -es, -ere, -ui, -itumtenir; considerar; celebrar (comitia, senatum)1684
habeo, -es, -ere, -ui, -itum
tenir; considerar; celebrar (comitia, senatum)Imperium summum Romae habebit qui uestrum primus, o iuuenes, osculum matri tulerit.
Tindrà el poder suprem a Roma, joves, el primer de vosaltres que faci un petó a la seva mare.
Tit Livi, 1, 56, 10
Comitia inde habita tribunorum militum consulari potestate, quibus aequatus patriciorum plebeiorumque numerus.
Després es van celebrar els comicis de tribuns militars amb potestat consular, en què es va igualar el nombre de patricis i plebeus.
Tit Livi, 6, 30, 1
Exercitus acceperunt, quos priore anno C. Flaminius et M. Aemilius consules habuerant.
Van rebre els exèrcits que l’any anterior havien tingut els cònsols Gai Flamini i Marc Emili.
Tit Livi, 39, 20, 2
- 9exercitus, -us m.exèrcit1680
exercitus, -us m.
exèrcitIbi uiribus nulla arte adiutis, tantum ueterani robore exercitus rex Romanus uicit;
Allà, amb forces sense ajuda de cap tàctica, només amb el vigor d’un exèrcit veterà, va vèncer el rei romà.
Tit Livi, 1, 15, 4
Dum conscribitur Romae exercitus, castra interim hostium haud procul Allia flumine posita;
Mentre a Roma es recluta l’exèrcit, el campament dels enemics s’instal·la mentrestant no lluny del riu Àl·lia.
Tit Livi, 6, 28, 5
Pace terra marique parta, exercitu in naues imposito in Siciliam Lilybaeum traiecit.
Aconseguida la pau per terra i per mar, va embarcar l’exèrcit i va passar a Lilibeu, a Sicília.
Tit Livi, 30, 45, 1
- 10castra, -orum n. pl.campament1679
castra, -orum n. pl.
campamentAddunt pauorem mota e castris signa eorum qui in praesidio relicti fuerant.
Augmenta el pànic el moviment de les ensenyes dels qui havien quedat de guarnició al campament.
Tit Livi, 1, 14, 9
Si nihil armis opus sit, otium Romae potius quam in castris acturos.
Si no calia fer servir les armes, passarien el temps lliure a Roma millor que al campament.
Tit Livi, 7, 13, 9
Sed Aetoli eodem pauore quo sua castra reliquerant nocte proxima dispersi fugerunt.
Però els etolis, amb el mateix pànic amb què havien abandonat el seu campament, van fugir dispersos la nit següent.
Tit Livi, 31, 42, 8
- 11magnus, -a, -um (comp. maior, sup. maximus)gran; (maiores) avantpassats1674
magnus, -a, -um (comp. maior, sup. maximus)
gran; (maiores) avantpassatsAd ea circumlatum bellum deincepsque haud magno certamine captis Uelitras exercitus ductus;
Portada la guerra cap allà i preses després sense gran combat…, l’exèrcit va ser conduït a Velitres.
Tit Livi, 6, 29, 6
Et auri satis magnum pondus quod secum tum attulerat ei seruari iussum.
I es va manar guardar-li un pes d’or força gran, que aleshores havia portat amb ell.
Tit Livi, 24, 45, 9
Primum igitur mulierum magna pars est, et is fons mali huiusce fuit;
En primer lloc, una gran part són dones, i aquesta va ser la font d’aquest mal.
Tit Livi, 39, 15, 9
- 12primus, -a, -um (adv. primum, primo)primer; (adv.) primer, al principi1643
primus, -a, -um (adv. primum, primo)
primer; (adv.) primer, al principiPatentibus portis cum improuiso incidissent, primo clamore oppidum praeter arcem captum est.
Com que van caure de sobte amb les portes obertes, la plaça va ser presa al primer crit, llevat de la ciutadella.
Tit Livi, 6, 33, 7
Rogatio de bello Macedonico primis comitiis ab omnibus ferme centuriis antiquata est.
La proposta sobre la guerra macedònica va ser rebutjada als primers comicis per gairebé totes les centúries.
Tit Livi, 31, 6, 3
Romanorum primum agmen extra saltum circa templum Bendidium castra loco aperto posuit;
L’avantguarda dels romans va acampar fora del congost, al costat del temple de Bendis, en un lloc obert.
Tit Livi, 38, 41, 1
- 13miles, -itis m.soldat1491
miles, -itis m.
soldatMultitudini tamen gratior fuit quam patribus, longe ante alios acceptissimus militum animis;
Va ser, tanmateix, més grat a la multitud que als senadors, i de molt el més estimat en l’ànim dels soldats.
Tit Livi, 1, 15, 8
Nihil neque apud duces neque apud milites remittitur a summo certamine animi.
Ni entre els generals ni entre els soldats no es cedeix res en la màxima tensió d’ànim.
Tit Livi, 6, 24, 10
A primo colloquio Flaminini milites extemplo ad domum Hannibalis custodiendam missi sunt.
Des de la primera entrevista amb Flaminí es van enviar de seguida soldats a vigilar la casa d’Anníbal.
Tit Livi, 39, 51, 3
- 14publicus, -a, -umpúblic, de l’Estat1489
publicus, -a, -um
públic, de l’EstatMouet feroci iuueni animum comploratio sororis in uictoria sua tantoque gaudio publico.
Enfureixen el jove ferotge els laments de la seva germana enmig de la seva victòria i de tan gran alegria pública.
Tit Livi, 1, 26, 3
Et Gracchus ita permisit in publico epularentur omnes ante suas quisque fores.
I Grac va permetre que tothom mengés en públic, cadascú davant de la seva porta.
Tit Livi, 24, 16, 17
Traducti sunt publico sumptu ad quadraginta milia liberorum capitum cum feminis puerisque.
Es van traslladar a càrrec de l’Estat unes quaranta mil persones lliures, amb dones i nens.
Tit Livi, 40, 38, 6
- 15senatus, -us m.senat1479
senatus, -us m.
senatEt senatui nimis atrox uisa sententia est et plebem ira prope armauit.
I al senat la proposta li va semblar massa dura, i a la plebs la ira gairebé la va empènyer a les armes.
Tit Livi, 2, 35, 1
Senatus duumuiros ad eam aedem pro amplitudine populi Romani faciendam creari iussit;
El senat va ordenar nomenar dos comissaris per construir aquest temple d’acord amb la grandesa del poble romà.
Tit Livi, 7, 28, 5
Senatus his auditis in sententia perseuerauit, ut consulibus ambobus Ligures prouincia esset;
El senat, sentit això, es va mantenir en la seva decisió que tots dos cònsols tinguessin com a província els lígurs.
Tit Livi, 38, 42, 13
- 16populus, -i m.poble1394
populus, -i m.
pobleI, lictor, colliga manus, quae paulo ante armatae imperium populo Romano pepererunt.
Vés, lictor, lliga-li les mans, que fa poc, armades, van conquerir l’imperi per al poble romà.
Tit Livi, 1, 26, 11
Naues inde longae abactae interdictumque mari Antiati populo est et ciuitas data.
Després es van endur les naus de guerra, es va prohibir el mar al poble d’Àntium i se li va donar la ciutadania.
Tit Livi, 8, 14, 8
Populus in curiae uestibulo fremere ne tanta ex oculis manibusque amitteretur praeda.
El poble murmurava al vestíbul de la cúria que no es deixés escapar dels seus ulls i de les seves mans un botí tan gran.
Tit Livi, 30, 24, 10
- 17mille (indecl.; pl. milia, -ium n.)mil1336
mille (indecl.; pl. milia, -ium n.)
milConsulesque ambo ad nouum profecti bellum quattuor milia a castris hostium consederunt.
Tots dos cònsols, partint a la nova guerra, van acampar a quatre milles del campament enemic.
Tit Livi, 9, 45, 9
Sex milia hominum erant et locus munimento quoque, non natura modo tutus.
Eren sis mil homes, i el lloc estava protegit també per fortificacions, no només per la naturalesa.
Tit Livi, 24, 13, 7
Munera deinde legatis in singulos quinum milium aeris ex senatus consulto missa.
Després, per decret del senat, es van enviar regals als ambaixadors, cinc mil asos a cadascun.
Tit Livi, 31, 9, 5
- 18do, das, dare, dedi, datumdonar1329
do, das, dare, dedi, datum
donarFugae quoque, quae simulanda erat, eadem equestris pugna causam minus mirabilem dedit.
Aquest mateix combat de cavalleria va donar també un motiu menys sospitós per a la fugida, que calia simular.
Tit Livi, 1, 14, 7
Nec illis di immortales certioris quicquam fiduciae maiorisue quod sit auxilii dederint.
I que els déus immortals no els hagin donat cap confiança més segura ni cap auxili més gran.
Tit Livi, 6, 29, 1
Obsides centum arbitratu Scipionis darent ne minores quattuordecim annis neu triginta maiores.
Que lliuressin cent ostatges, a elecció d’Escipió, no menors de catorze anys ni majors de trenta.
Tit Livi, 30, 37, 6
- 19animus, -i m.ànim, esperit; intenció1292
animus, -i m.
ànim, esperit; intencióQua moderatione animi cum collegae leuauit infamiam tum sibi gloriam ingentem peperit.
Amb aquesta moderació d’esperit no només va alleujar la mala fama del seu col·lega, sinó que es va guanyar ell mateix una glòria enorme.
Tit Livi, 6, 25, 6
Ut de mandatis statuque praesenti Asiae agi coeptum est, animi exasperati sunt.
Quan es va començar a tractar dels encàrrecs i de la situació present de l’Àsia, els ànims es van exasperar.
Tit Livi, 33, 39, 3
Dum ueniunt amici, solus filio procul stante multa secum animo uolutans inambulauit.
Mentre arriben els amics, va passejar sol, amb el seu fill dret a distància, donant-hi moltes voltes en el seu ànim.
Tit Livi, 40, 8, 5
- 20mitto, -is, -ere, misi, missumenviar; llançar; deixar1262
mitto, -is, -ere, misi, missum
enviar; llançar; deixarAmbo consules cum exercitu missi hostem in sua sede, in Algido inueniunt.
Tots dos cònsols, enviats amb un exèrcit, troben l’enemic al seu propi assentament, a l’Àlgid.
Tit Livi, 3, 31, 3
Hieronymus legatos Carthaginem misit ad foedus ex societate cum Hannibale pacta faciendum.
Jerònim va enviar ambaixadors a Cartago per fer un tractat basat en l’aliança acordada amb Anníbal.
Tit Livi, 24, 6, 7
A primo colloquio Flaminini milites extemplo ad domum Hannibalis custodiendam missi sunt.
Des de la primera entrevista amb Flaminí es van enviar de seguida soldats a vigilar la casa d’Anníbal.
Tit Livi, 39, 51, 3
- 21video, -es, -ere, vidi, visum (pas. videor: parecer)veure; (pas.) semblar1260
video, -es, -ere, vidi, visum (pas. videor: parecer)
veure; (pas.) semblarQui uiderant, id quod ab rege auditum erat rati, eo acrius pugnant.
Els qui ho havien vist, creient que era el que havien sentit al rei, lluiten amb més ardor.
Tit Livi, 1, 27, 9
Id M. Cornelio mandatum ut ubi ei uideretur urbem agrumque eis adsignaret.
Es va encarregar a Marc Corneli que els assignés ciutat i terres on li semblés.
Tit Livi, 26, 21, 13
Cum L. Scipio excusasset morbum esse causae fratri, satis id sibi uideri;
Com que Luci Escipió va al·legar que la causa era una malaltia del seu germà, (va dir) que això li semblava suficient.
Tit Livi, 38, 52, 10
- 22pars, partis f.part; costat; (pl.) partit1215
pars, partis f.
part; costat; (pl.) partitMaxima pars, ut ante dictum est, ab equitibus in flumen acti sunt.
La major part, com s’ha dit abans, va ser empesa al riu pels genets.
Tit Livi, 1, 37, 4
Porta ibi humilis et angusta erat infrequenti uia per desertam partem urbis.
Allà hi havia una porta baixa i estreta, en un carrer poc transitat, per la part deserta de la ciutat.
Tit Livi, 24, 46, 3
Pars altera ad custodiam impedimentorum medio in saltu, duplici circumdato uallo, mansit.
L’altra part es va quedar al mig del congost, per guardar els bagatges, envoltada d’una doble palissada.
Tit Livi, 38, 41, 1
- 23capio, -is, -ere, cepi, captumprendre, agafar; capturar1206
capio, -is, -ere, cepi, captum
prendre, agafar; capturarCeterum nihilo minus foeda, dedita urbe, quam si capta foret, Aurunci passi;
Però els auruncs van patir, després de lliurar la ciutat, un tracte no menys vergonyós que si hagués estat presa.
Tit Livi, 2, 17, 6
Quos metus post captas Syracusas dediderat ut uicti a uictore leges acceperunt.
Aquells a qui la por havia fet rendir-se després de la presa de Siracusa van acceptar les condicions com a vençuts d’un vencedor.
Tit Livi, 25, 40, 4
Ibi montis quem ceperant altitudine paulisper se tutati, mox in deditionem concesserunt.
Allà es van defensar una mica amb l’alçada de la muntanya que havien pres, i aviat es van rendir.
Tit Livi, 39, 2, 4
- 24locus, -i m. (pl. loca, -orum n.)lloc, indret; posició1201
locus, -i m. (pl. loca, -orum n.)
lloc, indret; posicióLocum se concilio iis dixisse a conspectu amotum, haud procul castris Romanis;
(Va dir) que els havia fixat un lloc per a l’assemblea apartat de la vista, no lluny del campament romà.
Tit Livi, 25, 16, 14
Et Zeuxippus quidem fuga serui motus Anthedonem, tutiorem exilio locum ratus, concessit;
I Zeuxip, alarmat per la fugida de l’esclau, es va retirar a Antèdon, creient-lo un lloc més segur per a l’exili.
Tit Livi, 33, 28, 14
Inde ad Pergam ducit, quae una in iis locis regio tenebatur praesidio.
Des d’allà porta (l’exèrcit) a Perge, l’única ciutat d’aquella regió ocupada per una guarnició del rei.
Tit Livi, 38, 37, 9
- 25iubeo, -es, -ere, iussi, iussumordenar, manar1199
iubeo, -es, -ere, iussi, iussum
ordenar, manarUbi inluxit, paratis omnibus ut adsolet, uocari ad contionem utrumque exercitum iubet.
Quan es va fer de dia, preparat tot com de costum, ordena convocar a assemblea tots dos exèrcits.
Tit Livi, 1, 28, 2
Hannibal conlaudatos eos oneratosque ingentibus promissis domum ad coepta maturanda redire iubet;
Anníbal, després de lloar-los i omplir-los de grans promeses, els ordena tornar a casa per accelerar el que havien emprès.
Tit Livi, 24, 13, 4
Tandem uicit dolorem ipsa necessitas, cum dicere iuberent, atque ita orsus est.
Finalment, la mateixa necessitat va vèncer el dolor, quan li ordenaven parlar, i va començar així.
Tit Livi, 40, 12, 2
- 26legatus, -i m.ambaixador; llegat (lloctinent)1194
legatus, -i m.
ambaixador; llegat (lloctinent)Eo anno postremum legati a Porsenna de reducendo in regnum Tarquinio uenerunt;
Aquell any van arribar per última vegada ambaixadors de Porsenna per restablir Tarquini al tron.
Tit Livi, 2, 15, 1
Erant qui non temere mouendam rem tantam exspectandosque ex Hispania legatos censerent.
Hi havia qui opinava que no calia tocar a la lleugera un afer tan greu i que s’havien d’esperar els ambaixadors d’Hispània.
Tit Livi, 21, 6, 7
Itaque legati ad arcessendum Hannibalem cum haud dubio promisso tradendae urbis uenerunt.
Així doncs, van arribar ambaixadors per fer venir Anníbal amb la promesa segura de lliurar la ciutat.
Tit Livi, 24, 13, 8
- 27pater, -tris m. (pl. patres: senadores, patricios)pare; (pl.) senadors, patricis1140
pater, -tris m. (pl. patres: senadores, patricios)
pare; (pl.) senadors, patricisFuisse credo tum quoque aliquos qui discerptum regem patrum manibus taciti arguerent;
Crec que també aleshores n’hi va haver alguns que en silenci acusaven els senadors d’haver esquarterat el rei amb les seves mans.
Tit Livi, 1, 16, 4
Neque patres nostri priores de Sicilia neque nos de Hispania fecimus bellum;
Ni els nostres pares no van començar la guerra per Sicília ni nosaltres per Hispània.
Tit Livi, 30, 31, 4
Qui periturus fraterno scelere fuit, perfugium in patris misericordia et iustitia habeat.
Que el qui havia de morir pel crim del seu germà tingui refugi en la compassió i la justícia del seu pare.
Tit Livi, 40, 10, 2
- 28dico, -is, -ere, dixi, dictumdir; nomenar (dictatorem, consulem)1135
dico, -is, -ere, dixi, dictum
dir; nomenar (dictatorem, consulem)Bos in Sabinis nata cuidam patri familiae dicitur miranda magnitudine ac specie;
Es diu que a un pare de família de la Sabina li va néixer una vaca d’una mida i un aspecte sorprenents.
Tit Livi, 1, 45, 4
Dictatorem ante ex senatus consulto comitiorum habendorum causa dixerunt L. Aemilium Mamercinum;
Abans, per decret del senat, van nomenar dictador Luci Emili Mamercí per celebrar els comicis.
Tit Livi, 8, 16, 12
Quidquid dixero, minus quam pro atrocitate et magnitudine rei dictum scitote esse:
Digui el que digui, sapigueu que serà menys del que correspon a l’atrocitat i a la magnitud del fet.
Tit Livi, 39, 15, 5
- 29annus, -i m.any1120
annus, -i m.
anyPost pugnam ad Regillum lacum non alia illis annis pugna clarior fuit.
Després de la batalla del llac Regil no hi va haver en aquells anys cap batalla més famosa.
Tit Livi, 2, 31, 3
Alter a Q. Fabio superioris anni consule, alter a Fuluio Centumalo acciperet;
Que un (el rebés) de Quint Fabi, cònsol de l’any anterior, i l’altre de Fulvi Centúmal.
Tit Livi, 25, 3, 3
Exercitus acceperunt, quos priore anno C. Flaminius et M. Aemilius consules habuerant.
Van rebre els exèrcits que l’any anterior havien tingut els cònsols Gai Flamini i Marc Emili.
Tit Livi, 39, 20, 2
- 30duo, duae, duodos1116
duo, duae, duo
dosConsederant utrimque pro castris duo exercitus, periculi magis praesentis quam curae expertes;
A banda i banda, davant dels campaments, s’havien establert els dos exèrcits, més lliures d’inquietud que del perill immediat.
Tit Livi, 1, 25, 2
Legionibus nouis scriptis placuit duos exercitus in agrum Uolscum legionibus diuisis duci.
Reclutades noves legions, es va decidir portar dos exèrcits al territori volsc, repartint les legions.
Tit Livi, 6, 31, 5
Ad duodecim milia hominum caesa, plus duo capta, et castris Romanus potitur.
Van morir uns dotze mil homes, més de dos mil van ser capturats, i el romà s’apodera del campament.
Tit Livi, 39, 21, 9
- 31eques, -itis m.genet; cavaller (ordre eqüestre)1099
eques, -itis m.
genet; cavaller (ordre eqüestre)Ita pedestri exercitu ornato distributoque, equitum ex primoribus ciuitatis duodecim scripsit centurias;
Organitzat i distribuït així l’exèrcit d’infanteria, va inscriure dotze centúries de cavallers entre els principals de la ciutat.
Tit Livi, 1, 43, 8
Sed quia equites non adfuere in tempore, ratio compositae rei turbata est.
Però, com que els genets no van arribar a temps, es va trasbalsar el pla que s’havia preparat.
Tit Livi, 24, 17, 5
Saluti fuit eques, qui raptim ipse desiluit pauidumque regem in equum subiecit;
El va salvar un genet, que va saltar a corre-cuita del cavall i va pujar el rei aterrit a la seva cavalcadura.
Tit Livi, 31, 37, 10
- 32unus, -a, -um (gen. unius)un; sol, únic1049
unus, -a, -um (gen. unius)
un; sol, únicUnius tamen ea magnitudo hominis erit collecta paulo plus decem annorum felicitate;
Però la grandesa d’un sol home haurà estat reunida en poc més de deu anys de bona sort.
Tit Livi, 9, 18, 8
'an imitari' inquit unus ex legatis 'Romanorum licentiam, an leuitatem dicam, mauultis?
«Preferiu», va dir un dels ambaixadors, «imitar la llicència dels romans o, per anomenar-la així, la seva lleugeresa?».
Tit Livi, 31, 29, 4
Inde ad Pergam ducit, quae una in iis locis regio tenebatur praesidio.
Des d’allà porta (l’exèrcit) a Perge, l’única ciutat d’aquella regió ocupada per una guarnició del rei.
Tit Livi, 38, 37, 9
- 33ager, agri m.camp; territori1041
ager, agri m.
camp; territoriPrincipes securi percussi, sub corona uenierunt coloni alii, oppidum dirutum, ager ueniit.
Els principals van ser decapitats, els altres colons venuts com a esclaus, la ciutat arrasada i el territori venut.
Tit Livi, 2, 17, 6
Marcius exercitum in agrum Priuernatem, integrum pace longinqua, induxit militemque praeda impleuit.
Marci va portar l’exèrcit al territori de Privernum, intacte per una llarga pau, i va omplir de botí els soldats.
Tit Livi, 7, 16, 3
Stuberram deinde petit atque ex Pelagonia frumentum quod in agris erat conuexit;
Després es dirigeix a Stuberra i des de Pelagònia carreteja el blat que hi havia als camps.
Tit Livi, 31, 39, 4
- 34venio, -is, -ire, veni, ventumvenir, arribar1037
venio, -is, -ire, veni, ventum
venir, arribarPaucis interiectis diebus Sex. Tarquinius inscio Collatino cum comite uno Collatiam uenit.
Pocs dies després, Sext Tarquini, sense que ho sabés Col·latí, va arribar a Col·làcia amb un sol acompanyant.
Tit Livi, 1, 58, 1
Consul alter cum autumno ferme exacto in prouinciam uenisset, circa Apolloniam hibernabat.
L’altre cònsol, en arribar a la seva província cap al final de la tardor, hivernava a prop d’Apol·lònia.
Tit Livi, 31, 22, 4
Et Maronitarum exules uenerant, pulsi, quia libertatis causam defendissent ab regio praesidio:
Havien vingut també els desterrats de Maronea, expulsats per haver defensat la causa de la llibertat davant la guarnició del rei.
Tit Livi, 39, 24, 9
- 35rex, regis m.rei1034
rex, regis m.
reiHi nouitate etiam rei moti ut regem Romanum contionantem audirent proximi constitere.
Aquests, moguts també per la novetat, es van col·locar molt a prop per sentir el rei romà arengant.
Tit Livi, 1, 28, 2
Sed prius se aestas circumegit quam mouere ac moliri quicquam rex posset.
Però l’estiu va passar abans que el rei pogués moure o emprendre res.
Tit Livi, 23, 39, 4
Biduum consul et rex, alter alterius conatus expectantes, continuere suos intra uallum;
Durant dos dies el cònsol i el rei, esperant cadascun els moviments de l’altre, van mantenir els seus dins la palissada.
Tit Livi, 31, 34, 9
- 36plebs, plebis f. (también plebes, -ei)plebs1000
plebs, plebis f. (también plebes, -ei)
plebsPortoriisque et tributo plebes liberata, ut diuites conferrent qui oneri ferendo essent:
La plebs va ser alliberada dels aranzels i del tribut, perquè contribuïssin els rics, que podien suportar la càrrega.
Tit Livi, 2, 9, 6
Tertiam, ne tribunorum militum comitia fierent consulumque utique alter ex plebe crearetur;
La tercera, que no se celebressin comicis de tribuns militars i que almenys un dels cònsols s’elegís de la plebs.
Tit Livi, 6, 35, 5
Alii non tribunos plebis, sed uniuersam ciuitatem, quae id pati posset, incusabant:
D’altres no acusaven els tribuns de la plebs, sinó tota la ciutadania, que ho podia tolerar.
Tit Livi, 38, 50, 6
- 37tribunus, -i m.tribú (de la plebs, militar)957
tribunus, -i m.
tribú (de la plebs, militar)In exeuntem e curia impetus factus esset, ni peropportune tribuni diem dixissent.
L’haurien atacat en sortir de la cúria si molt oportunament els tribuns no l’haguessin citat a judici.
Tit Livi, 2, 35, 2
Tribunis edicit ut ubi praetorio dimisso signa concinuissent extemplo educerent castris legiones.
Ordena als tribuns que, tan bon punt s’acomiadés el consell i sonessin els senyals, traguessin de seguida les legions del campament.
Tit Livi, 30, 5, 2
Ducem promissis in gentibus oneratum, si fides exstet, uinctum tamen tribuno tradit.
Lliura al tribú, encara que encadenat, el cap colmat de promeses en el seu poble, si es mantenia la lleialtat.
Tit Livi, 32, 11, 9
- 38arma, -orum n. pl.armes896
arma, -orum n. pl.
armesConsules quoque Romani nihil praeterea aliud quam suas uires, sua arma horrebant;
També els cònsols romans no temien res més que les seves pròpies forces i les seves pròpies armes.
Tit Livi, 2, 45, 1
In nos quid arma polleant uestra, si patiendo experiundum est, inermes experiemur.
Què poden les vostres armes contra nosaltres, si cal comprovar-ho patint-ho, ho comprovarem desarmats.
Tit Livi, 6, 26, 6
Et alia ignobilia castella Phocidis terrore magis quam armis in potestatem uenerunt.
I altres castells sense importància de la Fòcida van caure en el seu poder més pel terror que per les armes.
Tit Livi, 32, 18, 9
- 39ago, -is, -ere, egi, actumfer, tractar; conduir; passar (el temps)839
ago, -is, -ere, egi, actum
fer, tractar; conduir; passar (el temps)Et tamquam ad id quod agi uidebatur ambientes, nobilium adulescentium animos pertemptant.
I, com si busquessin suports per al que semblava que es tractava, tantegen els ànims dels joves nobles.
Tit Livi, 2, 3, 6
Ipse raptim agmine acto quindecim ferme milium spatio castra ab Tarento posuit;
Ell mateix, conduint l’exèrcit a corre-cuita, va acampar a unes quinze milles de Tàrent.
Tit Livi, 25, 9, 3
Ego id tantum temporis, quo accusatus sum, ad cognoscendum, quid ageretur, habui.
Jo només he tingut, per assabentar-me del que es tractava, el temps que va durar la meva acusació.
Tit Livi, 40, 15, 13
- 40causa, -ae f. (causa + gen.: por, para)causa, motiu; procés; (causa + gen.) per, per a834
causa, -ae f. (causa + gen.: por, para)
causa, motiu; procés; (causa + gen.) per, per aPriuernum duobus consularibus exercitibus cum obsideretur, alter consul comitiorum causa Romam reuocatus.
Mentre dos exèrcits consulars assetjaven Privernum, un dels cònsols va ser cridat a Roma per als comicis.
Tit Livi, 8, 20, 1
Ad tria milia militum ibi Hannibalis, quae praesidii causa relicta erant, oppressa:
Allà van ser esclafats uns tres mil soldats d’Anníbal que s’havien deixat com a guarnició.
Tit Livi, 27, 1, 2
Cum ibi nullam belli causam inueniret quiescentibus regiis, circumegisse exercitum ad Gallograecos;
Com que allà no trobava cap motiu de guerra, perquè els del rei estaven tranquils, (va dir) que havia desviat l’exèrcit contra els gàlates.
Tit Livi, 38, 45, 4
- 41acies, -ei f.línia de batalla, formació; tall832
acies, -ei f.
línia de batalla, formació; tallIta metu ancipiti uersi a fuga Romani in hostem et restituta acies.
Així, davant d’una por doble, els romans es van girar de la fugida contra l’enemic i es va restablir la formació.
Tit Livi, 2, 20, 5
Sole orto Gracchus in aciem copias educit nec hostes moram dimicandi fecerunt.
En sortir el sol, Grac treu les seves tropes en ordre de batalla, i els enemics no van trigar a combatre.
Tit Livi, 24, 15, 1
Donati et centuriones ex utriusque exercitu permulti, maxime qui mediam aciem tenuerant.
Van ser recompensats també moltíssims centurions de tots dos exèrcits, sobretot els qui havien ocupat el centre de la línia.
Tit Livi, 39, 31, 18
- 42navis, -is f. (navis longa: nave de guerra)nau, vaixell; (navis longa) nau de guerra827
navis, -is f. (navis longa: nave de guerra)
nau, vaixell; (navis longa) nau de guerraQui Gallos tot proeliis caesos postremo in mare ac naues fuga compulerit?
Qui va empènyer finalment al mar i a les naus en fugida els gals, derrotats en tantes batalles?
Tit Livi, 7, 32, 9
Par nauium numerus Q. Fuluio praetori urbano decretus ad suburbana litora tutanda.
Es va assignar un nombre igual de naus a Quint Fulvi, pretor urbà, per protegir les costes properes a Roma.
Tit Livi, 23, 32, 18
Pace terra marique parta, exercitu in naues imposito in Siciliam Lilybaeum traiecit.
Aconseguida la pau per terra i per mar, va embarcar l’exèrcit a les naus i va passar a Lilibeu, a Sicília.
Tit Livi, 30, 45, 1
- 43tempus, -oris n.temps; moment, ocasió796
tempus, -oris n.
temps; moment, ocasióIpsos sibi locum ac tempus pugnandi sumpturos, si ab imperatore non detur.
Ells mateixos escollirien el lloc i el moment de combatre, si el general no l’hi concedia.
Tit Livi, 7, 14, 3
Id errore uiarum an exiguitate temporis Nero exsequi non potuerit incertum est.
No se sap si Neró no ho va poder dur a terme per equivocar-se de camí o per manca de temps.
Tit Livi, 24, 17, 4
Eodem fere tempore et quarta legio cum duabus extraordinariis cohortibus porta erupit.
Gairebé al mateix temps, també la quarta legió, amb dues cohorts de tropes especials, va fer una sortida per la porta.
Tit Livi, 34, 47, 4
- 44praetor, -oris m.pretor; (en altres pobles) cap, magistrat795
praetor, -oris m.
pretor; (en altres pobles) cap, magistratPraenestinus praetor per timorem segnius ex subsidiis suos duxerat in primam aciem;
El pretor de Praeneste, per por, havia portat amb força lentitud els seus des de la reserva a la primera línia.
Tit Livi, 9, 16, 17
Alter consul cui Italia euenisset duas legiones a M. Sextio praetore acciperet.
Que l’altre cònsol, a qui hagués tocat Itàlia, rebés dues legions del pretor Marc Sexti.
Tit Livi, 30, 40, 16
Id eos ut prohiberet, quod eius sine bello posset, praetori mandatum est.
Es va encarregar al pretor impedir-l’hi en la mesura que es pogués fer sense guerra.
Tit Livi, 39, 45, 7
- 45signum, -i n.senyal; ensenya, estendard; estàtua775
signum, -i n.
senyal; ensenya, estendard; estàtuaPorta Collina urbem intrauere sub signis, mediaque urbe agmine in Auentinum pergunt.
Van entrar a la ciutat per la porta Col·lina amb les ensenyes, i pel centre de la ciutat, en columna, es dirigeixen a l’Aventí.
Tit Livi, 3, 51, 10
-- diu non perlitatum tenuerat dictatorem, ne ante meridiem signum dare posset;
Els auspicis desfavorables durant molt de temps havien retingut el dictador, perquè no pogués donar el senyal abans del migdia.
Tit Livi, 7, 8, 5
Proelio ultimo, quo cum Liguribus signis collatis conflixit, aedem Iunoni reginae uouit.
En l’última batalla, en què va lluitar en camp obert contra els lígurs, va prometre un temple a Juno Reina.
Tit Livi, 39, 2, 11
- 46gero, -is, -ere, gessi, gestumdur a terme, fer (rem, bellum); exercir (magistratum)764
gero, -is, -ere, gessi, gestum
dur a terme, fer (rem, bellum); exercir (magistratum)Ubi ad manum uenisset hostis, tum coortos tota ui gladiis rem gerere.
Quan l’enemic arribés al cos a cos, aleshores es llancessin amb totes les seves forces i combatessin amb les espases.
Tit Livi, 2, 30, 12
Senatorum omnium quique magistratus Capuae Atellae Calatiae gessissent bona uenire Capuae iusserunt:
Van ordenar vendre a Càpua els béns de tots els senadors i de tots els qui haguessin exercit magistratures a Càpua, Atel·la i Calàcia.
Tit Livi, 26, 34, 11
Et quia prospere ibi res gesserunt, supplicatio in unum diem decreta est.
I, com que allà van tenir èxit, es va decretar una rogativa d’un dia.
Tit Livi, 40, 16, 4
- 47socius, -i m.; socius, -a, -umaliat, company; (adj.) aliat755
socius, -i m.; socius, -a, -um
aliat, company; (adj.) aliatHaud minor Romae fit morbo strages quam quanta ferro sociorum facta erat.
A Roma la malaltia no causa un estrall menor que el que havien causat entre els aliats les armes.
Tit Livi, 3, 7, 6
Quod ubi est Capuam nuntiatum, euicit miseratio iusta sociorum superbiam ingenitam Campanis.
Quan es va anunciar això a Càpua, la justa compassió pels aliats va vèncer la supèrbia innata dels campans.
Tit Livi, 9, 6, 5
Diu negantes perpulerunt, ut moram nauigationis breuem pro salute sociae urbis paterentur.
Després de molt negar-s’hi, van aconseguir que suportessin un breu retard de la navegació per la salvació d’una ciutat aliada.
Tit Livi, 45, 10, 6
- 48adversus (prep. + ac.); adversus, -a, -umcontra, davant de; (adj.) contrari, de cara748
adversus (prep. + ac.); adversus, -a, -um
contra, davant de; (adj.) contrari, de caraUalerius aduersus coniunctos iam in Algido exercitus Aequorum Uolscorumque sustinuit consilio bellum;
Valeri va sostenir la guerra amb prudència contra els exèrcits d’eqües i volscs, ja units a l’Àlgid.
Tit Livi, 3, 60, 1
Subsidunt Hispani aduersus emissa tela ab hoste, inde ad mittenda ipsi consurgunt;
Els hispans s’ajupen davant dels projectils llançats per l’enemic i després s’aixequen per llançar-los ells.
Tit Livi, 28, 2, 6
Fecerit aliquid Philippus, cur aduersus eum armatum et bellum gerentem hoc decerneremus;
Que Filip hagi fet alguna cosa per la qual decretéssim això contra ell, armat i en guerra amb nosaltres.
Tit Livi, 41, 24, 11
- 49praesidium, -i n.guarnició; protecció, defensa730
praesidium, -i n.
guarnició; protecció, defensaEgerius -- fratris hic filius erat regis -- Collatiae in praesidio relictus.
Egeri —era fill d’un germà del rei— va quedar com a guarnició a Col·làcia.
Tit Livi, 1, 38, 1
Conclamatum tamen celeriter ad arma est et portae stationibus murique praesidiis firmati.
Però es va donar de seguida el crit de «a les armes!» i es van reforçar les portes amb llocs de guàrdia i les muralles amb guarnicions.
Tit Livi, 7, 12, 3
Inde Rhodam uentum et praesidium Hispanorum quod in castello erat ui deiectum.
D’allà es va arribar a Rhode i la guarnició d’hispans que hi havia al castell va ser desallotjada per la força.
Tit Livi, 34, 8, 6
- 50spes, spei f.esperança708
spes, spei f.
esperançaIam inde ab initio Faustulo spes fuerat regiam stirpem apud se educari;
Ja des del principi Fàustul havia tingut l’esperança que a casa seva es criava un fill reial.
Tit Livi, 1, 5, 5
Ab utroque consule exiguam spem pacis cum Samnitibus esse certior fit senatus:
El senat s’assabenta per tots dos cònsols que hi ha poca esperança de pau amb els samnites.
Tit Livi, 8, 23, 1
Et postero die, cum spei nihil superesset, deditione facta sub corona uenierunt.
I l’endemà, com que no quedava cap esperança, després de rendir-se van ser venuts com a esclaus.
Tit Livi, 42, 63, 10
- 51pax, pacis f. (pax deum: favor de los dioses)pau; (pax deum) favor dels déus676
pax, pacis f. (pax deum: favor de los dioses)
pau; (pax deum) favor dels déusGabiis receptis Tarquinius pacem cum Aequorum gente fecit, foedus cum Tuscis renouauit.
Recuperada Gabii, Tarquini va fer la pau amb el poble dels eqües i va renovar el tractat amb els etruscs.
Tit Livi, 1, 55, 1
Nunc nos, tamquam iam nihil pace deorum opus sit, omnes caerimonias polluimus.
Ara nosaltres, com si ja no necessitéssim el favor dels déus, profanem totes les cerimònies.
Tit Livi, 6, 41, 9
Sextus et uicesimus annus agebatur, ex quo petenti Philippo data pax erat;
Corria l’any vint-i-sisè des que s’havia concedit la pau a Filip, que la demanava.
Tit Livi, 42, 52, 1
- 52civitas, -atis f.ciutadania; Estat, ciutat (comunitat)669
civitas, -atis f.
ciutadania; Estat, ciutat (comunitat)At raptarum parentes tum maxime sordida ueste lacrimisque et querellis ciuitates concitabant.
Però els pares de les raptades, sobretot aleshores, amb roba de dol, llàgrimes i queixes, aixecaven les ciutats.
Tit Livi, 1, 10, 1
Maesta itaque ciuitas prope inops consilii comitiorum die tamen in campum descendit;
Així doncs, la ciutadania, abatuda i gairebé sense saber què fer, va baixar tot i així al Camp el dia dels comicis.
Tit Livi, 26, 18, 6
Inde cum ageretur quae ciuitates liberandae essent, Thessalos primos omnium nominauit consul.
Després, quan es tractava de quines ciutats calia alliberar, el cònsol va anomenar els tessalis els primers de tots.
Tit Livi, 32, 10, 7
- 53imperium, -i n.comandament, poder suprem; ordre; imperi657
imperium, -i n.
comandament, poder suprem; ordre; imperiImperium in urbe Lucretio, praefecto urbis iam ante ab rege instituto, relinquit.
Deixa el comandament a la ciutat a Lucreci, nomenat ja abans pel rei prefecte de la ciutat.
Tit Livi, 1, 59, 12
Itaque sine consilio, sine imperio pro se quisque currere ad sua tutanda;
Així doncs, sense pla i sense comandament, cadascú pel seu compte corria a protegir el que era seu.
Tit Livi, 35, 11, 13
Idem Romani sociique Antiocho et iis, qui sub imperio eius erunt, praestent.
Que el mateix compleixin els romans i els seus aliats respecte a Antíoc i als qui siguin sota el seu poder.
Tit Livi, 38, 38, 3
- 54homo, -inis m.home, ésser humà; (pl.) gent655
homo, -inis m.
home, ésser humà; (pl.) gentRomanos homines, uictores omnium circa populorum, opifices ac lapicidas pro bellatoribus factos.
Homes romans, vencedors de tots els pobles del voltant, convertits en obrers i picapedrers en lloc de guerrers.
Tit Livi, 1, 59, 9
Ad deos quoque confugere supplices qui nequeant hominum uim atque iniurias pati.
També es refugien com a suplicants amb els déus els qui no poden suportar la violència i les injustícies dels homes.
Tit Livi, 27, 17, 13
Ad duodecim milia hominum caesa, plus duo capta, et castris Romanus potitur.
Van morir uns dotze mil homes, més de dos mil van ser capturats, i el romà s’apodera del campament.
Tit Livi, 39, 21, 9
- 55proficiscor, -eris, -i, profectus sumpartir, posar-se en marxa651
proficiscor, -eris, -i, profectus sum
partir, posar-se en marxaCirceios profectus primum colonos inde Romanos expulit liberamque eam urbem Uolscis tradidit;
Després de partir cap a Circeii, en va expulsar primer els colons romans i va lliurar la ciutat lliure als volscs.
Tit Livi, 2, 39, 2
Profectus ab Emporiis agros hostium urit uastatque, omnia fuga et terrore complet.
Partint d’Empúries, crema i devasta els camps dels enemics i ho omple tot de fugida i terror.
Tit Livi, 34, 9, 13
Tum demum consules in prouinciam profecti sunt exercitumque a M. Popilio acceperunt.
Només aleshores van partir els cònsols a la seva província i van rebre l’exèrcit de Marc Popil·li.
Tit Livi, 42, 22, 1
- 56volo, vis, velle, voluivoler645
volo, vis, velle, volui
volerNobilis superior iudicio matris esse, quae quam splendidissimis nuptiis iungi puellam uolebat:
Era superior el noble a judici de la mare, que volia unir la noia amb el matrimoni més brillant possible.
Tit Livi, 4, 9, 5
Uis tu mari, uis terra, uis acie, uis urbibus oppugnandis experiri uirtutem?
Vols provar el teu valor al mar, vols a terra, vols en batalla, vols assaltant ciutats?
Tit Livi, 25, 6, 22
Patres referri de Liguribus renouarique senatus consultum uolebant, et consul Aelius referebat.
Els senadors volien que es deliberés sobre els lígurs i que es renovés el decret del senat, i el cònsol Eli ho proposava.
Tit Livi, 42, 10, 10
- 57fero, fers, ferre, tuli, latumportar; suportar; (legem) proposar643
fero, fers, ferre, tuli, latum
portar; suportar; (legem) proposarInsulam inde paulatim, et aliis quae fert temere flumen eodem inuectis, factam;
(Diuen que) després es va formar a poc a poc una illa, en ser arrossegades al mateix lloc altres coses que el riu porta a l’atzar.
Tit Livi, 2, 5, 4
Non subire, non scalas ferre ad muros prae incidentibus telis facile erat;
No era fàcil acostar-se ni portar les escales a les muralles pels projectils que queien.
Tit Livi, 28, 3, 6
Postulare Boi ut laborantibus opem uniuersi ferrent, Insubres negare se sua deserturos.
Els boians demanaven que tots junts portessin ajuda als qui eren en dificultats; els ínsubres deien que no abandonarien el que era seu.
Tit Livi, 32, 30, 3
- 58legio, -onis f.legió643
legio, -onis f.
legióLegionibus dictatoris clamore significant ab ea quoque parte rem in discrimine esse.
Indiquen a crits a les legions del dictador que també per aquella banda la situació és crítica.
Tit Livi, 3, 28, 6
Secundum consulis donationem legiones gramineam coronam obsidialem, clamore donum approbantes, Decio imponunt;
Després de la recompensa del cònsol, les legions posen a Deci la corona d’herba obsidional, aprovant el regal amb crits.
Tit Livi, 7, 37, 2
Iam prope erat, ut sinistrum cornu pelleretur Romanis, ni septima legio successisset.
Ja estava a punt de ser rebutjada l’ala esquerra dels romans si no hi hagués acudit la setena legió.
Tit Livi, 40, 32, 5
- 59consilium, -i n.pla, decisió; consell, assemblea; prudència642
consilium, -i n.
pla, decisió; consell, assemblea; prudènciaAtrox certamen aderat, ni Fabius consilio neutri parti acerbo rem expedisset:
S’acostava un enfrontament atroç si Fabi no hagués resolt l’afer amb una decisió que no resultava amarga a cap de les parts.
Tit Livi, 3, 1, 4
Id a dis immortalibus precari ne qui casus suum consilium laudabile efficiat.
(Va dir) que demanava als déus immortals que cap atzar no fes digna d’elogi la seva decisió.
Tit Livi, 6, 23, 11
Uos cum Mandonio et Indibili et consilia communicastis et arma consociaturi fuistis.
Vosaltres vau compartir els vostres plans amb Mandoni i Indíbil i vau estar a punt d’unir les vostres armes.
Tit Livi, 28, 28, 5
- 60provincia, -ae f.província; competència, missió assignada641
provincia, -ae f.
província; competència, missió assignadaFabio extra ordinem, quia is uictor pacem Aequis dederat, ea prouincia data.
A Fabi se li va donar aquesta província fora del sorteig, perquè, com a vencedor, havia concedit la pau als eqües.
Tit Livi, 3, 2, 2
Tamen ille consul demum et in prouincia et ad exercitum coepit furere:
Tanmateix, ell va començar a enfurismar-se només quan va ser cònsol, a la seva província i davant de l’exèrcit.
Tit Livi, 22, 39, 6
Si debellatum iam et confecta prouincia esset, cur in Italiam non reuehi?
Si la guerra ja estava acabada i la província pacificada, per què no tornaven a Itàlia?
Tit Livi, 28, 24, 7
- 61dux, ducis m.cap, general, guia628
dux, ducis m.
cap, general, guiaCum circumstaret cotidiana multitudo licentia accensa, arripi unum insignem ducem seditionum iussit.
Com que l’envoltava cada dia una multitud encesa pel desordre, va manar arrestar un dels caps destacats de les revoltes.
Tit Livi, 2, 27, 12
Et Hannibal haudquaquam similis dux neque simili exercitu neque ita instructo aderat.
I Anníbal era un general en res semblant, ni amb un exèrcit semblant ni format d’aquesta manera.
Tit Livi, 25, 21, 8
Quae ipsis sua sponte non succurrebant, ea duces admonendo atque hortando subiciebant.
El que a ells no se’ls acudia per si mateixos, els ho suggerien els caps advertint-los i animant-los.
Tit Livi, 30, 32, 5
- 62accipio, -is, -ere, -cepi, -ceptumrebre, acceptar; patir (cladem); sentir617
accipio, -is, -ere, -cepi, -ceptum
rebre, acceptar; patir (cladem); sentirAccipiunt ciuitatem placidiorem consules C. Claudius Appi filius et P. Ualerius Publicola.
Reben una ciutat més tranquil·la els cònsols Gai Claudi, fill d’Api, i Publi Valeri Publícola.
Tit Livi, 3, 15, 1
Tum Pontius 'nec ego istam deditionem accipiam' inquit, 'nec Samnites ratam habebunt.
Aleshores Ponci va dir: «Ni jo acceptaré aquesta rendició ni els samnites la donaran per vàlida».
Tit Livi, 9, 11, 1
Quae ut destituta exspectatio est, redintegratus luctus acceptae cladis desideriumque imperatorum amissorum.
Quan aquesta esperança es va veure defraudada, es va renovar el dol per la derrota patida i l’enyorança dels generals perduts.
Tit Livi, 26, 18, 5
- 63deus, -i m. (pl. di, dis)déu599
deus, -i m. (pl. di, dis)
déuDemerendi beneficio tam potentem, tam propinquam ciuitatem nunquam parem occasionem daturos deos.
Els déus mai no els donarien una ocasió igual de guanyar-se amb un favor una ciutat tan poderosa i tan propera.
Tit Livi, 3, 18, 3
Perge et nomen Romanum inuictum iuuantibus dis praesta.' armant inde iuuenem aequales;
«Endavant, i mantén invicte el nom romà amb l’ajuda dels déus». Després els seus companys d’edat armen el jove.
Tit Livi, 7, 10, 4
Ludi in circo per quadriduum facti hostiaeque quibus uotae erant dis caesae.
Es van celebrar jocs al circ durant quatre dies i es van sacrificar les víctimes als déus a qui s’havien promès.
Tit Livi, 30, 27, 12
- 64classis, -is f.flota; classe (del cens)596
classis, -is f.
flota; classe (del cens)Additae huic classi duae fabrum centuriae quae sine armis stipendia facerent;
Es van afegir a aquesta classe dues centúries d’obrers que feien el servei sense armes.
Tit Livi, 1, 43, 3
Classem praeterea ingentem apparari ad Siciliam repetendam eamque se credere breui traiecturam.
A més, es preparava una flota enorme per recuperar Sicília, i ell creia que l’hi portaria en poc temps.
Tit Livi, 27, 5, 13
Cetera classis Geraestum, nobilem Euboeae portum, dum ab Carysto Issaei redirent, tenuit.
La resta de la flota es va quedar a Gerest, famós port d’Eubea, mentre tornaven els iseus de Carist.
Tit Livi, 31, 45, 10
- 65parvus, -a, -um (comp. minor; adv. minus; sup. minimus)petit; (minor) menor; (minus) menys564
parvus, -a, -um (comp. minor; adv. minus; sup. minimus)
petit; (minor) menor; (minus) menysQuae si omnia concessa sunt plebi, apparet haud paruas uires defectionem habuisse.
Si tot això es va concedir a la plebs, és clar que la secessió va tenir una força no petita.
Tit Livi, 7, 42, 2
Plus tamen duo milia hostium eo die caesa traduntur, Romani minus quadringenti.
Tanmateix, s’explica que aquell dia van morir més de dos mil enemics, i els romans, menys de quatre-cents.
Tit Livi, 24, 17, 6
Obsides centum arbitratu Scipionis darent ne minores quattuordecim annis neu triginta maiores.
Que lliuressin cent ostatges, a elecció d’Escipió, no menors de catorze anys ni majors de trenta.
Tit Livi, 30, 37, 6
- 66pugno, -as, -are, -avi, -atumlluitar, combatre559
pugno, -as, -are, -avi, -atum
lluitar, combatreAccendunt insuper hostes ferocius multo, ut statuisse non pugnare consules cognitum est:
A més, els enemics s’enardeixen amb molta més ferocitat tan bon punt es va saber que els cònsols havien decidit no combatre.
Tit Livi, 2, 45, 9
Pugnatum est haud procul radicibus Uesuuii% montis, qua uia ad Ueserim ferebat.
Es va combatre no lluny del peu de la muntanya Vesuvi, per on el camí portava al Veseris.
Tit Livi, 8, 8, 19
Quas cum aliter moueri loco non posse hostis cerneret, cuneo institit pugnare;
Com que l’enemic veia que no se’ls podia moure del seu lloc d’una altra manera, es va entestar a combatre en tascó.
Tit Livi, 39, 31, 3
- 67peto, -is, -ere, -ivi, -itumdemanar; dirigir-se a; atacar553
peto, -is, -ere, -ivi, -itum
demanar; dirigir-se a; atacarAb Satrico nocte quae proelio proxima fuit, fugae simili agmine petunt Antium;
La nit següent a la batalla es dirigeixen des de Satricum a Àntium en una columna semblant a una fugida.
Tit Livi, 6, 32, 10
Petere ut regium nomen ceteraque Scipionis beneficia et munera senatus decreto confirmaret;
(Deia) que demanava que el senat confirmés per decret el títol de rei i els altres favors i regals d’Escipió.
Tit Livi, 30, 17, 10
Ego nec obses Romanis ut traderer nec ut legatus mitterer Romam, petii.
Jo no vaig demanar ni que se’m lliurés com a ostatge als romans ni que se m’enviés a Roma com a ambaixador.
Tit Livi, 40, 15, 6
- 68certamen, -inis n.lluita, combat; rivalitat, competició545
certamen, -inis n.
lluita, combat; rivalitat, competicióAlterum intactum ferro corpus et geminata uictoria ferocem in certamen tertium dabat:
L’un, amb el cos intacte de ferro i ferotge per la seva doble victòria, es llançava al tercer combat.
Tit Livi, 1, 25, 11
Nec maiore certamine capti cum urbe Ausones sunt quam acie fusi erant.
Els ausons no van ser presos amb la seva ciutat amb una lluita més gran que aquella amb què havien estat derrotats en batalla.
Tit Livi, 8, 16, 10
Ceterum ante omnia certamen accendebant fratres candidatorum, duo clarissimi aetatis suae imperatores.
Però per damunt de tot encenien la rivalitat els germans dels candidats, els dos generals més il·lustres del seu temps.
Tit Livi, 35, 10, 5
- 69gens, gentis f. (ius gentium: derecho de gentes)poble, nació; llinatge (gens); (ius gentium) dret de gents539
gens, gentis f. (ius gentium: derecho de gentes)
poble, nació; llinatge (gens); (ius gentium) dret de gentsComitiis auspicato quae fierent indignum dis uisum honores uolgari discriminaque gentium confundi.
Als déus els semblava indigne que es divulguessin les magistratures i es confonguessin les diferències entre els llinatges en comicis celebrats amb auspicis.
Tit Livi, 5, 14, 4
Inde ingens ferocia superbae suopte ingenio genti creuit multisque proeliis lacessebant Romanos;
Des d’aleshores va créixer enormement la ferocitat d’un poble superb per naturalesa, i assetjaven els romans amb molts combats.
Tit Livi, 25, 18, 2
Iam ne a legatis quidem, qui iure gentium sancti sint, uiolandis abstinere:
Ja no s’abstenien ni tan sols d’atacar els ambaixadors, que són sagrats segons el dret de gents.
Tit Livi, 39, 25, 10
- 70proelium, -i n.combat, batalla539
proelium, -i n.
combat, batallaConficerent equos uirosque, ne quis reueheretur inde ad proelium aut integraret pugnam;
Que acabessin amb cavalls i homes perquè ningú no tornés d’allà al combat ni reprengués la lluita.
Tit Livi, 3, 70, 6
Ubi illi clamores sint arma poscentium, ubi minae iniussu imperatoris proelium inituros?
On eren aquells crits dels qui demanaven les armes, on les amenaces d’entrar en combat sense ordre del general?
Tit Livi, 7, 15, 2
Absente eo cum proelium commissum esset, superior quidem haud dubie Romanus erat;
Com que s’havia entaulat combat en la seva absència, el romà era sens dubte superior.
Tit Livi, 24, 17, 5
- 71vis, vis f. (pl. vires, -ium: fuerzas)força, violència; (pl.) forces530
vis, vis f. (pl. vires, -ium: fuerzas)
força, violència; (pl.) forcesAb illis enim tantum, quoad uires et arma habuerint, incursiones eo factas;
Perquè d’ells només hi havia hagut incursions allà mentre van tenir forces i armes.
Tit Livi, 6, 5, 3
Capuam ergo et Campaniam omnem uestris an Samnitium uiribus accedere malitis, deliberate.
Delibereu, doncs, si preferiu que Càpua i tota la Campània se sumin a les vostres forces o a les dels samnites.
Tit Livi, 7, 30, 10
Qui ius aequum pati non possit, in eum uim haud iniustam esse.
Contra qui no pot suportar un dret just, la força no és injusta.
Tit Livi, 38, 50, 9
- 72copia, -ae f. (pl. copiae: tropas)abundància, possibilitat; (pl.) tropes526
copia, -ae f. (pl. copiae: tropas)
abundància, possibilitat; (pl.) tropesUbi inluxit, egreditur castris Romanus, uallum inuasurus ni copia pugnae fieret.
Quan es va fer de dia, el romà surt del campament, disposat a atacar la palissada si no se li donava la possibilitat de combatre.
Tit Livi, 3, 60, 8
Ipse paucos dies quibus morari Carthagine statuerat exercendis naualibus pedestribusque copiis absumpsit.
Ell va passar els pocs dies que havia decidit quedar-se a Cartago Nova exercitant les tropes navals i de terra.
Tit Livi, 26, 51, 3
Regiae copiae peditum equitumque uagae Pellenensem et Phliasium et Cleonaeum agrum depopulabantur;
Les tropes del rei, d’infanteria i cavalleria, errants, devastaven els camps de Pel·lene, Fliünt i Cleones.
Tit Livi, 33, 14, 7
- 73agmen, -inis n.columna en marxa, exèrcit en marxa510
agmen, -inis n.
columna en marxa, exèrcit en marxaDeinde ubi uanus terror abiit, accepti in urbem agmine in forum descendunt.
Després, quan va passar el fals terror, acollits a la ciutat, baixen en columna al fòrum.
Tit Livi, 3, 18, 4
Nec iam aut in agmine aut in castris ullo imperio contineri.
I ja no se’ls podia contenir amb cap autoritat ni en la marxa ni al campament.
Tit Livi, 23, 27, 2
Romanorum primum agmen extra saltum circa templum Bendidium castra loco aperto posuit;
L’avantguarda dels romans va acampar fora del congost, al costat del temple de Bendis, en un lloc obert.
Tit Livi, 38, 41, 1
- 74nomen, -inis n. (nomen dare: alistarse)nom; poble, nació; (nomen dare) allistar-se504
nomen, -inis n. (nomen dare: alistarse)
nom; poble, nació; (nomen dare) allistar-seSed et homini et potestati melius rati credi, omisso certamine nomina dedere.
Però, pensant que era millor refiar-se de l’home i del càrrec, van deixar la disputa i es van allistar.
Tit Livi, 2, 30, 6
Concitatur deinde omne nomen Etruscum et Tarquiniensibus Faliscisque ducibus ad Salinas perueniunt.
S’aixeca després tota la nació etrusca i, sota el comandament dels tarquinienses i els faliscs, arriben a les Salines.
Tit Livi, 7, 17, 6
'aetas' inquit 'et forma et super omnia Romanum nomen te ferociorem facit.
«La teva edat», va dir, «la teva bellesa i, sobretot, el nom romà et fan més orgullós».
Tit Livi, 31, 18, 3
- 75dictator, -oris m.dictador504
dictator, -oris m.
dictadorIn hac tantarum expectatione rerum sollicita ciuitate, dictatoris primum creandi mentio orta.
En la inquietud de la ciutat davant l’espera de tan grans esdeveniments, va sorgir per primera vegada la idea de nomenar un dictador.
Tit Livi, 2, 18, 4
Dictator Manlius magistrum equitum C. Seruilium -- tum aedilis curulis erat -- dixit.
El dictador Manli va nomenar cap de la cavalleria Gai Servili, que era aleshores edil curul.
Tit Livi, 27, 33, 7
Cerialia ludos dictator et magister equitum ex senatus consulto fecerunt.
El dictador i el cap de la cavalleria van celebrar els jocs de Ceres per decret del senat.
Tit Livi, 30, 39, 8
- 76duco, -is, -ere, duxi, ductumconduir, guiar; considerar; (uxorem) casar-se501
duco, -is, -ere, duxi, ductum
conduir, guiar; considerar; (uxorem) casar-seDuxit ubi maxime tumultum conglobatae beluae faciebant pilaque in eas conici iussit.
El va portar on les bèsties, amuntegades, causaven més aldarull, i va manar llançar-los les javelines.
Tit Livi, 27, 14, 8
Ti. Sempronius consul in prouinciam profectus in Boiorum primum agrum legiones duxit.
El cònsol Tiberi Semproni, després de partir a la seva província, va portar les legions primer al territori dels boians.
Tit Livi, 34, 46, 4
Inde ad Pergam ducit, quae una in iis locis regio tenebatur praesidio.
Des d’allà porta (l’exèrcit) a Perge, l’única ciutat d’aquella regió ocupada per una guarnició del rei.
Tit Livi, 38, 37, 9
- 77fortuna, -ae f.fortuna, sort; (pl.) béns501
fortuna, -ae f.
fortuna, sort; (pl.) bénsId cumulatum usuris primo se agro paterno auitoque exuisse, deinde fortunis aliis;
(Explicava) que aquest deute, augmentat amb els interessos, li havia fet perdre primer les terres del seu pare i del seu avi, i després els seus altres béns.
Tit Livi, 2, 23, 6
Itaque in aequum descendunt ac fortunae se maiore animo quam spe committunt;
Així doncs, baixen al pla i es confien a la fortuna amb més valor que esperança.
Tit Livi, 10, 14, 8
Itaque uersa extemplo fortuna est, uersus a uictis in uictores terror.
Així, la fortuna va canviar immediatament, i el terror va passar dels vençuts als vencedors.
Tit Livi, 38, 25, 15
- 78porta, -ae f.porta (de la ciutat o del campament)490
porta, -ae f.
porta (de la ciutat o del campament)Consulum alter T. Lucretius porta Naeuia cum aliquot manipulis militum egressus;
Un dels cònsols, Tit Lucreci, va sortir per la porta Nèvia amb alguns manípuls de soldats.
Tit Livi, 2, 11, 8
Hinc Saticulani magno cum tumultu patefactis repente portis in stationes hostium incurrerunt.
Des d’aquí els de Satícula, obrint de sobte les portes amb gran aldarull, van caure sobre els llocs de guàrdia dels enemics.
Tit Livi, 9, 21, 3
Per auersam portam emissus adsumpto comite Epicyde cum paucis ad mare peruenit;
Enviat per la porta del darrere, prenent com a acompanyant Epicides, va arribar al mar amb uns quants.
Tit Livi, 26, 40, 11
- 79novus, -a, -um (res novae: revolución)nou; (res novae) revolució, canvi polític488
novus, -a, -um (res novae: revolución)
nou; (res novae) revolució, canvi políticGrande periculum Lilybaeo maritimisque ciuitatibus esse et quibusdam uolentibus nouas res fore.
(Deien) que hi havia un gran perill per a Lilibeu i les ciutats costaneres, i que alguns desitjaven una revolució.
Tit Livi, 21, 50, 10
Nouum atque atrox proelium ex iam segni repente exarsit, recentibus animis corporibusque;
D’un combat ja apagat se’n va encendre de sobte un de nou i atroç, amb els ànims i els cossos frescos.
Tit Livi, 27, 2, 8
Illo uno collega castigare se noua flagitia et priscos reuocare mores posse.
Que només amb aquell col·lega podia castigar els nous escàndols i recuperar els costums antics.
Tit Livi, 39, 41, 4
- 80ingens, -entisenorme, immens483
ingens, -entis
enorme, immensPlus ignominiae erat quam cladis acceptum, quae prope in cladem ingentem uertit;
S’havia patit més deshonor que derrota, i això gairebé es va convertir en una derrota enorme.
Tit Livi, 5, 18, 9
Atque ubi primum inluxit, praemisso nuntio ad consulem castra ingenti gaudio concitantur;
I tan bon punt es va fer de dia, després d’enviar un missatger al cònsol, el campament es posa en moviment amb una alegria enorme.
Tit Livi, 7, 36, 7
Nam priusquam Romani amnem Hiberum transirent, ingentes copias Hispanorum Mago et Hasdrubal fuderunt;
Perquè abans que els romans travessessin el riu Ebre, Magó i Àsdrubal van derrotar enormes tropes d’hispans.
Tit Livi, 24, 41, 1
- 81pedes, -itis m.soldat d’infanteria; (pl.) infanteria477
pedes, -itis m.
soldat d’infanteria; (pl.) infanteriaDecem milia peditum Hannoni ad praesidium obtinendae regionis data et mille equites.
Es van donar a Hannó deu mil soldats d’infanteria i mil genets per mantenir la regió com a guarnició.
Tit Livi, 21, 23, 3
Ibi sub tumulo Peteliae tria milia equitum, duo peditum in occulto locata;
Allà, al peu del turó de Petèlia, es van apostar amagats tres mil genets i dos mil d’infanteria.
Tit Livi, 27, 26, 5
Chalcide cum Attalo et quattuor milibus peditum, mille equitum ad consulem uenit;
Va arribar a Calcis amb Àtal i amb quatre mil soldats d’infanteria i mil genets per reunir-se amb el cònsol.
Tit Livi, 42, 55, 7
- 82opus, -eris n. (opus est: es necesario)obra, treball; (opus est) cal470
opus, -eris n. (opus est: es necesario)
obra, treball; (opus est) calRegem hominem esse, a quo impetres, ubi ius, ubi iniuria opus sit;
(Deien) que el rei era un home a qui es podia demanar alguna cosa, que distingia quan calia la justícia i quan el favor.
Tit Livi, 2, 3, 3
Cum iis signis conlatis prospere pugnauit et fusis Uettonibus operibus Toletum cepit.
Va combatre amb èxit en batalla contra ells i, després de derrotar els vetons, va prendre Toledo amb obres de setge.
Tit Livi, 35, 22, 8
Nec ab Samaeis quicquam, quo aut opera aut hostis arceri posset, praetermissum est.
I els samis no van descuidar res amb què poguessin rebutjar les obres de setge o l’enemic.
Tit Livi, 38, 29, 1
- 83tres, triatres469
tres, tria
tresSamnitium caesi tria milia ducenti, capti quattuor milia septingenti praeter praedam aliam.
Van morir tres mil dos-cents samnites i en van ser capturats quatre mil set-cents, a més de la resta del botí.
Tit Livi, 10, 34, 3
Tum duo milia Gallorum Poenus in tres diuisa partes per urbem dimittit;
Aleshores el cartaginès reparteix per la ciutat dos mil gals dividits en tres parts.
Tit Livi, 25, 9, 16
Tria milia militum satis esse nec hostes, si tanta manus uenisset, mansuros.
(Va dir) que n’hi havia prou amb tres mil soldats i que els enemics, si arribava una força tan gran, no s’hi quedarien.
Tit Livi, 34, 11, 3
- 84creo, -as, -are, -avi, -atumcrear; nomenar, elegir (un magistrat)458
creo, -as, -are, -avi, -atum
crear; nomenar, elegir (un magistrat)Placere decem creari qui summae rei praeessent militarique honore tribunos militum appellari.
Es va decidir elegir-ne deu que estiguessin al capdavant de l’Estat i que, amb un càrrec militar, s’anomenessin tribuns militars.
Tit Livi, 3, 51, 2
Censores erant priore anno creati Sex. Aelius Paetus et C. Cornelius Cethegus.
L’any anterior havien estat elegits censors Sext Eli Pet i Gai Corneli Cetege.
Tit Livi, 35, 9, 1
Q. Petilius consul collegam, qui extemplo magistratum occiperet, creauit C. Ualerium Laeuinum.
El cònsol Quint Petil·li va fer elegir com a col·lega, que prengués possessió de seguida, Gai Valeri Leví.
Tit Livi, 41, 17, 6
- 85ius, iuris n.dret; justícia457
ius, iuris n.
dret; justíciaAuxilii, non poenae ius datum illi potestati, plebisque, non patrum tribunos esse.
A aquella magistratura se li havia donat el dret d’auxiliar, no de castigar, i eren tribuns de la plebs, no dels senadors.
Tit Livi, 2, 35, 3
Nunc scire se collegam habere iure imperioque parem, uigore aetatis praestantem;
Ara sabia que tenia un col·lega igual en dret i en comandament, superior pel vigor de l’edat.
Tit Livi, 6, 23, 9
Esse enim quaedam belli iura, quae ut facere ita pati sit fas:
Perquè hi ha certs drets de la guerra que és lícit tant aplicar com patir.
Tit Livi, 31, 30, 2
- 86redeo, -is, -ire, -ii, -itumtornar457
redeo, -is, -ire, -ii, -itum
tornarEt quia taedebat populum omnium magistratuum eius anni, res ad interregnum rediit.
I, com que el poble estava cansat de tots els magistrats d’aquell any, es va tornar a l’interregne.
Tit Livi, 9, 7, 14
Si ueteres milites non redeant in patriam, noui legantur, breui neminem superfuturum.
Si els soldats veterans no tornaven a la seva pàtria, i se’n reclutaven de nous, aviat no quedaria ningú.
Tit Livi, 27, 9, 5
Q. Fuluius Flaccus ex Hispania rediit Romam cum magna fama gestarum rerum;
Quint Fulvi Flac va tornar d’Hispània a Roma amb gran fama per les seves gestes.
Tit Livi, 40, 43, 4
- 87terra, -ae f. (orbis terrarum: el mundo)terra; (orbis terrarum) el món455
terra, -ae f. (orbis terrarum: el mundo)
terra; (orbis terrarum) el mónAdsurgentem ibi regem umbone resupinat, repetitumque saepius cuspide ad terram adfixit.
Allà tomba d’esquena amb l’escut el rei, que intentava aixecar-se, i, atacant-lo diverses vegades, el va clavar a terra amb la llança.
Tit Livi, 4, 19, 5
Cum orbe terrarum bellum gerendum in Italia ac pro moenibus Romanis esse.
(Deia) que calia fer la guerra contra el món sencer a Itàlia i davant de les muralles de Roma.
Tit Livi, 21, 16, 6
Ac primo etiam tumultuose decurrerat multitudo ad prohibendos si in terram egrederentur.
I al principi la multitud havia baixat corrent en tropell per impedir que desembarquessin a terra.
Tit Livi, 24, 27, 9
- 88vinco, -is, -ere, vici, victumvèncer454
vinco, -is, -ere, vici, victum
vèncerUincere ac uinci uoltu eodem nec quemquam aspernari parem qui se offerret;
(Era capaç de) vèncer i ser vençut amb el mateix rostre, i de no menysprear cap igual que se li presentés.
Tit Livi, 7, 33, 2
Qui pauci plures uincere soliti estis, nunc paucis plures uix restatis.
Vosaltres, que soleu vèncer essent pocs molts, ara essent molts a penes resistiu pocs.
Tit Livi, 23, 45, 9
Sed quid ego Capuam dico, cum Carthagini uictae pacem ac libertatem dederimus?
Però per què parlo jo de Càpua, quan hem donat la pau i la llibertat a Cartago vençuda?
Tit Livi, 31, 31, 15
- 89fides, -ei f.lleialtat, paraula donada; crèdit, confiança; protecció447
fides, -ei f.
lleialtat, paraula donada; crèdit, confiança; proteccióNam famae quidem ac fidei damna maiora esse quam quae aestimari possent:
Perquè els danys a la seva reputació i al seu crèdit eren més grans del que es podia calcular.
Tit Livi, 3, 72, 3
Haud segnius quam fide populi Romani dignum fuit exercitus Tusculum ductus;
L’exèrcit va ser portat a Túsculum amb no menys promptitud de la que era digna de la lleialtat del poble romà.
Tit Livi, 6, 33, 8
Deinde ut super alium alius idem omnes adfirmantes ueniebant, tandem facta fides;
Després, com que arribaven l’un darrere l’altre i tots afirmaven el mateix, finalment se’ls va donar crèdit.
Tit Livi, 39, 49, 7
- 90pauci, -ae, -a (pl.)pocs447
pauci, -ae, -a (pl.)
pocsPostquam instructi utrimque stabant, cum paucis procerum in medium duces procedunt.
Un cop formats uns i altres, els caps avancen al centre amb uns quants dels principals.
Tit Livi, 1, 23, 6
Idem ibi somnus eademque neglegentia erat quae Chalcidem dies ante paucos prodiderat.
Allà hi havia la mateixa son i la mateixa deixadesa que pocs dies abans havien fet caure Calcis.
Tit Livi, 31, 24, 5
Sed dum incautius subit muros, ictus ex uulnere post dies paucos moritur.
Però, mentre s’acosta a les muralles sense precaució, ferit, mor de la ferida pocs dies després.
Tit Livi, 39, 21, 3
- 91teneo, -es, -ere, tenui, tentumtenir, subjectar; ocupar; retenir434
teneo, -es, -ere, tenui, tentum
tenir, subjectar; ocupar; retenirNouem Liparas, octo ad insulam Uolcani tenuerunt, tres in fretum auertit aestus.
Nou van arribar a Lípari, vuit a l’illa de Vulcà; tres les va desviar el corrent cap a l’estret.
Tit Livi, 21, 49, 2
Laeua Celtiberos nouum exercitum, supra nouem milia hominum, dextra Punica tenere castra;
(Deia) que a l’esquerra els celtibers, un nou exèrcit de més de nou mil homes, i a la dreta els cartaginesos ocupaven el campament.
Tit Livi, 28, 1, 7
Inde ad Pergam ducit, quae una in iis locis regio tenebatur praesidio.
Des d’allà porta (l’exèrcit) a Perge, l’única ciutat d’aquella regió ocupada per una guarnició del rei.
Tit Livi, 38, 37, 9
- 92relinquo, -is, -ere, -liqui, -lictumdeixar, abandonar428
relinquo, -is, -ere, -liqui, -lictum
deixar, abandonarNocte pro uictis Antium agmine trepido sauciis ac parte impedimentorum relicta abierunt.
A la nit se’n van anar a Àntium com a vençuts, en columna precipitada, deixant els ferits i part dels bagatges.
Tit Livi, 8, 1, 5
Is timor omnes qui circumcolunt Boeben paludem relictis urbibus montes coegit petere.
Aquest temor va obligar tots els qui viuen al voltant del llac Bebe a deixar les seves ciutats i buscar les muntanyes.
Tit Livi, 31, 41, 4
Tertio die parte copiarum ad praesidium castrorum relicta consul ad hostem ducit.
El tercer dia, deixant part de les tropes per protegir el campament, el cònsol marxa contra l’enemic.
Tit Livi, 44, 3, 10
- 93nox, noctis f.nit426
nox, noctis f.
nitNec nocte nec interdiu uirum conquiescere pati, ne gratuita praeterita parricidia essent:
(Deien) que no el deixaven descansar ni de nit ni de dia, perquè els parricidis passats no quedessin sense recompensa.
Tit Livi, 1, 47, 1
Ante noctem tamen sunt circumsessa et nocte custodita ne quis elabi posset.
Tanmateix, abans de la nit van ser envoltats i vigilats de nit perquè ningú no es pogués escapar.
Tit Livi, 9, 42, 6
Uictus tamen ratione, silentio noctis transductis copiis, castra in ulteriore ripa communiuit.
Tanmateix, convençut pel raonament, va passar les tropes en el silenci de la nit i va fortificar el campament a l’altra riba.
Tit Livi, 42, 60, 4
- 94rego, -is, -ere, rexi, rectumdirigir, governar, guiar423
rego, -is, -ere, rexi, rectum
dirigir, governar, guiartribuni, ut fere semper reguntur a multitudine magis quam regunt, dedere cupidae audiendi plebi ut quae uellet Scaptius diceret.
Els tribuns, com que gairebé sempre es deixen dirigir per la multitud més que no pas la dirigeixen, van permetre a la plebs, desitjosa de sentir-lo, que Escapci digués el que volgués.
Tit Livi, 3, 71, 5
itaque se quod ad exercitum attineat, regere consuesse, non regi:
Així doncs, pel que fa a l’exèrcit, ell estava acostumat a dirigir, no a ser dirigit.
Tit Livi, 6, 23, 10
moribus quoque regendis diligens et seuera censura fuit.
També en la direcció dels costums va ser una censura acurada i severa.
Tit Livi, 41, 27, 13
- 95multitudo, -inis f.multitud, gran nombre421
multitudo, -inis f.
multitud, gran nombreUbi eo uentum est, quacumque incedit armata multitudo, pauorem ac tumultum facit;
Quan s’hi va arribar, per on sigui que avança la multitud armada provoca pànic i aldarull.
Tit Livi, 1, 59, 6
Sed neque multitudo hostium neque telorum uis arcere impetum eius uiri potuerunt.
Però ni la multitud dels enemics ni la força dels projectils no van poder aturar l’atac d’aquell home.
Tit Livi, 26, 5, 17
Et ubicumque multitudo esset, ibi et legitimum rectorem multitudinis censebant esse debere.
I pensaven que on sigui que hi hagués una multitud, allà hi havia d’haver també un cap legítim d’aquella multitud.
Tit Livi, 39, 15, 11
- 96auxilium, -i n. (pl. auxilia: tropas auxiliares)ajuda, auxili; (pl.) tropes auxiliars418
auxilium, -i n. (pl. auxilia: tropas auxiliares)
ajuda, auxili; (pl.) tropes auxiliarsSp. Oppius, ut auxilio collegae esset, in forum ex altera parte inrumpit.
Espuri Opi, per ajudar el seu col·lega, irromp al fòrum per l’altra banda.
Tit Livi, 3, 49, 6
Ea externa auxilia cum singulis Romanis legionibus adiunxisset, duorum speciem exercituum seruauit;
Després d’unir aquestes tropes auxiliars estrangeres a cadascuna de les legions romanes, va mantenir l’aparença de dos exèrcits.
Tit Livi, 27, 8, 16
Addidit facile Masinissa perculsis terrorem nudauitque ab ea parte aciem equestri auxilio.
Massinissa va afegir fàcilment el terror als ja atordits i va deixar la formació sense l’ajuda de la cavalleria per aquella banda.
Tit Livi, 30, 33, 13
- 97recipio, -is, -ere, -cepi, -ceptum (se recipere: retirarse)recuperar, rebre; (se recipere) retirar-se418
recipio, -is, -ere, -cepi, -ceptum (se recipere: retirarse)
recuperar, rebre; (se recipere) retirar-seIn agrum senatorum coloni missi, quibus adscriptis speciem antiquae frequentiae Uelitrae receperunt.
Es van enviar colons a les terres dels senadors, i, un cop inscrits, Velitres va recuperar l’aparença de la seva antiga població.
Tit Livi, 8, 14, 7
Nam Lacedaemonii, quoad lucis superfuit quicquam, deuiis callibus medio saltu recipiebant se;
Perquè els lacedemonis, mentre va quedar una mica de llum, es retiraven per senders apartats enmig del congost.
Tit Livi, 35, 30, 10
Masinissa paterni regni agrum se et recepisse et habere gentium iure aiebat;
Massinissa deia que havia recuperat les terres del regne del seu pare i que les tenia per dret de gents.
Tit Livi, 40, 17, 4
- 98medius, -a, -ummig, que és al mig; (in medio) al centre416
medius, -a, -um
mig, que és al mig; (in medio) al centreLucus erat quem medium ex opaco specu fons perenni rigabat aqua.
Hi havia un bosc sagrat regat pel mig per una font d’aigua perenne que sortia d’una cova fosca.
Tit Livi, 1, 21, 3
Cedunt primo incerti fortunae suae et hostem introrsum in media castra accipiunt;
Al principi cedeixen, insegurs de la seva sort, i deixen entrar l’enemic fins al centre del campament.
Tit Livi, 10, 33, 3
In medio campo ab stationibus procursantes certamina haud satis digna dictu serebant.
Al mig de la plana, avançant-se des dels llocs de guàrdia, entaulaven escaramusses poc dignes d’explicar.
Tit Livi, 27, 41, 5
- 99magistratus, -us m.magistratura, càrrec; magistrat414
magistratus, -us m.
magistratura, càrrec; magistratTandem inuisi plebi consules magistratu abeunt, Seruilius neutris, Appius patribus mire gratus.
Finalment, els cònsols, odiats per la plebs, deixen el càrrec: Servili no agradava a cap de les parts i Api, extraordinàriament, als senadors.
Tit Livi, 2, 27, 13
Ubi illud signum defossum erit, eo magistratum Romanum escendere fas non esse.
On quedi enterrat aquell senyal, no és lícit que hi pugi un magistrat romà.
Tit Livi, 8, 10, 12
Consules obstinati legatos manere Romae iubent, magistratus ire domum ad dilectus habendos:
Els cònsols, inflexibles, ordenen que els ambaixadors es quedin a Roma i que els magistrats vagin a casa a fer les lleves.
Tit Livi, 29, 15, 14
- 100fuga, -ae f.fugida412
fuga, -ae f.
fugidaMultoque effusius, quippe uera fuga, qui simulantes paulo ante secuti erant oppidum repetebant.
I amb molt més desordre, com que era una fugida de veritat, tornaven a la plaça els qui poc abans havien perseguit els qui la simulaven.
Tit Livi, 1, 14, 10
Plurimi in fossam praecipitauere occisique sunt plures in fuga quam in pugna.
Moltíssims es van llançar al fossat, i en van morir més en la fugida que en el combat.
Tit Livi, 25, 11, 6
Et Zeuxippus quidem fuga serui motus Anthedonem, tutiorem exilio locum ratus, concessit;
I Zeuxip, alarmat per la fugida de l’esclau, es va retirar a Antèdon, creient-lo un lloc més segur per a l’exili.
Tit Livi, 33, 28, 14
- 101vir, viri m.home (baró); marit408
vir, viri m.
home (baró); maritEt uis erat in eo uiro imperii ingens pariter in socios ciuesque.
I hi havia en aquell home una enorme força de comandament, igual amb els aliats que amb els ciutadans.
Tit Livi, 9, 16, 16
Haud paruae rei iudicium senatum tenebat qui uir optimus in ciuitate esset;
Ocupava el senat una decisió de no poca importància: qui era el millor home de la ciutat.
Tit Livi, 29, 14, 6
Uir certe fuit dignus tanto cognomine uel si nouum ab eo inciperet.
Va ser sens dubte un home digne de tan gran sobrenom, encara que hagués començat amb ell per primera vegada.
Tit Livi, 30, 26, 8
- 102credo, -is, -ere, credidi, creditum (+ dat.)creure; confiar407
credo, -is, -ere, credidi, creditum (+ dat.)
creure; confiarEo magis adducor ut credam Largium, qui consularis erat, potius quam M'.
Tant més m’inclino a creure que va ser Largi, que era excònsol, abans que Mani…
Tit Livi, 2, 18, 6
Non postulamus ut extemplo nobis, ut de absente, ut indicta causa credatis:
No demanem que ens cregueu immediatament, absents i sense haver defensat la nostra causa.
Tit Livi, 29, 18, 19
Quo minus uos decipi debetis sed expertae potius spectataeque Romanorum fidei credere.
Per això no us heu de deixar enganyar, sinó confiar més aviat en la lleialtat dels romans, provada i coneguda.
Tit Livi, 35, 49, 12
- 103princeps, -ipis m.; adj. princeps, -ipisel primer; cap, principal405
princeps, -ipis m.; adj. princeps, -ipis
el primer; cap, principalPrincipes utrimque pugnam ciebant ab Sabinis Mettius Curtius ab Romanis Hostius Hostilius.
Els caps animaven la lluita a cada bàndol: pels sabins, Meci Curci; pels romans, Host Hostili.
Tit Livi, 1, 12, 2
Nam et castra expugnata sunt atque ipse dux cum aliquot principibus capiuntur;
Perquè el campament va ser pres a l’assalt i el mateix cap és capturat amb alguns dels principals.
Tit Livi, 21, 60, 7
Iam ne in foro quidem aut publico loco principum quisquam apparebat;
Ja ni al fòrum ni a cap lloc públic no apareixia cap dels principals.
Tit Livi, 26, 12, 9
- 104auctor, -oris m.autor, promotor; font (històrica); garant403
auctor, -oris m.
autor, promotor; font (històrica); garantQ. Considius et T. Genucius, auctores agrariae legis, T. Menenio diem dicunt.
Quint Considi i Tit Genuci, promotors de la llei agrària, citen a judici Tit Meneni.
Tit Livi, 2, 52, 3
Scorpiones maiores minoresque ad sexaginta captos scripserim, si auctorem Graecum sequar Silenum;
Escriuria que es van capturar uns seixanta escorpins més grans i més petits, si seguís l’autor grec Silè.
Tit Livi, 26, 49, 3
Postremo ipsum quoque Africanum quod consul auctor eius rei fuisset paenituisse ferunt;
Diuen que al final també el mateix Africà es va penedir d’haver estat, com a cònsol, el promotor d’allò.
Tit Livi, 34, 54, 8
- 105pono, -is, -ere, posui, positum (castra ponere: acampar)posar, col·locar; (castra) acampar402
pono, -is, -ere, posui, positum (castra ponere: acampar)
posar, col·locar; (castra) acamparAt ex parte altera consules in conspectu eorum positis sellis dilectum habebant.
Però, d’altra banda, els cònsols, col·locades les seves cadires a la vista d’ells, feien la lleva.
Tit Livi, 3, 11, 1
Uolgus aliud armatorum, uelut delegata primoribus pugna, euentum suum in uirtute aliena ponit.
La resta de la tropa armada, com si haguessin delegat el combat en els principals, posa la seva sort en el valor aliè.
Tit Livi, 7, 8, 1
Hannibal quo die Uolturnum est transgressus, haud procul a flumine castra posuit:
El dia que va travessar el Volturn, Anníbal va acampar no lluny del riu.
Tit Livi, 26, 9, 1
- 106imperator, -oris m.general en cap; (títol) imperator400
imperator, -oris m.
general en cap; (títol) imperatorDedi imperatorem, arma poni iubet, %fatentes uictos se esse et imperio parere%;
Ordena que se’l lliuri al general i que es deposin les armes, confessant que eren vençuts i obeïen el comandament.
Tit Livi, 4, 10, 3
Ab equite fugientium strages est facta, inter quos et ipse imperator cecidit.
La cavalleria va fer una matança entre els qui fugien, entre els quals va caure també el mateix general.
Tit Livi, 8, 39, 9
Ceterum ante omnia certamen accendebant fratres candidatorum, duo clarissimi aetatis suae imperatores.
Però per damunt de tot encenien la rivalitat els germans dels candidats, els dos generals més il·lustres del seu temps.
Tit Livi, 35, 10, 5
- 107lex, legis f.llei; condició (d’un tractat)397
lex, legis f.
llei; condició (d’un tractat)Primum ultimumque illud supplicium apud Romanos exempli parum memoris legum humanarum fuit:
Aquell va ser entre els romans el primer i l’últim suplici d’un exemple poc atent a les lleis humanes.
Tit Livi, 1, 28, 11
Patres, quia ea lege haud paruum uectigal inopi aerario additum esset, auctores fuerunt;
Els senadors, com que amb aquella llei s’afegia un impost no petit a l’erari empobrit, la van aprovar.
Tit Livi, 7, 16, 7
Iis triumuiris item ut pontificibus lege datum est togae praetextae habendae ius.
A aquests triumvirs, igual que als pontífexs, se’ls va donar per llei el dret de portar la toga pretexta.
Tit Livi, 33, 42, 1
- 108pugna, -ae f.lluita, combat389
pugna, -ae f.
lluita, combatCum his primam periculi procellam et quod tumultuosissimum pugnae erat parumper sustinuit;
Amb ells va resistir una mica la primera tempesta del perill i el més tumultuós del combat.
Tit Livi, 2, 10, 7
Romani, quamquam circumuentos hinc pedes, hinc eques urgebat, tamen aliquamdiu pugnam traxere;
Els romans, encara que els acorralaven envoltats per una banda la infanteria i per l’altra la cavalleria, van allargar un temps la lluita.
Tit Livi, 25, 15, 14
Nec Boi detrectassent pugnam, ni fama Insubres uictos allata animos fregisset;
I els boians no haurien refusat el combat si la notícia de la derrota dels ínsubres no els hagués trencat l’ànim.
Tit Livi, 32, 31, 2
- 109praeda, -ae f.botí386
praeda, -ae f.
botíDum cunctantur, iam militum praeda erat nec nisi per inuidiam adimi poterat.
Mentre dubten, ja era botí dels soldats i no se’ls podia treure si no era provocant odi.
Tit Livi, 6, 4, 11
Ibi, quia haud tantum irarum erat, spe praedae milites accensi oppido potiuntur.
Allà, com que no hi havia tanta ira, els soldats, encesos per l’esperança del botí, s’apoderen de la ciutat.
Tit Livi, 9, 31, 5
Duodeuiginti nauibus captis, fugatis aliis cum magna terrestri naualique praeda Lilybaeum rediit.
Capturades divuit naus i posades en fuga les altres, va tornar a Lilibeu amb un gran botí de terra i de mar.
Tit Livi, 27, 29, 8
- 110sequor, -eris, sequi, secutus sumseguir385
sequor, -eris, sequi, secutus sum
seguirOmnia ibi summa ratione consilioque acta fortuna etiam, ut fit, secuta est.
Allà tot es va fer amb la màxima reflexió i prudència, i també la fortuna, com sol passar, hi va acompanyar.
Tit Livi, 5, 19, 8
Eos ipsos non signum certum, non ducem sequentes fundit Romanus fugatosque persequitur.
Aquests mateixos, que no seguien ni una ensenya fixa ni un cap, els derrota el romà i persegueix els qui fugen.
Tit Livi, 9, 37, 10
Ad Mundam exinde castra Punica mota et Romani eo confestim secuti sunt.
Des d’allà el campament cartaginès es va traslladar a Munda, i els romans els van seguir de seguida.
Tit Livi, 24, 42, 1
- 111regnum, -i n.regne; poder reial, monarquia381
regnum, -i n.
regne; poder reial, monarquiaAlii ab numero auium quae augurio regnum portenderant eum secutum numerum putant:
D’altres pensen que va seguir el nombre dels ocells que en l’auguri li havien anunciat el regne.
Tit Livi, 1, 8, 3
Nusquam malle quam in regno eius uiuere quem uindicem atque auctorem habeat libertatis.
(Deia) que enlloc no preferiria viure més que al regne d’aquell que tenia com a defensor i garant de la seva llibertat.
Tit Livi, 23, 10, 13
In qua autem genitus educatusque in spem paterni regni esset, facile praestaturum.
(Deia) que amb aquella en què havia nascut i s’havia educat amb l’esperança del regne patern compliria fàcilment.
Tit Livi, 28, 35, 10
- 112victoria, -ae f.victòria381
victoria, -ae f.
victòriaUictoriam honestam ex hostibus partam turpe domi de finibus sociorum iudicium populi deformauit.
La sentència vergonyosa del poble a casa sobre les fronteres dels aliats va enlletgir l’honrosa victòria aconseguida sobre els enemics.
Tit Livi, 3, 71, 1
Ibi iterum Scipio lecticula in aciem inlatus conflixit nec dubia uictoria fuit;
Allà Escipió, portat de nou en llitera a la línia de combat, va lluitar i la victòria no va ser dubtosa.
Tit Livi, 24, 42, 5
Si timendum et feritate animorum et robore corporum, huicine tantae uictoriae triumphum negatis?
Si calia témer-los per la ferocitat dels seus ànims i el vigor dels seus cossos, negueu el triomf a una victòria tan gran?
Tit Livi, 38, 49, 4
- 113iter, itineris n.camí; marxa380
iter, itineris n.
camí; marxaPons sublicius iter paene hostibus dedit, ni unus uir fuisset, Horatius Cocles;
El pont Subli gairebé va donar pas als enemics, si no hi hagués hagut un sol home, Horaci Cocles.
Tit Livi, 2, 10, 2
Longius discedi, ne alio itinere hostis falleret ad urbem incedens, non placuit.
No es va voler allunyar més, perquè l’enemic no avancés contra la ciutat sense ser vist per un altre camí.
Tit Livi, 8, 20, 5
Nocte itinera fieri iubet -- et pernox forte luna erat -- :
Ordena fer les marxes de nit —i es donava la casualitat que la lluna durava tota la nit—.
Tit Livi, 32, 11, 9
- 114armo, -as, -are, -avi, -atum (armatus: armado)armar; (armatus) armat374
armo, -as, -are, -avi, -atum (armatus: armado)
armar; (armatus) armatIam non exercitus modo armatos sed colonias etiam in suos fines mitti;
(Deien) que ja no només s’enviaven al seu territori exèrcits armats, sinó fins i tot colònies.
Tit Livi, 4, 56, 6
Camertes cum aequo foedere cum Romanis essent cohortem armatam sescentorum hominum miserunt.
Els camerts, com que tenien amb els romans un tractat en peu d’igualtat, van enviar una cohort armada de sis-cents homes.
Tit Livi, 28, 45, 20
Decem et sex milia peditum more Macedonum armati fuere, qui phalangitae appellabantur.
Setze mil soldats d’infanteria anaven armats a la manera macedònia; s’anomenaven falangites.
Tit Livi, 37, 40, 1
- 115censeo, -es, -ere, censui, censumopinar, proposar (al senat); decretar; fer el cens374
censeo, -es, -ere, censui, censum
opinar, proposar (al senat); decretar; fer el cens'puro pioque duello quaerendas censeo, itaque consentio consciscoque.' inde ordine alii rogabantur;
«Opino que cal reclamar-les amb una guerra pura i pietosa; per això hi estic d’acord i ho decideixo». Després es preguntava als altres per ordre.
Tit Livi, 1, 32, 12
Aedes eius, quae essent in Palatio, diruendas, bona Semoni Sango censuerunt consecranda.
Van decretar que calia enderrocar la seva casa del Palatí i consagrar els seus béns a Semó Sanc.
Tit Livi, 8, 20, 8
Ite in suffragium bene iuuantibus diuis et quae patres censuerunt uos iubete.
Aneu a votar amb l’ajuda favorable dels déus i ordeneu el que han proposat els senadors.
Tit Livi, 31, 7, 14
- 116murus, -i m.mur, muralla372
murus, -i m.
mur, murallaMuro quoque lapideo circumdare urbem parabat cum Sabinum bellum coeptis interuenit.
Es preparava també a envoltar la ciutat amb un mur de pedra quan la guerra sabina va interrompre els seus projectes.
Tit Livi, 1, 36, 1
Non enim muris magis se Samnites quam armis ac uiris moenia tutabantur.
Perquè els samnites no protegien les seves muralles més amb els murs que amb les armes i els homes.
Tit Livi, 10, 45, 12
Repente anceps terror hinc muros ascendentibus Romanis, illinc arce capta barbaros circumuasit.
De sobte un doble terror va envoltar els bàrbars: per una banda els romans pujaven als murs, per l’altra la ciutadella havia estat presa.
Tit Livi, 34, 21, 5
- 117placeo, -es, -ere, -ui, -itum (placet: se decide)agradar; (placet) semblar bé, decidir-se368
placeo, -es, -ere, -ui, -itum (placet: se decide)
agradar; (placet) semblar bé, decidir-seUnde si quid increpet terroris, sine patricio magistratu placere rem publicam opprimi?
Els semblava bé que, si d’allà sorgia cap perill, l’Estat fos esclafat sense un magistrat patrici?
Tit Livi, 4, 43, 10
Ualerium praetorem in Apuliam ire placuit ad exercitum a Terentio accipiendum;
Es va decidir que el pretor Valeri anés a Apúlia a rebre l’exèrcit de mans de Terenci.
Tit Livi, 23, 32, 16
In praesentia placuit comprehendi eos qui simul fuissent quaestionemque ex iis haberi.
De moment es va decidir detenir els qui havien estat junts i interrogar-los.
Tit Livi, 33, 28, 6
- 118potestas, -atis f.poder, potestat; magistratura; possibilitat364
potestas, -atis f.
poder, potestat; magistratura; possibilitatTribunos uetere iure iurando plebis, cum primum eam potestatem creauit, sacrosanctos esse.
(Deien) que els tribuns eren sacrosants per l’antic jurament de la plebs, des que va crear per primera vegada aquesta magistratura.
Tit Livi, 3, 55, 10
Sed quantis uiribus quanto exercitu id bellum geratur, in eorum potestate esse.
Però amb quines forces i amb quin exèrcit es fes aquesta guerra era en el seu poder.
Tit Livi, 29, 5, 4
Et alia ignobilia castella Phocidis terrore magis quam armis in potestatem uenerunt.
I altres castells sense importància de la Fòcida van caure en el seu poder més pel terror que per les armes.
Tit Livi, 32, 18, 9
- 119finis, -is m. (pl. fines: territorio)fi, límit; (pl.) territori363
finis, -is m. (pl. fines: territorio)
fi, límit; (pl.) territoriNon tibi, quamuis infesto animo et minaci perueneras, ingredienti fines ira cecidit?
No et va caure la ira en entrar al territori, encara que hi havies arribat amb ànim hostil i amenaçador?
Tit Livi, 2, 40, 7
Huius populationis fama Etruscos ex agro Sentinate ad suos fines tuendos mouit.
La notícia d’aquesta devastació va fer que els etruscs es moguessin del territori de Sentinum per protegir el seu.
Tit Livi, 10, 27, 6
Cum pestilentiae finis non fieret, senatus decreuit, uti decemuiri libros Sibyllinos adirent.
Com que la pesta no tenia fi, el senat va decretar que els decemvirs consultessin els llibres sibil·lins.
Tit Livi, 41, 21, 10
- 120comitium, -i n. (pl. comitia: comicios)comici; (pl.) comicis, eleccions359
comitium, -i n. (pl. comitia: comicios)
comici; (pl.) comicis, eleccionsQuae ne libera essent, senatus consultum factum est ut consularia comitia haberentur.
Perquè no fossin lliures, es va aprovar un decret del senat que disposava que se celebressin comicis consulars.
Tit Livi, 4, 25, 14
Dilectu habito et centum nauibus nouis deductis Q. Fabius comitia censoribus creandis habuit;
Feta la lleva i avarades cent naus noves, Quint Fabi va celebrar els comicis per elegir censors.
Tit Livi, 24, 11, 6
Et consul maturauit et comitia eo die, qui dictus erat, sunt perfecta.
I el cònsol es va afanyar, i els comicis es van completar el dia que s’havia fixat.
Tit Livi, 44, 17, 3
- 121corpus, -oris n.cos357
corpus, -oris n.
cosObsita erat squalore uestis, foedior corporis habitus pallore ac macie perempti;
La seva roba estava coberta de brutícia, i l’aspecte del seu cos era encara més horrible, consumit per la pal·lidesa i la primor.
Tit Livi, 2, 23, 3
Ex omnibus legionibus electi sunt iuuenes maxime uigore ac leuitate corporum ueloces;
De totes les legions es va escollir els joves més ràpids pel seu vigor i la lleugeresa dels seus cossos.
Tit Livi, 26, 4, 4
Et, ut quibus insuetus liberalior uictus esset, auidius uino ciboque corpora onerant.
I, com a gent no acostumada a un menjar abundant, carreguen els seus cossos amb avidesa de vi i de menjar.
Tit Livi, 41, 2, 13
- 122moveo, -es, -ere, movi, motummoure; commoure; (castra) aixecar el campament354
moveo, -es, -ere, movi, motum
moure; commoure; (castra) aixecar el campamentErant quos moueret sua magis pietate quam eius pro quo agebat causa;
N’hi havia que els commovia més el seu afecte familiar que la causa d’aquell per qui parlava.
Tit Livi, 3, 58, 5
Cn. Scipio postquam mouisse ex hibernis hostem audiuit, primo idem consilii fuit;
Gneu Escipió, tan bon punt va sentir que l’enemic s’havia mogut dels quarters d’hivern, va prendre al principi la mateixa decisió.
Tit Livi, 22, 19, 4
Quas cum aliter moueri loco non posse hostis cerneret, cuneo institit pugnare;
Com que l’enemic veia que no se’ls podia moure del seu lloc d’una altra manera, es va entestar a combatre en tascó.
Tit Livi, 39, 31, 3
- 123audio, -is, -ire, -ivi, -itumsentir, escoltar345
audio, -is, -ire, -ivi, -itum
sentir, escoltarPostulatu audito matris tutorumque, magistratus secundum parentis arbitrium dant ius nuptiarum.
Sentida la petició de la mare i dels tutors, els magistrats donen el dret de matrimoni segons la voluntat del pare.
Tit Livi, 4, 9, 6
Id esse periculum ne suas preces minus audirent di quam Ap. Claudi?
Que el perill era que els déus escoltessin menys les seves súpliques que les d’Api Claudi?
Tit Livi, 10, 7, 5
Ubi coram disceptantes consulem et praetorem audissent uerius de causa existimaturos esse.
(Deien) que, si sentien discutir en persona el cònsol i el pretor, jutjarien amb més veritat la causa.
Tit Livi, 31, 48, 5
- 124paro, -as, -are, -avi, -atumpreparar; (paratus) preparat, disposat345
paro, -as, -are, -avi, -atum
preparar; (paratus) preparat, disposatTribuni coram in foro personare, fabulam compositam Uolsci belli, Hernicos ad partes paratos.
Els tribuns cridaven al fòrum que era una patranya la guerra volsca i que els hèrnics estaven preparats per prendre partit.
Tit Livi, 3, 10, 10
Itaque ingens coacta uis nauium est lintriumque temere ad uicinalem usum paratarum;
Així doncs, es va reunir un nombre enorme de naus i de barques preparades de qualsevol manera per a l’ús dels veïns.
Tit Livi, 21, 26, 8
Sed cum ueneno se malle mori quam ferro dixisset, occulte fugam parabat.
Però, com que havia dit que preferia morir amb verí que morir amb ferro, preparava la fugida en secret.
Tit Livi, 45, 5, 10
- 125trado, -is, -ere, -didi, -ditumlliurar; transmetre, explicar (traditur: s’explica)341
trado, -is, -ere, -didi, -ditum
lliurar; transmetre, explicar (traditur: s’explica)Sacerdotes quoque suis insignibus uelatos isse supplices ad castra hostium traditum est;
S’explica que també els sacerdots van anar com a suplicants al campament dels enemics coberts amb les seves insígnies.
Tit Livi, 2, 39, 12
Ante secundam horam, nullam fortunam certaminis experti, tradiderunt arma ac se ipsos.
Abans de l’hora segona, sense haver provat la sort del combat, van lliurar les armes i ells mateixos.
Tit Livi, 22, 60, 24
Arinen praefuisse Punico praesidio deditumque Romanis Antias Ualerius, Magonem alii scriptores tradunt.
Valeri Anciat explica que Arines va estar al capdavant de la guarnició cartaginesa i va ser lliurat als romans; altres escriptors, que Magó.
Tit Livi, 26, 49, 5
- 126impetus, -us m. (impetum facere: atacar)atac, impuls, càrrega; (impetum facere) atacar341
impetus, -us m. (impetum facere: atacar)
atac, impuls, càrrega; (impetum facere) atacarEt ad alterum cornu Aebutius magister equitum in Octauium Mamilium impetum dederat;
I a l’altra ala Ebuci, cap de la cavalleria, havia atacat Octavi Mamili.
Tit Livi, 2, 19, 7
Et mox caedendo confectis ac distractis ne iter impediretur foribus armati impetum fecerunt.
I aviat, després de destrossar i arrencar les portes a cops perquè no els tanquessin el pas, els homes armats van atacar.
Tit Livi, 26, 46, 6
Sed tardauit impetum eorum spes obiecta dedendae urbis, mox deinde eadem turbata.
Però en va frenar l’atac l’esperança que se’ls va oferir que es lliuraria la ciutat, que aviat es va frustrar.
Tit Livi, 34, 29, 8
- 127fama, -ae f.rumor, notícia; fama, reputació338
fama, -ae f.
rumor, notícia; fama, reputacióMagis me famae periculum mouet, ne a uobis damnati ac repulsi abeamus;
Em preocupa més el perill per a la reputació: que ens n’anem condemnats i rebutjats per vosaltres.
Tit Livi, 22, 59, 19
Sed aduentum Scipionis praeuenerat fama cladis Iliturgitanorum terrorque inde ac desperatio inuaserat;
Però a l’arribada d’Escipió s’havia avançat la notícia de la derrota dels iliturgitans, i d’aquí se n’havia apoderat el terror i la desesperació.
Tit Livi, 28, 20, 9
Q. Fuluius Flaccus ex Hispania rediit Romam cum magna fama gestarum rerum;
Quint Fulvi Flac va tornar d’Hispània a Roma amb gran fama per les seves gestes.
Tit Livi, 40, 43, 4
- 128filius, -i m.fill337
filius, -i m.
fillHic L. Tarquinius -- Prisci Tarquini regis filius neposne fuerit parum liquet;
Aquest Luci Tarquini —no és clar si va ser fill o nét del rei Tarquini Prisc—…
Tit Livi, 1, 46, 4
Creauit consules Q. Fabium Maximi filium Gurgitem et D. Iunium Brutum Scaeuam.
Va nomenar cònsols Quint Fabi Gurges, fill de Màxim, i Dècim Juni Brut Esceva.
Tit Livi, 10, 47, 5
Prope attonitus ipso congressu Numida gratias de fratris filio remisso agit.
El númida, gairebé atordit pel mateix encontre, dona les gràcies per haver-li tornat el fill del seu germà.
Tit Livi, 28, 35, 8
- 129ordo, -inis m.fila, formació; ordre (social); ordre, disposició335
ordo, -inis m.
fila, formació; ordre (social); ordre, disposicióRupti inde multis locis ordines motaque omnia et fluctuanti similis acies erat.
Després es van trencar les files en molts punts, es va trasbalsar tot i la formació semblava oscil·lar.
Tit Livi, 6, 13, 3
Neque senatu modo aut equestri ordine regendo cura se censorum tenuit.
I la cura dels censors no es va limitar a regular el senat i l’ordre eqüestre.
Tit Livi, 24, 18, 7
In censibus quoque accipiendis tristis et aspera in omnes ordines censura fuit.
També en rebre el cens la censura va ser severa i dura amb tots els ordres.
Tit Livi, 39, 44, 1
- 130collega, -ae m.col·lega (en una magistratura)333
collega, -ae m.
col·lega (en una magistratura)Collegam sibi comitiis centuriatis creauit P. Ualerium, quo adiutore reges eiecerat.
Va fer elegir com a col·lega als comicis centuriats Publi Valeri, amb l’ajuda del qual havia expulsat els reis.
Tit Livi, 2, 2, 11
Egregium par consulum fore, si M. Liuium C. Claudio collegam adiunxissent.
(Deien) que seria una parella de cònsols excel·lent si unien Marc Livi com a col·lega de Gai Claudi.
Tit Livi, 27, 34, 10
Militibus centurionibusque et equitibus idem in singulos datum quod dederat collega.
Als soldats, centurions i genets se’ls va donar a cadascun el mateix que els havia donat el seu col·lega.
Tit Livi, 33, 23, 9
- 131mare, -is n.mar330
mare, -is n.
mar'Romane, aquam Albanam caue lacu contineri, caue in mare manare suo flumine sinas;
«Romà, guarda’t que l’aigua de l’Albà quedi continguda al llac; guarda’t de deixar-la córrer al mar pel seu propi llit».
Tit Livi, 5, 16, 9
Dextra laeuaque duo maria claudunt nullam ne ad effugium quidem nauem habentes;
A dreta i a esquerra ens tanquen dos mars, i no tenim ni una nau per fugir.
Tit Livi, 21, 43, 4
Ima urbis plana sunt, iacentia ad mare, quo Leucadia ab Acarnania diuiditur.
La part baixa de la ciutat és plana i s’estén al costat del mar, que separa Lèucada d’Acarnània.
Tit Livi, 33, 17, 8
- 132posterus, -a, -um (postero die: al día siguiente)següent, posterior; (posteri) descendents329
posterus, -a, -um (postero die: al día siguiente)
següent, posterior; (posteri) descendentsNec recipiente iam dilationem re, in posterum diem edicitur acie pugnaturos.
Com que l’afer ja no admetia més ajornament, s’anuncia que l’endemà combatran en batalla.
Tit Livi, 7, 14, 5
Postero die Romani ab sole orto in multum diei stetere in acie;
L’endemà els romans van estar formats en línia des de la sortida del sol fins ben entrat el dia.
Tit Livi, 27, 2, 9
Quod tum uociferarer in re praesenti pauidus, hoc nunc postero die queror.
El que aleshores cridava aterrit davant del fet, això ho lamento ara l’endemà.
Tit Livi, 40, 9, 7
- 133equus, -i m.cavall327
equus, -i m.
cavall'quin, si uigor iuuentae inest, conscendimus equos inuisimusque praesentes nostrarum ingenia?
«Per què no muntem a cavall, si tenim vigor juvenil, i anem a veure en persona el caràcter de les nostres dones?».
Tit Livi, 1, 57, 7
Sed reliquerat interualla inter ordines peditum, qua satis laxo spatio equi permitti possent.
Però havia deixat espais entre les files de la infanteria per on poguessin llançar-se els cavalls amb força folgança.
Tit Livi, 10, 5, 6
Et Mago ex castris citato equo ad primum clamorem et tumultum aduehitur.
I Magó arriba des del campament a galop desbocat al primer crit i aldarull.
Tit Livi, 28, 2, 3
- 134metus, -us m.por, temor319
metus, -us m.
por, temorEo accedebat ut in caritate ciuium nihil spei reponenti metu regnum tutandum esset.
A això s’afegia que, sense posar cap esperança en l’afecte dels ciutadans, havia de protegir el tron amb la por.
Tit Livi, 1, 49, 4
Tarquiniensem metu subegerat frumentum exercitui praebere atque indutias in quadraginta annos petere.
Havia obligat per por els de Tarquínia a donar blat a l’exèrcit i a demanar una treva de quaranta anys.
Tit Livi, 9, 41, 5
Hasdrubal Carthaginem contendit ne quid per metum ex recenti clade mollius consuleretur.
Àsdrubal es dirigeix a Cartago perquè no es prengués per por cap decisió massa tova després de la derrota recent.
Tit Livi, 30, 7, 3
- 135libertas, -atis f.llibertat318
libertas, -atis f.
llibertatSed et publica patribus sollicitudo inerat largitione consulem periculosas libertati opes struere.
Però també els senadors sentien una inquietud pública: que el cònsol amb els seus repartiments acumulés un poder perillós per a la llibertat.
Tit Livi, 2, 41, 2
Hoc etiam L. Brutum, conditorem Romanae libertatis, antea in duobus liberis fecisse;
(Deia) que també Luci Brut, fundador de la llibertat romana, ho havia fet abans amb els seus dos fills.
Tit Livi, 8, 34, 3
Sed quid ego Capuam dico, cum Carthagini uictae pacem ac libertatem dederimus?
Però per què parlo jo de Càpua, quan hem donat la pau i la llibertat a Cartago vençuda?
Tit Livi, 31, 31, 15
- 136refero, -fers, -ferre, rettuli, relatum (refert: importa)tornar a portar; explicar; (ad senatum) sotmetre a votació; (refert) importa316
refero, -fers, -ferre, rettuli, relatum (refert: importa)
tornar a portar; explicar; (ad senatum) sotmetre a votació; (refert) importaMultisque id uerbis, quae longo effata carmine non operae est referre, peragit.
I ho compleix amb moltes paraules, que, pronunciades en una llarga fórmula, no val la pena explicar.
Tit Livi, 1, 24, 6
Samnites infecta pace quia de condicionibus agebatur indutias annuas ab urbe rettulerunt;
Els samnites, sense haver aconseguit la pau perquè es tractava de les condicions, van portar de Roma una treva d’un any.
Tit Livi, 8, 37, 2
Hae inter consules tribunosque altercationes biduum tenuerunt uictique perseuerantia tribunorum consules separatim rettulerunt.
Aquestes disputes entre cònsols i tribuns van durar dos dies, i els cònsols, vençuts per la tenacitat dels tribuns, van sotmetre la proposta per separat.
Tit Livi, 33, 22, 10
- 137via, -ae f.camí, via313
via, -ae f.
camí, viaSed plebi creuerant animi et longe alia quam primo instituerant uia grassabantur.
Però a la plebs li havia crescut l’ànim i avançava per un camí molt diferent del que havia emprès al principi.
Tit Livi, 2, 27, 7
Stare omnem multitudinem ad portas uiam hinc ferentem prospectantes certum habeo.
Tinc per segur que tota la multitud és al costat de les portes mirant el camí que porta fins aquí.
Tit Livi, 7, 30, 22
Cornelius recta ad Insubres uia, qui tum in armis erant Cenomanis adsumptis;
Corneli (va anar) pel camí directe contra els ínsubres, que eren aleshores en armes després d’unir-se als cenomans.
Tit Livi, 32, 29, 6
- 138clades, -is f.derrota, desastre312
clades, -is f.
derrota, desastreAd clades ab hostibus acceptas duo nefanda facinora decemuiri belli domique adiciunt.
A les derrotes patides a mans dels enemics els decemvirs hi afegeixen dos crims abominables, a la guerra i a casa.
Tit Livi, 3, 43, 1
Et ipsae minae metum fecerant expertis Gallica clade quam intutam urbem incolerent.
I les mateixes amenaces havien fet por als qui havien comprovat, amb la derrota davant dels gals, quina ciutat tan desprotegida habitaven.
Tit Livi, 9, 41, 11
Discordia ciuilis quas importet clades, audisse magis a patribus Syracusanos quam ipsos uidisse.
Quins desastres porta la discòrdia civil, els siracusans ho havien sentit als seus pares més que no pas vist ells mateixos.
Tit Livi, 24, 22, 2
- 139manus, -us f.mà; tropa, grup armat312
manus, -us f.
mà; tropa, grup armatFerocem faciebat belli gloria ingens, quod aetatis eius haud quisquam manu promptior erat.
El feia ferotge l’enorme glòria militar, perquè ningú de la seva edat no era més ràpid amb la mà.
Tit Livi, 2, 56, 7
Cum iis ipsum quoque Masinissam saucium prope e manibus inter tumultum amisit.
Amb ells gairebé se li va escapar de les mans en el tumult el mateix Massinissa, ferit.
Tit Livi, 29, 32, 6
Tria milia militum satis esse nec hostes, si tanta manus uenisset, mansuros.
(Va dir) que n’hi havia prou amb tres mil soldats i que els enemics, si arribava una tropa tan gran, no s’hi quedarien.
Tit Livi, 34, 11, 3
- 140voco, -as, -are, -avi, -atumcridar; convocar; anomenar311
voco, -as, -are, -avi, -atum
cridar; convocar; anomenarSine timidum pro cauto, tardum pro considerato, imbellem pro perito belli uocent.
Deixa que em diguin poruc en lloc de prudent, lent en lloc de reflexiu, covard en lloc d’expert en la guerra.
Tit Livi, 22, 39, 20
Silua erat uasta -- Litanam Galli uocabant -qua exercitum traducturus erat.
Hi havia un bosc immens —els gals l’anomenaven Litana— per on havia de fer passar l’exèrcit.
Tit Livi, 23, 24, 7
Per operculi foramina praelongae hastae, quas sarisas uocant, ad summouendos hostes eminebant.
Pels forats de la coberta sobresortien llances llarguíssimes, que anomenen sarisses, per mantenir allunyats els enemics.
Tit Livi, 38, 7, 12
- 141ira, -ae f.ira, còlera309
ira, -ae f.
ira, còleraNe ab obsidibus quidem, qui trecenti accepti numero erant, ira belli abstinuit.
La ira de la guerra no va respectar ni tan sols els ostatges, que s’havien rebut en nombre de tres-cents.
Tit Livi, 2, 16, 9
Tum uero apparuit ab ira et ab odio urbem oppugnatam esse.
Aleshores es va veure clarament que la ciutat havia estat atacada per ira i per odi.
Tit Livi, 28, 20, 6
Romani ardentibus ira animis postero die omnibus copiis ad hostem perueniunt.
Els romans, amb els ànims cremant d’ira, arriben l’endemà amb totes les seves tropes davant de l’enemic.
Tit Livi, 38, 25, 16
- 142civis, -is m. y f.ciutadà309
civis, -is m. y f.
ciutadàAdditi eodem haud ita multo post, Tellenis Ficanaque captis, noui ciues.
Poc després, després de la presa de Tel·lenes i Ficana, s’hi van afegir al mateix lloc nous ciutadans.
Tit Livi, 1, 33, 2
P. Sempronium ciuem uestrum non audistis arma capere ac sequi se iubentem;
No vau escoltar Publi Semproni, el vostre conciutadà, que us ordenava prendre les armes i seguir-lo.
Tit Livi, 22, 60, 16
Funus fit regium magis amore ciuium et caritate quam cura suorum celebre.
Se celebra un funeral regi, concorregut més per l’amor i l’afecte dels ciutadans que per la cura dels seus.
Tit Livi, 24, 4, 8
- 143terror, -oris m.terror, pànic305
terror, -oris m.
terror, pànicId modo cautum est ne, si ambo fasces haberent, duplicatus terror uideretur.
Només es va prendre la precaució que, si tots dos portaven les fasces, no semblés duplicat el terror.
Tit Livi, 2, 1, 8
Ceterum Hernicum bellum nequaquam pro praesenti terrore ac uetusta gentis gloria fuit:
Però la guerra contra els hèrnics no va estar gens a l’altura del terror del moment ni de l’antiga glòria del poble.
Tit Livi, 9, 43, 5
Itaque pulsus eques qui primus se hosti obtulerat terrorem intulit leui armaturae;
Així doncs, la cavalleria, rebutjada en presentar-se la primera davant de l’enemic, va sembrar el pànic a la infanteria lleugera.
Tit Livi, 28, 22, 13
- 144tumultus, -us m.aldarull, confusió; aixecament sobtat303
tumultus, -us m.
aldarull, confusió; aixecament sobtatTumultus causa fuit, quem ab Aequis et Uolscis Latini atque Hernici nuntiarant.
La causa va ser un aixecament que els llatins i els hèrnics havien anunciat per part dels eqües i els volscs.
Tit Livi, 4, 26, 1
Arx etiam ab ea parte qua inexpugnabilis uidebatur inter tumultum capta est:
La ciutadella va ser presa enmig de la confusió fins i tot per la part que semblava inexpugnable.
Tit Livi, 28, 19, 18
Fuga comitum et quiritatio facta et tumultus per totam urbem discurrentium cum luminibus;
Hi va haver fugida dels acompanyants, crits d’auxili i aldarull de gent que corria amb torxes per tota la ciutat.
Tit Livi, 33, 28, 3
- 145genus, -eris n.llinatge, raça; mena, tipus300
genus, -eris n.
llinatge, raça; mena, tipusInde institutum mansit donec Pinarium genus fuit, ne extis eorum sollemnium uescerentur.
Des d’aleshores es va mantenir el costum, mentre va existir el llinatge dels Pinaris, que no mengessin les entranyes d’aquells sacrificis.
Tit Livi, 1, 7, 13
Quin opificum quoque uolgus et sellularii, minime militiae idoneum genus, exciti dicuntur;
És més, es diu que es va mobilitzar fins i tot la massa d’artesans i obrers sedentaris, la mena de gent menys apta per a la milícia.
Tit Livi, 8, 20, 4
Nam ne multum quidem aut numero aut genere militum hi aut illi praestabant;
Perquè ni en nombre ni en mena de soldats els uns no superaven gaire els altres.
Tit Livi, 23, 29, 6
- 146prior, prius (gen. prioris)anterior, primer (de dos)294
prior, prius (gen. prioris)
anterior, primer (de dos)Priores Uolsci duce Aequo Cluilio Ardeam uenere et moenibus hostium uallum obiecere.
Els volscs, els primers, sota el comandament de l’eqüe Cluili, van arribar a Àrdea i van aixecar una palissada contra les muralles dels enemics.
Tit Livi, 4, 9, 12
Si noxium comperissent, quid ita male credito priore consulatu alterum crederent?
Si l’havien descobert culpable, per què li confiaven un segon consolat després d’haver-li confiat malament l’anterior?
Tit Livi, 27, 34, 13
Exercitus acceperunt, quos priore anno C. Flaminius et M. Aemilius consules habuerant.
Van rebre els exèrcits que l’any anterior havien tingut els cònsols Gai Flamini i Marc Emili.
Tit Livi, 39, 20, 2
- 147pervenio, -is, -ire, -veni, -ventumarribar294
pervenio, -is, -ire, -veni, -ventum
arribarAppius inter patres lectus, haud ita multo post in principum dignationem peruenit.
Api, elegit entre els senadors, va arribar no gaire després a la consideració dels principals.
Tit Livi, 2, 16, 5
Quod bellum, si prima satis prospera fuissent, haud dubie ad Romanos peruenisset.
Aquesta guerra, si els començaments haguessin estat prou favorables, sens dubte hauria arribat fins als romans.
Tit Livi, 8, 3, 6
Nec Philippus segnius -- iam enim in Macedoniam peruenerat -- apparabat bellum.
I Filip preparava la guerra amb no menys afany; ja havia arribat a Macedònia.
Tit Livi, 31, 28, 4
- 148oppidum, -i n.ciutat (fortificada), plaça forta292
oppidum, -i n.
ciutat (fortificada), plaça fortaItaque ne subito ex collibus decursu Albanorum intercluderentur ab oppido, terga uertunt.
Així doncs, perquè una baixada sobtada dels albans des dels turons no els tallés el pas cap a la ciutat, giren l’esquena.
Tit Livi, 1, 27, 10
Ceterum praeda oppidi parui pretii rerum fuit, supellex barbarica ac uilium mancipiorum;
D’altra banda, el botí de la ciutat va ser de poc valor: aixovar bàrbar i esclaus barats.
Tit Livi, 21, 60, 8
Inde iunctis exercitibus primum Boiorum agrum usque ad Felsinam oppidum populantes peragrauerunt.
Després, units els exèrcits, van recórrer primer el territori dels boians devastant-lo fins a la ciutat de Felsina.
Tit Livi, 33, 37, 3
- 149summus, -a, -um (sup. de superus)el més alt, suprem, màxim292
summus, -a, -um (sup. de superus)
el més alt, suprem, màximId summa ope tuendum esse, neque ullam rem quae eo pertineat contemnendam.
(Deia) que calia defensar-lo amb el màxim afany i no menysprear res que hi tingués a veure.
Tit Livi, 2, 2, 5
Et defensa summa ui moenia sunt et locus erat munimento naturaque tutus;
Les muralles van ser defensades amb la màxima força, i el lloc estava protegit per la fortificació i per la naturalesa.
Tit Livi, 10, 17, 10
Ad summos honores alios scientia iuris, alios eloquentia, alios gloria militaris prouexit:
Als càrrecs més alts va portar uns la ciència del dret, d’altres l’eloqüència i d’altres la glòria militar.
Tit Livi, 39, 40, 5
- 150moenia, -ium n. pl.muralles290
moenia, -ium n. pl.
murallesIntra illa moenia domus ac penates mei sunt, mater coniunx liberique?
Dins d’aquelles muralles hi ha casa meva i els meus penats, la meva mare, la meva esposa i els meus fills?
Tit Livi, 2, 40, 7
Prius itaque moenia intrauere hostes quam Romanus extrema agminis carpere aut morari posset.
Així, els enemics van entrar dins les muralles abans que el romà pogués assetjar o endarrerir la rereguarda de la columna.
Tit Livi, 6, 32, 11
Ad aliquantum iam altitudinis excitata erant moenia cum subito conlapsa ruina sunt.
Les muralles ja s’havien aixecat fins a força alçada quan de sobte es van ensorrar.
Tit Livi, 29, 18, 17
- 151honor (honos), -oris m.honor; càrrec públic, magistratura289
honor (honos), -oris m.
honor; càrrec públic, magistraturaFacile persuadet ut cupido honorum et cui Tarquinii materna tantum patria esset.
El convenç fàcilment, com a home desitjós de càrrecs i per a qui Tarquínia era només la pàtria de la seva mare.
Tit Livi, 1, 34, 7
Et Romani quidem ad honorem deum insignibus armis hostium usi sunt:
I els romans van fer servir les armes insignes dels enemics per honorar els déus.
Tit Livi, 9, 40, 17
Ad summos honores alios scientia iuris, alios eloquentia, alios gloria militaris prouexit:
Als càrrecs més alts va portar uns la ciència del dret, d’altres l’eloqüència i d’altres la glòria militar.
Tit Livi, 39, 40, 5
- 152caedes, -is f.matança, assassinat288
caedes, -is f.
matança, assassinatPlusque ibi sanguinis promiscua omnium generum caede quam in ipsa dimicatione factum.
I allà es va vessar més sang en una matança indiscriminada de gent de tota mena que en el mateix combat.
Tit Livi, 2, 30, 15
Et eorum, quos pauor pertulerat in siluas, atrox caedes post sedatum proelium fuit.
I dels qui el pànic havia portat als boscos se’n va fer una matança atroç després d’haver-se calmat la batalla.
Tit Livi, 7, 15, 7
Ii et caedem ingentem ediderunt et dispersos passim fuga plerosque armis exuerunt.
Aquests van fer una enorme matança i van despullar de les armes la majoria, dispersos per tot arreu en la fugida.
Tit Livi, 34, 28, 11
- 153nuntio, -as, -are, -avi, -atumanunciar, comunicar288
nuntio, -as, -are, -avi, -atum
anunciar, comunicarNocte in urbem nuntiatum est exercitum Sabinum praedabundum ad Anienem amnem peruenisse;
De nit es va anunciar a la ciutat que l’exèrcit sabí havia arribat al riu Anió saquejant.
Tit Livi, 2, 26, 1
Adeo, postquam Papirium abisse magistratu nuntiatum est, arrecti ad bellandum animi sunt.
Fins a tal punt, tan bon punt es va anunciar que Papiri havia deixat el càrrec, es van aixecar els ànims per a la guerra.
Tit Livi, 8, 37, 2
Et nouas religiones excitabant in animis hominum prodigia ex pluribus locis nuntiata.
I els prodigis anunciats des de molts llocs despertaven nous escrúpols religiosos en l’ànim de la gent.
Tit Livi, 30, 2, 9
- 154scio, -is, -ire, scivi, scitumsaber286
scio, -is, -ire, scivi, scitum
saberQuantoque apparatu tum sciebant aut poterant, concelebrant ut rem claram exspectatamque facerent.
I amb tot l’aparat que aleshores sabien o podien, el celebren per fer famós i esperat l’esdeveniment.
Tit Livi, 1, 9, 7
Qui nec ipse consulere nec alteri parere sciat, eum extremi ingenii esse.
(Deia) que qui no sap ni decidir per si mateix ni obeir un altre és de l’enginy més baix.
Tit Livi, 22, 29, 8
Uelle quid ueri sit scire, ut ex eo utram spem sequatur consilium capiat.
(Deia) que volia saber què hi havia de veritat, per decidir a partir d’això quina esperança seguir.
Tit Livi, 24, 6, 5
- 155virtus, -utis f.valor; virtut, mèrit286
virtus, -utis f.
valor; virtut, mèritErgo dum nullum fastiditur genus in quo eniteret uirtus, creuit imperium Romanum.
Així doncs, mentre no es desdenya cap llinatge en què brilli el mèrit, va créixer el poder romà.
Tit Livi, 4, 3, 13
In hac ruina rerum stetit una integra atque immobilis uirtus populi Romani;
En aquest ensorrament de tot es va mantenir íntegre i inamovible només el valor del poble romà.
Tit Livi, 26, 41, 12
Egregiam gloriam legionis fore, si castra metu secundanorum amissa sua uirtute recipiant.
Seria una glòria extraordinària per a la legió recuperar amb el seu valor el campament perdut per por dels de la segona.
Tit Livi, 41, 3, 7
- 156dubius, -a, -um (haud dubie: sin duda)dubtós, incert; (haud dubie) sens dubte286
dubius, -a, -um (haud dubie: sin duda)
dubtós, incert; (haud dubie) sens dubteScire licet hunc lumen quondam rebus nostris dubiis futurum praesidiumque regiae adflictae;
Podeu saber que aquest serà algun dia llum en les nostres dificultats i protecció de la casa reial abatuda.
Tit Livi, 1, 39, 3
Ac si militaris suffragii res esset, haud dubie ferebant Minucium Fabio duci praelaturos.
I si l’afer depengués del vot dels soldats, deien que sens dubte preferirien Minuci abans que el general Fabi.
Tit Livi, 22, 14, 15
Opinione hominum haud dubie destinabantur Q. Fabius Labeo et L. Porcius Licinus.
En l’opinió de la gent es designava sens dubte Quint Fabi Labeó i Luci Porci Licí.
Tit Livi, 39, 32, 9
- 157domus, -us f. (domi: en casa; domum: a casa)casa; pàtria; (domi) a casa; (domum) cap a casa285
domus, -us f. (domi: en casa; domum: a casa)
casa; pàtria; (domi) a casa; (domum) cap a casaDomum deinde, ut monumento area esset oppressae nefariae spei, dirui extemplo iussit.
Després va manar enderrocar immediatament la casa, perquè el solar fos record d’una esperança criminal esclafada.
Tit Livi, 4, 16, 1
Se domos eas quae inscriptae non essent signo extemplo dato diripi iussurum;
(Va dir) que, donat el senyal, ordenaria saquejar de seguida les cases que no estiguessin marcades.
Tit Livi, 25, 10, 9
A primo colloquio Flaminini milites extemplo ad domum Hannibalis custodiendam missi sunt.
Des de la primera entrevista amb Flaminí es van enviar de seguida soldats a vigilar la casa d’Anníbal.
Tit Livi, 39, 51, 3
- 158numerus, -i m.nombre, quantitat284
numerus, -i m.
nombre, quantitatInterfecta inde quattuor milia et, exsequendo subtiliter numerum, ducentos ait et triginta.
(Diu que) en van morir aleshores quatre mil i, precisant amb exactitud el nombre, dos-cents trenta.
Tit Livi, 3, 5, 13
Captiuorum numerus fuit septem milium octingentorum, qui omnes nudi sub iugum missi;
El nombre de presoners va ser de set mil vuit-cents, i tots van ser enviats sota el jou nus.
Tit Livi, 10, 36, 14
Quantum militum in Africam transportatum sit non paruo numero inter auctores discrepat.
Sobre quants soldats es van portar a l’Àfrica hi ha entre els autors una diferència no petita en el nombre.
Tit Livi, 29, 25, 1
- 159mons, montis m.muntanya280
mons, montis m.
muntanyaUeiens multitudine abundans, qui inter dimicationem castra Romana adgrederentur post montes circummisit.
El veient, que tenia tropes de sobres, va enviar per darrere de les muntanyes alguns homes perquè ataquessin el campament romà durant el combat.
Tit Livi, 4, 18, 4
Saltus duo alti angusti siluosique sunt montibus circa perpetuis inter se iuncti.
Hi ha dos congosts alts, estrets i boscosos, units entre si per muntanyes contínues al voltant.
Tit Livi, 9, 2, 7
Mons opportune prominens equitum insidias texit nec ulla mora pugnae facta est.
Una muntanya que sobresortia oportunament va amagar l’emboscada de la cavalleria, i no hi va haver cap retard en el combat.
Tit Livi, 28, 33, 4
- 160caput, -itis n.cap; persona; capital; el que és principal278
caput, -itis n.
cap; persona; capital; el que és principalNec Ueiis melius gesta res, quod tum caput omnium curarum publicarum erat;
I no es va lluitar millor a Veïs, que era aleshores la principal de totes les preocupacions públiques.
Tit Livi, 5, 8, 4
Prius animaduersum in eos qui capita coniurationis fuerant a consule scribit Claudius:
Claudi escriu que el cònsol va castigar abans els qui havien estat els caps de la conjura.
Tit Livi, 8, 19, 13
Traducti sunt publico sumptu ad quadraginta milia liberorum capitum cum feminis puerisque.
Es van traslladar a càrrec de l’Estat unes quaranta mil persones lliures, amb dones i nens.
Tit Livi, 40, 38, 6
- 161longus, -a, -um (adv. longe: lejos, con mucho)llarg; (navis longa) nau de guerra; (longe) de molt277
longus, -a, -um (adv. longe: lejos, con mucho)
llarg; (navis longa) nau de guerra; (longe) de moltFerrum autem tres longum habebat pedes ut cum armis transfigere corpus posset.
El ferro mesurava tres peus de llarg, per poder travessar el cos juntament amb les armes.
Tit Livi, 21, 8, 11
Utra societas sit utilior, eam longe minorem ac leuioris momenti consultationem esse;
Quina de les dues aliances fos més útil, aquesta era una deliberació de molt menor i de menys importància.
Tit Livi, 24, 28, 5
Uillius pro praetore uiginti nauibus longis militibus mille oram Siciliae tutaretur:
Que Vili, com a propretor, protegís la costa de Sicília amb vint naus de guerra i mil soldats.
Tit Livi, 30, 27, 8
- 162quattuor (indecl.)quatre276
quattuor (indecl.)
quatreRegnatum Romae ab condita urbe ad liberatam annos ducentos quadraginta quattuor.
Des de la fundació de la ciutat fins a l’alliberament es va regnar a Roma dos-cents quaranta-quatre anys.
Tit Livi, 1, 60, 3
Scribebantur autem quattuor fere legiones quinis milibus peditum, equitibus in singulas legiones trecenis.
Es reclutaven gairebé sempre quatre legions de cinc mil soldats d’infanteria, amb tres-cents genets per legió.
Tit Livi, 8, 8, 14
Quattuor milia inde lecta peditum et trecentos equites tribuno militum tradit.
Escull d’allà quatre mil soldats d’infanteria i tres-cents genets i els lliura a un tribú militar.
Tit Livi, 32, 11, 7
- 163tertius, -a, -um (adv. tertio)tercer; (tertio) per tercera vegada272
tertius, -a, -um (adv. tertio)
tercer; (tertio) per tercera vegadaExtractum in tertium annum bellum est Q. Fabio et T. Quinctio consulibus.
La guerra es va allargar fins a un tercer any, essent cònsols Quint Fabi i Tit Quinti.
Tit Livi, 3, 2, 2
Tertio ea tum post reges exactos lata est, semper a familia eadem.
Aleshores es va presentar per tercera vegada des de l’expulsió dels reis, sempre per la mateixa família.
Tit Livi, 10, 9, 3
Tertio anno uirtutis causa mihi T. Quinctius Flamininus decumum ordinem hastatum adsignauit.
El tercer any, pel meu valor, Tit Quinti Flaminí em va assignar la desena centúria dels hastats.
Tit Livi, 42, 34, 5
- 164caedo, -is, -ere, cecidi, caesumcolpejar; matar; (hostias) sacrificar272
caedo, -is, -ere, cecidi, caesum
colpejar; matar; (hostias) sacrificarHerminius ubi tumultum sensit, concurrit ex insidiis, uersisque in Lucretium Etruscis terga caedit;
Hermini, tan bon punt va percebre l’aldarull, surt corrent de l’emboscada i mata per l’esquena els etruscs, que s’havien girat contra Lucreci.
Tit Livi, 2, 11, 9
Fusi tamen magis quam caesi hostes, quia coeptam acriter non tolerarunt pugnam;
Els enemics, tanmateix, van ser més dispersats que morts, perquè no van aguantar un combat començat amb ardor.
Tit Livi, 9, 39, 4
Ad sex milia hostium sunt caesa, ceteri fusi et fugati castrisque exuti.
Van morir uns sis mil enemics; els altres van ser derrotats, posats en fuga i despullats del seu campament.
Tit Livi, 39, 21, 2
- 165quinque (indecl.)cinc271
quinque (indecl.)
cincCastra ab urbe haud plus quinque milia passuum locant, fossa circumdant;
Acampen a no més de cinc milles de la ciutat i envolten el campament amb un fossat.
Tit Livi, 1, 23, 3
Ibi duo consulares exercitus diuersis uagati partibus omnia spatio quinque mensum euastarunt.
Allà els dos exèrcits consulars, recorrent parts diferents, ho van devastar tot en el termini de cinc mesos.
Tit Livi, 10, 15, 3
Data pro quinque octo milia militum, pars dimidia ciues, pars socii;
En lloc de cinc es van donar vuit mil soldats, la meitat ciutadans i la meitat aliats.
Tit Livi, 25, 19, 13
- 166pecunia, -ae f.diners269
pecunia, -ae f.
dinersIta dimissi Galli pecuniam ingentem sine labore ac periculo partam rettulerunt.
Així, els gals, acomiadats, es van endur una enorme suma de diners aconseguida sense esforç ni perill.
Tit Livi, 10, 10, 12
Itaque in praesentia pecuniam, quae ad usus belli necessaria erat, legatis dedit;
Així que de moment va donar als ambaixadors els diners que eren necessaris per a les necessitats de la guerra.
Tit Livi, 36, 26, 5
Porticus ex ea pecunia Megalopoli permissu Achaeorum refecta est, quam Lacedaemonii diruerant.
Amb aquests diners es va refer a Megalòpolis, amb permís dels aqueus, el pòrtic que havien destruït els lacedemonis.
Tit Livi, 38, 34, 7
- 167ops, opis f. (pl. opes: recursos, poder)ajuda; (pl.) recursos, riquesa, poder266
ops, opis f. (pl. opes: recursos, poder)
ajuda; (pl.) recursos, riquesa, poderMortuus Cumis, quo se post fractas opes Latinorum ad Aristodemum tyrannum contulerat.
Va morir a Cumes, on s’havia retirat amb el tirà Aristodem després de trencar-se el poder dels llatins.
Tit Livi, 2, 21, 5
Nam ulterior Graecia ea tempestate intestino fessa bello iam Macedonum opes horrebat.
Perquè la Grècia més llunyana, cansada en aquell temps per la guerra interna, temia ja el poder dels macedonis.
Tit Livi, 7, 26, 15
Postulare Boi ut laborantibus opem uniuersi ferrent, Insubres negare se sua deserturos.
Els boians demanaven que tots junts portessin ajuda als qui eren en dificultats; els ínsubres deien que no abandonarien el que era seu.
Tit Livi, 32, 30, 3
- 168sto, stas, stare, steti, statumestar dret; mantenir-se ferm, resistir265
sto, stas, stare, steti, statum
estar dret; mantenir-se ferm, resistirTarquiniensis, nouus hostis, non stetit solum, sed etiam ab sua parte Romanum pepulit.
El de Tarquínia, enemic nou, no només va resistir, sinó que fins i tot va rebutjar el romà pel seu costat.
Tit Livi, 2, 6, 11
Telo, super quod stans consul precatus est, hostem potiri fas non est;
No és lícit que l’enemic s’apoderi del dard sobre el qual va estar dret el cònsol en resar.
Tit Livi, 8, 10, 14
In cornibus Galli diutius steterunt, quia serius ad eos peruentum est;
A les ales els gals van resistir més temps, perquè s’hi va arribar més tard.
Tit Livi, 38, 27, 4
- 169curo, -as, -are, -avi, -atum (cura, -ae f.: cuidado, preocupación)tenir cura, ocupar-se de; (cura) cura, preocupació265
curo, -as, -are, -avi, -atum (cura, -ae f.: cuidado, preocupación)
tenir cura, ocupar-se de; (cura) cura, preocupacióIpse iussus ab senatu bellum maritimum curare cum praetore iunxit castra.
Ell, per ordre del senat d’ocupar-se de la guerra marítima, va unir el seu campament al del pretor.
Tit Livi, 7, 26, 10
Corpus iam curabat consul cum uenisse caduceatorem et quid uenisset nuntiatum est.
El cònsol ja tenia cura del seu cos quan se li va anunciar que havia arribat un herald i a què havia vingut.
Tit Livi, 31, 39, 1
'liberemus' inquit 'diuturna cura populum Romanum, quando mortem senis exspectare longum censent.
«Alliberem», va dir, «el poble romà d’una preocupació tan llarga, ja que pensen que és molt esperar la mort d’un vell».
Tit Livi, 39, 51, 9
- 170contio, -onis f.assemblea (del poble o de l’exèrcit); discurs262
contio, -onis f.
assemblea (del poble o de l’exèrcit); discursTum interrex contione aduocata, 'quod bonum, faustum felixque sit' inquit, 'Quirites, regem create:
Aleshores l’interrex, convocada una assemblea, va dir: «Que sigui per a bé, per a fortuna i felicitat, quirites: elegiu un rei».
Tit Livi, 1, 17, 10
De iis rebus persaepe et in senatu et in contione actum est.
Sobre aquests afers es va tractar moltíssimes vegades tant al senat com a l’assemblea.
Tit Livi, 22, 25, 1
Orta luce contionem habituri sunt ad criminandum me concitandumque in uos populum.
A trenc d’alba reuniran una assemblea per acusar-me i per aixecar el poble contra vosaltres.
Tit Livi, 24, 38, 4
- 171clamor, -oris m.crit, cridòria262
clamor, -oris m.
crit, cridòriaTunc clamore qualis ex insperato fauentium solet Romani adiuuant militem suum;
Aleshores els romans animen el seu soldat amb un crit com el que solen fer els qui donen suport a una cosa de manera inesperada.
Tit Livi, 1, 25, 9
Nouato clamore signa inferuntur, et quidquid progrediebantur magis magisque turbatos hostes cernebant.
Renovada la cridòria, s’avança amb les ensenyes, i com més avançaven, més desconcertats veien els enemics.
Tit Livi, 8, 39, 5
Galli clamore suorum ex agris reuocati omissa praeda quae in manibus erat castra repetiuere;
Els gals, cridats des dels camps pels crits dels seus, van deixar el botí que tenien entre mans i van tornar al campament.
Tit Livi, 31, 21, 5
- 172decem (indecl.)deu262
decem (indecl.)
deuSe, quantum decem hominum ingeniis prouideri potuerit, omnibus, summis infimisque, iura aequasse:
(Deien) que, en la mesura que havien pogut preveure els talents de deu homes, havien igualat els drets de tots, dels més alts i dels més baixos.
Tit Livi, 3, 34, 3
Itaque in omni defectione sociorum Latini nominis urbano prope dilectu decem scribebantur legiones;
Així, en qualsevol defecció dels aliats de nom llatí, es reclutaven deu legions gairebé només amb la lleva urbana.
Tit Livi, 9, 19, 2
Decem et sex milia militum haec fuere, robur omne uirium eius regni;
Aquests van ser setze mil soldats, tota la força d’aquell regne.
Tit Livi, 33, 4, 4
- 173liber, -era, -erum; liber, libri m.lliure; (subst.) llibre257
liber, -era, -erum; liber, libri m.
lliure; (subst.) llibreOpus esse non forti solum uiro sed etiam libero exsolutoque legum uinclis.
(Deien) que calia no només un home valent, sinó també lliure i deslliurat dels lligams de les lleis.
Tit Livi, 4, 13, 11
Si nocte siue luce, si seruus siue liber faxit, probe factum esto.
Si ho fa de nit o de dia, si ho fa un esclau o un home lliure, que es consideri ben fet.
Tit Livi, 22, 10, 6
Postremo decemuiris adire libros iussis, ex responso eorum supplicatio per triduum fuit.
Finalment, després d’ordenar als decemvirs consultar els llibres, segons la seva resposta hi va haver una rogativa de tres dies.
Tit Livi, 34, 55, 3
- 174patior, -eris, pati, passus sumpatir, suportar; permetre256
patior, -eris, pati, passus sum
patir, suportar; permetreProinde si saluam esse uellet Romam, ut patiatur liberam esse orare.
Per tant, si volia que Roma estigués a salvo, (li va dir) que li suplicés que permetés que fos lliure.
Tit Livi, 2, 15, 4
Licinius Sextiusque tribuni plebis refecti nullos curules magistratus creari passi sunt;
Licini i Sexti, reelegits tribuns de la plebs, no van permetre que s’elegís cap magistrat curul.
Tit Livi, 6, 35, 10
Esse enim quaedam belli iura, quae ut facere ita pati sit fas:
Perquè hi ha certs drets de la guerra que és lícit tant aplicar com patir.
Tit Livi, 31, 30, 2
- 175vallum, -i n.palissada, tanca253
vallum, -i n.
palissada, tancaIntentos deinde hostes in uallum, egressus dextra principali cum triariis, repente inuadit.
Després, sortint per la porta principal dreta amb els triaris, ataca de sobte els enemics, que estaven pendents de la palissada.
Tit Livi, 4, 19, 8
Diei reliquum ac noctem insequentem, fessi labore ac uolneribus, uallum sumus tutati;
La resta del dia i la nit següent, cansats per l’esforç i les ferides, vam defensar la palissada.
Tit Livi, 22, 59, 4
Biduum consul et rex, alter alterius conatus expectantes, continuere suos intra uallum;
Durant dos dies el cònsol i el rei, esperant cadascun els moviments de l’altre, van mantenir els seus dins la palissada.
Tit Livi, 31, 34, 9
- 176periculum, -i n.perill252
periculum, -i n.
perillDum haec Ueiis agebantur, interim arx Romae Capitoliumque in ingenti periculo fuit.
Mentre passava això a Veïs, la ciutadella de Roma i el Capitoli van estar mentrestant en un perill enorme.
Tit Livi, 5, 47, 1
Accendebantur animi et certamine laboris ac periculi atque ipso inter se conspectu.
S’encenien els ànims amb la competència en l’esforç i en el perill i amb el fet mateix de veure’s els uns als altres.
Tit Livi, 28, 19, 14
Texerunt dolorem quem et nequiquam et non sine periculo ostendissent.
Van amagar el dolor, que haurien mostrat en va i no sense perill.
Tit Livi, 33, 1, 8
- 177littera, -ae f. (pl. litterae: carta; letras)lletra; (pl.) carta; literatura250
littera, -ae f. (pl. litterae: carta; letras)
lletra; (pl.) carta; literaturaDatae litterae ut pignus fidei essent, manifestum facinus fecerunt.
La carta lliurada perquè fos penyora de lleialtat va fer evident el crim.
Tit Livi, 2, 4, 4
Caere educatus apud hospites, Etruscis inde litteris eruditus erat linguamque Etruscam probe nouerat.
Criat a Caere a casa dels seus hostes, hi havia estat instruït en les lletres etrusques i coneixia bé la llengua etrusca.
Tit Livi, 9, 36, 3
Is litteris senatum certiorem fecit Culcham et Luxinium regulos in armis esse:
Aquest va informar el senat per carta que els reietons Culca i Luxini eren en armes.
Tit Livi, 33, 21, 7
- 178frater, -tris m.germà248
frater, -tris m.
germàForte in duobus tum exercitibus erant trigemini fratres, nec aetate nec uiribus dispares.
Es donava la casualitat que als dos exèrcits hi havia aleshores tres germans trigèmins, iguals en edat i en forces.
Tit Livi, 1, 24, 1
Hasdrubal ad eum nauium numerum, quem a fratre instructum paratumque acceperat, decem adiecit;
Àsdrubal va afegir deu naus al nombre que havia rebut del seu germà equipades i preparades.
Tit Livi, 22, 19, 2
A Corintho Quinctius Anticyram traiecit, inde fratrem ad temptandam Acarnanum gentem misit.
Des de Corint, Quinti va passar a Anticira, i des d’allà va enviar el seu germà a tantejar el poble acarnani.
Tit Livi, 32, 40, 7
- 179praesens, -entis (in praesentia: por el momento)present; immediat; (in praesentia) de moment245
praesens, -entis (in praesentia: por el momento)
present; immediat; (in praesentia) de momentUbi praesenti ope res egebant, consul nec animo defecit nec consilio:
Quan la situació exigia una ajuda immediata, al cònsol no li va faltar ni valor ni prudència.
Tit Livi, 4, 27, 7
Haec sententia quia Hasdrubal praesens Barcinaeque omnes factionis bellum malebant uicit.
Aquesta opinió va vèncer perquè Àsdrubal, que era present, i tots els de la facció bàrcida preferien la guerra.
Tit Livi, 30, 7, 7
In praesentia placuit comprehendi eos qui simul fuissent quaestionemque ex iis haberi.
De moment es va decidir detenir els qui havien estat junts i interrogar-los.
Tit Livi, 33, 28, 6
- 180proximus, -a, -um (sup.)el més proper; el següent241
proximus, -a, -um (sup.)
el més proper; el següentSe regem, augentem bello Romanum imperium, a proximis scelerata coniuratione pulsum.
(Deia) que ell, rei que augmentava amb la guerra el poder romà, havia estat expulsat pels seus íntims amb una conjura criminal.
Tit Livi, 2, 6, 2
Peropportune ad principia rerum Taurinis, proximae genti, aduersus Insubres motum bellum erat.
Molt oportunament, al començament de les operacions, els taurins, el poble més proper, havien començat la guerra contra els ínsubres.
Tit Livi, 21, 39, 1
Sed Aetoli eodem pauore quo sua castra reliquerant nocte proxima dispersi fugerunt.
Però els etolis, amb el mateix pànic amb què havien abandonat el seu campament, van fugir dispersos la nit següent.
Tit Livi, 31, 42, 8
- 181scribo, -is, -ere, scripsi, scriptumescriure; (exercitum, legiones) reclutar241
scribo, -is, -ere, scripsi, scriptum
escriure; (exercitum, legiones) reclutarInde Romam ad scribendum nouum exercitum redit, nullo detractante militiam.
Des d’allà torna a Roma per reclutar un nou exèrcit, sense que ningú refusés el servei militar.
Tit Livi, 5, 19, 5
Litteris recitatis nemo omnium erat quin et uera scribi et postulari aequa fateretur;
Llegida la carta, no hi va haver ningú que no reconegués que el que s’hi havia escrit era veritat i el que s’hi demanava, just.
Tit Livi, 23, 48, 6
Lentulus consul nouas legiones scribere iussus, Uillius a P. Sulpicio exercitum accipere:
Al cònsol Lèntul se li va ordenar reclutar noves legions, i a Vili rebre l’exèrcit de Publi Sulpici.
Tit Livi, 32, 1, 3
- 182singuli, -ae, -a (pl.)un per un, cadascun240
singuli, -ae, -a (pl.)
un per un, cadascunForte is integer fuit, ut uniuersis solus nequaquam par, sic aduersus singulos ferox.
Es donava la casualitat que aquest era il·lès; així, encara que sol no era gens igual a tots junts, contra cadascun per separat era temible.
Tit Livi, 1, 25, 7
Nec quieuere antequam expugnando aut in deditionem accipiendo singulas urbes Latium omne subegere.
I no van descansar fins que van sotmetre tot el Laci prenent a l’assalt o acceptant la rendició de les ciutats una per una.
Tit Livi, 8, 13, 8
Munera deinde legatis in singulos quinum milium aeris ex senatus consulto missa.
Després, per decret del senat, es van enviar regals als ambaixadors, cinc mil asos a cadascun.
Tit Livi, 31, 9, 5
- 183cogo, -is, -ere, coegi, coactumobligar; reunir238
cogo, -is, -ere, coegi, coactum
obligar; reunirSed me uera pro gratis loqui, etsi meum ingenium non moneret, necessitas cogit.
Però la necessitat m’obliga a dir la veritat en lloc del que és agradable, encara que el meu caràcter no m’ho aconsellés.
Tit Livi, 3, 68, 9
Cui succumbere oneri coacta plebes, quia quem dilectum impedirent non habebant tribuni plebis.
La plebs es va veure obligada a sotmetre’s a aquesta càrrega, perquè els tribuns de la plebs no tenien cap lleva que impedir.
Tit Livi, 6, 32, 2
Itaque colonos etiam maritimos, qui sacrosanctam uacationem dicebantur habere, dare milites cogebant.
Així doncs, obligaven a donar soldats fins i tot els colons costaners, que es deia que tenien una exempció sacrosanta.
Tit Livi, 27, 38, 3
- 184traicio, -is, -ere, -ieci, -iectumtravessar, passar (un riu, el mar)236
traicio, -is, -ere, -ieci, -iectum
travessar, passar (un riu, el mar)Multoque plures, ut in spem uniuersae praedae, flumen traiciunt.
I molts més, com amb l’esperança de tot el botí, travessen el riu.
Tit Livi, 2, 11, 6
Cum ea centum nauium classe si uideretur ei praedatum in Africam traiceret.
(Que) amb aquesta flota de cent naus passés a l’Àfrica a saquejar, si li semblava bé.
Tit Livi, 27, 22, 9
Pace terra marique parta, exercitu in naues imposito in Siciliam Lilybaeum traiecit.
Aconseguida la pau per terra i per mar, va embarcar l’exèrcit i va passar a Lilibeu, a Sicília.
Tit Livi, 30, 45, 1
- 185sententia, -ae f.opinió, parer; proposta (al senat)233
sententia, -ae f.
opinió, parer; proposta (al senat)Nec ab hominibus salutaris sententia nec a dis tam piae preces auditae sunt.
Ni els homes no van escoltar una proposta salvadora ni els déus unes súpliques tan pietoses.
Tit Livi, 6, 23, 12
Sententia eius una atque eadem semper erat, ut in Italia bellum gereretur:
La seva opinió era sempre una i la mateixa: que la guerra es fes a Itàlia.
Tit Livi, 34, 60, 3
Senatus his auditis in sententia perseuerauit, ut consulibus ambobus Ligures prouincia esset;
El senat, sentit això, es va mantenir en la seva decisió que tots dos cònsols tinguessin com a província els lígurs.
Tit Livi, 38, 42, 13
- 186concilium, -i n.assemblea, reunió232
concilium, -i n.
assemblea, reunióEa omnia in pratis Flaminiis concilio plebis acta, quem nunc circum Flaminium appellant.
Tot això es va fer a l’assemblea de la plebs als prats Flaminis, als quals ara anomenen circ Flamini.
Tit Livi, 3, 54, 15
Iam uero nihil in senatu agi aliter quam si plebis ibi esset concilium.
Ja no es feia res al senat d’una altra manera que si allà hi hagués l’assemblea de la plebs.
Tit Livi, 23, 4, 4
Decretum Tegeae in concilio communi Achaeorum de restituendis iis factum est;
A Tegea, a l’assemblea comuna dels aqueus, es va aprovar un decret per fer-los tornar.
Tit Livi, 38, 34, 5
- 187aedes (aedis), -is f. (pl.: casa)temple; (pl.) casa231
aedes (aedis), -is f. (pl.: casa)
temple; (pl.) casaRex uelut deliberabundus in hortum aedium transit sequente nuntio filii;
El rei, com si estigués deliberant, passa a l’hort de la casa, seguit del missatger del seu fill.
Tit Livi, 1, 54, 6
Parati erunt qui magno rogo in propatulo aedium accenso corpora exanima iniciant.
Hi haurà gent preparada que encengui una gran foguera al pati de la casa i hi llanci els cossos sense vida.
Tit Livi, 26, 13, 18
Proelio ultimo, quo cum Liguribus signis collatis conflixit, aedem Iunoni reginae uouit.
En l’última batalla, en què va lluitar en camp obert contra els lígurs, va prometre un temple a Juno Reina.
Tit Livi, 39, 2, 11
- 188viginti (indecl.)vint231
viginti (indecl.)
vintUeientibus annorum uiginti indutiae datae et Aequis triennii, cum plurium annorum petissent;
Als veients se’ls va concedir una treva de vint anys, i als eqües de tres, encara que n’havien demanat més anys.
Tit Livi, 4, 35, 2
Uiginti quinqueremes cum mille armatis ad depopulandam oram Italiae a Carthaginiensibus missae;
Els cartaginesos van enviar vint quinquerrems amb mil soldats per devastar la costa d’Itàlia.
Tit Livi, 21, 49, 2
Ob ea prodigia uiginti hostiis maioribus sacrificatum est et diem unum supplicatio fuit.
Per aquests prodigis es va sacrificar amb vint víctimes majors i hi va haver un dia de rogativa.
Tit Livi, 40, 2, 4
- 189gratia, -ae f. (gratiam referre: devolver un favor)favor, influència; gratitud; (gratiam referre) tornar un favor230
gratia, -ae f. (gratiam referre: devolver un favor)
favor, influència; gratitud; (gratiam referre) tornar un favorCumque Laurentes iure gentium agerent, apud Tatium gratia suorum et preces plus poterant.
I, encara que els laurents actuaven segons el dret de gents, davant de Taci pesaven més el favor dels seus i els seus precs.
Tit Livi, 1, 14, 1
Maior aliquanto Romanorum gratia fuit in re pari quam quanta futura Carthaginiensium fuerat.
L’agraïment cap als romans va ser força més gran, en una situació igual, del que hauria estat cap als cartaginesos.
Tit Livi, 22, 22, 19
Nec tum large gratiam relatam sibi, nec nunc immodice poenam iniungi debere.
(Deia) que ni aleshores no se li havia tornat el favor amb generositat ni ara se li havia d’imposar un càstig sense mesura.
Tit Livi, 38, 8, 7
- 190statio, -onis f.lloc de guàrdia, avançada230
statio, -onis f.
lloc de guàrdia, avançadaSed cum forte haud multum diei superesset, unus ab statione hostium exclamat:
Però, com que quedava poc del dia, un dels llocs de guàrdia dels enemics crida:
Tit Livi, 3, 2, 8
Ubi cum stationibus quieti tempus tererent, Gallus processit magnitudine atque armis insignis;
Mentre passaven el temps tranquils als seus llocs de guàrdia, va sortir un gal notable per la seva mida i les seves armes.
Tit Livi, 7, 26, 1
Et, quo id tutius fieret, stationes ab omnibus castrorum partibus circumdatae sunt:
I, per fer-ho amb més seguretat, es va envoltar amb llocs de guàrdia tot el campament.
Tit Livi, 41, 1, 5
- 191regius, -a, -um (regia, -ae f.: palacio)reial, del rei; (regia) palau227
regius, -a, -um (regia, -ae f.: palacio)
reial, del rei; (regia) palauNomine enim tantum minus inuidiosum, re ipsa prope atrocius quam regium esse;
(Deien) que només era menys odiós de nom, però a la pràctica gairebé més atroç que el poder reial.
Tit Livi, 3, 9, 3
Abire enim duces regios cum peritos militiae, tum egentes eosdem atque audaces cupiebant;
Perquè desitjaven que se n’anessin els generals del rei, experts en la guerra i a més necessitats i audaços.
Tit Livi, 24, 23, 9
Falsas esse et a scriba uitiatas signumque adulterinum uulgo in regia fremebant.
Al palau es murmurava per tot arreu que la carta era falsa, alterada per un escrivà, i el segell falsificat.
Tit Livi, 40, 55, 1
- 192regio, -onis f.regió; direcció226
regio, -onis f.
regió; direccióEam alitem ea regione caeli et eius dei nuntiam uenisse;
(Deien) que aquell ocell havia vingut d’aquella regió del cel com a missatger d’aquell déu.
Tit Livi, 1, 34, 9
Cleonymus uix quinta parte nauium incolumi, nulla regione maris Hadriatici prospere adita discessit.
Cleònim se’n va anar amb a penes una cinquena part de les naus intactes, sense haver arribat amb èxit a cap regió de l’Adriàtic.
Tit Livi, 10, 2, 14
Ubi cohaeret faucibus angustis, duos in utramque regionem uersos portus tutissimos habet.
On s’uneix per un istme estret, té dos ports seguríssims orientats en direccions oposades.
Tit Livi, 37, 31, 9
- 193triumphus, -i m.triomf219
triumphus, -i m.
triomfNec alius post M. Furium quam C. Sulpicius iustiorem de Gallis egit triumphum.
Després de Marc Furi, ningú no va celebrar un triomf sobre els gals més merescut que Gai Sulpici.
Tit Livi, 7, 15, 8
Q. Minucium confidere breui subactis iis meritum triumphum postulaturum atque impetraturum esse;
Quint Minuci confiava que, sotmesos aquests en poc temps, demanaria i aconseguiria el triomf merescut.
Tit Livi, 36, 40, 2
Transacta re cum ueterem exercitum Romam deduxissent, triumphus ab senatu est decretus.
Acabat l’afer, quan van portar l’antic exèrcit a Roma, el senat va decretar el triomf.
Tit Livi, 40, 38, 8
- 194decretum, -i n.decret, decisió216
decretum, -i n.
decret, decisióLeuius enim uaniusque profecto est sua decreta et consulta tollere quam aliorum.
Perquè és sens dubte més lleuger i més va anul·lar els propis decrets i resolucions que els dels altres.
Tit Livi, 3, 21, 5
His procuratis ex decreto pontificum profecti consules Sempronius in Lucanos, in Apuliam Fabius.
Fetes aquestes expiacions segons el decret dels pontífexs, els cònsols van partir: Semproni contra els lucans, Fabi a Apúlia.
Tit Livi, 24, 44, 9
Sed duo principes et magistratus peruicerunt ut priuatum decretum Romanae societatis fieret.
Però dos dels principals, que eren magistrats, van aconseguir que es fes un decret privat d’aliança amb Roma.
Tit Livi, 33, 16, 3
- 195mors, mortis f. (mortem sibi consciscere: suicidarse)mort; (mortem sibi consciscere) suïcidar-se215
mors, mortis f. (mortem sibi consciscere: suicidarse)
mort; (mortem sibi consciscere) suïcidar-seCui iudicio eum mors, adeo opportuna ut uoluntariam magna pars crederet, subtraxit.
La mort el va sostreure d’aquest judici, tan oportuna que molts van creure que havia estat voluntària.
Tit Livi, 6, 1, 7
Luctus ex morte eorum non Romae maior quam per totam Hispaniam fuit;
El dol per la seva mort no va ser més gran a Roma que a tota Hispània.
Tit Livi, 25, 36, 14
Ad primum eius ingressum principum quidam urbe excesserunt, Eurylochus mortem sibi consciuit.
A la seva primera arribada alguns dels principals se’n van anar de la ciutat, i Euríloc es va suïcidar.
Tit Livi, 36, 33, 6
- 196oratio, -onis f.discurs; paraules215
oratio, -onis f.
discurs; paraulesT. Quinctium orationem memorem maiestatis patrum concordiaeque ordinum et temporum in primis habuisse.
(Es diu que) Tit Quinti va pronunciar un discurs atent sobretot a la majestat dels senadors, a la concòrdia dels ordres i a les circumstàncies.
Tit Livi, 3, 69, 4
Quo minus cupiditatis ac studii uisa est oratio habere, eo plus auctoritatis habuit.
Com menys ambició i passió va semblar tenir el discurs, tanta més autoritat va tenir.
Tit Livi, 24, 28, 8
Secundum orationem praetoris murmur ortum aliorum cum adsensu, aliorum inclementer adsentientes increpantium;
Després del discurs del pretor va sorgir un murmuri: uns assentien, d’altres renyaven durament els qui assentien.
Tit Livi, 32, 22, 1
- 197forum, -i n.fòrum, plaça pública214
forum, -i n.
fòrum, plaça públicaMagno natu quidam cum omnium malorum suorum insignibus se in forum proiecit.
Un home de molta edat es va llançar al fòrum amb els senyals de totes les seves desgràcies.
Tit Livi, 2, 23, 3
Tabernae circa forum clausae iustitiumque in foro sua sponte coeptum prius quam indictum;
Es van tancar les botigues al voltant del fòrum, i al fòrum va començar espontàniament la suspensió dels tribunals abans que es decretés.
Tit Livi, 9, 7, 8
Ut non comparere eum uolgatum est, in forum turba conuenit principem ciuitatis quaerentium;
Quan es va difondre que no apareixia, la multitud es va reunir al fòrum buscant el primer ciutadà.
Tit Livi, 33, 48, 10
- 198fors, fortis f. (forte: por casualidad)atzar, sort; (forte) per casualitat212
fors, fortis f. (forte: por casualidad)
atzar, sort; (forte) per casualitatMollirent modo iras et, quibus fors corpora dedisset, darent animos;
Que només calmessin la seva ira i donessin el seu cor als qui l’atzar havia donat els seus cossos.
Tit Livi, 1, 9, 15
Primus omnium consul inuadit hostem et cum quo forte contulit gradum obtruncat.
El cònsol, el primer de tots, ataca l’enemic i mata aquell amb qui per casualitat es va enfrontar.
Tit Livi, 7, 33, 11
Per eosdem forte dies M. Iunius consul ex Histria comitiorum causa Romam uenit.
Per casualitat, aquells mateixos dies, el cònsol Marc Juni va venir d’Ístria a Roma per als comicis.
Tit Livi, 41, 7, 4
- 199motus, -us m.moviment; agitació, revolta; (terrae motus) terratrèmol212
motus, -us m.
moviment; agitació, revolta; (terrae motus) terratrèmolNec minorem motum animorum Romae tam atrox res facit quam Collatiae fecerat;
I un fet tan atroç no causa a Roma una agitació dels ànims menor que la que havia causat a Col·làcia.
Tit Livi, 1, 59, 7
reliquum anni quietum ab urbanis motibus et ab externis mansit.
La resta de l’any va transcórrer tranquil, lliure de revoltes a la ciutat i a l’exterior.
Tit Livi, 3, 72, 7
eo anno caelum ardere uisum, terra ingenti concussa motu est.
Aquell any es va veure el cel en flames i la terra va ser sacsejada per un tremolor enorme.
Tit Livi, 3, 10, 6
- 200templum, -i n.temple; espai sagrat211
templum, -i n.
temple; espai sagratStratae passim matres, crinibus templa uerrentes, ueniam irarum caelestium finemque pesti exposcunt.
Les mares, prostrades per tot arreu, escombrant els temples amb els cabells, demanen el perdó de la ira dels déus i la fi de la pesta.
Tit Livi, 3, 7, 8
Arma, tela, alia parari iubent et uetera spolia hostium detrahunt templis porticibusque.
Ordenen preparar armes, dards i altres coses, i arrenquen dels temples i dels pòrtics les antigues despulles dels enemics.
Tit Livi, 22, 57, 10
Fama est aram esse in uestibulo templi cuius cinerem nullo unquam moueri uento.
Expliquen que hi ha un altar al vestíbul del temple la cendra del qual no mou mai cap vent.
Tit Livi, 24, 3, 7