Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
Ea res est Helvetiis per indicium enuntiata. Moribus suis Orgetorigem ex vinculis causam dicere coegerunt; damnatum poenam sequi oportebat, ut igni cremaretur. Die constituta causae dictionis Orgetorix ad iudicium omnem suam familiam, ad hominum milia decem, undique coegit, et omnes clientes obaeratosque suos, quorum magnum numerum habebat, eodem conduxit; per eos ne causam diceret se eripuit.
Text: O. Seel (Teubner, 1961).
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Aquest afer fou revelat als helvecis per una delació. Segons el seu costum, obligaren Orgetòrix a defensar la seva causa encadenat; si era condemnat, calia que el seguís el càstig de ser cremat a la foguera. El dia fixat per a la vista de la causa, Orgetòrix aplegà davant el tribunal, d’arreu, tota la seva servitud, uns deu mil homes, i conduí al mateix lloc tots els seus clients i deutors, dels quals tenia un gran nombre; per mitjà d’ells s’escapà de defensar la seva causa.
- Context: s’ha descobert la conjura d’Orgetòrix per fer-se amb el poder.
- ex vinculis causam dicere: literalment «defensar la causa des de les cadenes», és a dir, encadenat, com a acusat pres.
- damnatum poenam sequi oportebat: damnatum és un participi amb valor condicional («el condemnat» → «si era condemnat»).
- familiam: no és «família» en sentit modern, sinó el conjunt d’esclaus i gent de la casa.
- ad hominum milia decem: ad és aquí adverbi («prop de, uns»).
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1Ea res est Helvetiis per indicium enuntiata.
1Oració simple passiva
El verb és un perfet passiu partit: est … enuntiata, «fou revelat». Subjecte pacient, ea res; Helvetiis, a qui; per indicium, per quin mitjà.
2Moribus suis Orgetorigem ex vinculis causam dicere coegerunt; damnatum poenam sequi oportebat, ut igni cremaretur.
2Dues oracions principals juxtaposades
Un punt i coma separa dues idees: l’obligació de defensar-se encadenat (coegerunt) i el càstig que l’esperava (oportebat).
2aPrincipal 1
cogo porta la persona obligada en acusatiu (Orgetorigem) i el que se l’obliga a fer en infinitiu: causam dicere, «defensar la seva causa». El subjecte són els helvecis.
juxtaposades
2bPrincipal 2 (impersonal)
oportebat és impersonal: el seu subjecte és una oració d’infinitiu. A dins, poenam és el subjecte en acusatiu i damnatum, el CD de sequi: «que el càstig seguís el condemnat».
2b.1Oració d’infinitiuSubj.
sequi és l’infinitiu d’un deponent: «seguir». damnatum té valor condicional: «si era condemnat».
2b.1.1Sub. completiva (ut + subj.)Aposició a poenam
Explica en què consistia el càstig: «que fos cremat». igni és un ablatiu instrumental.
3Die constituta causae dictionis Orgetorix ad iudicium omnem suam familiam, ad hominum milia decem, undique coegit, et omnes clientes obaeratosque suos, quorum magnum numerum habebat, eodem conduxit; per eos ne causam diceret se eripuit.
3Tres principals coordinades i juxtaposades
Tres verbs principals amb el mateix subjecte, Orgetorix: coegit i conduxit, units per et, i eripuit, després del punt i coma.
3aPrincipal 1
Comença amb un ablatiu absolut de temps. El CD és omnem suam familiam, i l’incís ad hominum milia decem diu quants eren.
3a.1Ablatiu absolut (part. perf.)CC temps
die + participi constituta: «fixat el dia». causae dictionis: «de la vista de la causa».
et
3bPrincipal 2
CD doble: clientes obaeratosque. La relativa diu que eren molts.
3b.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)
quorum és un genitiu partitiu, CN de numerum: «dels quals tenia un gran nombre».
juxtaposades
3cPrincipal 3
se eripuit, «es lliurà». Abans, la subordinada amb ne diu de què: de defensar la seva causa.
3c.1Sub. adverbial final (ne + subj.)CC finalitat
ne + imperfet de subjuntiu: «per no defensar la seva causa».
ad hominum milia decem: ad és adverbi, «uns».
Preguntes
Anàlisi morfològica d’enuntiata (est), coegerunt, damnatum, cremaretur, constituta i eripuit.
Mostra la resposta
enuntiata (est): d’enuntio, -as, -are, -avi, -atum. Participi de perfet passiu, nominatiu singular femení (concorda amb res); amb est forma el perfet d’indicatiu passiu, 3a persona del singular: «fou revelat».
coegerunt: de cogo, -is, -ere, coegi, coactum. 3a persona del plural del perfet d’indicatiu, veu activa.
damnatum: de damno, -as, -are, -avi, -atum. Participi de perfet passiu, acusatiu singular masculí.
cremaretur: de cremo, -as, -are, -avi, -atum. 3a persona del singular de l’imperfet de subjuntiu, veu passiva.
constituta: de constituo, -is, -ere, constitui, constitutum. Participi de perfet passiu, ablatiu singular femení (concorda amb die, aquí femení, com és habitual quan vol dir «data fixada»).
eripuit: d’eripio, -is, -ere, eripui, ereptum. 3a persona del singular del perfet d’indicatiu, veu activa.Analitza sintàcticament la primera oració: Ea res est Helvetiis per indicium enuntiata.
Mostra la resposta
Oració simple, passiva. Subjecte pacient: ea res (ea, determinant demostratiu). Nucli del predicat: est enuntiata (perfet passiu). Helvetiis: datiu, complement indirecte. per indicium: complement circumstancial de mitjà (per + acusatiu). No hi ha complement agent explícit.
Analitza damnatum poenam sequi oportebat, ut igni cremaretur.
Mostra la resposta
oportebat: verb impersonal (imperfet d’indicatiu), nucli de l’oració principal.
damnatum poenam sequi: oració d’infinitiu que fa de subjecte d’oportebat. Subjecte en acusatiu: poenam; verb: sequi (infinitiu de present del deponent sequor); damnatum: CD de sequi (participi substantivat o concordat amb un eum = Orgetòrix implícit), amb valor condicional: «que el càstig seguís el condemnat / si era condemnat».
ut igni cremaretur: subordinada substantiva (completiva) introduïda per ut + subjuntiu, en aposició a poenam: explica en què consistia el càstig. igni: ablatiu instrumental (ignis té l’ablatiu en -i). Imperfet de subjuntiu per la consecutio temporum (principal en passat).Identifica i explica la construcció Die constituta causae dictionis.
Mostra la resposta
Ablatiu absolut amb valor temporal («el dia fixat…», «arribat el dia fixat…»). die: subjecte de l’ablatiu absolut; constituta: participi de perfet passiu concordat, predicat de l’ablatiu absolut. dictionis: genitiu, CN de die; causae: genitiu objectiu, CN de dictionis («la vista de la causa»; causam dicere → causae dictio).
Analitza omnes clientes obaeratosque suos, quorum magnum numerum habebat, eodem conduxit; per eos ne causam diceret se eripuit.
Mostra la resposta
Primera oració (coordinada copulativa amb l’anterior mitjançant et): verb conduxit; subjecte el·líptic Orgetòrix; CD omnes clientes obaeratosque suos (dos substantius coordinats per -que); eodem: adverbi, CC de lloc («al mateix lloc»).
quorum magnum numerum habebat: subordinada adjectiva de relatiu; antecedent clientes obaeratosque; quorum: genitiu plural, CN de numerum (genitiu partitiu); magnum numerum: CD d’habebat.
per eos … se eripuit: oració juxtaposada; se: pronom reflexiu, CD; per eos: CC de mitjà.
ne causam diceret: subordinada amb ne + imperfet de subjuntiu (concordança de temps amb eripuit). Se sol analitzar com a final negativa («s’escapà per no defensar la seva causa»); també es pot entendre com a substantiva dependent d’un verb d’evitació («es lliurà de defensar la seva causa»). causam: CD de diceret.Lèxic: escriu paraules catalanes i castellanes derivades d’iudicium i numerum, i distingeix, quan puguis, entre paraules patrimonials i cultismes.
Mostra la resposta
iudicium: cat. judici, judicial, judicatura, prejudici, enjudiciar; cast. juicio (evolució popular o semiculta), judicial, judicatura (cultismes), enjuiciar, juicioso.
numerum: cat. nombre (patrimonial: la u breu tònica dona o i el grup secundari -m'r- desenvolupa una b: num(e)rum > nombre), nombrós; número, numerar, numeral (cultismes); cast. número, numeroso, numeral, enumerar, innumerable (cultismes).