Lectures obligatòries
Plaute, Mostellaria, i Ovidi, Metamorfosis: apunts, argument i text llatí amb traducció.
Què entra a la PAU
Segons les orientacions oficials de la matèria Llengua i Cultura Llatines (Universitats i Recerca, Generalitat de Catalunya), les lectures obligatòries de Literatura llatina per a les convocatòries de 2026 i 2027 són la Mostellaria de Plaute, completa, i aquesta selecció de les Metamorfosis d'Ovidi:
| Núm. | Mite | Llibre i versos |
|---|---|---|
| 1 | Deucalió i Pirra | I, 313-415 |
| 2 | Dafne | I, 452-567 |
| 3 | Faetont | II, 1-400 |
| 4 | Actèon i Diana | III, 138-252 |
| 5 | Narcís (i Eco) | III, 339-510 |
| 6 | Píram i Tisbe | IV, 53-166 |
| 7 | Ceres i Prosèrpina | V, 341-571 |
| 8 | Aracne | VI, 1-145 |
| 9 | Ariadna i el Laberint | VIII, 152-182 |
| 10 | Dèdal i Ícar | VIII, 183-235 |
| 11 | Ifis i Iante | IX, 669-797 |
| 12 | Orfeu i Eurídice | X, 1-77 |
| 13 | Apol·lo i Jacint | X, 162-219 |
Com s'avaluen
Les lectures apareixen a la part de cultura llatina de l'examen. A la convocatòria ordinària de 2026, per exemple, l'exercici 3 (opció B) era un test d'opció múltiple en què calia identificar quin personatge parla en quatre passatges de les Metamorfosis (les respostes correctes eren Pal·las, Ifis, Febus i Actèon), i l'exercici 4 demanava identificar i comentar un fragment de la Mostellaria (la primera escena, el diàleg entre Tranió i Grumió): títol i autor, argument, explicació del passatge (qui parla, quina relació hi ha entre els personatges, què passa abans i després), subgènere de la palliata i les seves característiques, i dues altres comèdies de Plaute. La redacció d'aquest exercici ha de tenir com a mínim quinze línies (unes 150 paraules). Convé, per tant, saber reconèixer personatges i detalls concrets de cada mite i poder situar qualsevol escena de la Mostellaria dins de l'argument.
Les orientacions recomanen, a més, presentar els autors de l'època d'August (Virgili, Horaci, Ovidi i Tit Livi) en relació amb el context polític de finals del segle I aC, i estudiar Plaute i Terenci junts, tot assenyalant-ne les semblances i les diferències.
Text llatí: Perseus Digital Library (Tufts University). Ovidi segons l'edició d'H. Magnus (Gotha, 1892); Plaute segons l'edició de F. Leo (Berlín, 1895-1896). Els versos entre claudàtors [ ] són els que l'editor considera interpolats; es mantenen perquè apareixen en moltes edicions escolars. Traducció: pròpia, en prosa i molt cenyida a l'original per poder seguir el llatí vers a vers.