Saltar al contenido
Castellano

Lèxic dels autors

Les 200 paraules més freqüents de Cèsar, Suetoni i Livi, amb l’enunciat i frases reals traduïdes.

Les 200 paraules de contingut més freqüents de l’autor, comptades als seus textos complets (PHI) amb un lematitzador i revisades a mà. No inclouen paraules gramaticals (pronoms, preposicions, conjuncions, sum…) ni noms propis. Les frases són reals, amb la referència; la traducció és de Graeca Cicada.

Busques una altra paraula? Consulta-la al diccionari llatí →

Cèsar · Guerra de les Gàl·lies (I-VII) i Guerra civil · 200 paraules

  1. 1res, rei f.cosa, afer, fet; situació735

    res, rei f.
    cosa, afer, fet; situació

    1. Sese habere quasdam res quas ex communi consensu ab eo petere vellent.

      (Van dir) que tenien certs afers que, de comú acord, li volien demanar.

      Cèsar, BG 1, 30, 4

    2. Nam ubicumque maior atque inlustrior incidit res, clamore per agros regionesque significant;

      Perquè on sigui que passa un fet més important i notable, l’anuncien a crits pels camps i les comarques.

      Cèsar, BG 7, 3, 2

    3. Iamque Caesaris in Hispania res secundae in Africam nuntiis ac litteris perferebantur.

      I ja els èxits de Cèsar a Hispània s’anaven coneixent a l’Àfrica per missatgers i cartes.

      Cèsar, BC 2, 37, 2

  2. 2locus, -i m. (pl. loca, -orum n.)lloc, indret; posició479

    locus, -i m. (pl. loca, -orum n.)
    lloc, indret; posició

    1. Hae celeriter ignem comprehenderunt et venti magnitudine in omnem castrorum locum distulerunt.

      Aquestes van agafar foc de seguida i, per la força del vent, el van estendre a tot el campament.

      Cèsar, BG 5, 43, 2

    2. Nostri cum undique premerentur, sex et quadraginta centurionibus amissis deiecti sunt loco.

      Els nostres, com que eren acorralats per totes bandes, van perdre quaranta-sis centurions i van ser desallotjats de la seva posició.

      Cèsar, BG 7, 51, 1

    3. Hanc uterque si adversariorum copiae transire conarentur, expectabat, quo aequiore loco proelium committeret.

      Cadascú esperava que les tropes de l’adversari intentessin travessar-lo, per entaular combat en un lloc més favorable.

      Cèsar, BC 2, 34, 1

  3. 3castra, -orum n. pl.campament478

    castra, -orum n. pl.
    campament

    1. Hic locus aequum fere spatium a castris utriusque, Ariovisti et Caesaris, aberat.

      Aquest lloc distava gairebé el mateix dels campaments de tots dos, Ariovist i Cèsar.

      Cèsar, BG 1, 43, 1

    2. Prima luce hostium equitatus ad castra accedit proeliumque cum nostris equitibus committit.

      A trenc d’alba la cavalleria enemiga s’acosta al campament i entaula combat amb els nostres genets.

      Cèsar, BG 5, 50, 4

    3. Quibus rebus cognitis media nocte silentio profectus ad hostium castra mane pervenit.

      Coneguts aquests fets, va partir a mitjanit en silenci i va arribar de matinada al campament enemic.

      Cèsar, BG 7, 18, 2

  4. 4magnus, -a, -um (comp. maior, sup. maximus)gran, important459

    magnus, -a, -um (comp. maior, sup. maximus)
    gran, important

    1. Itaque re frumentaria, quam celerrime potuit, comparata magnis itineribus ad Ariovistum contendit.

      Així doncs, reunit el blat tan de pressa com va poder, va marxar a grans jornades cap a Ariovist.

      Cèsar, BG 1, 37, 5

    2. Magnus ibi numerus pecoris repertus multique in fuga sunt comprehensi atque interfecti.

      Allà es va trobar una gran quantitat de bestiar i molts van ser capturats i morts en la fugida.

      Cèsar, BG 5, 21, 6

    3. Frumenti vim maximam ex Thessalia Asia Aegypto Creta Cyrenis reliquisque regionibus comparaverat.

      Havia reunit una quantitat enorme de blat de Tessàlia, Àsia, Egipte, Creta, Cirene i les altres regions.

      Cèsar, BC 3, 5, 1

  5. 5facio, -is, -ere, feci, factumfer407

    facio, -is, -ere, feci, factum
    fer

    1. Paucae ultimae nationes anni tempore confisae, quod hiems suberat, id facere neglexerunt.

      Uns pocs pobles molt llunyans, confiats en l’estació de l’any perquè s’acostava l’hivern, van deixar de fer-ho.

      Cèsar, BG 3, 27, 2

    2. Cum illi orbe facto sese defenderent, celeriter ad clamorem hominum circiter milia sex convenerunt.

      Com que ells, formant un cercle, es defensaven, de seguida van acudir a la cridòria uns sis mil homes.

      Cèsar, BG 4, 37, 2

    3. Debere utrumque pertinaciae finem facere et ab armis discedere neque amplius fortunam periclitari.

      (Deia que) tots dos havien de posar fi a la seva obstinació, deixar les armes i no posar més a prova la fortuna.

      Cèsar, BC 3, 10, 3

  6. 6pars, partis f.part; costat353

    pars, partis f.
    part; costat

    1. Quorum pars aperto latere legiones circumvenire, pars summum castrorum locum petere coepit.

      Una part d’ells va començar a envoltar les legions pel flanc descobert, l’altra a dirigir-se a la part més alta del campament.

      Cèsar, BG 2, 23, 5

    2. Caesar ad utramque partem pontis firmo praesidio relicto in fines Sugambrorum contendit.

      Cèsar, deixant una forta guarnició a banda i banda del pont, es va dirigir al territori dels sigambres.

      Cèsar, BG 4, 18, 2

    3. Cuius operis maxima parte effecta eodem fere tempore missi ad Pompeium revertuntur.

      Acabada la major part d’aquesta obra, gairebé al mateix temps tornen els qui havien estat enviats a Pompeu.

      Cèsar, BC 1, 18, 6

  7. 7hostis, -is m.enemic (públic, en guerra)353

    hostis, -is m.
    enemic (públic, en guerra)

    1. Equites nostri cum funditoribus sagittariisque flumen transgressi cum hostium equitatu proelium commiserunt.

      Els nostres genets, amb els foners i els arquers, van travessar el riu i van entaular combat amb la cavalleria enemiga.

      Cèsar, BG 2, 19, 4

    2. Quae res et hostes ad insequendum tardabat et nostros spe auxilii confirmabat.

      Això frenava els enemics en la persecució i donava ànims als nostres amb l’esperança d’ajuda.

      Cèsar, BG 7, 67, 4

    3. Quorum primum impetum equites hostium non tulerunt, sed admissis equis ad suos refugerunt;

      Els genets enemics no van resistir la seva primera càrrega, sinó que a galop desbocat es van refugiar amb els seus.

      Cèsar, BC 2, 34, 3

  8. 8miles, militis m.soldat348

    miles, militis m.
    soldat

    1. Milites e loco superiore pilis missis facile hostium phalangem perfregerunt.

      Els soldats, llançant els pilums des d’una posició més alta, van trencar fàcilment la falange dels enemics.

      Cèsar, BG 1, 25, 2

    2. Modo conscripti atque usus militaris imperiti ad tribunum militum centurionesque ora convertunt;

      Acabats d’allistar i inexperts en la pràctica militar, giren la mirada cap al tribú dels soldats i els centurions.

      Cèsar, BG 6, 39, 2

    3. Hac habita oratione exposcentibus militibus et studio pugnae ardentibus tuba signum dedit.

      Després de pronunciar aquest discurs, com que els soldats ho reclamaven i cremaven de desig de lluitar, va donar el senyal amb la trompeta.

      Cèsar, BC 3, 90, 3

  9. 9legio, -onis f.legió331

    legio, -onis f.
    legió

    1. Ipse interim in colle medio triplicem aciem instruxit legionum quattuor veteranarum;

      Ell, mentrestant, a mig turó va formar una triple línia amb quatre legions de veterans.

      Cèsar, BG 1, 24, 2

    2. Ad hunc modum distributis legionibus facillime inopiae frumentariae sese mederi posse existimavit.

      Repartides d’aquesta manera les legions, va pensar que podria remeiar amb la màxima facilitat la manca de blat.

      Cèsar, BG 5, 24, 6

    3. Nam si legiones in provinciam arcesseret, se absente in itinere proelio dimicaturas intellegebat;

      Perquè si feia venir les legions a la província, comprenia que en la seva absència haurien de combatre durant la marxa.

      Cèsar, BG 7, 6, 3

  10. 10dies, -ei m. (y f.)dia330

    dies, -ei m. (y f.)
    dia

    1. Ariovistus his omnibus diebus exercitum castris continuit, equestri proelio cotidie contendit.

      Ariovist, durant tots aquests dies, va mantenir l’exèrcit al campament i va combatre cada dia amb la cavalleria.

      Cèsar, BG 1, 48, 4

    2. Diebus decem, quibus materia coepta erat comportari, omni opere effecto exercitus traducitur.

      Als deu dies de començar a transportar la fusta, acabada tota l’obra, l’exèrcit travessa (el riu).

      Cèsar, BG 4, 18, 1

    3. At plerique existimant, si acrius insequi voluisset, bellum eo die potuisse finiri.

      Però la majoria pensa que, si l’hagués volgut perseguir amb més empenta, la guerra s’hauria pogut acabar aquell dia.

      Cèsar, BC 3, 51, 3

  11. 11habeo, -es, -ere, -ui, -itumtenir; considerar; (dilectum habere) fer una lleva315

    habeo, -es, -ere, -ui, -itum
    tenir; considerar; (dilectum habere) fer una lleva

    1. Omnes Galliae civitates ad se oppugnandum venisse ac contra se castra habuisse;

      (Deia que) tots els pobles de la Gàl·lia havien vingut a atacar-lo i havien acampat contra ell.

      Cèsar, BG 1, 44, 3

    2. His autem omnibus druidibus praeest unus, qui summam inter eos habet auctoritatem.

      Al capdavant de tots aquests druides hi ha un de sol, que té la màxima autoritat entre ells.

      Cèsar, BG 6, 13, 8

    3. Non desistit tamen atque in agris habet dilectum egentium ac perditorum.

      Tanmateix, no es rendeix i fa una lleva als camps entre els necessitats i els arruïnats.

      Cèsar, BG 7, 4, 3

  12. 12navis, -is f.nau, vaixell277

    navis, -is f.
    nau, vaixell

    1. Naves totae factae ex robore ad quamvis vim et contumeliam perferendam;

      Les naus estaven fetes completament de roure, per suportar qualsevol cop o violència.

      Cèsar, BG 3, 13, 3

    2. Tum nostri cohortati inter se, ne tantum dedecus admitteretur, universi ex navi desiluerunt.

      Aleshores els nostres, animant-se els uns als altres a no permetre aquest deshonor, van saltar tots de la nau.

      Cèsar, BG 4, 25, 5

    3. Contra haec Pompeius naves magnas onerarias, quas in portu Brundisino deprehenderat, adornabat.

      Davant d’això, Pompeu equipava grans naus de càrrega que havia capturat al port de Bríndisi.

      Cèsar, BC 1, 26, 1

  13. 13exercitus, -us m.exèrcit276

    exercitus, -us m.
    exèrcit

    1. Quos cum apud se in castris Ariovistus conspexisset, exercitu suo praesente conclamavit:

      Quan Ariovist els va veure al seu campament, va cridar en presència del seu exèrcit:

      Cèsar, BG 1, 47, 6

    2. Caesar cognito consilio eorum ad flumen Tamesim in fines Cassivellauni exercitum duxit;

      Cèsar, conegut el seu pla, va conduir l’exèrcit fins al riu Tàmesi, al territori de Cassivel·laune.

      Cèsar, BG 5, 18, 1

    3. An paenitet vos, quod salvum atque incolumem exercitum nulla omnino navi desiderata traduxerim?

      O és que us sap greu que hagi portat l’exèrcit sa i estalvi sense perdre ni una sola nau?

      Cèsar, BC 2, 32, 12

  14. 14mitto, -is, -ere, misi, missumenviar; llançar271

    mitto, -is, -ere, misi, missum
    enviar; llançar

    1. Mittuntur etiam ad eas civitates legati quae sunt citerioris Hispaniae finitimae Aquitaniae;

      S’envien també ambaixadors als pobles de la Hispània Citerior veïns d’Aquitània.

      Cèsar, BG 3, 23, 3

    2. Mittuntur ad Caesarem confestim a Cicerone litterae, magnis propositis praemiis, si pertulissent;

      Ciceró envia de seguida una carta a Cèsar, prometent grans recompenses si la feien arribar.

      Cèsar, BG 5, 40, 1

    3. Misso ad vesperum senatu omnes, qui sunt eius ordinis, a Pompeio evocantur.

      Dissolt el senat al vespre, Pompeu convoca tots els qui pertanyen a aquest ordre.

      Cèsar, BG 1, 3, 1

  15. 15video, -es, -ere, vidi, visum (pas. videor: parecer)veure; (pas.) semblar254

    video, -es, -ere, vidi, visum (pas. videor: parecer)
    veure; (pas.) semblar

    1. Ipse autem Ariovistus tantos sibi spiritus, tantam arrogantiam sumpserat, ut ferendus non videretur.

      Però el mateix Ariovist s’havia omplert de tant d’orgull i tanta arrogància que semblava insuportable.

      Cèsar, BG 1, 33, 5

    2. Tum fumi incendiorum procul videbantur, quae res omnem dubitationem adventus legionum expulit.

      Aleshores es veia de lluny el fum dels incendis, cosa que va dissipar tot dubte sobre l’arribada de les legions.

      Cèsar, BG 5, 48, 10

    3. Huc addunt pauca rei confirmandae causa, ut de compositione acturi viderentur.

      Hi afegeixen unes poques coses per donar credibilitat a l’afer, perquè semblés que anaven a tractar d’un acord.

      Cèsar, BC 3, 15, 6

  16. 16causa, -ae f. (causa + gen.: por, a causa de)causa, motiu; (causa + gen.) per, a causa de245

    causa, -ae f. (causa + gen.: por, a causa de)
    causa, motiu; (causa + gen.) per, a causa de

    1. Ob eas causas ei munitioni, quam fecerat, T. Labienum legatum praefecit;

      Per aquests motius va posar al capdavant de la fortificació que havia fet el llegat Tit Labiè.

      Cèsar, BG 1, 10, 3

    2. Germanico bello confecto multis de causis Caesar statuit sibi Rhenum esse transeundum.

      Acabada la guerra amb els germans, Cèsar va decidir per molts motius que havia de travessar el Rin.

      Cèsar, BG 4, 16, 1

    3. Admiratus quaerit ex perfugis causam, quorum magnus ad eum cotidie numerus confluebat.

      Sorprès, pregunta la causa als desertors, dels quals cada dia en venia un gran nombre.

      Cèsar, BG 7, 44, 2

  17. 17bellum, -i n.guerra244

    bellum, -i n.
    guerra

    1. Ius esse belli, ut qui vicissent, iis quos vicissent, quemadmodum vellent, imperarent;

      (Deia que) era dret de guerra que els vencedors governessin els vençuts com volguessin.

      Cèsar, BG 1, 36, 1

    2. Hic quantum in bello Fortuna possit et quantos adferat casus, cognosci potuit.

      Aquí es va poder comprovar quant pot la Fortuna a la guerra i quants atzars porta.

      Cèsar, BG 6, 35, 2

    3. Cognitis iis rebus quae sunt gestae in citeriore Hispania, bellum parabat.

      Conegut el que havia passat a la Hispània Citerior, preparava la guerra.

      Cèsar, BC 2, 18, 6

  18. 18oppidum, -i n.ciutat (emmurallada), plaça forta240

    oppidum, -i n.
    ciutat (emmurallada), plaça forta

    1. Huc Caesar magnis nocturnis diurnisque itineribus contendit occupatoque oppido ibi praesidium conlocat.

      Cèsar hi va marxar a grans jornades de dia i de nit i, presa la ciutat, hi va col·locar una guarnició.

      Cèsar, BG 1, 38, 7

    2. Cenabenses paulo ante mediam noctem silentio ex oppido egressi flumen transire coeperunt.

      Els de Cènabum van sortir en silenci de la ciutat poc abans de mitjanit i van començar a travessar el riu.

      Cèsar, BG 7, 11, 7

    3. Conventum Salonis cum neque pollicitationibus neque denuntiatione periculi permovere posset, oppidum oppugnare instituit.

      Com que no podia convèncer els ciutadans de Salona ni amb promeses ni amb amenaces, es va posar a assetjar la ciutat.

      Cèsar, BC 3, 9, 2

  19. 19iter, itineris n.camí; marxa, viatge229

    iter, itineris n.
    camí; marxa, viatge

    1. Illud se polliceri et iure iurando confirmare, tutum iter per suos fines daturum.

      (Va dir) que prometia i confirmava amb jurament que donaria pas segur pel seu territori.

      Cèsar, BG 5, 27, 10

    2. His constitutis rebus omnibus suis inopinantibus quam maximis potest itineribus Viennam pervenit.

      Disposades així les coses, sense que els seus s’ho esperessin, va arribar a Viena a marxes forçades.

      Cèsar, BG 7, 9, 3

    3. Sed Caesari circuitu maiore iter erat longius, adverso flumine, ut vado transire posset.

      Però Cèsar tenia un camí més llarg, fent una volta riu amunt, per poder travessar-lo per un gual.

      Cèsar, BC 3, 30, 4

  20. 20unus, -a, -um (gen. unius, dat. uni)un; sol, únic228

    unus, -a, -um (gen. unius, dat. uni)
    un; sol, únic

    1. Sese unis Suebis concedere, quibus ne di quidem immortales pares esse possint;

      (Van dir) que només eren inferiors als sueus, als quals ni els déus immortals no podien igualar.

      Cèsar, BG 4, 7, 5

    2. Si Gallia omnis cum Germanis consentiat, unam esse in celeritate positam salutem.

      (Va dir) que, si tota la Gàl·lia es posava d’acord amb els germans, l’única salvació era la rapidesa.

      Cèsar, BG 5, 29, 6

    3. Debere eos Italiae totius auctoritatem sequi potius quam unius hominis voluntati obtemperare.

      (Deien que) havien de seguir l’autoritat de tota Itàlia abans que obeir la voluntat d’un sol home.

      Cèsar, BC 1, 35, 1

  21. 21civitas, -atis f.poble, estat; ciutadania228

    civitas, -atis f.
    poble, estat; ciutadania

    1. Nam omnis civitas Helvetia in quattuor partes vel pagos est divisa.

      Perquè tot el poble helveci està dividit en quatre parts o districtes.

      Cèsar, BG 1, 12, 4

    2. In ea civitate duo de principatu inter se contendebant, Indutiomarus et Cingetorix.

      En aquell poble es disputaven el poder dos homes, Induciomar i Cingetòrix.

      Cèsar, BG 5, 3, 2

    3. Orat ne patiatur civitatem pravis adulescentium consiliis ab amicitia populi Romani deficere;

      Li prega que no permeti que el poble, pels mals consells dels joves, abandoni l’amistat del poble romà.

      Cèsar, BG 7, 39, 3

  22. 22copia, -ae f. (pl. copiae: tropas)abundància; (pl.) tropes226

    copia, -ae f. (pl. copiae: tropas)
    abundància; (pl.) tropes

    1. Sic omnibus hostium copiis fusis armisque exutis se intra munitiones suas recipiunt.

      Així, derrotades totes les tropes dels enemics i despullades de les armes, es retiren dins les seves fortificacions.

      Cèsar, BG 3, 6, 3

    2. Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt, ad Caesarem omnibus copiis contendunt.

      Els gals, en saber-ho pels exploradors, abandonen el setge i marxen contra Cèsar amb totes les seves tropes.

      Cèsar, BG 5, 49, 1

    3. Potestate facta Afranius copias educit et in medio colle sub castris constituit.

      Aconseguida l’ocasió, Afrani treu les tropes i les col·loca a mig turó, al peu del campament.

      Cèsar, BC 1, 41, 2

  23. 23tempus, -oris n.temps; moment, ocasió223

    tempus, -oris n.
    temps; moment, ocasió

    1. Numquam ante hoc tempus exercitum populi Romani Galliae provinciae finibus egressum.

      (Deia que) mai abans d’aquell moment l’exèrcit del poble romà no havia sortit dels límits de la província de la Gàl·lia.

      Cèsar, BG 1, 44, 7

    2. Ob eam causam spatia omnis temporis non numero dierum, sed noctium finiunt;

      Per aquesta raó mesuren la durada de qualsevol període de temps no pel nombre de dies, sinó de nits.

      Cèsar, BG 6, 18, 2

    3. Id esse facile, quod equitatu ipsi abundent et quod anni tempore subleventur.

      (Deien que) era fàcil, perquè ells tenien cavalleria en abundància i els ajudava l’estació de l’any.

      Cèsar, BG 7, 14, 3

  24. 24cognosco, -is, -ere, -gnovi, -gnitumconèixer, assabentar-se, esbrinar214

    cognosco, -is, -ere, -gnovi, -gnitum
    conèixer, assabentar-se, esbrinar

    1. His mandavit ut quae diceret Ariovistus cognoscerent et ad se referrent.

      Els va encarregar que esbrinessin el que digués Ariovist i l’hi comuniquessin.

      Cèsar, BG 1, 47, 5

    2. Vercingetorix ubi de Caesaris adventu cognovit, oppugnatione desistit atque obviam Caesari proficiscitur.

      Vercingetòrix, quan es va assabentar de l’arribada de Cèsar, abandona el setge i surt a l’encontre de Cèsar.

      Cèsar, BG 7, 12, 1

    3. Ita cognito hostium adventu suas naves ex portu educunt, cum Massiliensibus confligunt.

      Així, coneguda l’arribada dels enemics, treuen les seves naus del port i s’enfronten als massaliotes.

      Cèsar, BC 1, 57, 2

  25. 25eques, equitis m.genet; (pl.) cavalleria; cavaller (ordre eqüestre)204

    eques, equitis m.
    genet; (pl.) cavalleria; cavaller (ordre eqüestre)

    1. Equites tela coniciunt et magna cum contumelia verborum nostros ad pugnam evocant.

      Els genets llancen els seus dards i, amb grans insults, provoquen els nostres a la lluita.

      Cèsar, BG 5, 58, 2

    2. Eporedorigem et Viridomarum, quos illi interfectos existimabant, inter equites versari suosque appellare iubet.

      Ordena que Eporedòrix i Viridòmar, que ells creien morts, es moguin entre els genets i cridin els seus.

      Cèsar, BG 7, 40, 5

    3. Quorum primum impetum equites hostium non tulerunt, sed admissis equis ad suos refugerunt;

      Els genets enemics no van resistir la seva primera càrrega, sinó que a galop desbocat es van refugiar amb els seus.

      Cèsar, BC 2, 34, 3

  26. 26proelium, -i n.combat, batalla197

    proelium, -i n.
    combat, batalla

    1. Ex eo proelio circiter milia hominum cxxx superfuerunt eaque tota nocte continenter ierunt.

      D’aquell combat en van sobreviure uns cent trenta mil homes, que van marxar tota la nit sense parar.

      Cèsar, BG 1, 26, 5

    2. Commisso proelio diutius nostrorum militum impetum hostes ferre non potuerunt ac terga verterunt.

      Entaulat el combat, els enemics no van poder resistir més l’atac dels nostres soldats i van fugir.

      Cèsar, BG 4, 35, 2

    3. Sed isdem de causis Caesar, quae supra sunt demonstratae, proelio non lacessit.

      Però per aquests mateixos motius que s’han exposat abans, Cèsar no provoca el combat.

      Cèsar, BC 1, 81, 2

  27. 27venio, -is, -ire, veni, ventumvenir, arribar197

    venio, -is, -ire, veni, ventum
    venir, arribar

    1. Cum Caesar in Galliam venit, alterius factionis principes erant Haedui, alterius Sequani.

      Quan Cèsar va arribar a la Gàl·lia, els edus estaven al capdavant d’un bàndol i els seqüans de l’altre.

      Cèsar, BG 6, 12, 1

    2. Tubero cum in Africam venisset, invenit in provincia cum imperio Attium Varum;

      Quan Tuberó va arribar a l’Àfrica, va trobar a la província Ati Var amb comandament militar.

      Cèsar, BC 1, 31, 2

    3. Multi iam menses erant et hiems praecipitaverat, neque Brundisio naves legionesque ad Caesarem veniebant.

      Ja havien passat molts mesos i l’hivern avançava, i no arribaven a Cèsar de Bríndisi ni les naus ni les legions.

      Cèsar, BC 3, 25, 1

  28. 28consilium, -i n.pla, decisió; consell (reunió)191

    consilium, -i n.
    pla, decisió; consell (reunió)

    1. Quod plerumque iis accidere consuevit qui in ipso negotio consilium capere coguntur.

      És el que sol passar als qui es veuen obligats a prendre una decisió en plena acció.

      Cèsar, BG 5, 33, 1

    2. Quo timore perterriti Galli, ne ab equitatu Romanorum viae praeoccuparentur, consilio destiterunt.

      Aterrits per aquest temor, que la cavalleria romana els tallés els camins, els gals van abandonar el seu pla.

      Cèsar, BG 7, 26, 5

    3. His auctoribus temere credens consilium commutat et proelio rem committere constituit.

      Refiant-se a la lleugera d’aquests informadors, canvia de pla i decideix arriscar-ho tot en una batalla.

      Cèsar, BC 2, 38, 2

  29. 29primus, -a, -um (adv. primum, primo)primer; (adv.) en primer lloc, al principi184

    primus, -a, -um (adv. primum, primo)
    primer; (adv.) en primer lloc, al principi

    1. Primum, quod vererentur, ne omni pacata Gallia ad eos exercitus noster adduceretur;

      En primer lloc, perquè temien que, pacificada tota la Gàl·lia, el nostre exèrcit fos portat contra ells.

      Cèsar, BG 2, 1, 2

    2. Labienus primo vineas agere, cratibus atque aggere paludem explere atque iter munire conabatur.

      Labiè al principi intentava fer avançar els mantellets, omplir el pantà amb canyissos i terra i obrir camí.

      Cèsar, BG 7, 58, 1

    3. Novitate rei Curio permotus praemittit equites, qui primum impetum sustineant ac morentur;

      Alarmat per allò inesperat, Curió envia al davant els genets perquè resisteixin i frenin el primer atac.

      Cèsar, BC 2, 26, 3

  30. 30iubeo, -es, -ere, iussi, iussumordenar, manar183

    iubeo, -es, -ere, iussi, iussum
    ordenar, manar

    1. Primam et secundam aciem in armis esse, tertiam castra munire iussit.

      Va ordenar que la primera i la segona línia estiguessin en armes i que la tercera fortifiqués el campament.

      Cèsar, BG 1, 49, 2

    2. Quibus pacem atque amicitiam petentibus liberaliter respondet obsidesque ad se adduci iubet.

      Als qui demanen pau i amistat els respon amb generositat i ordena que li portin ostatges.

      Cèsar, BG 4, 18, 3

    3. Praeterea Ephesi a fano Dianae depositas antiquitus pecunias Scipio tolli iubebat.

      A més, Escipió ordenava retirar els diners dipositats des d’antic al temple de Diana d’Efes.

      Cèsar, BC 3, 33, 1

  31. 31numerus, -i m.nombre, quantitat174

    numerus, -i m.
    nombre, quantitat

    1. Plurimum inter eos Bellovacos et virtute et auctoritate et hominum numero valere:

      (Deien que) entre ells els bel·lòvacs eren els més poderosos pel seu valor, el seu prestigi i el seu nombre d’homes.

      Cèsar, BG 2, 4, 5

    2. Eodem equitatus totius Galliae convenit numero milia quattuor principesque ex omnibus civitatibus.

      Allà es reuneix la cavalleria de tota la Gàl·lia, quatre mil en total, i els principals de tots els pobles.

      Cèsar, BG 5, 5, 3

    3. Huc magnum numerum equorum huius belli causa in Italia atque Hispania coemptum miserat.

      Hi havia enviat un gran nombre de cavalls comprats a Itàlia i a Hispània per a aquesta guerra.

      Cèsar, BG 7, 55, 3

  32. 32mille (indecl.); pl. milia, -ium n.mil; (milia passuum) milles172

    mille (indecl.); pl. milia, -ium n.
    mil; (milia passuum) milles

    1. Locus erat castrorum editus et paulatim ab imo acclivis circiter passus mille.

      El lloc del campament era elevat i pujava a poc a poc des de baix, unes mil passes.

      Cèsar, BG 3, 19, 1

    2. Ipse noctu progressus milia passuum circiter xii hostium copias conspicatus est.

      Ell mateix va avançar de nit unes dotze milles i va albirar les tropes dels enemics.

      Cèsar, BG 5, 9, 2

    3. His constitutis rebus Haeduis Segusiavisque, qui sunt finitimi provinciae, decem milia peditum imperat;

      Disposat això, exigeix als edus i als segusiaus, que són veïns de la província, deu mil soldats d’infanteria.

      Cèsar, BG 7, 64, 4

  33. 33legatus, -i m.ambaixador; llegat (lloctinent del general)171

    legatus, -i m.
    ambaixador; llegat (lloctinent del general)

    1. Helvetii omnium rerum inopia adducti legatos de deditione ad eum miserunt.

      Els helvecis, empesos per la manca de tot, li van enviar ambaixadors per tractar de la rendició.

      Cèsar, BG 1, 27, 1

    2. Eodem Carnutes legatos obsidesque mittunt usi deprecatoribus Remis, quorum erant in clientela;

      Allà envien també els carnuts ambaixadors i ostatges, servint-se com a intercessors dels rems, dels quals eren clients.

      Cèsar, BG 6, 4, 5

    3. Haec C. Antistius Reginus et C. Caninius Rebilus legati cum duabus legionibus obtinebant.

      Aquesta zona l’ocupaven els llegats Gai Antisti Regí i Gai Caní Rebil amb dues legions.

      Cèsar, BG 7, 83, 3

  34. 34duo, duae, duodos166

    duo, duae, duo
    dos

    1. Inde duae legiones quae proxime conscriptae erant totum agmen claudebant praesidioque impedimentis erant.

      Després, dues legions que s’havien reclutat feia poc tancaven tota la columna i protegien els bagatges.

      Cèsar, BG 2, 19, 3

    2. Caesar, postquam ex Menapiis in Treveros venit, duabus de causis Rhenum transire constituit;

      Cèsar, després de passar del país dels menapis al dels trèvers, va decidir travessar el Rin per dos motius.

      Cèsar, BG 6, 9, 1

    3. Duabus Agedinci legionibus atque impedimentis totius exercitus relictis ad Boios proficiscitur.

      Deixant dues legions i els bagatges de tot l’exèrcit a Agedincum, es dirigeix contra els boians.

      Cèsar, BG 7, 10, 4

  35. 35flumen, -inis n.riu163

    flumen, -inis n.
    riu

    1. Collis ab summo aequaliter declivis ad flumen Sabim, quod supra nominavimus, vergebat.

      El turó baixava amb pendent uniforme des del cim fins al riu Sabis, que abans hem anomenat.

      Cèsar, BG 2, 18, 1

    2. Quod flumen uno omnino loco pedibus atque hoc aegre transiri potest.

      Aquest riu només es pot travessar a peu per un sol lloc, i encara amb dificultat.

      Cèsar, BG 5, 18, 1

    3. Quarum interiorem campestribus ac demissis locis aqua ex flumine derivata complevit.

      Va omplir el (fossat) interior, a la zona plana i baixa, amb aigua desviada del riu.

      Cèsar, BG 7, 72, 3

  36. 36recipio, -is, -ere, -cepi, -ceptum (se recipere: retirarse)rebre, acollir; (se recipere) retirar-se163

    recipio, -is, -ere, -cepi, -ceptum (se recipere: retirarse)
    rebre, acollir; (se recipere) retirar-se

    1. Quibus amissis reliqui neque quo se reciperent neque quemadmodum oppida defenderent habebant.

      Perdut això, als altres no els quedava ni on refugiar-se ni com defensar les seves ciutats.

      Cèsar, BG 3, 16, 3

    2. Mandubii qui eos oppido receperant, cum liberis atque uxoribus exire coguntur.

      Els mandubis, que els havien acollit a la ciutat, es veuen obligats a sortir amb els seus fills i les seves dones.

      Cèsar, BG 7, 78, 3

    3. Altero Germani munitiones nostras egressi compluribus interfectis sese ad suos incolumes receperunt.

      En l’altre (atac), els germans van sortir de les nostres fortificacions, en van matar molts i van tornar sans i estalvis amb els seus.

      Cèsar, BC 3, 52, 2

  37. 37dico, -is, -ere, dixi, dictumdir149

    dico, -is, -ere, dixi, dictum
    dir

    1. Multa a Caesare in eam sententiam dicta sunt quare negotio desistere non posset;

      Cèsar va dir moltes coses en aquest sentit, explicant per què no podia abandonar l’afer.

      Cèsar, BG 1, 45, 1

    2. Erat una cum ceteris Dumnorix Haeduus, de quo a nobis antea dictum est.

      Amb els altres hi havia l’edu Dúmnorix, de qui ja hem parlat abans.

      Cèsar, BG 5, 6, 1

    3. Equidem me Caesaris militem dici volui, vos me imperatoris nomine appellavistis.

      Jo vaig voler que em diguessin soldat de Cèsar; vosaltres m’heu donat el títol de general.

      Cèsar, BC 2, 32, 14

  38. 38equitatus, -us m.cavalleria147

    equitatus, -us m.
    cavalleria

    1. Magnum numerum equitatus suo sumptu semper alere et circum se habere;

      (Va dir que) mantenia sempre a càrrec seu un gran nombre de genets i els tenia al seu voltant.

      Cèsar, BG 1, 18, 5

    2. Qua re nuntiata Caesar omnem ex castris equitatum suis auxilio misit.

      Anunciat això, Cèsar va enviar tota la cavalleria del campament en ajuda dels seus.

      Cèsar, BG 4, 37, 2

    3. At equitatus hostium ab utroque cornu circumire aciem nostram et aversos proterere incipit.

      Però la cavalleria enemiga comença a envoltar la nostra línia per totes dues ales i a atropellar-la per l’esquena.

      Cèsar, BC 2, 41, 5

  39. 39longus, -a, -um (adv. longe: lejos; mucho)llarg; (adv. longe) lluny, de molt142

    longus, -a, -um (adv. longe: lejos; mucho)
    llarg; (adv. longe) lluny, de molt

    1. Si id non fecissent, longe his fraternum nomen populi Romani afuturum.

      (Va dir que), si no ho feien, el títol de germans del poble romà seria molt lluny d’ells.

      Cèsar, BG 1, 36, 5

    2. Reliquam partem exercitus quod paulo aberat longius, non putat expectandam;

      No creu que hagi d’esperar la resta de l’exèrcit, perquè era una mica més lluny.

      Cèsar, BG 5, 46, 4

    3. Turres vineasque ad oppugnationem urbis agere, naves longas Arelate numero xii facere instituit.

      Va començar a portar torres i mantellets per al setge de la ciutat i a construir a Arle dotze naus de guerra.

      Cèsar, BC 1, 36, 4

  40. 40summus, -a, -um (sup. de superus)el més alt, suprem; la part alta de137

    summus, -a, -um (sup. de superus)
    el més alt, suprem; la part alta de

    1. Velle sese de re publica et summis utriusque rebus cum eo agere.

      (Va dir que) volia tractar amb ell de la república i dels interessos suprems de tots dos.

      Cèsar, BG 1, 34, 1

    2. Erat in Carnutibus summo loco natus Tasgetius, cuius maiores in sua civitate regnum obtinuerant.

      Hi havia entre els carnuts un tal Tasgeci, del llinatge més alt, els avantpassats del qual havien regnat en el seu poble.

      Cèsar, BG 5, 25, 1

    3. His rebus cognitis Caesar summo studio militum ante ortum solis in castra pervenit.

      Conegut això, Cèsar, amb el màxim entusiasme dels soldats, va arribar al campament abans de sortir el sol.

      Cèsar, BG 7, 41, 5

  41. 41cohors, cohortis f.cohort (desena part d’una legió)135

    cohors, cohortis f.
    cohort (desena part d’una legió)

    1. Ibi praesidium ponit et in altera parte fluminis Q. Titurium Sabinum legatum cum sex cohortibus relinquit;

      Hi posa una guarnició i deixa a l’altra banda del riu el llegat Quint Tituri Sabí amb sis cohorts.

      Cèsar, BG 2, 5, 6

    2. L. Cotta legatus omnes cohortes ordinesque adhortans adversum os funda vulneratur.

      El llegat Luci Cota, mentre animava totes les cohorts i centúries, és ferit en plena cara per una fona.

      Cèsar, BG 5, 35, 8

    3. Quinque cohortes, quas minime firmas ad dimicandum esse existimabat, castris praesidio relinquit;

      Deixa al campament com a guarnició cinc cohorts que considerava molt poc fermes per combatre.

      Cèsar, BG 7, 60, 2

  42. 42praesidium, -i n.guarnició; protecció, defensa133

    praesidium, -i n.
    guarnició; protecció, defensa

    1. Eo opere perfecto praesidia disponit, castella communit, quo facilius si se invito transire conarentur, prohibere possit.

      Acabada aquesta obra, distribueix guarnicions i fortifica fortins, per poder impedir-los el pas si intentaven travessar contra la seva voluntat.

      Cèsar, BG 1, 8, 2

    2. Errare eos dicunt, si quicquam ab iis praesidii sperent, qui suis rebus diffidant;

      (Diuen que) s’equivoquen si esperen cap protecció dels qui desconfien de la seva pròpia situació.

      Cèsar, BG 5, 41, 5

    3. Quorum oratione permotus Varus praesidium, quod introduxerat, ex oppido educit ac profugit.

      Convençut pel seu discurs, Var treu de la ciutat la guarnició que hi havia introduït i fuig.

      Cèsar, BC 1, 13, 2

  43. 43finis, -is m. (pl. fines: territorio)fi, límit; (pl.) territori132

    finis, -is m. (pl. fines: territorio)
    fi, límit; (pl.) territori

    1. Publice maximam putant esse laudem quam latissime a suis finibus vacare agros.

      Consideren el màxim honor per al seu poble que els camps quedin buits tan lluny com sigui possible de les seves fronteres.

      Cèsar, BG 4, 3, 1

    2. Harum ipsis rerum copiam suppetere, quod quorum in finibus bellum geratur, eorum opibus subleventur;

      (Deien que) tenien abundància d’aquestes coses, perquè els ajudaven els recursos d’aquells en el territori dels quals es feia la guerra.

      Cèsar, BG 7, 14, 6

    3. Sed hunc laborem recusabat nemo, quod eum omnium laborum finem fore existimabant, si hostem Hibero intercludere et frumento prohibere potuissent.

      Però ningú no refusava aquest esforç, perquè pensaven que seria la fi de tots els seus treballs si podien tallar a l’enemic el pas de l’Ebre i el blat.

      Cèsar, BC 1, 68, 3

  44. 44opus, operis n. (opus est: es necesario)obra, treball; fortificació; (opus est) cal130

    opus, operis n. (opus est: es necesario)
    obra, treball; fortificació; (opus est) cal

    1. Si quid ipsi a Caesare opus esset, sese ad eum venturum fuisse;

      (Va dir que), si ell mateix hagués necessitat alguna cosa de Cèsar, l’hauria anat a veure.

      Cèsar, BG 1, 34, 2

    2. Nota atque instituta ratione magno militum studio paucis diebus opus efficitur.

      Conegut i fixat el mètode, amb gran entusiasme dels soldats, l’obra s’acaba en pocs dies.

      Cèsar, BG 6, 9, 4

    3. Sese, cum opus esset, signum proelii daturum et quod rem postulare cognovisset imperaturum.

      (Va dir que) ell donaria el senyal de combat quan calgués i donaria les ordres que veiés que exigia la situació.

      Cèsar, BC 2, 40, 2

  45. 45superior, -ius (comp. de superus)superior, més alt; anterior130

    superior, -ius (comp. de superus)
    superior, més alt; anterior

    1. Ibi Ceutrones et Graioceli et Caturiges locis superioribus occupatis itinere exercitum prohibere conantur.

      Allà els ceutrons, els graiocels i els caturigs, ocupant posicions més altes, intenten tallar el pas a l’exèrcit.

      Cèsar, BG 1, 10, 4

    2. Nostri, ut superioribus diebus suus cuique erat locus attributus, ad munitiones accedunt;

      Els nostres s’acosten a les fortificacions, segons el lloc assignat a cadascú els dies anteriors.

      Cèsar, BG 7, 81, 4

    3. Hinc se recipere cum vellent, rursus illi ex loco superiore nostros premebant.

      Quan es volien retirar d’allà, ells tornaven a assetjar els nostres des d’una posició més alta.

      Cèsar, BC 1, 45, 3

  46. 46proficiscor, -eris, -i, profectus sumpartir, posar-se en marxa130

    proficiscor, -eris, -i, profectus sum
    partir, posar-se en marxa

    1. Hibernis Labienum praeposuit, ipse in citeriorem Galliam ad conventus agendos profectus est.

      Va posar Labiè al capdavant dels quarters d’hivern i ell va partir cap a la Gàl·lia Citerior per presidir les assemblees judicials.

      Cèsar, BG 1, 54, 3

    2. Ipse cum omnibus copiis in Morinos proficiscitur, quod inde erat brevissimus in Britanniam traiectus.

      Ell mateix es posa en marxa amb totes les tropes cap al país dels morins, perquè des d’allà era més curta la travessia a Britània.

      Cèsar, BG 4, 21, 3

    3. Ille ignominia et dolore permotus palam se proficisci ad Caesarem simulavit;

      Ell, ferit en el seu honor i dolgut, va fingir obertament que partia cap a Cèsar.

      Cèsar, BC 3, 21, 4

  47. 47interficio, -is, -ere, -feci, -fectummatar130

    interficio, -is, -ere, -feci, -fectum
    matar

    1. Quorum magno numero interfecto Crassus ex itinere oppidum Sotiatium oppugnare coepit.

      Morts un gran nombre d’ells, Cras, sense aturar la marxa, va començar a atacar la ciutat dels sociates.

      Cèsar, BG 3, 21, 2

    2. Tertium iam hunc annum regnantem inimici palam multis ex civitate auctoribus interfecerunt.

      Quan ja feia tres anys que regnava, els seus enemics el van matar públicament, amb el suport de molts del seu poble.

      Cèsar, BG 5, 25, 3

    3. Principes civitatis, Eporedorix et Viridomarus, insimulati proditionis ab Romanis indicta causa interfecti sunt.

      Els principals del poble, Eporedòrix i Viridòmar, acusats de traïció, van ser executats pels romans sense judici.

      Cèsar, BG 7, 38, 2

  48. 48relinquo, -is, -ere, -liqui, -lictumdeixar, abandonar129

    relinquo, -is, -ere, -liqui, -lictum
    deixar, abandonar

    1. Relinquebatur una per Sequanos via, qua Sequanis invitis propter angustias ire non poterant.

      Quedava un sol camí, a través del país dels seqüans, pel qual, per la seva estretor, no podien passar contra la voluntat d’aquests.

      Cèsar, BG 1, 9, 1

    2. Hoc negotio confecto Labienus revertitur Agedincum, ubi impedimenta totius exercitus relicta erant;

      Acabada aquesta operació, Labiè torna a Agedincum, on s’havien deixat els bagatges de tot l’exèrcit.

      Cèsar, BG 7, 62, 10

    3. Relinquebatur Caesari nihil, nisi uti equitatu agmen adversariorum male haberet et carperet.

      A Cèsar no li quedava cap altra cosa que assetjar i desgastar amb la cavalleria la columna dels adversaris.

      Cèsar, BC 1, 63, 2

  49. 49animus, -i m.ànim, esperit; intenció; valor125

    animus, -i m.
    ànim, esperit; intenció; valor

    1. Qua ex re futurum uti totius Galliae animi a se averterentur.

      (Deien que) per això els ànims de tota la Gàl·lia s’apartarien d’ell.

      Cèsar, BG 1, 20, 4

    2. Tum, quoniam obsidione liberatum Ciceronem sciebat, aequo animo remittendum de celeritate existimabat;

      Aleshores, com que sabia que Ciceró havia estat alliberat del setge, pensava que podia reduir amb calma la rapidesa.

      Cèsar, BG 5, 49, 6

    3. Cunctae earum regionum praefecturae libentissimis animis eum recipiunt exercitumque eius omnibus rebus iuvant.

      Totes les prefectures d’aquelles regions el reben amb la millor disposició i ajuden en tot el seu exèrcit.

      Cèsar, BC 1, 15, 1

  50. 50do, das, dare, dedi, datumdonar125

    do, das, dare, dedi, datum
    donar

    1. Ita Helvetios a maioribus suis institutos esse uti obsides accipere, non dare consuerint;

      (Va dir que) els helvecis havien après dels seus avantpassats a rebre ostatges, no a donar-ne.

      Cèsar, BG 1, 14, 7

    2. Quorum illi partem statim dederunt, partem ex longinquioribus locis accersitam paucis diebus sese daturos dixerunt.

      En van lliurar de seguida una part; l’altra, que s’havia de portar de llocs més llunyans, van dir que la donarien en pocs dies.

      Cèsar, BG 4, 27, 6

    3. Eodem tempore clamore exaudito dat tuba signum suis Vercingetorix atque ex oppido educit.

      Al mateix temps, sentida la cridòria, Vercingetòrix dona el senyal als seus amb la trompeta i els treu de la ciutat.

      Cèsar, BG 7, 81, 3

  51. 51arma, -orum n. pl.armes125

    arma, -orum n. pl.
    armes

    1. Eo postquam Caesar pervenit, obsides, arma, servos, qui ad eos perfugissent, poposcit.

      Quan Cèsar hi va arribar, va exigir ostatges, armes i els esclaus que s’havien refugiat amb ells.

      Cèsar, BG 1, 27, 3

    2. Qua re nuntiata Caesar celeriter sarcinas conferri, arma expediri iussit.

      Anunciat això, Cèsar va ordenar amuntegar de seguida els bagatges i preparar les armes.

      Cèsar, BG 7, 18, 4

    3. Et prima et secunda acies in armis, ut ab initio constituta erat, permanebat;

      La primera i la segona línia continuaven en armes, tal com s’havia disposat des del principi.

      Cèsar, BC 1, 41, 5

  52. 52homo, hominis m.home, ésser humà; (pl.) gent122

    homo, hominis m.
    home, ésser humà; (pl.) gent

    1. Primum, ne quam multitudinem hominum amplius trans Rhenum in Galliam traduceret;

      En primer lloc, que no fes passar més gent de l’altra banda del Rin a la Gàl·lia.

      Cèsar, BG 1, 35, 3

    2. Hominum est infinita multitudo creberrimaque aedificia fere Gallicis consimilia, pecoris numerus ingens.

      La població és immensa, les cases molt nombroses i gairebé iguals a les dels gals, i el bestiar abundantíssim.

      Cèsar, BG 5, 12, 3

    3. Huic rei idoneos homines deligebat, quorum quisque aut oratione subdola aut amicitia facillime capi posset.

      Per a això escollia homes apropiats, que es poguessin guanyar molt fàcilment amb paraules enganyoses o amb amistat.

      Cèsar, BG 7, 31, 2

  53. 53munitio, -onis f.fortificació; obra de fortificació122

    munitio, -onis f.
    fortificació; obra de fortificació

    1. Hostes undique circumventi desperatis omnibus rebus se per munitiones deicere et fuga salutem petere intenderunt.

      Els enemics, envoltats per totes bandes i sense esperança, van intentar llançar-se per sobre de les fortificacions i buscar la salvació en la fugida.

      Cèsar, BG 3, 26, 5

    2. Milites dato signo celeriter ad munitionem perveniunt eamque transgressi trinis castris potiuntur;

      Els soldats, donat el senyal, arriben de seguida a la fortificació, la travessen i s’apoderen de tres campaments.

      Cèsar, BG 7, 46, 4

    3. Neque idcirco Caesar opus intermittit confisus praesidio legionum trium et munitione fossae.

      I no per això interromp Cèsar l’obra, confiant en la protecció de tres legions i en la fortificació del fossat.

      Cèsar, BC 1, 42, 2

  54. 54cogo, -is, -ere, coegi, coactumreunir; obligar121

    cogo, -is, -ere, coegi, coactum
    reunir; obligar

    1. Hi constanter omnes nuntiaverunt manus cogi, exercitum in unum locum conduci.

      Tots ells van anunciar unànimes que s’estaven reunint tropes i que l’exèrcit es concentrava en un sol lloc.

      Cèsar, BG 2, 2, 4

    2. His rebus celeriter magna multitudine peditatus equitatusque coacta ad castra venerunt.

      Reunida de seguida per aquests mitjans una gran quantitat d’infanteria i cavalleria, van arribar al campament.

      Cèsar, BG 4, 34, 6

    3. Vercingetorix re cognita, ne contra suam voluntatem dimicare cogeretur, magnis itineribus antecessit.

      Vercingetòrix, en saber-ho, per no veure’s obligat a combatre contra la seva voluntat, es va avançar a grans jornades.

      Cèsar, BG 7, 35, 6

  55. 55constituo, -is, -ere, -stitui, -stitutumcol·locar, establir; decidir117

    constituo, -is, -ere, -stitui, -stitutum
    col·locar, establir; decidir

    1. Legionem Caesar, quam equis devexerat, passibus ducentis ab eo tumulo constituit;

      Cèsar va col·locar la legió que havia portat a cavall a dues-centes passes d’aquell turó.

      Cèsar, BG 1, 43, 2

    2. Quieta Gallia Caesar, ut constituerat, in Italiam ad conventus agendos proficiscitur.

      Pacificada la Gàl·lia, Cèsar, tal com havia decidit, parteix cap a Itàlia per presidir les assemblees judicials.

      Cèsar, BG 7, 1, 1

    3. Dat suis signum Saburra, aciem constituit et circumire ordines atque hortari incipit.

      Sabura dona el senyal als seus, forma la línia de combat i comença a recórrer les files i a donar ànims.

      Cèsar, BC 2, 41, 2

  56. 56multitudo, -inis f.multitud, gran quantitat; el poble116

    multitudo, -inis f.
    multitud, gran quantitat; el poble

    1. Qui ex iis novissimus convenit, in conspectu multitudinis omnibus cruciatibus adfectus necatur.

      El qui arriba l’últim d’ells és executat davant la multitud després de patir tota mena de turments.

      Cèsar, BG 5, 56, 2

    2. Ipsos se inter multitudinem militum occultasse atque ex media caede fugisse.

      (Van dir) que s’havien amagat entre la multitud de soldats i s’havien escapat del mig de la matança.

      Cèsar, BG 7, 38, 5

    3. Sed magnitudo operum, altitudo muri atque turrium, multitudo tormentorum omnem administrationem tardabat.

      Però la mida de les obres, l’alçada de la muralla i de les torres i la gran quantitat de màquines frenaven tota l’operació.

      Cèsar, BC 2, 2, 5

  57. 57existimo, -as, -are, -avi, -atumpensar, considerar, creure115

    existimo, -as, -are, -avi, -atum
    pensar, considerar, creure

    1. Hoc neque ipse transire habebat in animo neque hostes transituros existimabat.

      Ell no tenia intenció de travessar-lo ni creia que els enemics l’anessin a travessar.

      Cèsar, BG 6, 7, 5

    2. Qua re nuntiata Caesar omnibus consiliis antevertendum existimavit, ut Narbonem proficisceretur.

      Anunciat això, Cèsar va considerar que havia d’anteposar a tots els seus plans marxar a Narbona.

      Cèsar, BG 7, 7, 3

    3. At plerique existimant, si acrius insequi voluisset, bellum eo die potuisse finiri.

      Però la majoria pensa que, si l’hagués volgut perseguir amb més empenta, la guerra s’hauria pogut acabar aquell dia.

      Cèsar, BC 3, 51, 3

  58. 58provincia, -ae f.província109

    provincia, -ae f.
    província

    1. Ipse conventibus Galliae citerioris peractis in Illyricum proficiscitur, quod a Pirustis finitimam partem provinciae incursionibus vastari audiebat.

      Ell, acabades les assemblees de la Gàl·lia Citerior, parteix cap a l’Il·líric, perquè sentia que els pirustes devastaven amb incursions la zona veïna de la província.

      Cèsar, BG 5, 1, 5

    2. Horum principibus pecunias, civitati autem imperium totius provinciae pollicetur.

      Als principals d’ells els promet diners, i al seu poble el domini de tota la província.

      Cèsar, BG 7, 64, 8

    3. Ille perterritus, quod omnem provinciam consentire intellegebat, ex Sardinia in Africam profugit.

      Ell, aterrit, perquè comprenia que tota la província estava d’acord, va fugir de Sardenya a l’Àfrica.

      Cèsar, BC 1, 30, 3

  59. 59volo, vis, velle, voluivoler108

    volo, vis, velle, volui
    voler

    1. Si quid ille se velit, illum ad se venire oportere.

      (Deia que) si ell volia alguna cosa d’ell, l’havia d’anar a veure.

      Cèsar, BG 1, 34, 2

    2. Illi supplicia cruciatusque Gallorum veriti, quorum agros vexaverant, remanere se apud eum velle dixerunt.

      Ells, tement els càstigs i turments dels gals, els camps dels quals havien devastat, van dir que es volien quedar amb ell.

      Cèsar, BG 4, 15, 5

    3. Se vero, ut operibus anteire studuerit, sic iustitia et aequitate velle superare.

      (Va dir que) ell, així com havia procurat avantatjar-los en les obres, els volia superar en justícia i equitat.

      Cèsar, BC 1, 32, 9

  60. 60fuga, -ae f.fugida107

    fuga, -ae f.
    fugida

    1. Interim omnis ex fuga Suessionum multitudo in oppidum proxima nocte convenit.

      Mentrestant, tota la multitud dels suessions que havia fugit es va reunir a la ciutat la nit següent.

      Cèsar, BG 2, 12, 4

    2. Hostes in fugam coniecti se ipsi multitudine impediunt atque angustioribus portis relictis coartantur.

      Els enemics, posats en fuga, s’entorpeixen a si mateixos pel seu nombre i s’amunteguen a les portes, massa estretes.

      Cèsar, BG 7, 70, 3

    3. Pauci ordinis senatorii, qui se cum iis coniunxerant, nocte fuga salutem petiverunt.

      Uns pocs de l’ordre senatorial, que s’hi havien unit, van buscar la salvació fugint de nit.

      Cèsar, BC 3, 97, 5

  61. 61auxilium, -i n. (pl. auxilia: tropas auxiliares)ajuda, auxili; (pl.) tropes auxiliars104

    auxilium, -i n. (pl. auxilia: tropas auxiliares)
    ajuda, auxili; (pl.) tropes auxiliars

    1. His persuaderi ut diutius morarentur neque suis auxilium ferrent non poterat.

      No se’ls podia convèncer que es retardessin més i no portessin ajuda als seus.

      Cèsar, BG 2, 10, 5

    2. Positis castris a milibus passuum quindecim auxilia Germanorum exspectare constituunt.

      Acampats a quinze milles, decideixen esperar les tropes auxiliars dels germans.

      Cèsar, BG 6, 7, 3

    3. Cui re missis ad Caesarem legatis auxilium ab eo petebant;

      Havent enviat ambaixadors a Cèsar per aquest motiu, li demanaven ajuda.

      Cèsar, BC 3, 9, 5

  62. 62pervenio, -is, -ire, -veni, -ventumarribar103

    pervenio, -is, -ire, -veni, -ventum
    arribar

    1. Re frumentaria provisa duodecimo die castra movet diebusque circiter xv ad fines Belgarum pervenit.

      Assegurat el blat, el dotzè dia aixeca el campament i en uns quinze dies arriba al territori dels belgues.

      Cèsar, BG 2, 2, 6

    2. Acceptis mandatis Roscius cum Caesare Capuam pervenit ibique consules Pompeiumque invenit;

      Rebudes les instruccions, Rosci arriba amb Cèsar a Càpua i allà troba els cònsols i Pompeu.

      Cèsar, BC 1, 10, 1

    3. Ipse eodem cum exercitu proficiscitur biduique iter progressus ad flumen Bagradam pervenit.

      Ell mateix hi parteix amb l’exèrcit i, després de dos dies de marxa, arriba al riu Bagrades.

      Cèsar, BC 2, 24, 1

  63. 63publicus, -a, -um (res publica: el Estado)públic; (res publica) l’Estat, la república101

    publicus, -a, -um (res publica: el Estado)
    públic; (res publica) l’Estat, la república

    1. Quod in tanto imperio populi Romani turpissimum sibi et rei publicae esse arbitrabatur.

      Cosa que considerava vergonyosíssima per a ell i per a la república en un imperi tan gran com el del poble romà.

      Cèsar, BG 1, 33, 2

    2. Illi rebus divinis intersunt, sacrificia publica ac privata procurant, religiones interpretantur.

      Ells s’ocupen del culte, s’encarreguen dels sacrificis públics i privats i interpreten les qüestions religioses.

      Cèsar, BG 6, 13, 4

    3. Pro quibus rebus hortatur ac postulat, ut rem publicam suscipiant atque una secum administrent.

      Per tot això els exhorta i els demana que es facin càrrec de l’Estat i el governin juntament amb ell.

      Cèsar, BC 1, 32, 7

  64. 64fero, fers, ferre, tuli, latumportar; suportar; (ut fert opinio) segons es diu101

    fero, fers, ferre, tuli, latum
    portar; suportar; (ut fert opinio) segons es diu

    1. Impeditis hostibus propter ea quae ferebant onera, subito duabus portis eruptionem fieri iubet.

      Entorpits els enemics per les càrregues que portaven, mana fer de sobte una sortida per dues portes.

      Cèsar, BG 3, 19, 2

    2. Qui se ultro morti offerant facilius reperiuntur quam qui dolorem patienter ferant.

      És més fàcil trobar qui s’ofereix voluntàriament a la mort que qui suporta el dolor amb paciència.

      Cèsar, BG 7, 77, 5

    3. Quorum primum impetum equites hostium non tulerunt, sed admissis equis ad suos refugerunt;

      Els genets enemics no van resistir la seva primera càrrega, sinó que a galop desbocat es van refugiar amb els seus.

      Cèsar, BC 2, 34, 3

  65. 65teneo, -es, -ere, -ui, tentumtenir, subjectar; ocupar, mantenir100

    teneo, -es, -ere, -ui, tentum
    tenir, subjectar; ocupar, mantenir

    1. Hoc consilio probato a ducibus productis Romanorum copiis sese castris tenebant.

      Aprovat aquest pla pels caps, quan les tropes romanes van sortir a combatre, ells es mantenien al campament.

      Cèsar, BG 3, 24, 4

    2. P. Sulpicium Rufum legatum cum eo praesidio quod satis esse arbitrabatur, portum tenere iussit.

      Va ordenar al llegat Publi Sulpici Ruf que ocupés el port amb la guarnició que considerava suficient.

      Cèsar, BG 4, 22, 6

    3. Ipse enim necessario etesiis tenebatur, qui navigantibus Alexandria flant adversissimi venti.

      Perquè ell estava retingut per força pels vents etesis, que són molt contraris per als qui salpen d’Alexandria.

      Cèsar, BC 3, 107, 1

  66. 66virtus, -utis f.valor; virtut, mèrit99

    virtus, -utis f.
    valor; virtut, mèrit

    1. Ariovistus ad postulata Caesaris pauca respondit, de suis virtutibus multa praedicavit:

      Ariovist va respondre poc a les exigències de Cèsar i es va estendre molt en els seus propis mèrits.

      Cèsar, BG 1, 44, 1

    2. Centuriones singillatim tribunosque militum appellat, quorum egregiam fuisse virtutem testimonio Ciceronis cognoverat.

      Crida un per un els centurions i els tribuns militars, el valor extraordinari dels quals coneixia pel testimoni de Ciceró.

      Cèsar, BG 5, 52, 4

    3. Non deest negotio Curio suosque hortatur, ut spem omnem in virtute reponant.

      Curió no falta al seu deure i exhorta els seus a posar tota la seva esperança en el valor.

      Cèsar, BC 2, 41, 3

  67. 67populus, -i m.poble98

    populus, -i m.
    poble

    1. Hi consuetudine populi Romani loca capere, castra munire, commeatibus nostros intercludere instituunt.

      Aquests comencen, a la manera del poble romà, a ocupar posicions, fortificar campaments i tallar l’abastament als nostres.

      Cèsar, BG 3, 23, 6

    2. Si qui aut privatus aut populus eorum decreto non stetit, sacrificiis interdicunt.

      Si algú, particular o poble, no acata la seva decisió, li prohibeixen participar en els sacrificis.

      Cèsar, BG 6, 13, 6

    3. Divisum senatum, divisum populum in suas cuiusque eorum clientelas.

      (Deia que) el senat estava dividit i el poble dividit, cadascú entre les clienteles de l’un o de l’altre.

      Cèsar, BG 7, 32, 5

  68. 68contendo, -is, -ere, -tendi, -tentumdirigir-se a corre-cuita; lluitar; esforçar-se97

    contendo, -is, -ere, -tendi, -tentum
    dirigir-se a corre-cuita; lluitar; esforçar-se

    1. Non esse fas Germanos superare, si ante novam lunam proelio contendissent.

      (Deien que) no era lícit que els germans vencessin si combatien abans de la lluna nova.

      Cèsar, BG 1, 50, 5

    2. Cum iam meridies adpropinquare videretur, ad ea castra, quae supra demonstravimus, contendit;

      Com que semblava que s’acostava ja el migdia, es va dirigir a corre-cuita al campament de què hem parlat abans.

      Cèsar, BG 7, 83, 8

    3. Ipse unum diem ibi rei frumentariae causa moratus Corfinium contendit.

      Ell mateix s’hi va aturar un dia per proveir-se de blat i va marxar de pressa cap a Corfini.

      Cèsar, BC 1, 16, 1

  69. 69sequor, -eris, -i, secutus sumseguir96

    sequor, -eris, -i, secutus sum
    seguir

    1. Helvetii cum omnibus suis carris secuti impedimenta in unum locum contulerunt;

      Els helvecis, que els seguien amb tots els seus carros, van reunir els bagatges en un sol lloc.

      Cèsar, BG 1, 24, 4

    2. Debere eos Italiae totius auctoritatem sequi potius quam unius hominis voluntati obtemperare.

      (Deien que) havien de seguir l’autoritat de tota Itàlia abans que obeir la voluntat d’un sol home.

      Cèsar, BC 1, 35, 1

    3. Equites sequi iubet sese iterque accelerat, ut quam maxime ex fuga perterritos adoriri posset.

      Ordena als genets que el segueixin i accelera la marxa, per poder-los atacar quan estiguessin més espantats per la fugida.

      Cèsar, BC 2, 39, 6

  70. 70pauci, -ae, -a (pl.)pocs96

    pauci, -ae, -a (pl.)
    pocs

    1. Quos Labienus equitatu consectatus magno numero interfecto compluribus captis paucis post diebus civitatem recepit.

      Labiè els va perseguir amb la cavalleria, en va matar un gran nombre, en va capturar molts i pocs dies després va recuperar el poble.

      Cèsar, BG 6, 8, 7

    2. Ut M. Rufus, qui sententiam Calidi paucis fere mutatis verbis sequebatur.

      Com Marc Ruf, que seguia la proposta de Calidi canviant només unes poques paraules.

      Cèsar, BG 1, 2, 3

    3. Ii dum pari certamine res geri potuit, magnum hostium numerum pauci sustinuere;

      Mentre es va poder lluitar en igualtat, uns pocs van resistir un gran nombre d’enemics.

      Cèsar, BC 1, 51, 5

  71. 71acies, -ei f.línia de combat, formació; batalla95

    acies, -ei f.
    línia de combat, formació; batalla

    1. Ipsi confertissima acie reiecto nostro equitatu phalange facta sub primam nostram aciem successerunt.

      Ells, en formació molt tancada, rebutjada la nostra cavalleria i formada la falange, van avançar fins a la nostra primera línia.

      Cèsar, BG 1, 24, 5

    2. Nam duces eorum tota acie pronuntiari iusserunt, nequis ab loco discederet;

      Perquè els seus caps van manar anunciar a tota la formació que ningú no abandonés el seu lloc.

      Cèsar, BG 5, 34, 1

    3. Prima luce et nostri omnes erant transportati et hostium acies cernebatur.

      A trenc d’alba ja havien passat tots els nostres i s’albirava la línia enemiga.

      Cèsar, BG 7, 62, 1

  72. 72passus, -us m. (mille passuum: milla)passa (mesura, aprox. 1,5 m)94

    passus, -us m. (mille passuum: milla)
    passa (mesura, aprox. 1,5 m)

    1. Hic locus ab hoste circiter passus sescentos, uti dictum est, aberat.

      Aquest lloc distava unes sis-centes passes de l’enemic, com s’ha dit.

      Cèsar, BG 1, 49, 3

    2. Ita omnis insula est in circuitu vicies centum milium passuum.

      Així, tota l’illa té un perímetre de dues mil milles.

      Cèsar, BG 5, 13, 7

    3. Ante oppidum planities circiter milia passuum iii in longitudinem patebat;

      Davant de la ciutat s’estenia una plana d’unes tres milles de llarg.

      Cèsar, BG 7, 69, 3

  73. 73periculum, -i n.perill93

    periculum, -i n.
    perill

    1. Abditi in tabernaculis aut suum fatum querebantur aut cum familiaribus suis commune periculum miserabantur.

      Amagats a les tendes, o es queixaven de la seva sort o lamentaven amb els seus amics el perill comú.

      Cèsar, BG 1, 39, 4

    2. Equestris autem proelii ratio et cedentibus et insequentibus par atque idem periculum inferebat.

      I la manera de combatre a cavall suposava un mateix perill per als qui cedien i per als qui perseguien.

      Cèsar, BG 5, 16, 3

    3. Romanos aut inopiam non laturos aut magno cum periculo longius a castris processuros;

      (Pensava que) els romans o no suportarien l’escassetat o s’allunyarien del campament amb gran perill.

      Cèsar, BG 7, 14, 7

  74. 74spes, spei f.esperança92

    spes, spei f.
    esperança

    1. Magnam se habere spem et beneficio suo et auctoritate adductum Ariovistum finem iniuriis facturum.

      (Va dir que) tenia grans esperances que Ariovist, mogut pel seu favor i la seva autoritat, posaria fi als abusos.

      Cèsar, BG 1, 33, 1

    2. Hic servo spe libertatis magnisque persuadet praemiis, ut litteras ad Caesarem deferat.

      Aquest convenç un esclau, amb l’esperança de la llibertat i grans recompenses, que porti una carta a Cèsar.

      Cèsar, BG 5, 45, 3

    3. Non deest negotio Curio suosque hortatur, ut spem omnem in virtute reponant.

      Curió no falta al seu deure i exhorta els seus a posar tota la seva esperança en el valor.

      Cèsar, BC 2, 41, 3

  75. 75capio, -is, -ere, cepi, captumprendre, agafar, capturar; (consilium capere) prendre una decisió91

    capio, -is, -ere, cepi, captum
    prendre, agafar, capturar; (consilium capere) prendre una decisió

    1. Cum superaverunt, animalia capta immolant reliquasque res in unum locum conferunt.

      Quan han vençut, sacrifiquen els animals capturats i reuneixen la resta del botí en un sol lloc.

      Cèsar, BG 6, 17, 3

    2. Magnus numerus capitur atque interficitur, reliqui ex fuga in civitates discedunt.

      Molts són capturats i morts; els altres fugen als seus pobles.

      Cèsar, BG 7, 88, 7

    3. Quibus rebus cognitis Caesar consilium capit ex loci natura.

      Conegut això, Cèsar pren una decisió segons la naturalesa del terreny.

      Cèsar, BC 3, 43, 1

  76. 76frumentum, -i n.blat, gra88

    frumentum, -i n.
    blat, gra

    1. Neque nostros exercitus propter frumenti inopiam diutius apud se morari posse confidebant;

      I confiaven que els nostres exèrcits no es podrien quedar més temps al seu país per la manca de blat.

      Cèsar, BG 3, 9, 5

    2. Interiores plerique frumenta non serunt, sed lacte et carne vivunt pellibusque sunt vestiti.

      La majoria dels de l’interior no sembra blat, sinó que viu de llet i carn i es vesteix amb pells.

      Cèsar, BG 5, 14, 2

    3. Frumentum omne ad se referri iubet, capitis poenam iis qui non paruerint constituit;

      Ordena que se li lliuri tot el blat i estableix la pena de mort per als qui no obeeixin.

      Cèsar, BG 7, 71, 6

  77. 77parvus, -a, -um (comp. minor, sup. minimus)petit; (minor) menor88

    parvus, -a, -um (comp. minor, sup. minimus)
    petit; (minor) menor

    1. Tum demum Ariovistus partem suarum copiarum, quae castra minora oppugnaret, misit.

      Només aleshores Ariovist va enviar una part de les seves tropes a atacar el campament menor.

      Cèsar, BG 1, 50, 2

    2. Nam minus horis tribus milium pedum xv in circuitu munitionem perfecerunt.

      Perquè en menys de tres hores van acabar una fortificació de quinze mil peus de perímetre.

      Cèsar, BG 5, 42, 4

    3. Multa huc minora navigia addunt, ut ipsa multitudine nostra classis terreatur.

      Hi afegeixen moltes embarcacions menors, perquè la nostra flota s’espanti pel seu mateix nombre.

      Cèsar, BC 1, 56, 2

  78. 78adventus, -us m.arribada86

    adventus, -us m.
    arribada

    1. Magnam Caesarem iniuriam facere, qui suo adventu vectigalia sibi deteriora faceret.

      (Deia que) Cèsar cometia una gran injustícia, perquè amb la seva arribada li feia disminuir els tributs.

      Cèsar, BG 1, 36, 4

    2. Namque eius adventu hostes constiterunt, nostri se ex timore receperunt.

      Perquè amb la seva arribada els enemics es van aturar i els nostres es van refer de la por.

      Cèsar, BG 4, 34, 1

    3. Ita cognito hostium adventu suas naves ex portu educunt, cum Massiliensibus confligunt.

      Així, coneguda l’arribada dels enemics, treuen les seves naus del port i s’enfronten als massaliotes.

      Cèsar, BC 1, 57, 2

  79. 79pugno, -as, -are, -avi, -atumlluitar, combatre86

    pugno, -as, -are, -avi, -atum
    lluitar, combatre

    1. In primis monet ut contineant milites, ne studio pugnandi aut spe praedae longius progrediantur;

      Abans de res els adverteix que continguin els soldats, perquè no s’allunyin massa per ganes de lluitar o esperança de botí.

      Cèsar, BG 7, 45, 8

    2. Illi eum tumulum, pro quo pugnatum est, magnis operibus muniverunt praesidiumque ibi posuerunt.

      Ells van fortificar amb grans obres el turó pel qual s’havia lluitat i hi van posar una guarnició.

      Cèsar, BC 1, 47, 4

    3. Eodemque tempore pugnatum est ad portum, ac longe maximam ea res adtulit dimicationem.

      Al mateix temps es va lluitar al costat del port, i això va originar de molt el combat més gran.

      Cèsar, BC 3, 111, 2

  80. 80celeriter (adv.; comp. celerius, sup. celerrime)ràpidament, de pressa85

    celeriter (adv.; comp. celerius, sup. celerrime)
    ràpidament, de pressa

    1. At Germani celeriter ex consuetudine sua phalange facta impetus gladiorum exceperunt.

      Però els germans, formant ràpidament la falange segons el seu costum, van resistir l’atac de les espases.

      Cèsar, BG 1, 52, 4

    2. Celeriter contraque omnium opinionem confecto itinere multos in agris inopinantes deprehendit.

      Feta la marxa de pressa i contra el que tothom esperava, en va sorprendre molts als camps, desprevinguts.

      Cèsar, BG 6, 30, 1

    3. Hoc cum primum Caesari ad Ilerdam nuntiatur, simul perfecto ponte celeriter fortuna mutatur.

      Tan bon punt s’anuncia això a Cèsar a Ilerda, acabat alhora el pont, la sort canvia ràpidament.

      Cèsar, BC 1, 59, 1

  81. 81coepi, coepisse (defectivo)començar83

    coepi, coepisse (defectivo)
    començar

    1. Diviciacus multis cum lacrimis Caesarem complexus obsecrare coepit ne quid gravius in fratrem statueret:

      Diviciac va abraçar Cèsar plorant molt i va començar a suplicar-li que no prengués una decisió massa dura contra el seu germà.

      Cèsar, BG 1, 20, 1

    2. Itaque rursus coniuratione facta paulatim ex castris discedere et suos clam ex agris deducere coeperunt.

      Així que, conjurats de nou, van començar a sortir del campament a poc a poc i a retirar d’amagat els seus dels camps.

      Cèsar, BG 4, 30, 3

    3. Sed ubi signa legionum adpropinquare coeperunt, paucis amissis sese in proximos montes conferunt.

      Però quan les ensenyes de les legions van començar a acostar-se, després de perdre’n uns quants, es refugien a les muntanyes properes.

      Cèsar, BC 1, 51, 5

  82. 82peto, -is, -ere, -ivi (-ii), -itumdemanar; dirigir-se a; atacar83

    peto, -is, -ere, -ivi (-ii), -itum
    demanar; dirigir-se a; atacar

    1. Haec cum pluribus verbis flens a Caesare peteret, Caesar eius dextram prendit;

      Mentre demanava això a Cèsar plorant i amb moltes paraules, Cèsar li va agafar la mà dreta.

      Cèsar, BG 1, 20, 5

    2. Petunt a Vercingetorige Haedui, ut ad se veniat rationesque belli gerendi communicet;

      Els edus demanen a Vercingetòrix que vagi amb ells i els comuniqui els seus plans de guerra.

      Cèsar, BG 7, 63, 4

    3. Pauci ordinis senatorii, qui se cum iis coniunxerant, nocte fuga salutem petiverunt.

      Uns pocs de l’ordre senatorial, que s’hi havien unit, van buscar la salvació fugint de nit.

      Cèsar, BC 3, 97, 5

  83. 83signum, -i n.senyal; ensenya, estendard83

    signum, -i n.
    senyal; ensenya, estendard

    1. Neque quo signa ferantur, neque quam in partem quisque conveniat provident.

      No preveuen ni cap a on s’han de portar les ensenyes ni cap a quina banda s’ha de dirigir cadascú.

      Cèsar, BG 6, 37, 6

    2. Dat suis signum Saburra, aciem constituit et circumire ordines atque hortari incipit.

      Sabura dona el senyal als seus, forma la línia de combat i comença a recórrer les files i a donar ànims.

      Cèsar, BC 2, 41, 2

    3. Hac habita oratione exposcentibus militibus et studio pugnae ardentibus tuba signum dedit.

      Pronunciat aquest discurs, com que els soldats ho reclamaven i cremaven de desig de lluitar, va donar el senyal amb la trompeta.

      Cèsar, BC 3, 90, 3

  84. 84murus, -i m.mur, muralla82

    murus, -i m.
    mur, muralla

    1. Nam cum tanta multitudo lapides ac tela conicerent, in muro consistendi potestas erat nulli.

      Perquè com que una multitud tan gran llançava pedres i dards, ningú no es podia mantenir a la muralla.

      Cèsar, BG 2, 6, 3

    2. Sic deinceps omne opus contexitur, dum iusta muri altitudo expleatur.

      Així es va construint seguida tota l’obra, fins a completar l’alçada deguda de la muralla.

      Cèsar, BG 7, 23, 4

    3. Quarta vigilia circiter Lentulus Spinther de muro cum vigiliis custodibusque nostris conloquitur:

      Cap a la quarta vigília, Lèntul Espínter parla des de la muralla amb els nostres sentinelles i guàrdies.

      Cèsar, BC 1, 22, 1

  85. 85discedo, -is, -ere, -cessi, -cessummarxar, retirar-se; apartar-se82

    discedo, -is, -ere, -cessi, -cessum
    marxar, retirar-se; apartar-se

    1. Dum haec geruntur, nostris omnibus occupatis, qui erant in agris reliqui discesserunt.

      Mentre passa això, estant tots els nostres ocupats, els qui s’havien quedat als camps se’n van anar.

      Cèsar, BG 4, 34, 3

    2. Lentulus sententiam Calidi pronuntiaturum se omnino negavit, Marcellus perterritus conviciis a sua sententia discessit.

      Lèntul es va negar en rodó a sotmetre a votació la proposta de Calidi; Marcel, espantat pels crits, va abandonar la seva.

      Cèsar, BG 1, 2, 5

    3. Qua necessitate et ignominia permotus Libo discessit a Brundisio obsessionemque nostrorum omisit.

      Mogut per aquesta necessitat i aquesta vergonya, Libó se’n va anar de Bríndisi i va aixecar el setge dels nostres.

      Cèsar, BC 3, 24, 4

  86. 86impetus, -us m.atac, càrrega; ímpetu82

    impetus, -us m.
    atac, càrrega; ímpetu

    1. Postquam id animadvertit, copias suas Caesar in proximum collem subducit equitatumque, qui sustineret hostium impetum, misit.

      Quan ho va advertir, Cèsar va retirar les seves tropes al turó més proper i va enviar la cavalleria per frenar l’atac dels enemics.

      Cèsar, BG 1, 24, 1

    2. Inopinantes nostri re nova perturbantur, ac vix primum impetum cohors in statione sustinet.

      Els nostres, desprevinguts, es desconcerten davant de l’inesperat, i la cohort de guàrdia a penes resisteix el primer atac.

      Cèsar, BG 6, 37, 3

    3. Nostri usi fortunae beneficio tamen impetum classis timebant, si forte ventus remisisset.

      Els nostres, encara que van aprofitar el favor de la fortuna, temien l’atac de la flota si per casualitat amainava el vent.

      Cèsar, BC 3, 26, 4

  87. 87gero, -is, -ere, gessi, gestumdur a terme, fer; (bellum gerere) fer la guerra82

    gero, -is, -ere, gessi, gestum
    dur a terme, fer; (bellum gerere) fer la guerra

    1. Quorum adventu magna cum auctoritate et magna cum hominum multitudine bellum gerere conantur.

      Amb la seva arribada intenten fer la guerra amb gran autoritat i una gran multitud d’homes.

      Cèsar, BG 3, 23, 4

    2. Caesar idoneum locum nactus quid quaque in parte geratur cognoscit;

      Cèsar, després de trobar un lloc adequat, s’assabenta del que passa a cada sector.

      Cèsar, BG 7, 85, 1

    3. Progressus milia passuum vi equites convenit, rem gestam cognovit;

      Després d’avançar sis milles, es va reunir amb els genets i es va assabentar del que havia passat.

      Cèsar, BC 2, 39, 1

  88. 88imperium, -i n.comandament, poder; domini, imperi; ordre81

    imperium, -i n.
    comandament, poder; domini, imperi; ordre

    1. Praestare, si iam principatum Galliae obtinere non possent, Gallorum quam Romanorum imperia perferre;

      (Deien que), si ja no podien tenir la primacia de la Gàl·lia, era preferible suportar el domini dels gals que el dels romans.

      Cèsar, BG 1, 17, 3

    2. Interfecto Indutiomaro ut docuimus, ad eius propinquos a Treveris imperium defertur.

      Mort Induciomar, com hem explicat, els trèvers donen el comandament als seus parents.

      Cèsar, BG 6, 2, 1

    3. Tubero cum in Africam venisset, invenit in provincia cum imperio Attium Varum;

      Quan Tuberó va arribar a l’Àfrica, va trobar a la província Ati Var amb comandament militar.

      Cèsar, BC 1, 31, 2

  89. 89ratio, -onis f.raó; manera, mètode; compte81

    ratio, -onis f.
    raó; manera, mètode; compte

    1. Sed ratio ordoque agminis aliter se habebat ac Belgae ad Nervios detulerant.

      Però la forma i l’ordre de la columna eren diferents del que els belgues havien explicat als nervis.

      Cèsar, BG 2, 19, 1

    2. Hortatur ut simili ratione atque ipse fecerit suas iniurias persequantur.

      Els anima a venjar els seus greuges de la mateixa manera que ho havia fet ell.

      Cèsar, BG 7, 38, 10

    3. Conatus tamen nihilominus est aliis rationibus per conloquia de pace agere.

      Tot i així, va intentar d’altres maneres tractar de la pau mitjançant converses.

      Cèsar, BC 3, 18, 5

  90. 90convenio, -is, -ire, -veni, -ventumreunir-se, acudir; trobar-se amb80

    convenio, -is, -ire, -veni, -ventum
    reunir-se, acudir; trobar-se amb

    1. Bello Helvetiorum confecto totius fere Galliae legati principes civitatum ad Caesarem gratulatum convenerunt:

      Acabada la guerra dels helvecis, van acudir a felicitar Cèsar ambaixadors de gairebé tota la Gàl·lia, els principals dels pobles.

      Cèsar, BG 1, 30, 1

    2. Huc postero die quam frequentissimi convenirent, ut de eorum postulatis cognosceret.

      (Els va dir) que l’endemà hi acudissin en el màxim nombre possible, per conèixer les seves peticions.

      Cèsar, BG 4, 11, 5

    3. Caesar ab opere legiones revocat, equitatum omnem convenire iubet, aciem instruit;

      Cèsar retira les legions de la feina, ordena que hi acudeixi tota la cavalleria i forma la línia de combat.

      Cèsar, BC 1, 82, 2

  91. 91spatium, -i n.espai, distància; temps, termini80

    spatium, -i n.
    espai, distància; temps, termini

    1. Ex quibus qui hoc spatio dierum convaluerant, circiter trecenti sub vexillo una mittuntur;

      D’ells, els qui s’havien recuperat en aquest termini de dies, uns tres-cents, són enviats junts sota una mateixa ensenya.

      Cèsar, BG 6, 36, 3

    2. Nacti enim spatium se in loca superiora receperunt.

      Perquè, aprofitant el temps, es van retirar a posicions més altes.

      Cèsar, BC 1, 51, 6

    3. Inter duas acies tantum erat relictum spatii, ut satis esset ad concursum utriusque exercitus.

      Entre les dues línies s’havia deixat només l’espai suficient per a la càrrega de tots dos exèrcits.

      Cèsar, BC 3, 92, 1

  92. 92transeo, -is, -ire, -ii, -itumtravessar; passar79

    transeo, -is, -ire, -ii, -itum
    travessar; passar

    1. Transisse Rhenum sese non sua sponte, sed rogatum et accersitum a Gallis;

      (Va dir que) havia travessat el Rin no per iniciativa pròpia, sinó perquè els gals l’hi havien demanat i l’havien cridat.

      Cèsar, BG 1, 44, 2

    2. Interim speculatoribus in omnes partes dimissis explorat, quo commodissime itinere vallem transire possit.

      Mentrestant, enviats exploradors en totes direccions, esbrina per quin camí podia travessar la vall amb més comoditat.

      Cèsar, BG 5, 49, 8

    3. Nonnulli relictis equis fossam transire et maceriam transcendere conantur.

      Alguns, deixant els cavalls, intenten travessar el fossat i saltar la tàpia.

      Cèsar, BG 7, 70, 5

  93. 93accido, -is, -ere, -cidisucceir, passar78

    accido, -is, -ere, -cidi
    succeir, passar

    1. Id ne accideret, magnopere sibi praecavendum Caesar existimabat.

      Cèsar considerava que havia de prendre grans precaucions perquè no passés això.

      Cèsar, BG 1, 38, 2

    2. Quod consilium etsi in eiusmodi casu reprehendendum non est, tamen incommode accidit.

      Aquesta decisió, encara que no és censurable en una situació així, va tenir males conseqüències.

      Cèsar, BG 5, 33, 4

    3. Non haec omnia fortuito aut sine consilio accidere potuisse;

      (Deia que) tot això no podia haver passat per atzar ni sense un pla.

      Cèsar, BG 7, 20, 2

  94. 94accipio, -is, -ere, -cepi, -ceptumrebre; acceptar; patir (una derrota)76

    accipio, -is, -ere, -cepi, -ceptum
    rebre; acceptar; patir (una derrota)

    1. Magnam calamitatem pulsos accepisse, omnem nobilitatem, omnem senatum, omnem equitatum amisisse.

      (Explicaven que), vençuts, havien patit una gran desgràcia i havien perdut tota la noblesa, tot el senat i tota la cavalleria.

      Cèsar, BG 1, 31, 6

    2. Accepta oratione eorum Caesar obsides imperat eosque ad certam diem adduci iubet;

      Escoltat el seu discurs, Cèsar els exigeix ostatges i ordena que els hi portin en un dia fixat.

      Cèsar, BG 5, 1, 8

    3. Vercingetorix tot continuis incommodis Vellaunoduni, Cenabi, Novioduni acceptis suos ad concilium convocat.

      Vercingetòrix, després de patir tants revessos seguits a Vellaunodunum, Cènabum i Noviodunum, convoca els seus a una assemblea.

      Cèsar, BG 7, 14, 1

  95. 95certus, -a, -um (certiorem facere: informar)segur, fix; determinat; (certiorem facere) informar75

    certus, -a, -um (certiorem facere: informar)
    segur, fix; determinat; (certiorem facere) informar

    1. Petiverunt uti sibi concilium totius Galliae in diem certam indicere idque Caesaris voluntate facere liceret;

      Van demanar que se’ls permetés convocar per a un dia fixat una assemblea de tota la Gàl·lia i fer-ho amb el consentiment de Cèsar.

      Cèsar, BG 1, 30, 4

    2. Postremo quis hoc sibi persuaderet sine certa spe Ambiorigem ad eius modi consilium descendisse?

      Finalment, qui es convenceria que Ambiòrix s’havia llançat a un pla així sense una esperança segura?

      Cèsar, BG 5, 29, 5

    3. Ibi certior ab Acilio et Murco per litteras factus de postulatis Libonis et Bibuli legionem relinquit;

      Allà, informat per carta per Acili i Murc de les exigències de Libó i Bíbul, deixa la legió.

      Cèsar, BC 3, 16, 2

  96. 96ago, -is, -ere, egi, actumfer, actuar; tractar; conduir75

    ago, -is, -ere, egi, actum
    fer, actuar; tractar; conduir

    1. Dumnorigi custodes ponit, ut quae agat, quibuscum loquatur, scire possit.

      Posa vigilants a Dúmnorix per poder saber què fa i amb qui parla.

      Cèsar, BG 1, 20, 6

    2. Facta potestate eadem quae Ambiorix cum Titurio egerat commemorant:

      Obtingut el permís, expliquen el mateix que Ambiòrix havia tractat amb Tituri.

      Cèsar, BG 5, 41, 2

    3. Paulo post renuntiat, quod consules absint, sine illis non posse agi de compositione.

      Poc després respon que, com que els cònsols són absents, sense ells no es pot tractar d’un acord.

      Cèsar, BC 1, 26, 5

  97. 97nox, noctis f.nit75

    nox, noctis f.
    nit

    1. De quibus insulis nonnulli scripserunt dies continuos xxx sub brumam esse noctem.

      D’aquestes illes alguns han escrit que en ple hivern és de nit trenta dies seguits.

      Cèsar, BG 5, 13, 3

    2. Ex his Eporedorix cognito Litavicci consilio media fere nocte rem ad Caesarem defert;

      Un d’ells, Eporedòrix, conegut el pla de Litavic, explica l’afer a Cèsar cap a mitjanit.

      Cèsar, BG 7, 39, 3

    3. Illi animadverso vitio castrorum tota nocte munitiones proferunt castraque castris convertunt.

      Ells, advertit el defecte del campament, avancen les fortificacions tota la nit i uneixen els campaments.

      Cèsar, BC 1, 81, 3

  98. 98pono, -is, -ere, posui, positumposar, col·locar; situar74

    pono, -is, -ere, posui, positum
    posar, col·locar; situar

    1. Qui vicus positus in valle, non magna adiecta planitie, altissimis montibus undique continetur.

      Aquest llogaret, situat en una vall amb una petita plana al costat, està envoltat per totes bandes de muntanyes altíssimes.

      Cèsar, BG 3, 1, 5

    2. Nec fuit spatium tali tempore ad contrahenda castra, quod res posita in celeritate videbatur;

      I en aquelles circumstàncies no hi va haver temps per reduir el campament, perquè tot semblava dependre de la rapidesa.

      Cèsar, BG 7, 40, 2

    3. Id erat oppidum positum ad Hiberum miliaque passuum a castris aberat xxx.

      Aquesta ciutat estava situada al costat de l’Ebre i distava del campament trenta milles.

      Cèsar, BC 1, 61, 5

  99. 99usus, -us m.ús, pràctica, experiència; utilitat74

    usus, -us m.
    ús, pràctica, experiència; utilitat

    1. Sic neque agri cultura nec ratio atque usus belli intermittitur.

      Així no s’interromp ni el conreu del camp ni la pràctica i l’exercici de la guerra.

      Cèsar, BG 4, 1, 6

    2. Magistratus quae visa sunt occultant, quae esse ex usu iudicaverunt, multitudini produnt.

      Els magistrats amaguen el que els sembla i donen a conèixer a la multitud el que han jutjat útil.

      Cèsar, BG 6, 20, 3

    3. Factae enim subito ex umida materia non eundem usum celeritatis habuerant.

      Perquè, fetes de sobte amb fusta humida, no havien tingut la mateixa utilitat quant a velocitat.

      Cèsar, BC 1, 58, 3

  100. 100ager, agri m.camp, terra de conreu; territori73

    ager, agri m.
    camp, terra de conreu; territori

    1. Frumentum Sequanos, Leucos, Lingones subministrare iamque esse in agris frumenta matura;

      (Va dir que) els seqüans, els leucs i els língons subministraven blat, i que el blat ja era madur als camps.

      Cèsar, BG 1, 40, 11

    2. Agri culturae non student, maiorque pars eorum victus in lacte, caseo, carne consistit.

      No es dediquen a l’agricultura, i la major part de la seva alimentació consisteix en llet, formatge i carn.

      Cèsar, BG 6, 22, 1

    3. Auximo Caesar progressus omnem agrum Picenum percurrit.

      Des d’Àuxim Cèsar va avançar i va recórrer tot el territori del Picè.

      Cèsar, BC 1, 15, 1

  101. 101proximus, -a, -um (sup. de prope)el més proper, veí; següent73

    proximus, -a, -um (sup. de prope)
    el més proper, veí; següent

    1. Quos ubi, qui proximi Rhenum incolunt, perterritos senserunt, insecuti magnum ex his numerum occiderunt.

      Quan els qui viuen més a prop del Rin es van adonar que estaven aterrits, els van perseguir i en van matar un gran nombre.

      Cèsar, BG 1, 54, 1

    2. Qui proximi Oceano fuerunt, hi insulis sese occultaverunt quas aestus efficere consuerunt.

      Els qui eren més a prop de l’Oceà es van amagar a les illes que solen formar les marees.

      Cèsar, BG 6, 31, 3

    3. V milia passuum proxima intercedere itineris campestris, inde excipere loca aspera et montuosa;

      (Va dir que) en les cinc milles següents el camí era pla, i que després venien llocs escarpats i muntanyosos.

      Cèsar, BC 1, 66, 4

  102. 102senatus, -us m.senat72

    senatus, -us m.
    senat

    1. Si iudicium senatus observari oporteret, liberam debere esse Galliam, quam bello victam suis legibus uti voluisset.

      (Va dir que) si calia respectar la decisió del senat, la Gàl·lia havia de ser lliure, ja que, vençuda en la guerra, havia volgut que es regís per les seves lleis.

      Cèsar, BG 1, 45, 3

    2. His rebus gestis ex litteris Caesaris dierum viginti supplicatio ab senatu decreta est.

      Per aquestes gestes, després de la carta de Cèsar, el senat va decretar una acció de gràcies de vint dies.

      Cèsar, BG 4, 38, 5

    3. Misso ad vesperum senatu omnes, qui sunt eius ordinis, a Pompeio evocantur.

      Dissolt el senat al vespre, Pompeu convoca tots els qui pertanyen a aquest ordre.

      Cèsar, BC 1, 3, 1

  103. 103prohibeo, -es, -ere, -ui, -itumimpedir, apartar; prohibir71

    prohibeo, -es, -ere, -ui, -itum
    impedir, apartar; prohibir

    1. Caesar suos a proelio continebat ac satis habebat in praesentia hostem rapinis pabulationibusque prohibere.

      Cèsar mantenia els seus sense combatre i de moment es donava per satisfet impedint a l’enemic els saquejos i el farratge.

      Cèsar, BG 1, 15, 4

    2. Ipsi ex silvis rari propugnabant nostrosque intra munitiones ingredi prohibebant.

      Ells, dispersos, lluitaven des dels boscos i impedien als nostres entrar dins les fortificacions.

      Cèsar, BG 5, 9, 6

    3. Hoc decreto eum consul senatu prohibuit et contionari conantem de rostris deduxit.

      Amb aquest decret el cònsol li va prohibir entrar al senat i el va fer baixar de la tribuna quan intentava arengar el poble.

      Cèsar, BC 3, 21, 3

  104. 104impero, -as, -are, -avi, -atum (+ dat.)manar, ordenar; exigir (tropes, ostatges)70

    impero, -as, -are, -avi, -atum (+ dat.)
    manar, ordenar; exigir (tropes, ostatges)

    1. Item populum Romanum victis non ad alterius praescriptum, sed ad suum arbitrium imperare consuesse.

      (Va dir) també que el poble romà solia governar els vençuts no segons el dictat d’un altre, sinó segons el seu propi criteri.

      Cèsar, BG 1, 36, 1

    2. Has omnes actuarias imperat fieri, quam ad rem humilitas multum adiuvat.

      Ordena que totes es facin lleugeres, i per a això ajuda molt que siguin baixes.

      Cèsar, BG 5, 1, 3

    3. Cato in Sicilia naves longas veteres reficiebat, novas civitatibus imperabat.

      Cató reparava a Sicília les velles naus de guerra i n’exigia de noves a les ciutats.

      Cèsar, BC 1, 30, 4

  105. 105fortuna, -ae f.sort, fortuna70

    fortuna, -ae f.
    sort, fortuna

    1. Itaque in tanta rerum iniquitate fortunae quoque eventus varii sequebantur.

      Així, en una situació tan desigual, també els cops de fortuna seguien resultats diversos.

      Cèsar, BG 2, 22, 2

    2. Multum cum in omnibus rebus, tum in re militari potest Fortuna.

      La Fortuna pot molt en totes les coses, i sobretot a la guerra.

      Cèsar, BG 6, 30, 2

    3. Hoc cum primum Caesari ad Ilerdam nuntiatur, simul perfecto ponte celeriter fortuna mutatur.

      Tan bon punt s’anuncia això a Cèsar a Ilerda, acabat alhora el pont, la sort canvia ràpidament.

      Cèsar, BC 1, 59, 1

  106. 106conficio, -is, -ere, -feci, -fectumacabar, dur a terme; reunir; esgotar69

    conficio, -is, -ere, -feci, -fectum
    acabar, dur a terme; reunir; esgotar

    1. Hos posse conficere armata milia centum, pollicitos ex eo numero electa milia sexaginta totiusque belli imperium sibi postulare.

      (Van dir) que aquests podien reunir cent mil homes armats, que n’havien promès seixanta mil d’escollits d’aquest nombre i que demanaven per a ells el comandament de tota la guerra.

      Cèsar, BG 2, 4, 5

    2. His confectis rebus conventibusque peractis in citeriorem Galliam revertitur atque inde ad exercitum proficiscitur.

      Acabats aquests afers i celebrades les assemblees, torna a la Gàl·lia Citerior i des d’allà parteix cap a l’exèrcit.

      Cèsar, BG 5, 2, 1

    3. Equites missi nocte iter conficiunt imprudentisque atque inopinantis hostis adgrediuntur.

      Els genets enviats fan el camí de nit i ataquen els enemics, desprevinguts i descuidats.

      Cèsar, BC 2, 38, 4

  107. 107dimitto, -is, -ere, -misi, -missumenviar (en diverses direccions); acomiadar, llicenciar; deixar escapar69

    dimitto, -is, -ere, -misi, -missum
    enviar (en diverses direccions); acomiadar, llicenciar; deixar escapar

    1. Sed certe dimissis per agros nuntiis sibi quemque consulere iussit.

      Però, és clar, va enviar missatgers pels camps i va ordenar que cadascú mirés per si mateix.

      Cèsar, BG 6, 31, 2

    2. Nuntios tota civitate Haeduorum dimittit, in eodem mendacio de caede equitum et principum permanet;

      Envia missatgers per tot el poble dels edus i persisteix en la mateixa mentida sobre la matança dels genets i dels principals.

      Cèsar, BG 7, 38, 10

    3. Sed eos exercitus, quos contra se multos iam annos aluerint, velle dimitti.

      (Deia que) volien que es llicenciessin els exèrcits que feia tants anys que mantenien contra ell.

      Cèsar, BC 1, 85, 5

  108. 108salus, -utis f.salvació; vida, seguretat69

    salus, -utis f.
    salvació; vida, seguretat

    1. Ibi perpauci aut viribus confisi tranare contenderunt aut lintribus inventis sibi salutem reppererunt.

      Allà molt pocs, o confiant en les seves forces van intentar travessar nedant, o van trobar la salvació en unes barques.

      Cèsar, BG 1, 53, 2

    2. Monere, orare Titurium pro hospitio, ut suae ac militum saluti consulat.

      (Deia que) aconsellava i pregava a Tituri, per l’hospitalitat, que mirés per la seva vida i la dels seus soldats.

      Cèsar, BG 5, 27, 7

    3. Conspicati ex oppido caedem et fugam suorum desperata salute copias a munitionibus reducunt.

      En veure des de la ciutat la matança i la fugida dels seus, sense esperança de salvació, retiren les tropes de les fortificacions.

      Cèsar, BG 7, 88, 5

  109. 109labor, -oris m.treball, esforç; fatiga69

    labor, -oris m.
    treball, esforç; fatiga

    1. Vinum ad se omnino importari non patiuntur, quod ea re ad laborem ferendum remollescere homines atque effeminari arbitrantur.

      No permeten de cap manera que s’importi vi, perquè pensen que amb ell els homes s’estoven per suportar l’esforç i s’afeminen.

      Cèsar, BG 4, 2, 5

    2. In his rebus circiter dies x consumit, ne nocturnis quidem temporibus ad laborem militum intermissis.

      En això hi empra uns deu dies, sense interrompre el treball dels soldats ni tan sols de nit.

      Cèsar, BG 5, 11, 6

    3. Ita multorum mensum labor hostium perfidia et vi tempestatis puncto temporis interiit.

      Així, el treball de molts mesos es va perdre en un instant per la perfídia dels enemics i la força de la tempesta.

      Cèsar, BC 2, 14, 4

  110. 110pes, pedis m.peu; (mesura) peu (uns 30 cm)68

    pes, pedis m.
    peu; (mesura) peu (uns 30 cm)

    1. Castra in altitudinem pedum xii vallo fossaque duodeviginti pedum muniri iubet.

      Ordena fortificar el campament amb un vallat de dotze peus d’alçada i un fossat de divuit peus.

      Cèsar, BG 2, 5, 6

    2. Ab hac spe repulsi Nervii vallo pedum x et fossa pedum xv hiberna cingunt.

      Fracassat aquest intent, els nervis envolten el campament d’hivern amb un vallat de deu peus i un fossat de quinze.

      Cèsar, BG 5, 42, 1

    3. Ubi hostes ad legatos exercitumque pervenerunt, universi se ad pedes proiciunt;

      Quan els enemics van arribar davant dels llegats i l’exèrcit, es llancen tots als seus peus.

      Cèsar, BC 2, 12, 2

  111. 111timor, -oris m.por, temor68

    timor, -oris m.
    por, temor

    1. Tantamque opinionem timoris praebuit, ut iam ad vallum castrorum hostes accedere auderent.

      I va donar tal impressió de por que els enemics ja gosaven acostar-se al vallat del campament.

      Cèsar, BG 3, 17, 6

    2. Simul hoc se fore tutiores arbitrantur, repentinae incursionis timore sublato.

      Al mateix temps pensen que així estaran més segurs, en treure’s la por d’un atac per sorpresa.

      Cèsar, BG 6, 23, 3

    3. Sin timore defugiant, illis se oneri non futurum et per se rem publicam administraturum.

      (Va dir que), si per por es feien enrere, ell no els seria una càrrega i governaria l’Estat ell sol.

      Cèsar, BC 1, 32, 7

  112. 112vallum, -i n.palissada, vallat (del campament)67

    vallum, -i n.
    palissada, vallat (del campament)

    1. Postea vallo pedum in circuitu quindecim milium crebrisque castellis circummuniti oppido se continebant.

      Després, envoltats per un vallat de quinze mil peus de perímetre i nombrosos fortins, es mantenien a la ciutat.

      Cèsar, BG 2, 30, 2

    2. Ne Vorenus quidem sese tum vallo continet, sed omnium veritus existimationem subsequitur.

      Ni tan sols Vorè es queda aleshores rere el vallat, sinó que, tement l’opinió de tothom, el segueix.

      Cèsar, BG 5, 44, 5

    3. Conatur tamen eos vallo fossaque circummunire, ut quam maxime repentinas eorum eruptiones demoretur;

      Intenta, tanmateix, envoltar-los amb un vallat i un fossat, per frenar tant com pugui les seves sortides sobtades.

      Cèsar, BC 1, 81, 6

  113. 113demonstro, -as, -are, -avi, -atummostrar, exposar, dir66

    demonstro, -as, -are, -avi, -atum
    mostrar, exposar, dir

    1. Hostes protinus ex eo loco ad flumen Axonam contenderunt, quod esse post nostra castra demonstratum est.

      Els enemics van marxar immediatament d’aquell lloc cap al riu Axona, que, com s’ha dit, era darrere del nostre campament.

      Cèsar, BG 2, 9, 3

    2. Cingetorigi, quem ab initio permansisse in officio demonstravimus, principatus atque imperium est traditum.

      A Cingetòrix, que, com hem exposat, s’havia mantingut lleial des del principi, se li va lliurar el poder i el comandament.

      Cèsar, BG 6, 8, 9

    3. Erat vallis inter duas acies, ut supra demonstratum est, non ita magna, at difficili et arduo ascensu.

      Entre les dues línies hi havia una vall, com s’ha dit abans, no gaire gran, però de pujada difícil i costeruda.

      Cèsar, BC 2, 34, 1

  114. 114regio, -onis f. (e regione: enfrente)regió, comarca; (e regione) davant de66

    regio, -onis f. (e regione: enfrente)
    regió, comarca; (e regione) davant de

    1. Auxilia ex Britannia, quae contra eas regiones posita est, arcessunt.

      Fan venir tropes auxiliars de Britània, que és situada davant d’aquestes regions.

      Cèsar, BG 3, 9, 10

    2. Ipsi profecti a palude in ripa Sequanae e regione Luteciae contra Labieni castra considunt.

      Ells, partint del pantà, acampen a la riba del Sena, davant de Lutècia, enfront del campament de Labiè.

      Cèsar, BG 7, 58, 6

    3. Frumenti vim maximam ex Thessalia Asia Aegypto Creta Cyrenis reliquisque regionibus comparaverat.

      Havia reunit una quantitat enorme de blat de Tessàlia, Àsia, Egipte, Creta, Cirene i les altres regions.

      Cèsar, BC 3, 5, 1

  115. 115telum, -i n.arma llancívola, dard, projectil65

    telum, -i n.
    arma llancívola, dard, projectil

    1. Per eorum corpora reliquos audacissime transire conantes multitudine telorum reppulerunt, primos qui transierant equitatu circumventos interfecerunt.

      Van rebutjar amb una pluja de dards els altres, que intentaven passar amb gran audàcia per sobre dels seus cossos, i van matar amb la cavalleria els primers que havien travessat.

      Cèsar, BG 2, 10, 3

    2. Dum longius a munitione aberant Galli, plus multitudine telorum proficiebant;

      Mentre els gals eren lluny de la fortificació, aconseguien més amb la gran quantitat de projectils.

      Cèsar, BG 7, 82, 1

    3. Quorum mediam orationem interrumpunt subito undique tela immissa;

      De sobte, enmig del seu discurs, els interrompen dards llançats des de totes bandes.

      Cèsar, BC 3, 19, 7

  116. 116consisto, -is, -ere, -stitiaturar-se; situar-se; acampar65

    consisto, -is, -ere, -stiti
    aturar-se; situar-se; acampar

    1. Nam et navium figura et remorum motu et inusitato genere tormentorum permoti barbari constiterunt ac paulum modo pedem rettulerunt.

      Perquè els bàrbars, impressionats per la forma de les naus, el moviment dels rems i la mena desconeguda de màquines, es van aturar i van retrocedir una mica.

      Cèsar, BG 4, 25, 2

    2. Ipse paulum ex eo loco cum legione progressus, ubi constiterat, eventum pugnae exspectabat.

      Ell, després d’avançar una mica des d’aquell lloc amb la legió, es va aturar i esperava el resultat de la batalla.

      Cèsar, BG 7, 49, 3

    3. Quibus ex locis cum longius esset progressus, confecto iam labore exercitu xvi milium spatio constitit.

      Com que s’havia allunyat força d’aquells llocs, amb l’exèrcit ja esgotat, es va aturar a setze milles.

      Cèsar, BC 2, 41, 1

  117. 117manus, -us f.mà; tropa, grup d’homes65

    manus, -us f.
    mà; tropa, grup d’homes

    1. Reperti sunt complures nostri, qui in phalangem insilirent et scuta manibus revellerent et desuper vulnerarent.

      Hi va haver molts dels nostres que van saltar sobre la falange, van arrencar els escuts amb les mans i els ferien des de dalt.

      Cèsar, BG 1, 52, 5

    2. Hac coacta manu, quoscumque adit ex civitate, ad suam sententiam perducit;

      Reunida aquesta tropa, guanya per a la seva causa tots els del seu poble a qui s’acosta.

      Cèsar, BG 7, 4, 3

    3. Multaque erant intra eum locum manu sata, quibus interim iumenta pasceret.

      I dins d’aquell lloc hi havia moltes coses sembrades a mà, amb què alimentar mentrestant les bèsties de càrrega.

      Cèsar, BC 3, 44, 3

  118. 118absum, abes, abesse, afuiser lluny, distar; ser absent64

    absum, abes, abesse, afui
    ser lluny, distar; ser absent

    1. Neque abest suspicio, ut Helvetii arbitrantur, quin ipse sibi mortem consciverit.

      I no hi falta la sospita, segons creuen els helvecis, que ell mateix es donés mort.

      Cèsar, BG 1, 4, 4

    2. Druides a bello abesse consuerunt neque tributa una cum reliquis pendunt.

      Els druides solen mantenir-se al marge de la guerra i no paguen tributs amb els altres.

      Cèsar, BG 6, 14, 1

    3. Id erat oppidum positum ad Hiberum miliaque passuum a castris aberat xxx.

      Aquesta ciutat estava situada al costat de l’Ebre i distava del campament trenta milles.

      Cèsar, BC 1, 61, 5

  119. 119annus, -i m.any64

    annus, -i m.
    any

    1. Hi rursus invicem anno post in armis sunt, illi domi remanent.

      Aquests, al seu torn, estan en armes l’any següent, i aquells es queden a casa.

      Cèsar, BG 4, 1, 5

    2. Huius anni rebus cognitis Romae dierum viginti supplicatio redditur.

      Conegudes les gestes d’aquest any, a Roma se celebra una acció de gràcies de vint dies.

      Cèsar, BG 7, 90, 8

    3. Is enim erat annus, quo per leges ei consulem fieri liceret.

      Perquè aquell era l’any en què, segons les lleis, podia ser elegit cònsol.

      Cèsar, BC 3, 1, 1

  120. 120obses, obsidis m. y f.ostatge64

    obses, obsidis m. y f.
    ostatge

    1. Sedes habere in Gallia ab ipsis concessas, obsides ipsorum voluntate datos;

      (Va dir que) tenia a la Gàl·lia assentaments que ells mateixos li havien concedit i ostatges que li havien donat per voluntat pròpia.

      Cèsar, BG 1, 44, 2

    2. His Caesar imperat obsides xl frumentumque exercitui Mandubraciumque ad eos mittit.

      Cèsar els exigeix quaranta ostatges i blat per a l’exèrcit, i els envia Mandubraci.

      Cèsar, BG 5, 20, 3

    3. Quod erat civitas magna inter Belgas auctoritate atque hominum multitudine praestabat, sescentos obsides poposcit.

      Com que era un poble de gran prestigi entre els belgues i destacava pel seu nombre d’homes, els va exigir sis-cents ostatges.

      Cèsar, BG 2, 15, 1

  121. 121paro, -as, -are, -avi, -atum (paratus: preparado)preparar, disposar; procurar64

    paro, -as, -are, -avi, -atum (paratus: preparado)
    preparar, disposar; procurar

    1. Reliquas paratas ad navigandum atque omnibus rebus instructas invenit.

      Va trobar les altres preparades per navegar i equipades amb tot.

      Cèsar, BG 5, 5, 2

    2. A castris longurios, musculos, falces reliquaque quae eruptionis causa paraverat profert.

      Treu del campament les perxes, els mantellets, les falçs i tota la resta que havia preparat per a la sortida.

      Cèsar, BG 7, 84, 1

    3. Itaque omnium suorum consensu Curio reliquas copias expectare et bellum ducere parabat.

      Així doncs, amb l’acord de tots els seus, Curió es disposava a esperar la resta de les tropes i a allargar la guerra.

      Cèsar, BC 2, 37, 6

  122. 122portus, -us m.port63

    portus, -us m.
    port

    1. Pedestria esse itinera concisa aestuariis, navigationem impeditam propter inscientiam locorum paucitatemque portuum sciebant;

      Sabien que els camins per terra estaven tallats pels esteranys i que la navegació era difícil pel desconeixement de la zona i l’escassetat de ports.

      Cèsar, BG 3, 9, 4

    2. His rebus constitutis Caesar ad portum Itium cum legionibus pervenit.

      Disposat això, Cèsar va arribar amb les legions al port Icci.

      Cèsar, BG 5, 5, 1

    3. Contra haec Pompeius naves magnas onerarias, quas in portu Brundisino deprehenderat, adornabat.

      Davant d’això, Pompeu equipava grans naus de càrrega que havia capturat al port de Bríndisi.

      Cèsar, BC 1, 26, 1

  123. 123perterreo, -es, -ere, -ui, -itumaterrir, espantar63

    perterreo, -es, -ere, -ui, -itum
    aterrir, espantar

    1. Simul eorum, qui cum impedimentis veniebant, clamor fremitusque oriebatur, aliique aliam in partem perterriti ferebantur.

      Al mateix temps s’alçava la cridòria i l’estrèpit dels qui venien amb els bagatges, i uns fugien aterrits cap a un costat i uns altres cap a l’altre.

      Cèsar, BG 2, 24, 3

    2. Ille perterritus, quod omnem provinciam consentire intellegebat, ex Sardinia in Africam profugit.

      Ell, aterrit, perquè comprenia que tota la província estava d’acord, va fugir de Sardenya a l’Àfrica.

      Cèsar, BC 1, 30, 3

    3. Equites sequi iubet sese iterque accelerat, ut quam maxime ex fuga perterritos adoriri posset.

      Ordena als genets que el segueixin i accelera la marxa, per poder-los atacar quan estiguessin més aterrits per la fugida.

      Cèsar, BC 2, 39, 6

  124. 124porta, -ae f.porta (d’una ciutat o del campament)62

    porta, -ae f.
    porta (d’una ciutat o del campament)

    1. Sub vesperum Caesar portas claudi militesque ex oppido exire iussit, ne quam noctu oppidani a militibus iniuriam acciperent.

      Al vespre Cèsar va ordenar tancar les portes i que els soldats sortissin de la ciutat, perquè de nit els habitants no patissin cap dany dels soldats.

      Cèsar, BG 2, 33, 1

    2. Subito Labienus duabus portis omnem equitatum emittit;

      De sobte Labiè llança tota la cavalleria per dues portes.

      Cèsar, BG 5, 58, 4

    3. Capit arma a proximis atque in porta consistit.

      Agafa les armes dels qui tenia més a prop i es col·loca a la porta.

      Cèsar, BG 6, 38, 2

  125. 125instituo, -is, -ere, -stitui, -stitutumcomençar, emprendre; establir; construir62

    instituo, -is, -ere, -stitui, -stitutum
    començar, emprendre; establir; construir

    1. Qui longe alia ratione ac reliqui Galli bellum gerere instituerunt.

      Aquests van començar a fer la guerra d’una manera molt diferent de la dels altres gals.

      Cèsar, BG 3, 28, 1

    2. Labieno scribit ut quam plurimas possit iis legionibus, quae sint apud eum, naves instituat.

      Escriu a Labiè que construeixi, amb les legions que té amb ell, tantes naus com pugui.

      Cèsar, BG 5, 11, 4

    3. Quibus rebus ex perfugis et captivis cognitis Caesar haec genera munitionis instituit.

      Conegut això pels desertors i els presoners, Cèsar estableix aquestes menes de fortificació.

      Cèsar, BG 7, 72, 1

  126. 126vis, vim, vi (sin gen. ni dat. sing.); pl. vires, -ium f.força, violència; gran quantitat; (pl. vires) forces61

    vis, vim, vi (sin gen. ni dat. sing.); pl. vires, -ium f.
    força, violència; gran quantitat; (pl. vires) forces

    1. Hac re significari magnum numerum civitatum suam vim sustinere non potuisse.

      Amb això s’indica que un gran nombre de pobles no n’ha pogut resistir la força.

      Cèsar, BG 4, 3, 1

    2. Ac nonnumquam opera nostra Galli temptare atque eruptionem ex oppido pluribus portis summa vi facere conabantur.

      I de vegades els gals intentaven atacar les nostres obres i fer una sortida de la ciutat per diverses portes amb la màxima violència.

      Cèsar, BG 7, 73, 1

    3. Ita multorum mensum labor hostium perfidia et vi tempestatis puncto temporis interiit.

      Així, el treball de molts mesos es va perdre en un instant per la perfídia dels enemics i la força de la tempesta.

      Cèsar, BC 2, 14, 4

  127. 127mons, montis m.muntanya60

    mons, montis m.
    muntanya

    1. Eodem die castra promovit et milibus passuum sex a Caesaris castris sub monte consedit.

      Aquell mateix dia va avançar el campament i va acampar al peu d’una muntanya a sis milles del campament de Cèsar.

      Cèsar, BG 1, 48, 1

    2. Erat e regione oppidi collis sub ipsis radicibus montis egregie munitus atque ex omni parte circumcisus;

      Davant de la ciutat hi havia un turó al mateix peu de la muntanya, extraordinàriament fortificat i tallat a pic per totes bandes.

      Cèsar, BG 7, 36, 5

    3. Suberant enim montes atque a milibus passuum v itinera difficilia atque angusta excipiebant.

      Perquè a prop hi havia muntanyes, i a cinc milles començaven camins difícils i estrets.

      Cèsar, BC 1, 65, 3

  128. 128urbs, urbis f.ciutat; (la Urbs) Roma60

    urbs, urbis f.
    ciutat; (la Urbs) Roma

    1. Profugiunt statim ex urbe tribuni plebis seseque ad Caesarem conferunt.

      Els tribuns de la plebs fugen de seguida de Roma i es refugien amb Cèsar.

      Cèsar, BC 1, 5, 5

    2. Si superavissent, vel domesticis opibus vel externis auxiliis de salute urbis confiderent.

      (Deien que) si vencien, confiarien en la salvació de la ciutat amb els seus propis recursos o amb ajudes de fora.

      Cèsar, BC 2, 5, 5

    3. Cuius adventu cognito diffisus municipii voluntati Thermus cohortes ex urbe reducit et profugit.

      Coneguda la seva arribada, Term, desconfiant de l’actitud del municipi, treu les cohorts de la ciutat i fuig.

      Cèsar, BC 1, 12, 2

  129. 129sustineo, -es, -ere, -ui, -tentumsostenir, resistir, aguantar59

    sustineo, -es, -ere, -ui, -tentum
    sostenir, resistir, aguantar

    1. Prima et secunda acies, ut victis ac summotis resisteret, tertia, ut venientes sustineret.

      (Va ordenar) que la primera i la segona línia fessin front als vençuts i rebutjats, i la tercera resistís els qui arribaven.

      Cèsar, BG 1, 25, 7

    2. Simul et cursu et spatio pugnae defatigati non facile recentes atque integros sustinebant.

      Al mateix temps, esgotats per la cursa i la durada del combat, no resistien fàcilment homes frescos i intactes.

      Cèsar, BG 7, 48, 4

    3. Uno loco Volcacius Tullus impetum legionis sustinuit cohortibus tribus atque eam loco depulit;

      En un sector Volcaci Tul·le va resistir l’atac d’una legió amb tres cohorts i la va desallotjar de la seva posició.

      Cèsar, BC 3, 52, 2

  130. 130turris, -is f. (ac. -im/-em)torre59

    turris, -is f. (ac. -im/-em)
    torre

    1. Noctu ex ea materia quam munitionis causa comportaverant, turres admodum centum viginti excitantur;

      De nit, amb la fusta que havien reunit per a la fortificació, aixequen unes cent vint torres.

      Cèsar, BG 5, 40, 2

    2. Multitudine telorum ex turribus propugnantes deturbant, aggere et cratibus fossas explent, falcibus vallum ac loricam rescindunt.

      Amb una pluja de projectils desallotgen els defensors de les torres, omplen els fossats amb terra i canyissos i enderroquen amb falçs la palissada i el parapet.

      Cèsar, BG 7, 86, 5

    3. Pharus est in insula turris magna altitudine, mirificis operibus extructa;

      Faros és a l’illa una torre de gran alçada, construïda amb obres admirables.

      Cèsar, BC 3, 112, 1

  131. 131contineo, -es, -ere, -tinui, -tentumcontenir, retenir; mantenir; envoltar58

    contineo, -es, -ere, -tinui, -tentum
    contenir, retenir; mantenir; envoltar

    1. Id hoc facilius iis persuasit, quod undique loci natura Helvetii continentur:

      Els va convèncer d’això amb més facilitat perquè els helvecis estan envoltats per totes bandes per la naturalesa del terreny.

      Cèsar, BG 1, 2, 3

    2. Eo die parvulis equestribus proeliis ad aquam factis utrique se suo loco continent:

      Aquell dia, després de petits combats de cavalleria al costat de l’aigua, uns i altres es mantenen a la seva posició.

      Cèsar, BG 5, 50, 1

    3. Labienus suos intra munitiones continebat timorisque opinionem quibuscumque poterat rebus augebat.

      Labiè mantenia els seus dins les fortificacions i augmentava per tots els mitjans la impressió de por.

      Cèsar, BG 5, 57, 4

  132. 132arbitror, -aris, -ari, arbitratus sumpensar, jutjar, creure58

    arbitror, -aris, -ari, arbitratus sum
    pensar, jutjar, creure

    1. Hos exspectari equites atque eius rei causa moram interponi arbitrabatur.

      Creia que s’esperava aquests genets i que per això s’hi posava un retard.

      Cèsar, BG 4, 9, 3

    2. Reliqua, quae ad eorum sanandas mentes pertinere arbitrabatur, commemorat.

      Recorda la resta de coses que creia que servien per fer-los entrar en raó.

      Cèsar, BC 1, 35, 2

    3. Huic permisit, si opus esse arbitraretur, uti in his locis legionem hiemandi causa conlocaret.

      Li va permetre que, si ho creia necessari, allotgés una legió en aquella zona per passar l’hivern.

      Cèsar, BG 3, 1, 3

  133. 133ordo, -inis m.ordre; fila, línia; rang, classe social58

    ordo, -inis m.
    ordre; fila, línia; rang, classe social

    1. Haec cum animadvertisset, convocato consilio omniumque ordinum ad id consilium adhibitis centurionibus vehementer eos incusavit:

      En advertir-ho, va convocar un consell, hi va cridar els centurions de tots els rangs i els va renyar amb duresa.

      Cèsar, BG 1, 40, 1

    2. Q. Lucanius eiusdem ordinis, fortissime pugnans, dum circumvento filio subvenit, interficitur;

      Quint Lucani, del mateix rang, cau lluitant amb gran valor mentre socorre el seu fill, encerclat.

      Cèsar, BG 5, 35, 7

    3. Dat suis signum Saburra, aciem constituit et circumire ordines atque hortari incipit.

      Sabura dona el senyal als seus, forma la línia de combat i comença a recórrer les files i a donar ànims.

      Cèsar, BC 2, 41, 2

  134. 134genus, generis n.mena, tipus; llinatge, família58

    genus, generis n.
    mena, tipus; llinatge, família

    1. Genus hoc erat pugnae quo se Germani exercuerant:

      Aquesta era la mena de combat en què s’havien entrenat els germans:

      Cèsar, BG 1, 48, 5

    2. Multitudine sagittarum atque omni genere telorum multos vulneratos;

      (Va dir que) molts havien estat ferits per la gran quantitat de fletxes i tota mena de projectils.

      Cèsar, BG 7, 41, 3

    3. In novo genere belli novae ab utrisque bellandi rationes reperiebantur.

      En una mena nova de guerra, uns i altres anaven inventant noves maneres de combatre.

      Cèsar, BC 3, 50, 1

  135. 135complures, -a (pl.)molts, força, diversos56

    complures, -a (pl.)
    molts, força, diversos

    1. Causa transeundi fuit, quod ab Suebis complures annos exagitati bello premebantur et agri cultura prohibebantur.

      La causa del seu pas va ser que, assetjats pels sueus durant molts anys, es veien acorralats per la guerra i no podien conrear els camps.

      Cèsar, BG 4, 1, 2

    2. Sed compluribus interfectis cupidius insecuti nonnullos ex suis amiserunt.

      Però, després de matar-ne molts, en perseguir-los amb massa ardor en van perdre alguns dels seus.

      Cèsar, BG 5, 15, 2

    3. Hac re cognita Caesar mittit complures equitum turmas eodem media nocte;

      Conegut això, Cèsar hi envia a mitjanit diversos esquadrons de cavalleria.

      Cèsar, BG 7, 45, 1

  136. 136progredior, -eris, -i, -gressus sumavançar, avançar-se56

    progredior, -eris, -i, -gressus sum
    avançar, avançar-se

    1. Ipsi transire flumen non dubitaverunt et in locum iniquum progressi rursus resistentes hostes redintegrato proelio in fugam dederunt.

      Ells no van dubtar a travessar el riu i, després d’avançar fins a un lloc desfavorable, represa la lluita, van posar en fuga els enemics que tornaven a resistir.

      Cèsar, BG 2, 23, 2

    2. Legionem unam eodem iugo mittit et paulum progressam inferiore constituit loco silvisque occultat.

      Envia una legió pel mateix cim i, després d’avançar una mica, la col·loca en un lloc més baix i l’amaga als boscos.

      Cèsar, BG 7, 45, 5

    3. Has cum audacius progressas Libo vidisset, sperans intercipi posse quadriremes V ad eas misit.

      Quan Libó va veure que aquestes havien avançat amb massa audàcia, amb l’esperança de poder-les capturar, va enviar-hi contra cinc quadriremes.

      Cèsar, BC 3, 24, 2

  137. 137victoria, -ae f.victòria55

    victoria, -ae f.
    victòria

    1. Magno esse Germanis dolori Ariovisti mortem et superiores nostras victorias;

      (Deien que) la mort d’Ariovist i les nostres victòries anteriors eren un gran dolor per als germans.

      Cèsar, BG 5, 29, 3

    2. At ii qui ab Alesia processerant, maesti prope victoria desperata se in oppidum receperunt.

      Però els qui havien sortit d’Alèsia, desanimats i gairebé perduda l’esperança de victòria, es van retirar a la ciutat.

      Cèsar, BG 7, 80, 9

    3. Vos autem incerta victoria Caesarem secuti diiudicata iam belli fortuna victum sequamini, cum vestri officii praemia percipere debeatis?

      I vosaltres, que vau seguir Cèsar quan la victòria era incerta, seguireu un vençut ara que la sort de la guerra està decidida, quan hauríeu de recollir el premi del vostre deure?

      Cèsar, BC 2, 32, 6

  138. 138impedimentum, -i n. (pl. impedimenta: impedimenta, bagajes)obstacle; (pl.) bagatges, impedimenta55

    impedimentum, -i n. (pl. impedimenta: impedimenta, bagajes)
    obstacle; (pl.) bagatges, impedimenta

    1. Diu cum esset pugnatum, impedimentis castrisque nostri potiti sunt.

      Després de combatre llarga estona, els nostres es van apoderar dels bagatges i del campament.

      Cèsar, BG 1, 26, 4

    2. Tum copiis in tres partes distributis impedimenta omnium legionum Atuatucam contulit.

      Aleshores, dividint les tropes en tres parts, va reunir els bagatges de totes les legions a Atuatuca.

      Cèsar, BG 6, 32, 3

    3. Quibus ad recipiendum crates derectae longuriique obiecti et institutae fossae magno impedimento fuerunt.

      En retirar-se, els canyissos col·locats de cara, les perxes travessades i els fossats que s’havien fet els van suposar un gran obstacle.

      Cèsar, BC 3, 46, 5

  139. 139tertius, -a, -umtercer54

    tertius, -a, -um
    tercer

    1. Nihilo setius Caesar, ut ante constituerat, duas acies hostem propulsare, tertiam opus perficere iussit.

      Tot i així, Cèsar, tal com havia decidit abans, va ordenar que dues línies rebutgessin l’enemic i la tercera acabés l’obra.

      Cèsar, BG 1, 49, 4

    2. Hora circiter tertia ab antecursoribus de Crassi adventu certior factus eo die milia passuum xx progreditur.

      Cap a l’hora tercera, informat pels exploradors de l’arribada de Cras, avança aquell dia vint milles.

      Cèsar, BG 5, 47, 1

    3. Ne tum quidem insecutis hostibus tertio die ad flumen Elaver pontes reficit eoque exercitum traducit.

      Com que ni tan sols aleshores no els perseguien els enemics, el tercer dia refà els ponts sobre el riu Elaver i fa travessar l’exèrcit.

      Cèsar, BG 7, 53, 4

  140. 140fides, -ei f.lleialtat, fidelitat; paraula donada, confiança; protecció54

    fides, -ei f.
    lleialtat, fidelitat; paraula donada, confiança; protecció

    1. Bellovacos omni tempore in fide atque amicitia civitatis Haeduae fuisse;

      (Va dir que) els bel·lòvacs sempre havien estat lleials i amics del poble dels edus.

      Cèsar, BG 2, 14, 2

    2. Ipsi vero nihil nocitum iri inque eam rem se suam fidem interponere.

      (Va dir que) a ell no li passaria res i que hi empenyorava la seva paraula.

      Cèsar, BG 5, 36, 2

    3. Praeoccupatum sese legatione ab Cn. Pompeio, teneri obstrictum fide;

      (Va dir que) ja s’havia compromès abans a una missió de Gneu Pompeu i que estava obligat per la seva paraula.

      Cèsar, BC 2, 17, 2

  141. 141utor, -eris, uti, usus sum (+ abl.)fer servir, servir-se de; tractar (algú) amb54

    utor, -eris, uti, usus sum (+ abl.)
    fer servir, servir-se de; tractar (algú) amb

    1. Petere non solum Bellovacos, sed etiam pro his Haeduos, ut sua clementia ac mansuetudine in eos utatur.

      (Va dir que) no només els bel·lòvacs, sinó també els edus en nom seu, li demanaven que els tractés amb la seva clemència i benignitat.

      Cèsar, BG 2, 14, 5

    2. Haec studiose conquisita ab labris argento circumcludunt atque in amplissimis epulis pro poculis utuntur.

      Aquests, buscats amb afany, els envolten de plata per la vora i els fan servir com a copes als banquets més esplèndids.

      Cèsar, BG 6, 28, 6

    3. Dum haec ad Ilerdam geruntur, Massilienses usi L. Domiti consilio navis longas expediunt numero xvii, quarum erant xi tectae.

      Mentre passa això a Ilerda, els massaliotes, seguint el consell de Luci Domici, preparen disset naus de guerra, de les quals onze tenien coberta.

      Cèsar, BC 1, 56, 1

  142. 142duco, -is, -ere, duxi, ductumconduir, portar; considerar; (bellum ducere) allargar la guerra53

    duco, -is, -ere, duxi, ductum
    conduir, portar; considerar; (bellum ducere) allargar la guerra

    1. Nam quod hostibus adpropinquabat, consuetudine sua Caesar sex legiones expeditas ducebat;

      Perquè, com que s’acostava a l’enemic, Cèsar, segons el seu costum, portava sis legions sense equipatge.

      Cèsar, BG 2, 19, 2

    2. Fossam pedum xx derectis lateribus duxit, ut eius solum tantundem pateret, quantum summa fossae labra distabant.

      Va obrir un fossat de vint peus amb les parets verticals, de manera que el fons fos tan ample com la distància entre les vores de dalt.

      Cèsar, BG 7, 72, 1

    3. Hic magnos equitatus magnaque auxilia exspectabant et suis locis bellum in hiemem ducere cogitabant.

      Aquí esperaven grans contingents de cavalleria i tropes auxiliars i pensaven allargar la guerra fins a l’hivern en el seu propi terreny.

      Cèsar, BC 1, 61, 4

  143. 143silva, -ae f.bosc, selva53

    silva, -ae f.
    bosc, selva

    1. Reliqui sese fugae mandarunt atque in proximas silvas abdiderunt.

      Els altres es van donar a la fuga i es van amagar als boscos més propers.

      Cèsar, BG 1, 12, 3

    2. His pugnantibus illum in equum quidam ex suis intulit, fugientem silvae texerunt.

      Mentre aquests lluitaven, un dels seus el va pujar a un cavall i els boscos van amagar la seva fugida.

      Cèsar, BG 6, 30, 4

    3. Huius Hercyniae silvae, quae supra demonstrata est, latitudo novem dierum iter expedito patet:

      L’amplada d’aquest bosc Hercini, del qual s’ha parlat abans, és de nou dies de camí per a un home sense càrrega.

      Cèsar, BG 6, 25, 1

  144. 144necessarius, -a, -um (adv. necessario)necessari; (subst.) parent, amic; (adv.) per força53

    necessarius, -a, -um (adv. necessario)
    necessari; (subst.) parent, amic; (adv.) per força

    1. Quorum alius alia causa inlata, quam sibi ad proficiscendum necessariam esse diceret, petebat ut eius voluntate discedere liceret;

      Cadascú al·legava un motiu diferent, que deia que l’obligava a partir, i demanava que se li permetés marxar amb el seu consentiment.

      Cèsar, BG 1, 39, 3

    2. Necessario sententia desistunt legatosque deprecandi causa ad Caesarem mittunt;

      Per força renuncien al seu propòsit i envien ambaixadors a Cèsar per demanar-li perdó.

      Cèsar, BG 6, 4, 2

    3. Omnes amici consulum, necessarii Pompei atque ii, qui veteres inimicitias cum Caesare gerebant, in senatum coguntur.

      Es reuneix al senat tots els amics dels cònsols, els íntims de Pompeu i els qui tenien velles enemistats amb Cèsar.

      Cèsar, BG 1, 3, 4

  145. 145tres, triatres52

    tres, tria
    tres

    1. Praesidio impedimentis legionem quartam decimam reliquit, unam ex his tribus, quas proxime conscriptas ex Italia traduxerat.

      Va deixar com a protecció dels bagatges la legió catorzena, una de les tres que havia reclutat feia poc i portat d’Itàlia.

      Cèsar, BG 6, 32, 5

    2. Tres nobilissimi Haedui capti ad Caesarem perducuntur:

      Tres edus de la noblesa més alta són capturats i portats davant de Cèsar.

      Cèsar, BG 7, 67, 7

    3. Neque idcirco Caesar opus intermittit confisus praesidio legionum trium et munitione fossae.

      I no per això interromp Cèsar l’obra, confiant en la protecció de tres legions i en la fortificació del fossat.

      Cèsar, BC 1, 42, 2

  146. 146occupo, -as, -are, -avi, -atumocupar, apoderar-se de; (pas.) estar ocupat52

    occupo, -as, -are, -avi, -atum
    ocupar, apoderar-se de; (pas.) estar ocupat

    1. Qui prior has angustias occupaverit, ab hoc hostem prohiberi nihil esse negotii.

      (Deien que) el qui ocupés primer aquests congosts no tindria cap dificultat per tallar el pas a l’enemic.

      Cèsar, BC 1, 66, 4

    2. Sed re nova perturbatus maioribus itineribus Apolloniam petere coepit, ne Caesar orae maritimae civitates occuparet.

      Però, desconcertat per la novetat, va començar a dirigir-se a Apol·lònia a grans jornades, perquè Cèsar no ocupés les ciutats de la costa.

      Cèsar, BC 3, 11, 2

    3. Erat in celeritate omne positum certamen, utri prius angustias montesque occuparent.

      Tot depenia de la rapidesa: quin dels dos ocuparia abans els congosts i les muntanyes.

      Cèsar, BC 1, 70, 1

  147. 147potestas, -atis f.poder, facultat; possibilitat, ocasió52

    potestas, -atis f.
    poder, facultat; possibilitat, ocasió

    1. Caesar iis, quos in castris retinuerat, discedendi potestatem fecit.

      Cèsar va donar permís per marxar als qui havia retingut al campament.

      Cèsar, BG 4, 15, 4

    2. Quorum vocibus et concursu terrentur infirmiores, dubii confirmantur, plerisque vero libere decernendi potestas eripitur.

      Amb els seus crits i les seves corredisses s’espanta els més febles, es convenç els indecisos i a la majoria se li treu la possibilitat de decidir amb llibertat.

      Cèsar, BG 1, 3, 5

    3. Quas si occupavissent, classe Caesari erepta portum ac mare totum in sua potestate haberent, commeatu auxiliisque Caesarem prohiberent.

      Si les haguessin ocupades, en treure la flota a Cèsar, haurien tingut en el seu poder el port i tot el mar i li haurien tallat els subministraments i els reforços.

      Cèsar, BC 3, 111, 4

  148. 148tribunus, -i m.tribú (dels soldats o de la plebs)52

    tribunus, -i m.
    tribú (dels soldats o de la plebs)

    1. Deinde reliquae legiones cum tribunis militum et primorum ordinum centurionibus egerunt, uti per eos Caesari satis facerent;

      Després, les altres legions van tractar amb els tribuns militars i els centurions dels primers rangs per disculpar-se davant de Cèsar per mitjà d’ells.

      Cèsar, BG 1, 41, 3

    2. Eo die Q. Laberius Durus tribunus militum interficitur.

      Aquell dia mor el tribú militar Quint Laberi Dur.

      Cèsar, BG 5, 15, 5

    3. Iniuriam in eripiendis legionibus praedicat, crudelitatem et insolentiam in circumscribendis tribunis plebis;

      Denuncia l’abús que se li prenguessin les legions, i la crueltat i l’arrogància en retallar els poders dels tribuns de la plebs.

      Cèsar, BC 1, 32, 6

  149. 149finitimus, -a, -umveí, limítrof; (pl. subst.) els veïns51

    finitimus, -a, -um
    veí, limítrof; (pl. subst.) els veïns

    1. His rebus fiebat ut et minus late vagarentur et minus facile finitimis bellum inferre possent;

      Per això passava que anaven menys lluny i podien fer la guerra als seus veïns amb menys facilitat.

      Cèsar, BG 1, 2, 4

    2. Hoc proprium virtutis existimant, expulsos agris finitimos cedere neque quemquam prope se audere consistere.

      Consideren propi del valor que els veïns, expulsats dels seus camps, es retirin i que ningú no gosi establir-se a prop d’ells.

      Cèsar, BG 6, 23, 2

    3. Item ex finitimis regionibus quas potest contrahit cohortes ex dilectibus Pompeianis;

      Igualment reuneix de les regions veïnes les cohorts que pot de les lleves de Pompeu.

      Cèsar, BC 1, 15, 5

  150. 150princeps, -cipis m. (adj. primero)el primer, cap; (pl.) els principals, els notables51

    princeps, -cipis m. (adj. primero)
    el primer, cap; (pl.) els principals, els notables

    1. Cuius legationis Divico princeps fuit, qui bello Cassiano dux Helvetiorum fuerat.

      El cap d’aquesta ambaixada era Divicó, que havia dirigit els helvecis a la guerra contra Cassi.

      Cèsar, BG 1, 13, 2

    2. Cognito eius adventu Acco, qui princeps eius consilii fuerat, iubet in oppida multitudinem convenire.

      Coneguda la seva arribada, Acó, que havia estat el principal promotor d’aquell pla, ordena que la població es reuneixi a les ciutats.

      Cèsar, BG 6, 4, 1

    3. Indictis inter se principes Galliae conciliis silvestribus ac remotis locis queruntur de Acconis morte;

      Convocades entre ells assemblees en llocs apartats i boscosos, els principals de la Gàl·lia es queixen de la mort d’Acó.

      Cèsar, BG 7, 1, 4

  151. 151intellego, -is, -ere, -lexi, -lectumcomprendre, adonar-se, entendre51

    intellego, -is, -ere, -lexi, -lectum
    comprendre, adonar-se, entendre

    1. Ubi ne tum quidem eos prodire intellexit, circiter meridiem exercitum in castra reduxit.

      Quan es va adonar que ni tan sols aleshores no sortien, cap al migdia va fer tornar l’exèrcit al campament.

      Cèsar, BG 1, 50, 2

    2. Quae tametsi Caesar intellegebat, tamen quam mitissime potest legatos appellat;

      Encara que Cèsar comprenia això, es dirigeix als ambaixadors amb la màxima suavitat possible.

      Cèsar, BG 7, 43, 4

    3. Ille perterritus, quod omnem provinciam consentire intellegebat, ex Sardinia in Africam profugit.

      Ell, aterrit, perquè comprenia que tota la província estava d’acord, va fugir de Sardenya a l’Àfrica.

      Cèsar, BC 1, 30, 3

  152. 152agmen, -inis n. (novissimum agmen: la retaguardia)columna en marxa, exèrcit en marxa; (novissimum agmen) la rereguarda51

    agmen, -inis n. (novissimum agmen: la retaguardia)
    columna en marxa, exèrcit en marxa; (novissimum agmen) la rereguarda

    1. Prima luce confirmata re ab exploratoribus omnem equitatum, qui novissimum agmen moraretur, praemisit.

      A trenc d’alba, confirmada la notícia pels exploradors, va enviar al davant tota la cavalleria per frenar la rereguarda.

      Cèsar, BG 2, 11, 3

    2. Eorum impetum Galli sustinere non potuerunt atque in fugam coniecti multis amissis se ad agmen receperunt.

      Els gals no van poder resistir el seu atac i, posats en fuga, després de perdre’n molts, es van replegar cap a la columna.

      Cèsar, BG 7, 13, 2

    3. Caesar equitatu praemisso, qui novissimum agmen carperet atque impediret, ipse cum legionibus subsequitur.

      Cèsar, enviant al davant la cavalleria per assetjar i entorpir la rereguarda, els segueix ell mateix amb les legions.

      Cèsar, BC 1, 78, 4

  153. 153confirmo, -as, -are, -avi, -atumafirmar, assegurar; reforçar, donar ànims50

    confirmo, -as, -are, -avi, -atum
    afirmar, assegurar; reforçar, donar ànims

    1. Confirmare sese neque legatos missuros neque ullam condicionem pacis accepturos.

      (Diuen que) asseguren que no enviaran ambaixadors ni acceptaran cap condició de pau.

      Cèsar, BG 2, 15, 6

    2. Inventis nonnullis civitatibus iure iurando inter se confirmant obsidibusque de pecunia cavent;

      Després de guanyar-se alguns pobles, es comprometen entre ells amb jurament i garanteixen els diners amb ostatges.

      Cèsar, BG 6, 2, 2

    3. Capuae primum sese confirmant et colligunt dilectumque colonorum, qui lege Iulia Capuam deducti erant, habere instituunt;

      Primer es refermen i es refan a Càpua i comencen a reclutar els colons que hi havien estat portats per la llei Júlia.

      Cèsar, BC 1, 14, 4

  154. 154nonnullus, -a, -umalgun; (pl.) alguns, diversos50

    nonnullus, -a, -um
    algun; (pl.) alguns, diversos

    1. Esse nonnullos quorum auctoritas apud plebem plurimum valeat, qui privatim plus possint quam ipsi magistratus.

      (Va dir que) n’hi havia alguns l’autoritat dels quals era molt gran entre la plebs i que, com a particulars, podien més que els mateixos magistrats.

      Cèsar, BG 1, 17, 1

    2. Sed ex numero tribunorum militum centurionumque nonnulli sua voluntate apud eum remanserunt.

      Però alguns dels tribuns militars i centurions es van quedar amb ell per voluntat pròpia.

      Cèsar, BC 1, 77, 2

    3. Haec itinera infesta reddiderat, haec civitates nonnullas ab eius amicitia avertebat.

      Ell havia fet perillosos aquests camins i apartava de la seva amistat alguns pobles.

      Cèsar, BC 3, 79, 4

  155. 155pons, pontis m.pont50

    pons, pontis m.
    pont

    1. Ex eo oppido pons ad Helvetios pertinet.

      Des d’aquesta ciutat hi ha un pont que arriba al territori dels helvecis.

      Cèsar, BG 1, 6, 3

    2. His constitutis rebus paulo supra eum locum, quo ante exercitum traduxerat, facere pontem instituit.

      Disposat això, va començar a construir un pont una mica més amunt del lloc per on abans havia fet travessar l’exèrcit.

      Cèsar, BG 6, 9, 3

    3. Qua re cognita Vercingetorix omnibus interruptis eius fluminis pontibus ab altera fluminis parte iter facere coepit.

      Conegut això, Vercingetòrix, després de tallar tots els ponts d’aquell riu, va començar a marxar per l’altra riba.

      Cèsar, BG 7, 34, 3

  156. 156collis, -is m.turó50

    collis, -is m.
    turó

    1. Caesar suas copias in proximum collem subducit, aciem instruit.

      Cèsar retira les seves tropes al turó més proper i forma la línia de combat.

      Cèsar, BG 1, 22, 3

    2. Reliquis ex omnibus partibus colles mediocri interiecto spatio pari altitudinis fastigio oppidum cingebant.

      Per tots els altres costats uns turons, a poca distància i de la mateixa alçada, envoltaven la ciutat.

      Cèsar, BG 7, 69, 4

    3. Erant enim circum castra Pompei permulti editi atque asperi colles.

      Perquè al voltant del campament de Pompeu hi havia moltíssims turons alts i escarpats.

      Cèsar, BC 3, 43, 1

  157. 157consuetudo, -inis f.costum50

    consuetudo, -inis f.
    costum

    1. Qua consuetudine cognita Caesar, ne graviori bello occurreret, maturius quam consuerat ad exercitum proficiscitur.

      Coneixent aquest costum, Cèsar, per no enfrontar-se a una guerra més greu, parteix cap a l’exèrcit abans del que solia.

      Cèsar, BG 4, 6, 1

    2. Non esse consuetudinem populi Romani ullam accipere ab hoste armato condicionem;

      (Va dir que) no era costum del poble romà acceptar cap condició d’un enemic armat.

      Cèsar, BG 5, 41, 7

    3. Numidae enim quadam barbara consuetudine nullis ordinibus passim consederant.

      Perquè els númides, segons un costum bàrbar, havien acampat aquí i allà, sense cap ordre.

      Cèsar, BC 2, 38, 4

  158. 158intermitto, -is, -ere, -misi, -missuminterrompre; deixar un interval50

    intermitto, -is, -ere, -misi, -missum
    interrompre; deixar un interval

    1. Ipse triduo intermisso cum omnibus copiis eos sequi coepit.

      Ell mateix, deixant passar tres dies, va començar a seguir-los amb totes les tropes.

      Cèsar, BG 1, 26, 6

    2. Neque noctem neque diem intermittit peditatumque se subsequi iubet.

      No s’atura ni de nit ni de dia i ordena a la infanteria que el segueixi.

      Cèsar, BG 5, 38, 1

    3. Neque idcirco Caesar opus intermittit confisus praesidio legionum trium et munitione fossae.

      I no per això interromp Cèsar l’obra, confiant en la protecció de tres legions i en la fortificació del fossat.

      Cèsar, BC 1, 42, 2

  159. 159pax, pacis f.pau49

    pax, pacis f.
    pau

    1. Sese ne obsidibus quidem datis pacem Ariovisti redimere potuisse;

      (Va dir que) ni tan sols lliurant ostatges no havien pogut comprar la pau d’Ariovist.

      Cèsar, BG 1, 37, 2

    2. Eodem die legati ab hostibus missi ad Caesarem de pace venerunt.

      Aquell mateix dia van arribar a Cèsar ambaixadors enviats pels enemics per tractar de la pau.

      Cèsar, BG 4, 36, 1

    3. Conatus tamen nihilominus est aliis rationibus per conloquia de pace agere.

      Tot i així, va intentar d’altres maneres tractar de la pau mitjançant converses.

      Cèsar, BC 3, 18, 5

  160. 160subito (adv.)de sobte, de cop49

    subito (adv.)
    de sobte, de cop

    1. Nihil esse negotii subito oppressam legionem, quae cum Cicerone hiemet, interfici.

      (Deia que) no costava res esclafar de sobte i aniquilar la legió que passava l’hivern amb Ciceró.

      Cèsar, BG 5, 38, 4

    2. Tantis subito difficultatibus obiectis ab animi virtute auxilium petendum videbat.

      Veia que, davant de dificultats tan grans sorgides de sobte, calia buscar ajuda en el valor.

      Cèsar, BG 7, 59, 6

    3. Factae enim subito ex umida materia non eundem usum celeritatis habuerant.

      Perquè, fetes de sobte amb fusta humida, no havien tingut la mateixa utilitat quant a velocitat.

      Cèsar, BC 1, 58, 3

  161. 161facultas, -atis f.possibilitat, ocasió; (pl.) recursos48

    facultas, -atis f.
    possibilitat, ocasió; (pl.) recursos

    1. His rebus et suam rem familiarem auxisse et facultates ad largiendum magnas comparasse;

      (Va dir que) amb això havia augmentat el seu patrimoni i s’havia procurat grans recursos per fer regals.

      Cèsar, BG 1, 18, 4

    2. Haec cogitanti accidere visa est facultas bene gerendae rei.

      Mentre pensava en això, li va semblar que es presentava l’ocasió de dur a terme una bona acció.

      Cèsar, BG 7, 44, 1

    3. Proinde, siqua fuisset facultas, ad se cum omnibus copiis veniret.

      Que, per tant, si es presentava cap ocasió, vingués a reunir-se amb ell amb totes les tropes.

      Cèsar, BC 1, 19, 4

  162. 162classis, -is f.flota48

    classis, -is f.
    flota

    1. Huc naves undique ex finitimis regionibus et, quam superiore aestate ad Veneticum bellum fecerat classem, iubet convenire.

      Ordena que hi acudeixin naus de totes les regions veïnes i la flota que havia construït l’estiu anterior per a la guerra contra els vènets.

      Cèsar, BG 4, 21, 4

    2. Multa huc minora navigia addunt, ut ipsa multitudine nostra classis terreatur.

      Hi afegeixen moltes embarcacions menors, perquè la nostra flota s’espanti pel seu mateix nombre.

      Cèsar, BC 1, 56, 2

    3. Quibus rebus cognitis ex his locis Cassius cum classe discessit.

      Conegut això, Cassi se’n va anar d’aquells llocs amb la flota.

      Cèsar, BC 3, 101, 7

  163. 163appello, -as, -are, -avi, -atumanomenar, cridar; dirigir-se a47

    appello, -as, -are, -avi, -atum
    anomenar, cridar; dirigir-se a

    1. In hoc medio cursu est insula quae appellatur Mona;

      A mitja travessia hi ha una illa que s’anomena Mona.

      Cèsar, BG 5, 13, 3

    2. His temporibus Scipio detrimentis quibusdam circa montem Amanum acceptis imperatorem se appellaverat.

      Per aquell temps Escipió, després de patir alguns revessos al costat de la muntanya Amanus, s’havia fet anomenar general victoriós.

      Cèsar, BC 3, 31, 1

    3. Silvam ibi esse infinita magnitudine, quae appellatur Bacenis;

      (Va dir que) allà hi havia un bosc d’una extensió enorme que s’anomena Bacenis.

      Cèsar, BG 6, 10, 5

  164. 164natura, -ae f.naturalesa; caràcter, forma (del terreny)47

    natura, -ae f.
    naturalesa; caràcter, forma (del terreny)

    1. Cunctis oppidis castellisque desertis sua omnia in unum oppidum egregie natura munitum contulerunt.

      Abandonant totes les ciutats i fortins, van reunir totes les seves coses en una sola ciutat, extraordinàriament protegida per la naturalesa.

      Cèsar, BG 2, 29, 2

    2. Insula natura triquetra, cuius unum latus est contra Galliam.

      L’illa és de forma triangular, i un dels seus costats és davant de la Gàl·lia.

      Cèsar, BG 5, 13, 1

    3. Mittitur L. Decidius Saxa cum paucis qui loci naturam perspiciat.

      S’envia Luci Decidi Saxa amb uns quants per examinar la naturalesa del terreny.

      Cèsar, BC 1, 66, 3

  165. 165adduco, -is, -ere, -duxi, -ductumportar; induir, moure47

    adduco, -is, -ere, -duxi, -ductum
    portar; induir, moure

    1. Ariovistus, ex equis ut conloquerentur et praeter se denos ad conloquium adducerent, postulavit.

      Ariovist va exigir que conversessin a cavall i que cadascú portés amb ell a l’entrevista deu homes.

      Cèsar, BG 1, 43, 3

    2. Qua necessitate adductus Diviciacus auxilii petendi causa Romam ad senatum profectus infecta re redierat.

      Empès per aquesta necessitat, Diviciac havia anat a Roma, al senat, a demanar ajuda, i havia tornat sense aconseguir-la.

      Cèsar, BG 6, 12, 5

    3. Postremo ipse, cum vehementius pugnaretur, integros subsidio adducit.

      Finalment, com que es combatia amb més duresa, porta ell mateix tropes fresques com a reforç.

      Cèsar, BG 7, 87, 1

  166. 166centurio, -onis m.centurió47

    centurio, -onis m.
    centurió

    1. Erant in ea legione fortissimi viri centuriones qui iam primis ordinibus adpropinquarent, Titus Pullo et Lucius Vorenus.

      Hi havia en aquella legió dos centurions molt valents que ja s’acostaven als primers rangs, Tit Pulló i Luci Vorè.

      Cèsar, BG 5, 44, 1

    2. Haec eadem centurionibus tribunisque militum mandabant, ut per eos ad Caesarem deferrentur.

      Encarregaven això mateix als centurions i als tribuns militars, perquè per mitjà d’ells ho fessin saber a Cèsar.

      Cèsar, BG 7, 17, 8

    3. Centuriones in priores ordines, equites Romanos in tribunicium restituit honorem.

      Va tornar els centurions als primers rangs i els cavallers romans al càrrec de tribuns.

      Cèsar, BC 1, 77, 2

  167. 167subsidium, -i n.ajuda, reforç; reserva47

    subsidium, -i n.
    ajuda, reforç; reserva

    1. Quo facto cum alius alii subsidium ferret neque timerent ne aversi ab hoste circumvenirentur, audacius resistere ac fortius pugnare coeperunt.

      Fet això, com que uns ajudaven els altres i no temien ser envoltats per l’esquena, van començar a resistir amb més audàcia i a lluitar amb més valor.

      Cèsar, BG 2, 26, 2

    2. His rebus cognitis Caesar Labienum cum cohortibus sex subsidio laborantibus mittit;

      Conegut això, Cèsar envia Labiè amb sis cohorts en ajuda dels qui eren en perill.

      Cèsar, BG 7, 86, 1

    3. Acies erat Afraniana duplex legionum v, tertium in subsidiis locum alariae cohortes obtinebant;

      La línia d’Afrani era doble, de cinc legions; les cohorts auxiliars ocupaven el tercer lloc, a la reserva.

      Cèsar, BC 1, 83, 1

  168. 168amicitia, -ae f.amistat, aliança46

    amicitia, -ae f.
    amistat, aliança

    1. Quod vero ad amicitiam populi Romani attulissent, id iis eripi quis pati posset?

      Qui podria suportar que se’ls arrabassés el que havien aportat a l’amistat del poble romà?

      Cèsar, BG 1, 43, 8

    2. Item per Treveros venisse Germanis in amicitiam cognoverat.

      Igualment s’havia assabentat que els germans havien estat convidats a una aliança a través dels trèvers.

      Cèsar, BG 6, 5, 4

    3. Caesar iis civitatibus, quae ad eius amicitiam accesserant, quod minor erat frumenti copia, pecus imperabat;

      Cèsar exigia bestiar als pobles que s’havien unit a la seva amistat, perquè hi havia menys blat.

      Cèsar, BC 1, 52, 4

  169. 169singuli, -ae, -a (pl.)d’un en un, cadascun; un per cada46

    singuli, -ae, -a (pl.)
    d’un en un, cadascun; un per cada

    1. Caesar singulis legionibus singulos legatos et quaestorem praefecit, uti eos testes suae quisque virtutis haberet;

      Cèsar va posar un llegat i un qüestor al capdavant de cada legió, perquè cadascú els tingués com a testimonis del seu valor.

      Cèsar, BG 1, 52, 1

    2. In capita singula servorum ac liberorum tributum imponebatur;

      S’imposava un tribut per cada cap d’esclaus i de lliures.

      Cèsar, BC 3, 32, 2

    3. Hi centum pagos habere dicuntur, ex quibus quotannis singula milia armatorum bellandi causa suis ex finibus educunt.

      Es diu que tenen cent districtes, de cadascun dels quals treuen cada any mil homes armats per fer la guerra fora del seu territori.

      Cèsar, BG 4, 1, 4

  170. 170posterus, -a, -um (postero die: al día siguiente)següent, posterior46

    posterus, -a, -um (postero die: al día siguiente)
    següent, posterior

    1. Hac re ad consilium delata ubi omnes idem sentire intellexit, posterum diem pugnae constituit.

      Presentat l’afer al consell, quan va comprendre que tothom pensava el mateix, va fixar la batalla per a l’endemà.

      Cèsar, BG 3, 23, 8

    2. Hostes postero die multo maioribus coactis copiis castra oppugnant, fossam complent.

      L’endemà, reunides tropes molt més nombroses, els enemics ataquen el campament i omplen el fossat.

      Cèsar, BG 5, 40, 3

    3. Postero die Curio obsidere Uticam valloque circummunire instituit.

      L’endemà Curió va començar a assetjar Útica i a envoltar-la amb un vallat.

      Cèsar, BC 2, 36, 1

  171. 171inopia, -ae f.escassetat, manca46

    inopia, -ae f.
    escassetat, manca

    1. Is quod in his locis inopia frumenti erat, praefectos tribunosque militum complures in finitimas civitates frumenti commeatusque petendi causa dimisit;

      Com que en aquells llocs hi havia escassetat de blat, va enviar diversos prefectes i tribuns militars als pobles veïns a buscar blat i queviures.

      Cèsar, BG 3, 7, 3

    2. Iamque frumenta maturescere incipiebant atque ipsa spes inopiam sustentabat, quod celeriter se habituros copiam confidebant.

      I ja el blat començava a madurar, i la mateixa esperança alleujava l’escassetat, perquè confiaven tenir aviat abundància.

      Cèsar, BC 3, 49, 1

    3. Quae fere res non solum inopia praesenti, sed etiam futuri temporis timore ingravescere consuevit.

      Aquesta situació sol agreujar-se no només per l’escassetat present, sinó també per la por del futur.

      Cèsar, BC 1, 52, 1

  172. 172initium, -i n.començament, principi45

    initium, -i n.
    començament, principi

    1. Ubi neutri transeundi initium faciunt, secundiore equitum proelio nostris Caesar suos in castra reduxit.

      Com que cap dels dos no comença a travessar, després d’un combat de cavalleria favorable als nostres, Cèsar va fer tornar els seus al campament.

      Cèsar, BG 2, 9, 2

    2. Ad eius silvae initium Suebos adventum Romanorum exspectare constituisse.

      (Va dir que) els sueus havien decidit esperar l’arribada dels romans al començament d’aquell bosc.

      Cèsar, BG 6, 10, 5

    3. Equitatus Caesaris, quod angusto itinere per aggeres ascendebat, receptui suo timens initium fugae faciebat.

      La cavalleria de Cèsar, com que pujava per un pas estret entre els terraplens, tement per la seva retirada, començava a fugir.

      Cèsar, BC 3, 69, 2

  173. 173gratia, -ae f. (gratias agere: dar las gracias)favor, influència; agraïment; (gratias agere) donar les gràcies45

    gratia, -ae f. (gratias agere: dar las gracias)
    favor, influència; agraïment; (gratias agere) donar les gràcies

    1. Ipsum esse Dumnorigem, summa audacia, magna apud plebem propter liberalitatem gratia, cupidum rerum novarum.

      (Va dir que) era el mateix Dúmnorix, d’una audàcia extrema, amb gran influència entre la plebs per la seva generositat i desitjós de canvis.

      Cèsar, BG 1, 18, 3

    2. Quantum gratia, auctoritate, pecunia valent, ad sollicitandas civitates nituntur;

      Posen tot el seu afany a guanyar-se els pobles amb tota la influència, l’autoritat i els diners de què disposen.

      Cèsar, BG 7, 63, 2

    3. Primum agunt gratias omnes omnibus, quod sibi perterritis pridie pepercissent;

      En primer lloc, tots donen les gràcies a tots per haver-los perdonat la vida el dia abans, quan estaven aterrits.

      Cèsar, BC 1, 74, 2

  174. 174frumentarius, -a, -um (res frumentaria: el abastecimiento de trigo)del blat; (res frumentaria) els queviures45

    frumentarius, -a, -um (res frumentaria: el abastecimiento de trigo)
    del blat; (res frumentaria) els queviures

    1. Re frumentaria comparata equitibusque delectis iter in ea loca facere coepit, quibus in locis esse Germanos audiebat.

      Reunit el blat i escollits els genets, va començar a marxar cap als llocs on sentia que eren els germans.

      Cèsar, BG 4, 7, 1

    2. His cognitis rebus rem frumentariam providet, castris idoneum locum deligit;

      Conegut això, s’ocupa dels queviures i escull un lloc apropiat per al campament.

      Cèsar, BG 6, 10, 2

    3. Ipse unum diem ibi rei frumentariae causa moratus Corfinium contendit.

      Ell mateix s’hi va aturar un dia per proveir-se de blat i va marxar de pressa cap a Corfini.

      Cèsar, BC 1, 16, 1

  175. 175littera, -ae f. (pl. litterae: carta; letras)lletra; (pl.) carta45

    littera, -ae f. (pl. litterae: carta; letras)
    lletra; (pl.) carta

    1. Caesar ad Lingonas litteras nuntiosque misit, ne eos frumento neve alia re iuvarent:

      Cèsar va enviar cartes i missatgers als língons perquè no els ajudessin ni amb blat ni amb cap altra cosa.

      Cèsar, BG 1, 26, 6

    2. Hanc Graecis conscriptam litteris mittit, ne intercepta epistula nostra ab hostibus consilia cognoscantur.

      L’envia escrita en lletres gregues, perquè, si interceptaven la carta, els enemics no coneguessin els nostres plans.

      Cèsar, BG 5, 48, 4

    3. Iamque Caesaris in Hispania res secundae in Africam nuntiis ac litteris perferebantur.

      I ja els èxits de Cèsar a Hispània s’anaven coneixent a l’Àfrica per missatgers i cartes.

      Cèsar, BC 2, 37, 2

  176. 176pecunia, -ae f.diners45

    pecunia, -ae f.
    diners

    1. Ne qua oriatur pecuniae cupiditas, qua ex re factiones dissensionesque nascuntur;

      (Ho fan) perquè no neixi la cobdícia dels diners, de la qual sorgeixen bàndols i discòrdies.

      Cèsar, BG 6, 22, 3

    2. Huc Caesar omnes obsides Galliae, frumentum, pecuniam publicam, suorum atque exercitus impedimentorum magnam partem contulerat;

      Cèsar hi havia reunit tots els ostatges de la Gàl·lia, el blat, els diners públics i gran part dels bagatges seus i de l’exèrcit.

      Cèsar, BG 7, 55, 2

    3. Pecuniam omnem omniaque ornamenta ex fano Herculis in oppidum Gadis contulit;

      Va portar a la ciutat de Gades tots els diners i totes les ofrenes del temple d’Hèrcules.

      Cèsar, BC 2, 18, 2

  177. 177infero, -fers, -ferre, -tuli, illatum (bellum inferre: atacar)portar contra; (bellum inferre) fer la guerra, atacar44

    infero, -fers, -ferre, -tuli, illatum (bellum inferre: atacar)
    portar contra; (bellum inferre) fer la guerra, atacar

    1. Neve Haeduos iniuria lacesseret neve his sociisque eorum bellum inferret.

      (Li va demanar) que no ataqués injustament els edus ni els fes la guerra a ells ni als seus aliats.

      Cèsar, BG 1, 35, 3

    2. His praeficit fratrem Eporedorigis bellumque inferre Allobrogibus iubet.

      Posa al capdavant d’ells el germà d’Eporedòrix i li ordena fer la guerra als al·lòbroges.

      Cèsar, BG 7, 64, 5

    3. Qui nostris navibus periculum intulerant, de suo timere cogebantur.

      Els qui havien posat en perill les nostres naus es veien obligats a témer per les seves.

      Cèsar, BC 3, 27, 1

  178. 178auctoritas, -atis f.autoritat, prestigi, influència44

    auctoritas, -atis f.
    autoritat, prestigi, influència

    1. Quod erat civitas magna inter Belgas auctoritate atque hominum multitudine praestabat, sescentos obsides poposcit.

      Com que era un poble de gran prestigi entre els belgues i destacava pel seu nombre d’homes, els va exigir sis-cents ostatges.

      Cèsar, BG 2, 15, 1

    2. Suos enim quisque opprimi et circumveniri non patitur neque, aliter si faciat, ullam inter suos habet auctoritatem.

      Perquè ningú no permet que s’oprimeixi o s’enganyi els seus i, si actua d’una altra manera, no té cap autoritat entre ells.

      Cèsar, BG 6, 11, 4

    3. Praeesse autem suo nomine exercitui, ut praeter auctoritatem vires quoque ad coercendum haberet.

      (Deia que) estava al capdavant de l’exèrcit en nom seu per tenir, a més d’autoritat, força per imposar-se.

      Cèsar, BC 3, 57, 3

  179. 179domus, -us f. (domum: a casa; domi: en casa; domo: de casa)casa; pàtria44

    domus, -us f. (domum: a casa; domi: en casa; domo: de casa)
    casa; pàtria

    1. Hoc proelio trans Rhenum nuntiato Suebi, qui ad ripas Rheni venerant, domum reverti coeperunt.

      Anunciada aquesta batalla a l’altra banda del Rin, els sueus que havien arribat a les seves ribes van començar a tornar a casa.

      Cèsar, BG 1, 54, 1

    2. At omnium animis impeditis Dumnorix cum equitibus Haeduorum a castris insciente Caesare domum discedere coepit.

      Però, mentre tothom estava ocupat, Dúmnorix, amb els genets edus, va començar a marxar cap a casa del campament sense que Cèsar ho sabés.

      Cèsar, BG 5, 7, 5

    3. Trium mensum molita cibaria sibi quemque domo efferre iubent.

      Ordenen que cadascú s’endugui de casa farina per a tres mesos.

      Cèsar, BG 1, 5, 3

  180. 180voluntas, -atis f.voluntat, desig; disposició44

    voluntas, -atis f.
    voluntat, desig; disposició

    1. Ad hunc propter iustitiam prudentiamque summam totius belli omnium voluntate deferri;

      (Van dir) que a aquest, per la seva justícia i la seva prudència, se li confiava per voluntat de tots el comandament suprem de la guerra.

      Cèsar, BG 2, 4, 7

    2. Debere eos Italiae totius auctoritatem sequi potius quam unius hominis voluntati obtemperare.

      (Deien que) havien de seguir l’autoritat de tota Itàlia abans que obeir la voluntat d’un sol home.

      Cèsar, BC 1, 35, 1

    3. Sed ex numero tribunorum militum centurionumque nonnulli sua voluntate apud eum remanserunt.

      Però alguns dels tribuns militars i centurions es van quedar amb ell per voluntat pròpia.

      Cèsar, BC 1, 77, 2

  181. 181casus, -us m.caiguda; fet, atzar; desgràcia44

    casus, -us m.
    caiguda; fet, atzar; desgràcia

    1. Quarum rerum omnium nostris navibus casus erant extimescendi.

      Les nostres naus havien de témer tots aquests contratemps.

      Cèsar, BG 3, 13, 9

    2. De casu Sabini et Cottae certius ex captivis cognoscit.

      S’assabenta amb més certesa pels presoners de la desgràcia de Sabí i Cota.

      Cèsar, BG 5, 52, 4

    3. Sic neque in loco manere ordinesque servare, neque procurrere et casum subire tutum videbatur.

      Així, no semblava segur ni quedar-se al lloc mantenint les files, ni sortir corrent i exposar-se a l’atzar.

      Cèsar, BC 2, 41, 6

  182. 182medius, -a, -ummig, que és al mig44

    medius, -a, -um
    mig, que és al mig

    1. Prima luce productis omnibus copiis, duplici acie instituta, auxiliis in mediam aciem coniectis, quid hostes consilii caperent exspectabat.

      A trenc d’alba, tretes totes les tropes i formada una doble línia amb els auxiliars al centre, esperava a veure què decidien els enemics.

      Cèsar, BG 3, 24, 1

    2. Ipse idoneam tempestatem nactus paulo post mediam noctem naves solvit.

      Ell, aprofitant el bon temps, va salpar poc després de mitjanit.

      Cèsar, BG 4, 36, 3

    3. Medio fere itinere equites a Fabio missi quanto res in periculo fuerit exponunt.

      Cap a la meitat del camí, uns genets enviats per Fabi li expliquen en quin perill havia estat la situació.

      Cèsar, BG 7, 41, 2

  183. 183consul, -ulis m.cònsol43

    consul, -ulis m.
    cònsol

    1. Ariovistum se consule cupidissime populi Romani amicitiam adpetisse;

      (Va dir que), essent ell cònsol, Ariovist havia buscat amb moltíssim interès l’amistat del poble romà.

      Cèsar, BG 1, 40, 2

    2. Paulo post renuntiat, quod consules absint, sine illis non posse agi de compositione.

      Poc després respon que, com que els cònsols són absents, sense ells no es pot tractar d’un acord.

      Cèsar, BC 1, 26, 5

    3. Dictatore habente comitia Caesare consules creantur Iulius Caesar et P. Servilius;

      Sota la presidència de Cèsar com a dictador als comicis, són elegits cònsols Juli Cèsar i Publi Servili.

      Cèsar, BC 3, 1, 1

  184. 184impedio, -is, -ire, -ivi (-ii), -itumimpedir, entorpir43

    impedio, -is, -ire, -ivi (-ii), -itum
    impedir, entorpir

    1. Hostes impeditos nostri in flumine adgressi magnum eorum numerum occiderunt;

      Els nostres van atacar els enemics mentre eren en dificultats al riu i en van matar un gran nombre.

      Cèsar, BG 2, 10, 2

    2. Ob eam causam conloquium vitasse, ne res maximae spei maximaeque utilitatis eius iracundia impedirentur.

      (Va dir que) per això havia evitat l’entrevista, perquè la seva ira no espatllés un afer de la màxima esperança i utilitat.

      Cèsar, BC 3, 16, 3

    3. Quarum rerum magnam partem temporis brevitas et incursus hostium impediebat.

      La manca de temps i els atacs dels enemics impedien gran part d’aquestes coses.

      Cèsar, BG 2, 20, 2

  185. 185committo, -is, -ere, -misi, -missum (proelium committere: entablar combate)confiar; cometre; (proelium committere) entaular combat43

    committo, -is, -ere, -misi, -missum (proelium committere: entablar combate)
    confiar; cometre; (proelium committere) entaular combat

    1. Ipse a dextro cornu, quod eam partem minime firmam hostium esse animadverterat, proelium commisit.

      Ell mateix va entaular combat per l’ala dreta, perquè s’havia adonat que aquella era la part més feble dels enemics.

      Cèsar, BG 1, 52, 2

    2. Caesar ex castris equitatum educi iubet proeliumque equestre committit;

      Cèsar ordena treure la cavalleria del campament i entaula un combat eqüestre.

      Cèsar, BG 7, 13, 1

    3. Si proelium committeretur, propinquitas castrorum celerem superatis ex fuga receptum dabat.

      (Pensava que), si s’entaulava combat, la proximitat del campament permetia als vençuts una retirada ràpida.

      Cèsar, BC 1, 82, 5

  186. 186confero, -fers, -ferre, -tuli, collatum (se conferre: dirigirse)reunir, portar; comparar; (se conferre) dirigir-se43

    confero, -fers, -ferre, -tuli, collatum (se conferre: dirigirse)
    reunir, portar; comparar; (se conferre) dirigir-se

    1. Illi nulla coacta manu loci praesidio freti in silvas paludesque confugiunt suaque eodem conferunt.

      Ells, sense reunir cap tropa i confiant en la protecció del terreny, es refugien als boscos i als pantans i hi porten les seves coses.

      Cèsar, BG 6, 5, 7

    2. Tertio die missis ex oppido legatis de deditione arma conferri, iumenta produci, sescentos obsides dari iubet.

      El tercer dia, quan van sortir de la ciutat ambaixadors per tractar de la rendició, ordena lliurar les armes, treure les bèsties de càrrega i donar sis-cents ostatges.

      Cèsar, BG 7, 11, 2

    3. Arma omnia privata ac publica in domum Galloni contulit.

      Va reunir totes les armes, privades i públiques, a casa de Galoni.

      Cèsar, BC 2, 18, 2

  187. 187sententia, -ae f.opinió, parer; proposta (al senat)43

    sententia, -ae f.
    opinió, parer; proposta (al senat)

    1. Tandem dat Cotta permotus manus, superat sententia Sabini.

      Finalment Cota, commogut, es rendeix, i s’imposa l’opinió de Sabí.

      Cèsar, BG 5, 31, 3

    2. Ut M. Rufus, qui sententiam Calidi paucis fere mutatis verbis sequebatur.

      Com Marc Ruf, que seguia la proposta de Calidi canviant només unes poques paraules.

      Cèsar, BC 1, 2, 3

    3. Haec vincit in consilio sententia, et prima luce postridie constituunt proficisci.

      Aquesta opinió s’imposa al consell, i decideixen partir a trenc d’alba de l’endemà.

      Cèsar, BC 1, 67, 6

  188. 188opinio, -onis f.opinió, idea; fama, reputació43

    opinio, -onis f.
    opinió, idea; fama, reputació

    1. Caesar primo et propter multitudinem hostium et propter eximiam opinionem virtutis proelio supersedere statuit.

      Cèsar, al principi, pel gran nombre d’enemics i per la seva extraordinària fama de valor, va decidir evitar el combat.

      Cèsar, BG 2, 8, 1

    2. Labienus suos intra munitiones continebat timorisque opinionem quibuscumque poterat rebus augebat.

      Labiè mantenia els seus dins les fortificacions i augmentava per tots els mitjans la impressió de por.

      Cèsar, BG 5, 57, 4

    3. Cognitis per exploratores regionibus duces hostium lx milia ex omni numero deligunt earum civitatum quae maximam virtutis opinionem habebant;

      Explorades les regions, els caps enemics escullen seixanta mil homes dels pobles que tenien més fama de valor.

      Cèsar, BG 7, 83, 4

  189. 189facilis, -e (adv. facile)fàcil; (adv.) fàcilment42

    facilis, -e (adv. facile)
    fàcil; (adv.) fàcilment

    1. Quae facilia ex difficillimis animi magnitudo redegerat.

      La grandesa d’ànim havia convertit aquestes coses en fàcils, tot i ser dificilíssimes.

      Cèsar, BG 2, 27, 5

    2. Romanorum manus tantis munitionibus distinetur nec facile pluribus locis occurrit.

      Les tropes dels romans estan disperses per fortificacions tan grans i no acudeixen fàcilment a molts punts.

      Cèsar, BG 7, 84, 3

    3. Caesarem duobus exercitibus et locorum angustiis facile intercludi posse frumentoque prohiberi.

      (Pensaven que) es podia encerclar fàcilment Cèsar amb dos exèrcits i amb els congosts i tallar-li el blat.

      Cèsar, BC 1, 17, 1

  190. 190oratio, -onis f.discurs, paraules42

    oratio, -onis f.
    discurs, paraules

    1. Tum demum Liscus oratione Caesaris adductus, quod antea tacuerat, proponit:

      Només aleshores Lisc, mogut per les paraules de Cèsar, exposa el que abans havia callat:

      Cèsar, BG 1, 17, 1

    2. Quorum oratione permotus Varus praesidium, quod introduxerat, ex oppido educit ac profugit.

      Convençut pel seu discurs, Var treu de la ciutat la guarnició que hi havia introduït i fuig.

      Cèsar, BC 1, 13, 2

    3. Hac habita oratione exposcentibus militibus et studio pugnae ardentibus tuba signum dedit.

      Pronunciat aquest discurs, com que els soldats ho reclamaven i cremaven de desig de lluitar, va donar el senyal amb la trompeta.

      Cèsar, BC 3, 90, 3

  191. 191polliceor, -eris, -eri, pollicitus sumprometre42

    polliceor, -eris, -eri, pollicitus sum
    prometre

    1. Oppida habere numero xii, polliceri milia armata quinquaginta;

      (Van dir) que tenien dotze ciutats i que prometien cinquanta mil homes armats.

      Cèsar, BG 2, 4, 8

    2. Illi finitimos Germanos sollicitare et pecuniam polliceri non desistunt.

      Ells no deixen d’incitar els germans veïns i de prometre’ls diners.

      Cèsar, BG 6, 2, 1

    3. Id cum essent plerique admirati, 'scio me' inquit 'paene incredibilem rem polliceri;

      Com que la majoria es va sorprendre, va dir: «Sé que prometo una cosa gairebé increïble».

      Cèsar, BC 3, 86, 2

  192. 192efficio, -is, -ere, -feci, -fectumfer, dur a terme; aconseguir42

    efficio, -is, -ere, -feci, -fectum
    fer, dur a terme; aconseguir

    1. Hunc murus circumdatus arcem efficit et cum oppido coniungit.

      Una muralla que l’envolta en fa una ciutadella i la uneix a la ciutat.

      Cèsar, BG 1, 38, 6

    2. In Sicori flumine pontes effecerat duos distantes inter se milia passuum iiii.

      Havia construït sobre el riu Sicoris dos ponts separats per quatre milles.

      Cèsar, BC 1, 40, 1

    3. Quae res in dies confirmatiorem eius exercitum efficiebat.

      Això feia el seu exèrcit cada dia més ferm.

      Cèsar, BC 3, 84, 2

  193. 193magnitudo, -inis f.mida, grandesa; força42

    magnitudo, -inis f.
    mida, grandesa; força

    1. Prorae admodum erectae atque item puppes, ad magnitudinem fluctuum tempestatumque adcommodatae;

      Les proes eren molt altes, i també les popes, adaptades a la mida de les onades i a les tempestes.

      Cèsar, BG 3, 13, 2

    2. Alii immani magnitudine simulacra habent, quorum contexta viminibus membra vivis hominibus complent;

      D’altres tenen figures d’una mida enorme, els membres de les quals, teixits amb vímet, omplen d’homes vius.

      Cèsar, BG 6, 16, 4

    3. Reliqui vulneribus ex proeliis et labore ac magnitudine itineris confecti consequi non potuerant.

      Els altres, esgotats per les ferides dels combats, l’esforç i la llargada del camí, no els havien pogut seguir.

      Cèsar, BC 3, 106, 2

  194. 194nuntius, -i m.missatger; notícia, missatge42

    nuntius, -i m.
    missatger; notícia, missatge

    1. Neque ullum fere totius hiemis tempus sine sollicitudine Caesaris intercessit, quin aliquem de consiliis ac motu Gallorum nuntium acciperet.

      I no va passar gairebé cap moment de tot l’hivern sense preocupació per a Cèsar, sense que rebés alguna notícia dels plans i els moviments dels gals.

      Cèsar, BG 5, 53, 5

    2. Haec se certis nuntiis, certis auctoribus comperisse.

      (Va dir que) s’havia assabentat d’això per missatgers fiables i per informadors segurs.

      Cèsar, BC 2, 18, 3

    3. Celeriter haec fama ac nuntiis ad Vercingetorigem perferuntur.

      Ràpidament, pel rumor i per missatgers, això arriba a Vercingetòrix.

      Cèsar, BG 7, 8, 4

  195. 195extremus, -a, -umúltim, extrem; el final de41

    extremus, -a, -um
    últim, extrem; el final de

    1. Extremum oppidum Allobrogum est proximumque Helvetiorum finibus Genava.

      L’última ciutat dels al·lòbroges i la més propera al territori dels helvecis és Ginebra.

      Cèsar, BG 1, 6, 3

    2. Litaviccus cum suis clientibus, quibus more Gallorum nefas est etiam in extrema fortuna deserere patronos, Gergoviam perfugit.

      Litavic va fugir a Gergòvia amb els seus clients, per als quals, segons el costum dels gals, és sacrilegi abandonar el seu patró fins i tot en la pitjor desgràcia.

      Cèsar, BG 7, 40, 7

    3. Nonne extremam pati fortunam paratos proiecit ille?

      No els va deixar ell abandonats quan estaven disposats a patir la pitjor sort?

      Cèsar, BC 2, 32, 8

  196. 196iniuria, -ae f.greuge, injustícia, abús41

    iniuria, -ae f.
    greuge, injustícia, abús

    1. Qui si alicuius iniuriae sibi conscius fuisset, non fuisse difficile cavere;

      (Va dir que) si hagués estat conscient de cap greuge, no li hauria estat difícil guardar-se’n.

      Cèsar, BG 1, 14, 2

    2. Petunt ut Mandubracium ab iniuria Cassivellauni defendat atque in civitatem mittat, qui praesit imperiumque obtineat.

      Demanen que protegeixi Mandubraci dels abusos de Cassivel·laune i l’enviï al seu poble perquè el governi i en tingui el comandament.

      Cèsar, BG 5, 20, 2

    3. Omnium temporum iniurias inimicorum in se commemorat;

      Recorda els greuges que els seus enemics li havien fet en tot temps.

      Cèsar, BC 1, 7, 1

  197. 197defendo, -is, -ere, -fendi, -fensumdefensar, protegir41

    defendo, -is, -ere, -fendi, -fensum
    defensar, protegir

    1. Haedui cum se suaque ab iis defendere non possent, legatos ad Caesarem mittunt rogatum auxilium:

      Els edus, com que no es podien defensar ni defensar els seus béns d’ells, envien ambaixadors a Cèsar a demanar-li ajuda:

      Cèsar, BG 1, 11, 2

    2. Ille autem revocatus resistere ac se manu defendere suorumque fidem implorare coepit, saepe clamitans liberum se liberaeque esse civitatis.

      Però ell, quan el van fer tornar, va començar a resistir-se, a defensar-se a mà armada i a implorar la lleialtat dels seus, cridant una vegada i una altra que era lliure i d’un poble lliure.

      Cèsar, BG 5, 7, 8

    3. Multum autem ab ictu lapidum -- quod unum nostris erat telum -- viminea tegimenta galeis inposita defendebant.

      Però contra el cop de les pedres, que eren la nostra única arma, els protegien molt unes cobertes de vímet posades sobre els cascos.

      Cèsar, BC 3, 63, 7

  198. 198colloco (conloco), -as, -are, -avi, -atumcol·locar, situar, instal·lar41

    colloco (conloco), -as, -are, -avi, -atum
    col·locar, situar, instal·lar

    1. Boios petentibus Haeduis, quod egregia virtute erant cogniti, ut in finibus suis conlocarent, concessit;

      Com que els edus demanaven que se’ls permetés instal·lar els boians al seu territori, perquè eren coneguts pel seu valor extraordinari, l’hi va concedir.

      Cèsar, BG 1, 28, 5

    2. Trabes derectae perpetuae in longitudinem paribus intervallis, distantes inter se binos pedes, in solo conlocantur.

      Es col·loquen a terra bigues rectes i contínues al llarg, a intervals iguals, separades dos peus entre elles.

      Cèsar, BG 7, 23, 1

    3. Tum magni ponderis saxa et praeacutas trabes in muro conlocabant.

      Aleshores col·locaven a la muralla pedres de gran pes i bigues molt esmolades.

      Cèsar, BG 2, 29, 3

  199. 199equus, -i m.cavall41

    equus, -i m.
    cavall

    1. Si qui graviore vulnere accepto equo deciderat, circumsistebant;

      Si algú, després de rebre una ferida greu, queia del cavall, l’envoltaven.

      Cèsar, BG 1, 48, 7

    2. Multis interfectis, compluribus equis captis Germani sese recipiunt.

      Després de matar-ne molts i capturar molts cavalls, els germans es retiren.

      Cèsar, BG 7, 70, 7

    3. Servos, pastores armat atque iis equos attribuit;

      Arma els esclaus i els pastors i els dona cavalls.

      Cèsar, BC 1, 24, 2

  200. 200trado, -is, -ere, -didi, -ditumlliurar; transmetre, ensenyar41

    trado, -is, -ere, -didi, -ditum
    lliurar; transmetre, ensenyar

    1. Reliquos omnes obsidibus, armis, perfugis traditis in deditionem accepit.

      Tots els altres els va acceptar en rendició després de lliurar ostatges, armes i desertors.

      Cèsar, BG 1, 28, 2

    2. Apollinem morbos depellere, Minervam operum atque artificiorum initia tradere, Iovem imperium caelestium tenere, Martem bella regere.

      (Creuen) que Apol·lo allunya les malalties, que Minerva ensenya els principis de les obres i els oficis, que Júpiter té el poder sobre els déus del cel i que Mart dirigeix les guerres.

      Cèsar, BG 6, 17, 2

    3. Commio Atrebati, Viridomaro et Eporedorigi Haeduis, Vercassivellauno Arverno consobrino Vercingetorigis summa imperii traditur.

      A Commi l’atrebat, als edus Viridòmar i Eporedòrix i a l’arvern Vercassivel·laune, cosí de Vercingetòrix, se’ls lliura el comandament suprem.

      Cèsar, BG 7, 76, 4