Els usos de quod
Relatiu, causal o completiu: com saber quin quod tens al davant i per què de vegades porta subjuntiu.
Què és
quod pot ser dues coses:
- Pronom relatiu, neutre singular de qui, quae, quod: «que», «el qual». Té antecedent neutre i una funció dins la seva oració.
- Conjunció: «perquè» o «el fet que». No té antecedent ni funció: només uneix la subordinada a la principal.
La primera pregunta, per tant, és sempre: hi ha un substantiu neutre singular a què es refereixi?
Quod relatiu
Flumen est Arar, quod per fines Haeduorum et Sequanorum in Rhodanum influit.
Hi ha un riu, l’Arar, que desemboca al Roine a través del territori dels hedus i dels sèquans.
flumen és neutre singular i quod és el subjecte d’influit: és un relatiu. El tens explicat a Les oracions de relatiu.
Quod causal
Amb indicatiu («perquè»). La causa és real i la dona el mateix autor. Sovint l’anuncia propterea, eo o ideo a la principal.
Horum omnium fortissimi sunt Belgae, propterea quod a cultu atque humanitate provinciae longissime absunt.
De tots aquests, els més valents són els belgues, perquè són molt lluny de la manera de viure i de la civilització de la província.
Amb subjuntiu («perquè, segons deien»). La causa no és de l’autor, sinó d’una altra persona: Cèsar l’explica, però no la fa seva. Es diu causa al·legada o subjectiva.
…qui dicerent sibi esse in animo sine ullo maleficio iter per provinciam facere, propterea quod aliud iter haberent nullum.
…perquè li diguessin que tenien la intenció de passar per la província sense causar cap dany, perquè (segons ells) no tenien cap altre camí.
El subjuntiu haberent mostra que és l’argument dels ambaixadors helvecis.
Quod completiu
«El fet que». La subordinada funciona com un substantiu: és subjecte, complement o aposició d’un demostratiu de la principal (hoc, id, illud).
…quae hoc erant etiam angustiora, quod sine impedimentis Caesar legiones transportaverat.
…que (els campaments) eren encara més petits per això: pel fet que Cèsar havia transportat les legions sense la impedimenta.
hoc anuncia l’oració amb quod i aquesta l’explica. Fixa’t que aquí quae és el relatiu i quod, la conjunció.
Com distingir-los
| Pista | Valor | Traducció |
|---|---|---|
| Antecedent neutre singular i funció dins l’oració | Relatiu | que, el qual |
| Indicatiu, sovint amb propterea, eo, ideo | Causal | perquè |
| Subjuntiu, en un context de paraules o idees alienes | Causal (causa al·legada) | perquè (segons deien) |
| Explica un hoc / id, o fa de subjecte o CD | Completiu | el fet que, que |
Errors freqüents a l’examen
- Traduir sempre «que» o sempre «perquè» sense mirar si hi ha antecedent.
- Separar propterea de quod: van junts i signifiquen «perquè».
- No veure el matís del subjuntiu en un quod causal.
- Confondre quod amb quo + comparatiu (final, «perquè més…»).
Practica
Digues de quin tipus és cada quod i tradueix-lo. Després, obre la solució.
1. Flumen est Arar, quod in Rhodanum influit. 2. Helvetii reliquos Gallos virtute praecedunt, quod fere cotidianis proeliis cum Germanis contendunt. 3. Legati dicebant sibi esse in animo iter per provinciam facere, propterea quod aliud iter haberent nullum.
Primer intenta resoldre-ho tu.
Veure la solució
- Relatiu: antecedent flumen (neutre singular); quod és el subjecte d’influit. «Hi ha un riu, l’Arar, que desemboca al Roine».
- Causal amb indicatiu: la causa és de l’autor. «Els helvecis superen en valor els altres gals, perquè lluiten contra els germans en combats gairebé diaris».
- Causal amb subjuntiu: és l’argument dels ambaixadors, no de Cèsar. «Els ambaixadors deien que tenien la intenció de passar per la província, perquè (segons ells) no tenien cap altre camí».
En vols més? Al magatzem de textos tens propterea quod a Els més valents, els belgues.