Plaute, Mostellaria

GRUMIÓvv. 1-5Surt de la cuina, fes el favor, carn de fuet, que em véns amb enginyositats entre les cassoles! Surt de la casa, ruïna del teu amo! Per Pòl·lux, que, si soc viu, al camp me la pagaràs com cal. Surt de la cuina, et dic, pudor de guisat! Per què t'amagues?

TRANIÓvv. 6-9Què has d'anar cridant aquí davant de la casa, malviatge? O et penses que ets al camp? Aparta't de la casa. Ves-te'n al camp, ves a la forca, aparta't de la porta. Té! Era això, el que volies?

GRUMIÓvv. 9-10Ai, estic perdut! Per què em pegues?

TRANIÓv. 11Perquè ets viu.

GRUMIÓvv. 11-12Ho aguantaré. Tu deixa que arribi el vell. Deixa que arribi sa i estalvi, aquell que et menges mentre és fora.

TRANIÓvv. 13-14El que dius, tros de soca, no és ni versemblant ni veritat: que algú es pugui menjar algú que no hi és.

GRUMIÓvv. 15-33I tu, bufó de ciutat, nen mimat del poble, tu em tires en cara el camp? Segur que ho fas, em penso, Tranió, perquè saps que molt aviat t'enviaran al molí. D'aquí a poques temporades, Tranió, per Hèrcules, augmentaràs al camp el nombre d'aquesta raça, la dels carregats de ferros. Ara, mentre et ve de gust i pots, beu, malbarata la hisenda, fes malbé el fill de l'amo, un jove excel·lent; beveu dia i nit, feu gresca a la grega, compreu amiguetes i doneu-los la llibertat, engreixeu els paràsits, compreu menjar a la grossa, com per a un banquet d'ofrena. És això el que et va encarregar el vell quan se'n va anar d'aquí a l'estranger? Així trobarà cuidada la seva hisenda? Creus que aquest és el deure d'un bon esclau, fer malbé la hisenda i el fill del seu amo? Perquè jo el dono per perdut, des que es lliura a aquestes coses; ell, que abans era tingut pel més estalviador i el més sobri de tota la joventut de l'Àtica, ara s'emporta la palma en el sentit contrari. I això ha estat gràcies als teus mèrits i a les teves lliçons.

TRANIÓvv. 34-37I a tu què t'importa, malviatge, jo o el que jo faci? Que potser al camp, dic jo, no tens bous per cuidar? Em ve de gust beure, enamorar-me, endur-me bagasses. Això ho faig a compte de la meva esquena, no de la teva.

GRUMIÓv. 38Amb quina gosadia que parla!

TRANIÓvv. 38-41Doncs a tu, que Júpiter i tots els déus et confonguin. Ecs, fas pudor d'all! Porqueria de soca-rel, pagesot, boc, cort de porcs, pastat de fang i fems.

GRUMIÓvv. 41-50I què vols que hi faci? No tothom pot fer olor de perfums exòtics perquè tu en facis, ni seure a taula als llocs d'honor, ni viure amb un menjar tan refinat com el teu. Queda't tu aquestes tórtores, aquests peixos i aquests ocells teus; deixa'm a mi portar la meva sort a base d'all. Tu ets afortunat, jo desgraciat: cal aguantar-se. Que a mi m'esperi la meva recompensa, i a tu el teu càstig.

TRANIÓvv. 51-54Sembla que em tens enveja, Grumió, perquè a mi em va bé i a tu malament; i és el més just: a mi em correspon enamorar-me i a tu cuidar bous, a mi donar-me la bona vida i a tu passar-ho molt malament.

GRUMIÓvv. 55-57Ai, garbell dels botxins, que això és el que crec que acabaràs essent: així et foradaran a cops d'agulló els botxins, lligat al patíbul pels carrers, si torna aquí el vell!

TRANIÓv. 58I com saps si això no et passarà a tu abans que a mi?

GRUMIÓv. 59Perquè jo mai no m'ho he merescut; tu t'ho has merescut i encara t'ho mereixes.

TRANIÓvv. 60-61Estalvia't la feina de parlar, si no vols que t'obsequiïn amb una bona desgràcia.

GRUMIÓvv. 62-65Que em donareu l'erb per portar-lo als bous? Doneu-me'l, si no us el mengeu vosaltres. Au, seguiu endavant, ja que heu començat: beveu, feu gresca a la grega, mengeu, atipeu-vos, mateu els animals d'engreix.

TRANIÓvv. 66-69Calla i ves-te'n al camp. Jo vull anar al Pireu a comprar-me peix per al sopar. Demà faré que algú et porti l'erb a la granja. Què passa? Per què em mires ara així, carn de forca?

GRUMIÓv. 70Per Pòl·lux, crec que aquest nom aviat serà el teu.

TRANIÓv. 71Mentrestant, amb tal que les coses continuïn així, aquest «aviat» l'accepto.

GRUMIÓvv. 72-73Així és. Però sàpigues una cosa: arribarà molt més de pressa allò que no voldràs que allò que desitges amb ànsia.

TRANIÓvv. 74-75No em molestis més, ara, ves-te'n al camp, treu-te del mig. Per Hèrcules, [no t'equivoquis,] d'ara endavant no m'entretindràs més.

GRUMIÓvv. 76-83De veritat que se n'ha anat sense que li importi un rave el que li he dit? Oh déus immortals, us suplico la vostra protecció: feu que torni aquí com més aviat millor el nostre vell, que ja fa tres anys que és fora, abans que s'hagi perdut tot, la casa i la finca! Si no torna aquí, el que queda dona per a pocs mesos. Ara me n'aniré al camp, perquè aquí veig el fill de l'amo, fet malbé quan era un jove excel·lent.

FILÒLAQUESvv. 84-156Molt he reflexionat i llargament he estat pensant, i he plantejat al meu pit molts arguments, i en el meu cor, si és que tinc cor, he donat voltes a aquesta qüestió i l'he debatuda llargament: a quina cosa consideraria jo que s'assembla l'home un cop nascut, i de quina cosa és imatge. Ja he trobat aquesta comparació: crec que l'home, un cop nascut, s'assembla a una casa nova. Us en donaré les proves. [I això no us sembla versemblant,] [però jo faré que cregueu que és així.] [Sens dubte demostraré que és veritat el que dic.] I vosaltres mateixos, ho sé, quan sentireu les meves paraules, direu que això és exactament com jo ara afirmo, i no d'una altra manera. Escolteu mentre exposo les proves sobre aquesta qüestió: vull que la conegueu tan bé com jo. Les cases, tan bon punt estan acabades, polides, fetes com cal i a escaire, la gent elogia el constructor i aprova la casa; cadascú en pren un model per a si mateix, cadascú en vol una d'igual per a si i no n'escatima despesa ni esforç. Però quan s'hi trasllada un home inútil, descurat, amb una servitud mandrosa, brut, gandul, aleshores a la casa se li afegeix un defecte: tot i ser bona, és mal cuidada. I passa sovint això: arriba una tempesta i trenca les teules i les canals; aleshores l'amo descurat no en vol posar d'altres; ve la pluja, xopa les parets, s'hi filtra l'aigua, podreix les bigues, fa malbé la feina del constructor: la casa ja resulta pitjor per viure-hi. I no és culpa del constructor, sinó que la majoria ha introduït aquest costum: si alguna cosa es pot adobar amb una moneda, ho van deixant i no ho fan fins que s'esfondren les parets; aleshores es construeix la casa sencera de nou. Aquestes proves he donat sobre els edificis; ara vull explicar també com podeu considerar que els homes s'assemblen a les cases. Per començar, els pares són els constructors dels fills: posen els fonaments dels seus fills; els aixequen, els preparen amb cura perquè siguin ferms, i perquè resultin útils i de bon aspecte davant el poble i davant ells mateixos; no n'escatimen material ni consideren despesa el que hi gasten; els poleixen: els ensenyen les lletres, el dret, les lleis; amb els seus diners i el seu esforç s'escarrassen perquè altres desitgin tenir fills com els seus. Quan els envien a la legió així preparats, aleshores els donen com a puntal algun parent seu. Fins aquí. Surten de mans dels constructors. Quan han complert una campanya de servei, aleshores ja es veu la mostra de com ha sortit la construcció. Perquè jo, fins a aquell moment, vaig ser sempre assenyat i honrat, mentre vaig estar en poder dels meus constructors. Després, quan em vaig traslladar a viure segons el meu propi caràcter, vaig fer malbé de seguida i del tot la feina dels meus constructors. Va arribar la mandra: aquesta va ser la meva tempesta; amb la seva arribada em va portar calamarsa [i pluja]; ella em va fer caure la modèstia i la mesura de la virtut i me les va arrencar de seguida com una teulada; després d'allò vaig ser negligent a l'hora de tornar-me a cobrir. Immediatament, en lloc de la pluja, va arribar l'amor [al meu cor]; es va filtrar fins al fons del meu pit i em va xopar el cor. Ara la hisenda, el crèdit, la fama, la virtut, l'honor, tot alhora m'ha abandonat: m'he tornat moltíssim pitjor per a l'ús. I, per Pòl·lux, aquestes bigues ja estan tan podrides per la humitat que no em veig capaç de reparar la meva casa sense que s'esfondri sencera de dalt a baix, sense que s'enfonsi amb els fonaments i ningú no hi pugui acudir a ajudar. Em fa mal el cor quan veig com soc ara i com vaig ser: no hi havia cap jove més actiu que jo ni més famós en la gimnàstica; amb el disc, la javelina, la pilota, la cursa, les armes i el cavall vivia feliç; era per als altres una escola de sobrietat i de resistència; tots els millors volien aprendre de mi. Ara que no valc res, això, la veritat, ho he aconseguit pel meu propi caràcter.

FILEMÀCIAvv. 157-158Feia ja molt de temps, per Càstor, que no em banyava en aigua freda amb més gust, ni crec que mai hagi quedat més neta, Escafa meva.

ESCAFAvv. 159-160Tot acaba donant el seu fruit, igual que aquest any la collita ha estat abundant.

FILEMÀCIAv. 160I què hi té a veure, aquesta collita, amb el meu bany?

ESCAFAv. 161El mateix que el teu bany amb la collita.

FILÒLAQUESvv. 161-165Oh, Venus encantadora! Aquesta és aquella tempesta meva que m'ha arrencat tota la teulada del seny amb què estava cobert; aleshores l'Amor i Cupido em van ploure dins del pit, i ja mai més no la puc tornar a cobrir: les parets del cor ja estan amarades; aquesta casa s'ha ensorrat del tot.

FILEMÀCIAvv. 166-167Mira'm, si us plau, Escafa meva, a veure si m'escau aquest vestit. Vull agradar a Filòlaques, la nineta dels meus ulls, el meu protector.

ESCAFAvv. 168-169Per què no t'adornes més aviat amb unes maneres encantadores, si tu mateixa ets encantadora? Els amants no estimen el vestit [de la dona], sinó allò que farceix el vestit.

FILÒLAQUESvv. 170-171Així m'estimin els déus, que n'és, d'encantadora, Escafa; la molt brivona en sap un munt. Amb quina gràcia coneix tots els costums i els pensaments dels enamorats!

FILEMÀCIAv. 172I ara?

ESCAFAv. 172Què passa?

FILEMÀCIAv. 172Vinga, mira'm i fixa't com m'escau això.

ESCAFAv. 173Gràcies a la teva bellesa, t'escau qualsevol cosa que portis.

FILÒLAQUESvv. 174-175Doncs per aquestes paraules, Escafa, avui et faré algun regal, i no consentiré que hagis lloat de franc la que m'agrada.

FILEMÀCIAv. 176No vull que m'afalaguis.

ESCAFAvv. 176-180Ets una dona massa ximple, de debò. Ep! T'estimes més que et critiquin amb mentides que no pas que t'enalteixin amb veritats? Jo, per Pòl·lux, m'estimo molt més que em lloïn, encara que sigui amb mentides, que no pas que em censurin amb veritat o que els altres es riguin del meu aspecte.

FILEMÀCIAv. 181Jo estimo la veritat, vull que em diguin la veritat: odio el mentider.

ESCAFAv. 182Que m'estimis tu i que t'estimi el teu Filòlaques tan cert com que ets preciosa.

FILÒLAQUESvv. 183-185Què dius, brivona? Com has jurat? «Que l'estimi jo a ella»? I allò de «que m'estimi ella a mi», per què no ho has afegit? Anul·lo el regal. Estàs perduda: el regal que t'havia promès, l'has perdut.

ESCAFAvv. 186-187La veritat, per Pòl·lux, m'estranya que tu, tan llesta, tan espavilada i tan ben instruïda, ara facis ximpleries com una ximple.

FILEMÀCIAv. 187Doncs avisa'm, si us plau, si m'equivoco en alguna cosa.

ESCAFAvv. 188-190T'equivoques, per Càstor, en esperar-lo només a ell, en complaure'l a ell d'aquesta manera tan especial i menysprear els altres. És propi d'una matrona, no d'una cortesana, servir un sol amant.

FILÒLAQUESvv. 191-193Per Júpiter! Però quina pesta és aquesta que volta per casa meva? Que tots els déus i deesses em facin morir de la pitjor manera si no mato aquesta vella de set, de fam i de fred.

FILEMÀCIAv. 194No vull, Escafa, que em donis mals consells.

ESCAFAvv. 194-196Ets ben ximple si creus que ell serà per sempre el teu amic i que et voldrà bé. Jo t'aviso: t'abandonarà quan passin els anys i s'hagi atipat de tu.

FILEMÀCIAv. 197No ho espero.

ESCAFAvv. 197-202Allò que no s'espera passa més sovint que allò que hom espera. En fi, si amb paraules no hi ha manera de dur-te a creure que aquestes paraules meves són veritat, coneix l'assumpte pels fets. Veus què soc i què vaig ser abans. A mi, no menys que a tu ara, […] em van estimar, i només en vaig complaure un: i aquest, per Pòl·lux, tan bon punt aquest cap va canviar de color amb l'edat, em va deixar i em va abandonar. Crec que a tu et passarà el mateix.

FILÒLAQUESv. 203A penes em contenc de saltar als ulls d'aquesta instigadora.

FILEMÀCIAvv. 204-205Ell m'ha alliberat a mi sola, per a ell sol, a costa seva: crec que he de ser complaent només amb ell.

FILÒLAQUESvv. 206-207Déus immortals, quina dona tan encantadora i de caràcter tan decent! Ben fet, per Hèrcules, i m'alegro d'haver-me quedat sense res per ella.

ESCAFAv. 208Ets una ignorant, per Càstor.

FILEMÀCIAv. 208Per què?

ESCAFAvv. 208-209Perquè et preocupes que ell t'estimi.

FILEMÀCIAv. 209I per què, digues, no me n'hauria de preocupar?

ESCAFAvv. 209-211Ja ets lliure. Ja tens el que buscaves: si ell no t'estima per pròpia voluntat, haurà perdut tots els diners que va donar per la teva llibertat.

FILÒLAQUESvv. 212-213Que em mori, per Hèrcules, si no la mato de la pitjor manera. Aquesta alcavota mala consellera està fent malbé aquesta dona.

FILEMÀCIAvv. 214-215Mai no li podré correspondre com es mereix pel que ha fet per mi. Escafa, no m'aconsellis que el tingui en menys.

ESCAFAvv. 216-217Però pensa només en això: si et dediques només a ell ara que ets joveneta, a la vellesa et queixaràs amargament.

FILÒLAQUESvv. 218-219M'agradaria convertir-me ara en angines per agafar el coll d'aquesta fetillera i matar la brivona instigadora.

FILEMÀCIAvv. 220-221Ara que ho he aconseguit, he de tenir el mateix ànim agraït que abans, quan encara no li ho havia arrencat i li feia moixaines.

FILÒLAQUESvv. 222-223Que els déus facin amb mi el que vulguin si per aquestes paraules no t'allibero una altra vegada i si no mato Escafa.

ESCAFAvv. 224-226Si tens ben garantit que tindràs sempre de què viure i que aquest amant serà només teu tota la vida, crec que l'has de complaure només a ell i recollir-te els cabells com les casades.

FILEMÀCIAvv. 227-228Segons la fama que té cadascú, així sol trobar diners. Si jo conservo la meva bona fama, seré prou rica.

FILÒLAQUESvv. 229-230Si cal vendre el meu pare, per Hèrcules, es vendrà, i molt abans que jo consenti, mentre visqui, que tu passis necessitat o hagis d'anar a captar.

ESCAFAv. 231I què passarà amb tots els altres que t'estimen?

FILEMÀCIAvv. 231-232M'estimaran més quan vegin que sé correspondre a qui s'ho ha merescut.

FILÒLAQUESvv. 233-234Tant de bo m'anunciessin ara que el meu pare s'ha mort, per desheretar-me jo mateix dels meus béns i que ella en fos l'hereva!

ESCAFAvv. 235-236Doncs aquesta hisenda aviat s'haurà acabat: dia i nit es menja i es beu, i ningú no practica l'estalvi: això és ben bé un engreixador.

FILÒLAQUESvv. 237-238Per Hèrcules, he decidit provar de ser estalviador començant per tu: no menjaràs ni beuràs res a casa meva en aquests deu dies.

FILEMÀCIAvv. 239-240Si vols dir alguna cosa bona d'ell, la podràs dir; però si en parles malament, per Càstor, rebràs una pallissa.

FILÒLAQUESvv. 241-244Per Pòl·lux, si amb els diners que vaig donar per la seva llibertat hagués sacrificat un bou a Júpiter suprem, mai no els hauria invertit tan bé. Es veu que m'estima fins al moll de l'os. Ah, quin bon home que soc: he donat la llibertat a la meva pròpia advocada, que defensa la meva causa!

ESCAFAvv. 245-247Veig que, al costat de Filòlaques, no valores en res cap home. Ara, per no rebre una pallissa per culpa seva, m'estimo més donar-te la raó. [Si tens ben garantit que ell serà el teu amic per sempre.]

FILEMÀCIAvv. 248-249Dona'm de seguida el mirall i el cofret amb les joies, Escafa, perquè estigui arreglada quan arribi Filòlaques, el meu amor.

ESCAFAvv. 250-251La dona que es té en poc a si mateixa i la seva edat, aquesta sí que necessita mirall: per a què vols tu un mirall, si tu mateixa ets el millor mirall per al mirall?

FILÒLAQUESvv. 252-253Per aquestes paraules, Escafa, perquè no hagis parlat amb tanta gràcia en va, avui et donaré algun dineret per al teu peculi... a tu, Filemàcia meva.

FILEMÀCIAv. 254Veus? Cada cabell és al seu lloc, ben col·locat.

ESCAFAv. 255Si tu estàs ben posada, tingues per segur que el cabell està ben posat.

FILÒLAQUESvv. 256-257Bah! Es pot esmentar res pitjor que aquesta dona? Ara la brivona és tota afalacs, i fa un moment li ho retreia tot.

FILEMÀCIAv. 258Dona'm el blanc de plom.

ESCAFAv. 258I per a què necessites blanc de plom?

FILEMÀCIAv. 258Per untar-me les galtes.

ESCAFAv. 259És com si pretenguessis emblanquir l'ivori amb tinta negra.

FILÒLAQUESv. 260Ben dit, això de la tinta i l'ivori. Bravo, aplaudeixo Escafa!

FILEMÀCIAv. 261Doncs dona'm el coloret.

ESCAFAvv. 261-264No te'l dono. Que n'ets, d'espavilada! Vols retocar amb pintura nova una obra preciosíssima? A la teva edat no convé tocar cap cosmètic, ni blanc de plom, ni blanc de Melos, ni cap altre maquillatge.

FILEMÀCIAv. 265Doncs pren el mirall.

FILÒLAQUESvv. 265-266Ai de mi, desgraciat, ha fet un petó al mirall! Com m'agradaria tenir una pedra per trencar-li el cap, a aquest mirall.

ESCAFAv. 267Pren la tovallola i eixuga't les mans.

FILEMÀCIAv. 267Per què, digues?

ESCAFAvv. 268-269Com que has tingut el mirall a la mà, tinc por que les mans et facin olor de plata: no fos cas que Filòlaques sospités que has rebut plata d'algú.

FILÒLAQUESvv. 270-271Crec que no he vist mai cap altra alcavota més astuta. Amb quina gràcia i astúcia se li ha acudit, a la malvada, això del mirall!

FILEMÀCIAv. 272Creus que també m'he de perfumar?

ESCAFAv. 272Ni se t'acudeixi.

FILEMÀCIAv. 273Per què?

ESCAFAvv. 273-278Perquè, per Càstor, una dona fa bona olor quan no fa olor de res. I és que aquestes velles que s'empastifen de perfums, retocades, velletes, desdentegades, que tapen amb maquillatge els defectes del cos, quan la suor s'ha ajuntat amb els perfums, a l'instant fan la mateixa olor que quan un cuiner barreja moltes salses en una de sola. No sabries de què fan olor; només una cosa: que t'adones que fan pudor.

FILÒLAQUESvv. 279-281Que bé que s'ho sap tot! No hi ha res més savi que aquesta sàvia. I que això és veritat ho sap la major part de vosaltres, els qui teniu a casa per esposes unes velles que us han comprat amb el seu dot.

FILEMÀCIAv. 282Vinga, mira les joies d'or i el mantell, Escafa: m'escauen?

ESCAFAv. 283Això no m'ha de preocupar a mi.

FILEMÀCIAv. 283A qui, doncs, digues?

ESCAFAvv. 283-292T'ho diré: a Filòlaques, perquè no compri res que no cregui que li agradarà. [Perquè l'amant, amb or i porpra, es compra les complaences de la cortesana.] Quina necessitat hi ha d'exhibir-li, a sobre, allò que no vol que sigui seu? [La porpra serveix per amagar l'edat; l'or, per a una dona lletja.] Una dona bella estarà més bella nua que vestida de porpra: [a més, de res no li serveix anar ben adornada si té mals costums.] [Uns costums lletjos embruten un adorn bonic pitjor que el fang.] Perquè, si és bella, ja va adornada de sobres.

FILÒLAQUESvv. 292-293Ja fa massa estona que em contenc. Què hi feu, vosaltres, aquí?

FILEMÀCIAv. 293M'arreglo per agradar-te.

FILÒLAQUESvv. 293-295Ja estàs prou arreglada. Tu, vés-te'n a dins i emporta't aquestes joies. Però, amor meu, Filemàcia meva, m'han vingut ganes de beure amb tu.

FILEMÀCIAvv. 296-297I a mi, per Pòl·lux, amb tu: perquè el que t'agrada a tu també m'agrada a mi, amor meu.

FILÒLAQUESv. 297Vaja, aquestes paraules són una ganga a vint mines!

FILEMÀCIAv. 298Dona-me'n deu, si us plau: vull que et surtin a bon preu.

FILÒLAQUESvv. 299-300Encara tens deu mines a favor teu; si vols, fes el compte: vaig donar trenta mines per la teva llibertat.

FILEMÀCIAv. 300Per què m'ho retreus?

FILÒLAQUESvv. 301-302Retreure-t'ho jo, que estic desitjant que m'ho retreguin a mi? Fa molt de temps que no he invertit diners enlloc tan bé.

FILEMÀCIAv. 303Segur que jo, estimant-te, no hauria pogut posar el meu esforç enlloc millor.

FILÒLAQUESvv. 304-307Doncs el compte del deure i l'haver quadra perfectament entre nosaltres: tu m'estimes, jo t'estimo; tots dos pensem que és just. Els qui se n'alegren, que s'alegrin sempre de la seva pròpia felicitat; i els qui ens envegen, que ningú no els envegi mai ni el més mínim de la seva sort.

FILEMÀCIAvv. 308-309Vinga, doncs, reclina't. Noi, porta aigua per a les mans, posa aquí la tauleta! Mira on són els daus. Vols perfums?

FILÒLAQUESvv. 309-312Per a què? Ja estic reclinat al costat de la meva mirra. Però no és aquest el meu company, que ve cap aquí amb la seva amiga? És ell: Cal·lidàmates ve amb la seva amiga. Bravo, ullet meu! Aquí arriben els companys de manípul: venen a reclamar la seva part del botí.

CAL·LIDÀMATESvv. 313-319Vull que em vinguin a buscar a casa de Filòlaques a l'hora. Escolta: aquí tens l'ordre. Perquè d'allà on era me'n vaig escapar al carrer: tant m'hi havien atipat el menjar i la conversa. Ara me n'aniré de gresca a casa de Filòlaques, on ens rebran de bon humor i amb molta gràcia. Et sembla que vaig bo-bo-borratxo?

DÈLFIAvv. 320-321Sempre d'aquesta manera: aquests són els teus costums. Havies d'haver vingut aquí.

CAL·LIDÀMATESv. 322Vols que jo t'abraci a tu i que tu m'abracis a mi?

DÈLFIAv. 323Si et ve de gust fer-ho, endavant.

CAL·LIDÀMATESvv. 323-324Ets un encant. Porta'm, si us plau.

DÈLFIAv. 324Compte, no caiguis; aguanta't dret.

CAL·LIDÀMATESv. 325Oh, u-u-ullet meu, soc el teu nen de pit, mel meva!

DÈLFIAvv. 326-327Vés amb compte, no t'ajaguis enmig del carrer abans que ens ajaguem allà on hi ha el llit parat.

CAL·LIDÀMATESv. 328Deixa, deixa'm caure.

DÈLFIAvv. 328-329Et deixo, però també això que tinc a la mà: si caus, no cauràs sense que jo caigui amb tu.

CAL·LIDÀMATESv. 330Quan siguem tots dos estesos a terra, ja ens aixecarà algú.

DÈLFIAv. 331Aquest home va borratxo.

CAL·LIDÀMATESv. 331Dius que vaig bo-bo-borratxo?

DÈLFIAv. 332Dona'm la mà; no vull que et donis un cop.

CAL·LIDÀMATESv. 333Té, agafa-la.

DÈLFIAv. 333Vinga, vine amb mi.

CAL·LIDÀMATESv. 333On vaig?

DÈLFIAv. 333Que no ho saps?

CAL·LIDÀMATESvv. 334-335Ho sé, ara mateix m'ha vingut al cap: a casa, és clar, vaig de gresca.

DÈLFIAv. 335No pas: aquí, precisament.

CAL·LIDÀMATESv. 335Ja me'n recordo.

FILÒLAQUESvv. 336-338Oi que no et sap greu que surti a trobar-los, ànima meva? A ell li desitjo el millor, més que a ningú. Torno de seguida.

FILEMÀCIAv. 338Ja se'm fa llarg.

CAL·LIDÀMATESv. 339Hi ha algú aquí?

FILÒLAQUESv. 339Aquí el tens.

CAL·LIDÀMATESvv. 339-340Ei, Filòlaques, salut, el millor amic que tinc al món!

FILÒLAQUESvv. 341-342Que els déus t'estimin. Reclina't, Cal·lidàmates. D'on vens?

CAL·LIDÀMATESv. 342D'on surt un ben borratxo.

FILEMÀCIAvv. 343-344Per què no et reclines, si us plau, Dèlfia meva? Dona-li alguna cosa per beure.

CAL·LIDÀMATESv. 344Jo ja me'n vaig a dormir.

FILÒLAQUESv. 345Que potser fa res d'estrany o de nou?

DÈLFIAv. 346I què en faig, després, d'aquest?

FILEMÀCIAvv. 346-347Estimada, deixa'l així, tal com és. Tu, mentrestant, comença per Dèlfia i fes córrer de pressa la copa en ronda.

TRANIÓvv. 348-362Júpiter suprem, amb tot el seu poder i tot el seu afany, vol que jo estigui perdut, i també Filòlaques, el fill del meu amo. Ha mort la nostra Esperança, la Confiança ja no té on refugiar-se, i ni la mateixa Salvació, encara que volgués, no ens podria salvar ara: tan enorme muntanya de desgràcia i de pena acabo d'albirar al port. L'amo ha tornat de l'estranger; Tranió està perdut. Hi ha algú que vulgui guanyar-se un bon pessic de diners, que sigui capaç d'aguantar que avui el torturin en lloc meu? On són aquests aguantabastonades, aquests gastacadenes, o aquells que per tres monedes es fiquen sota les torres enemigues, on solen travessar-los el cos amb cinc o deu llances? Donaré un talent al primer que corri a pujar a la creu; però amb aquesta condició: que li clavin dues vegades els peus i dues vegades els braços. Quan estigui fet, que em demani els diners al comptat. Però jo... que en soc, de desgraciat! Com és que no corro a corre-cuita cap a casa?

FILÒLAQUESv. 363Ja arriba, ja arriba el menjar! Mira, Tranió torna del port.

TRANIÓv. 364Filòlaques!

FILÒLAQUESv. 364Què passa?

TRANIÓv. 364Tu i jo...

FILÒLAQUESv. 364Tu i jo, què?

TRANIÓv. 364Estem perduts!

FILÒLAQUESv. 365Per què?

TRANIÓv. 365El teu pare és aquí.

FILÒLAQUESv. 365Què és el que et sento dir?

TRANIÓvv. 365-366Estem acabats. El teu pare, et dic, ha arribat.

FILÒLAQUESv. 366On és, si us plau?

TRANIÓv. 366[…] és aquí.

FILÒLAQUESv. 367Qui ho diu? Qui l'ha vist?

TRANIÓv. 367Jo mateix l'he vist, et dic.

FILÒLAQUESvv. 367-368Ai de mi! Què faig?

TRANIÓv. 368I per què dimonis em preguntes a mi què fas? Estàs ajagut a taula.

FILÒLAQUESv. 369L'has vist tu mateix?

TRANIÓv. 369Jo mateix, et dic.

FILÒLAQUESv. 369Segur?

TRANIÓv. 369Segur, et dic.

FILÒLAQUESvv. 369-370Soc home mort, si dius la veritat.

TRANIÓv. 370I què hi guanyaria jo, mentint?

FILÒLAQUESv. 371Què faig ara?

TRANIÓvv. 371-372Mana que treguin tot això d'aquí. Qui dorm, aquí?

FILÒLAQUESv. 372Cal·lidàmates.

TRANIÓv. 372Desperta'l, Dèlfia.

DÈLFIAv. 373Cal·lidàmates, Cal·lidàmates, desperta't.

CAL·LIDÀMATESv. 373Ja estic despert; dona'm beure.

DÈLFIAv. 374Desperta't. El pare de Filòlaques ha tornat de l'estranger.

CAL·LIDÀMATESv. 374Doncs que li vagi molt bé, al pare!

FILÒLAQUESv. 375A ell sí que li va bé; jo, en canvi, soc mort i ben mort.

CAL·LIDÀMATESv. 375Mort dues vegades? Com pot ser?

FILÒLAQUESv. 376Per Pòl·lux, aixeca't, t'ho prego: el meu pare ha arribat.

CAL·LIDÀMATESvv. 376-377Que ha arribat el teu pare? Digues-li que se'n torni per on ha vingut. Quina necessitat tenia de tornar aquí?

FILÒLAQUESvv. 378-381Què faig? El meu pare, només d'arribar, em trobarà aquí, pobre de mi, borratxo, i la casa plena de convidats i de dones. Mala cosa és posar-se a cavar un pou just quan la set t'agafa la gola; així estic jo ara: arriba el meu pare i, desgraciat de mi, em poso a buscar què fer.

TRANIÓv. 382Però mira, aquest ha tornat a deixar caure el cap i s'ha adormit. Desperta'l.

FILÒLAQUESv. 383Et despertes o no? Et dic que el meu pare serà aquí de seguida.

CAL·LIDÀMATESvv. 383-384Què dius? El teu pare? Dona'm les sandàlies, que agafo les armes. Per Pòl·lux, que ara mateix mato el teu pare.

FILÒLAQUESv. 385Ho estàs espatllant tot.

DÈLFIAv. 385Calla, si us plau.

TRANIÓv. 385Endueu-vos-el a dins a pes de braços, de seguida.

CAL·LIDÀMATESv. 386Per Hèrcules, que us faré servir d'orinal si no em porteu un orinal.

FILÒLAQUESv. 387Estic perdut.

TRANIÓv. 387Ànim, que aquesta por te la curo jo de meravella.

FILÒLAQUESv. 388Soc home mort.

TRANIÓvv. 388-391Calla; ja pensaré jo com calmar tot això. En tens prou si aconsegueixo que el teu pare, en arribar, no solament no entri, sinó que fins i tot fugi lluny de la casa? Vosaltres entreu i traieu tot això d'aquí de pressa.

FILÒLAQUESv. 392I jo on seré?

TRANIÓv. 392On més vols ser: seràs amb aquesta, amb aquella.

DÈLFIAv. 393I si ens n'anéssim nosaltres d'aquí?

TRANIÓvv. 393-394Ni tant així, Dèlfia. Continueu bevent a dins: per això no beureu ni una gota menys.

FILÒLAQUESv. 395Ai de mi! Estic xop de por pensant on aniran a parar aquestes paraules tan afalagadores.

TRANIÓv. 396Pots estar tranquil i fer el que et mano?

FILÒLAQUESv. 396Puc.

TRANIÓv. 397Primer de tot, Filemàcia, entra a casa; i tu també, Dèlfia.

DÈLFIAv. 398Totes dues t'obeirem.—

TRANIÓvv. 398-401Així ho vulgui Júpiter! I tu, ara, estigues atent al que vull que es faci. Primer de tot, fes que la casa quedi tancada ara mateix; i a dins, vigila de no deixar que ningú digui ni piu.

FILÒLAQUESv. 401Així es farà.

TRANIÓv. 402Com si a la casa no hi visqués ni una ànima.

FILÒLAQUESv. 402D'acord.

TRANIÓv. 403I que ningú no contesti quan el vell truqui a aquesta porta.

FILÒLAQUESv. 404Alguna cosa més?

TRANIÓvv. 404-405Mana que em treguin ja de dins la clau lacònica d'aquesta casa: la tancaré des d'aquí fora.

FILÒLAQUESv. 406Deixo a les teves mans la meva persona i les meves esperances, Tranió.—

TRANIÓvv. 407-419No hi ha ni una ploma de diferència entre si és més honrat el patró o el client. Per a un home que no té cap audàcia al pit [perquè per a qualsevol home, sigui el millor o el pitjor,] és fàcil, per sobtat que sigui, obrar malament; però el que cal procurar, i aquesta és feina d'un home hàbil, és que el que s'ha tramat i fet malament surti tot tranquil·lament i sense dany, perquè no li passi res que li faci lamentar continuar amb vida. Així faré jo que el que hem embolicat aquí quedi, de debò, tot clar i tranquil i no ens porti cap perjudici. Però per què surts, tu, Esferió?

ESCLAUv. 419Ja, ja […]

TRANIÓvv. 419-420[…] Molt bé. Has complert les ordres.

ESCLAUvv. 420-422M'ha manat que et pregui encaridament que espantis el seu pare com sigui, perquè no entri a veure'l.

TRANIÓvv. 422-430Doncs digues-li, a més, que faré que ni tan sols s'atreveixi a mirar la casa, que fugi amb el cap tapat i mort de por. Dona'm la clau, entra i tanca la porta, que jo tancaré des d'aquí.— Que vingui ja! Avui, aquí, li faré al vell, viu i present, uns jocs com crec que no en tindrà mai un cop mort. M'apartaré de la porta cap aquí; des d'aquí vigilaré de lluny, per carregar-li el feix al vell tan bon punt arribi.

TEOPRÒPIDESvv. 431-437Et dono moltes gràcies, Neptú, per haver-me deixat tornar a casa, encara que a penes amb vida. Però si d'ara endavant t'assabentes que he posat el peu a l'aigua, ni que sigui un pam, no hi ha cap motiu perquè no em facis a l'instant el que m'has volgut fer ara. Fora, fora de la meva vista a partir d'avui! Tot el que t'havia de confiar, ja t'ho he confiat.

TRANIÓvv. 438-439Per Pòl·lux, Neptú, t'has equivocat de valent deixant escapar una ocasió tan bona.

TEOPRÒPIDESvv. 440-441Després de tres anys torno a casa des d'Egipte; suposo que els de casa em rebran amb moltes ganes.

TRANIÓvv. 442-443Per Pòl·lux, amb moltes més ganes haurien rebut el qui vingués a anunciar que havies mort.

TEOPRÒPIDESvv. 444-445Però què és això? La porta està tancada en ple dia. Trucaré. Eh! Hi ha algú a dins? M'obriu la porta?

TRANIÓv. 446Qui és aquest que s'ha acostat a casa nostra?

TEOPRÒPIDESv. 447Aquest sí que és el meu esclau Tranió.

TRANIÓvv. 447-449Oh, Teopròpides, amo, salut! M'alegro que hagis arribat sa i estalvi. Has estat bé tot aquest temps?

TEOPRÒPIDESv. 449Tot el temps, com veus.

TRANIÓv. 449Magnífic.

TEOPRÒPIDESv. 450I vosaltres? Us heu tornat bojos?

TRANIÓv. 450Per què?

TEOPRÒPIDESvv. 450-453Doncs perquè aneu per aquí fora i no queda ni una ànima a casa vigilant-la, ni qui obri ni qui contesti. A força de picar-hi [a cops de peu] gairebé trenco les dues fulles de la porta.

TRANIÓvv. 454-455Eh! Que has tocat aquesta casa?

TEOPRÒPIDESvv. 454-456I per què no l'havia de tocar? Et dic que a força de picar-hi gairebé trenco la porta.

TRANIÓv. 457L'has tocada?

TEOPRÒPIDESv. 457L'he tocada, et dic, i hi he picat.

TRANIÓv. 457Ai!

TEOPRÒPIDESv. 457Què passa?

TRANIÓv. 458Mal fet, per Hèrcules!

TEOPRÒPIDESv. 458Què hi ha?

TRANIÓvv. 458-459No hi ha paraules per dir quina acció tan indigna i tan funesta has comès.

TEOPRÒPIDESv. 460Com és això?

TRANIÓvv. 460-461Fuig, si us plau, i aparta't de la casa. Fuig cap aquí, vine més a prop meu. Has tocat la porta?

TEOPRÒPIDESv. 462Com hauria pogut trucar sense tocar-la?

TRANIÓv. 463Has matat, per Hèrcules...

TEOPRÒPIDESv. 463A qui?

TRANIÓv. 463Tots els teus.

TEOPRÒPIDESv. 464Que tots els déus i deesses et facin, a tu i a aquest mal presagi...

TRANIÓv. 465Tinc por que no puguis purificar-te a tu mateix i a ells.

TEOPRÒPIDESv. 466Per què? Quina novetat és aquesta que em portes tan de sobte? […]

TRANIÓv. 467I escolta, mana a aquests dos que s'apartin d'allà.

TEOPRÒPIDESv. 468Aparteu-vos.

TRANIÓvv. 468-469No toqueu la casa. I vosaltres també, toqueu la terra.

TEOPRÒPIDESv. 469Per Hèrcules, t'ho prego, per què no parles clar […]?

TRANIÓvv. 470-471Perquè fa set mesos que ningú no ha posat el peu dins d'aquesta casa, des que en vam marxar.

TEOPRÒPIDESv. 472Parla: per què?

TRANIÓvv. 472-473Mira al voltant: hi ha algú que estigui a l'aguait del que parlem?

TEOPRÒPIDESv. 473No hi ha perill.

TRANIÓv. 474Mira-hi un altre cop.

TEOPRÒPIDESv. 474No hi ha ningú. Parla d'una vegada.

TRANIÓv. 475És un crim capital.

TEOPRÒPIDESv. 475Què és? No ho entenc bé.

TRANIÓv. 476Un crim, et dic, comès fa ja molt de temps, antic i vell.

TEOPRÒPIDESv. 477Antic?

TRANIÓv. 477I que nosaltres acabem de descobrir ara.

TEOPRÒPIDESv. 478Quin crim és aquest? I qui el va cometre? Explica-m'ho.

TRANIÓvv. 479-480Un amfitrió va agafar el seu hoste i el va matar amb les seves pròpies mans; va ser aquest, segons crec, el qui et va vendre aquesta casa.

TEOPRÒPIDESv. 481El va matar?

TRANIÓvv. 481-482I li va prendre l'or, al seu hoste, i el va enterrar aquí, en aquesta mateixa casa.

TEOPRÒPIDESv. 483I per què sospiteu que va passar això?

TRANIÓvv. 484-488T'ho diré, escolta. El teu fill havia sopat fora; quan va tornar del sopar a casa, ens en vam anar tots a dormir i ens vam adormir. Jo, per casualitat, m'havia oblidat d'apagar la llàntia; i de sobte ell fa un crit enorme.

TEOPRÒPIDESv. 489Qui? El meu fill?

TRANIÓvv. 489-490Xit! Calla i escolta. Diu que el mort se li va presentar en somnis.

TEOPRÒPIDESv. 491Aleshores, en somnis?

TRANIÓvv. 491-492Sí. Però escolta. Diu que el mort li va parlar així.

TEOPRÒPIDESv. 493En somnis?

TRANIÓvv. 493-495Home, només faltaria que li ho digués despert, un que van matar fa seixanta anys! De vegades ets ben ximple, Teopròpides.

TEOPRÒPIDESv. 496Ja callo.

TRANIÓvv. 496-505Però mira què a ell en […]: «Jo soc un hoste d'ultramar, Diaponci. Aquí visc; aquest estatge m'ha estat assignat. Perquè Orc no em va voler acollir a l'Aqueront, ja que vaig perdre la vida abans d'hora. Vaig ser víctima de la meva bona fe: un amfitrió [d'aquí] em va matar i em va enterrar sense sepultura, d'amagat, [aquí mateix] en aquesta casa, el molt criminal, per l'or. Ara tu, muda't d'aquí. Aquesta casa és maleïda, aquest estatge és impiu». Els prodigis que passen aquí, amb prou feines te'ls podria explicar en un any.

TEOPRÒPIDESv. 506Xit, xit!

TRANIÓv. 507Què ha passat, per Hèrcules, digues?

TEOPRÒPIDESv. 507Ha grinyolat la porta.

TRANIÓv. 508Ha estat ell qui ha trucat!

TEOPRÒPIDESvv. 508-509No em queda ni una gota de sang: els morts em reclamen viu a l'Aqueront.

TRANIÓvv. 510-511Estic perdut: aquests avui m'esguerraran la comèdia. Tinc moltíssima por que m'enxampi aquí amb les mans a la massa.

TEOPRÒPIDESv. 512Què dius tot sol?

TRANIÓvv. 512-513Aparta't de la porta. Fuig, per Hèrcules, t'ho prego!

TEOPRÒPIDESv. 513Cap on he de fugir? Fuig tu també.

TRANIÓv. 514Jo no tinc gens de por: estic en pau amb els morts.

DES DE DINSv. 515Eh, Tranió!

TRANIÓvv. 515-516No em cridis, si tens seny. Jo no he fet res de mal, ni he trucat a aquesta porta.

DES DE DINSv. 517Si us plau...

TRANIÓv. 517Vigila de no dir ni una paraula!

TEOPRÒPIDESvv. 517-518Digues, per què parles a part?

TRANIÓv. 518Fora d'aquí!

TEOPRÒPIDESvv. 518-519Què et passa, Tranió? Amb qui parles així?

TRANIÓvv. 519-522Que m'havies cridat tu? Així m'estimin els déus, em pensava que era aquell mort, que protestava perquè havies trucat a la porta. Però tu, encara continues aquí plantat i no fas el que et dic?

TEOPRÒPIDESv. 523Què faig?

TRANIÓv. 523No miris enrere, fuig [i] tapa't el cap.

TEOPRÒPIDESv. 524I per què no fuges tu?

TRANIÓv. 524Estic en pau amb els morts.

TEOPRÒPIDESv. 525Ja ho sé. Aleshores, què era allò d'abans? Per què t'havies espantat tant?

TRANIÓvv. 526-528No pateixis per mi, et dic: jo me'n sortiré. Tu, tal com has començat, fuig tan de pressa com puguis i invoca Hèrcules.

TEOPRÒPIDESv. 528Hèrcules, t'invoco!—

TRANIÓvv. 529-531I jo també..., perquè avui et doni, vell, un bon escarment. Déus immortals, imploro la vostra protecció! Quin embolic que he armat avui!

USURERvv. 532-535Mai no he vist un any pitjor per prestar diners a interès que aquest que m'ha tocat. Em passo el dia al fòrum, des del matí fins a la nit, i no aconsegueixo prestar a ningú ni una moneda.

TRANIÓvv. 536-547Ara sí que estic perdut del tot, per Pòl·lux, i per sempre. Aquí hi ha l'usurer que ens va prestar els diners a interès, amb què es va comprar l'amiga i es va cobrir el que va caldre per a les despeses. L'afer queda al descobert si no li surto abans al pas, perquè el vell no se n'assabenti. Aniré a trobar-lo. Però per què torna aquest tan aviat a casa? Tinc por que no s'hagi assabentat d'alguna cosa d'aquest afer. M'hi acostaré i li parlaré. Ai, quina por que tinc, pobre de mi! No hi ha res més desgraciat que l'ànim d'un home amb mala consciència, com em passa a mi. Però, sigui com sigui, continuaré embolicant la troca: així ho exigeix la situació. D'on vens?

TEOPRÒPIDESv. 547He estat amb l'home a qui havia comprat aquesta casa.

TRANIÓv. 548Li has dit res del que et vaig explicar?

TEOPRÒPIDESv. 549Per Hèrcules, li ho he dit tot.

TRANIÓvv. 549-550Ai, pobre de mi! Tinc por que les meves artimanyes se n'hagin anat en orris per sempre.

TEOPRÒPIDESv. 551Què hi dius, tu, tot sol?

TRANIÓvv. 551-552Res, de debò. Però digues-me, si us plau: li ho has dit?

TEOPRÒPIDESv. 552Et dic que li ho he explicat tot, fil per randa.

TRANIÓv. 553I confessa allò de l'hoste?

TEOPRÒPIDESv. 553Al contrari, ho nega en rodó.

TRANIÓv. 554Ho nega, el canalla?

TEOPRÒPIDESv. 554Ho nega una vegada i una altra, et dic.

TRANIÓvv. 554-555Pensa-hi bé: no ho confessa?

TEOPRÒPIDESvv. 555-556T'ho diria si ho hagués confessat. Què creus que s'ha de fer ara?

TRANIÓvv. 556-559Que què crec jo? Per Hèrcules, t'ho suplico, escull amb ell un jutge (però mira d'escollir-ne un que em cregui a mi): guanyaràs tan fàcilment com una guineu es menja una pera.

USURERvv. 560-561Però aquí hi ha Tranió, l'esclau de Filòlaques, d'aquells que no em paguen ni els interessos ni el capital.

TEOPRÒPIDESv. 562On vas?

TRANIÓvv. 562-566Enlloc. Ai, que en soc, de desgraciat, de maleït, nascut amb tots els déus en contra! Ara s'acostarà amb aquest al davant. Ai, que en soc, de desgraciat, que per aquí i per allà em donen maldecaps! Però m'avançaré a acostar-m'hi jo.

USURERvv. 566-567Ve cap a mi: estic salvat, hi ha esperances de cobrar.

TRANIÓvv. 567-568Està content: l'home s'equivoca. Molt bon dia, Misargírides.

USURERv. 569Bon dia també a tu. Què hi ha dels diners?

TRANIÓvv. 569-570Fuig d'aquí, au, bèstia. Tot just arribat, ja m'has llançat la javelina.

USURERv. 571Aquest home no té ni cinc.

TRANIÓv. 571Aquest home és endeví, segur.

USURERv. 572Per què no deixes aquestes ximpleries?

TRANIÓv. 572Au, digues què vols.

USURERv. 573On és Filòlaques?

TRANIÓvv. 573-574Mai no hauries pogut arribar en un moment més oportú que ara.

USURERv. 575Què passa?

TRANIÓv. 575Vine aquí.

USURERv. 575Per què no em tornen els interessos?

TRANIÓv. 576Ja sé que tens bona veu; no cridis tant.

USURERv. 577I tant que crido, per Hèrcules.

TRANIÓv. 577Ah, fes-me cas.

USURERv. 578En què vols que et faci cas?

TRANIÓv. 578Vés-te'n d'aquí a casa, si us plau.

USURERv. 579Que me'n vagi?

TRANIÓv. 579Torna per aquí cap al migdia.

USURERv. 580I llavors se'm tornaran els interessos?

TRANIÓv. 580Se't tornaran. Vés-te'n.

USURERvv. 581-582Per què he de tornar aquí corrent i gastar o malgastar el meu esforç? I si millor em quedo aquí fins al migdia?

TRANIÓvv. 583-584No, vés-te'n a casa; et dic la veritat, per Hèrcules: vés-te'n d'una vegada. […]

USURERv. 585Doneu-me d'una vegada els interessos. Quines ximpleries esteu dient?

TRANIÓv. 586Vaja, per Hèrcules, tu sí que…! Vés-te'n d'una vegada, fes-me cas.

USURERv. 587Ara mateix, per Hèrcules, el cridaré pel seu nom. […]

TRANIÓvv. 587-588Bravo, amb energia! Que feliç que ets ara, quan crides.

USURERvv. 588-591Demano el que és meu. Ja fa molts dies que m'enganyeu d'aquesta manera. Si us molesto, torneu-me els diners i me n'aniré. Amb aquesta paraula m'arrabasses totes les respostes.

TRANIÓv. 592Pren el capital.

USURERv. 592No, els interessos: això és el primer que vull.

TRANIÓvv. 593-595Què dius, tu, el més repugnant de tots els homes? Has vingut aquí a treure pit? Fes el que estigui a les teves mans: no et paga, no et deu res.

USURERv. 595Que no em deu res?

TRANIÓvv. 595-598D'aquí no te'n podràs endur ni una engruna. O és que tens por que se'n vagi fora de la ciutat, a l'exili, per culpa dels teus interessos, quan ja pots cobrar el capital?

USURERvv. 598-600Però si no reclamo el capital: el primer que se m'ha de tornar és això, els interessos.

TRANIÓvv. 601-602No siguis pesat. Ningú no et paga; fes el que et vingui de gust. Tu ets l'únic, suposo, que presta diners a interès.

USURERvv. 603-605Dona'm els interessos, torna'm els interessos, torneu-me els interessos. Em donareu els interessos ara mateix? Se'm donen els interessos?

TRANIÓvv. 605-608Interessos per aquí, interessos per allà. No sap parlar de res més que d'interessos. Fora d'aquí! Crec que no he vist mai a la vida una bèstia més repugnant que tu.

USURERv. 609Per Pòl·lux, ara no m'espantes amb aquestes paraules.

TEOPRÒPIDESvv. 609-610[…] Això crema: encara que sigui lluny, abrusa de mala manera. […] Quins interessos són aquests, si us plau, que demana aquest?

TRANIÓvv. 611-614Mira, el seu pare ha arribat de l'estranger fa poc; ell et donarà els interessos i el capital, perquè no pretenguis continuar ficant-nos en embolics. Ja veuràs si triga.

USURERv. 614Doncs ho agafaré, si em donen alguna cosa.

TEOPRÒPIDESv. 615Què dius, tu?

TRANIÓv. 615Què vols?

TEOPRÒPIDESvv. 615-618Qui és aquest? Què demana? Per què interpel·la així el meu fill Filòlaques i et fa un escàndol a la teva mateixa cara? Què se li deu?

TRANIÓvv. 618-619Per Hèrcules, t'ho suplico, mana que li llancin els diners a la cara a aquesta bèstia immunda.

TEOPRÒPIDESv. 620Que mani…?

TRANIÓv. 620Manes que li piquin la cara amb els diners, a aquest individu?

USURERv. 621Jo aguanto de meravella els cops de plata.

TRANIÓvv. 625-626Ho sents? No et sembla, per Hèrcules, que serveix per a usurer, que és la mena de gent més malvada que existeix?

TEOPRÒPIDESvv. 627-628, 622A mi no m'importa qui és, què és ni d'on és: vull que se'm digui això, això és el que desitjo saber: quins diners són aquests?

TRANIÓvv. 622-623Són… Filòlaques li deu una mica.

TEOPRÒPIDESv. 623Quant, aquesta miqueta?

TRANIÓvv. 623-624Unes… quaranta mines; no et pensis pas que és molt.

TEOPRÒPIDESvv. 624, 629És poc, certament. A més, sento que hi ha també interessos dels diners prestats.

TRANIÓvv. 630-631Se li deuen quaranta-quatre mines, entre capital i interessos.

USURERv. 631Això mateix; no demano res més.

TRANIÓvv. 632-633Per Hèrcules, ja m'agradaria que demanessis una sola moneda més. Digues que les hi donaràs, perquè se'n vagi.

TEOPRÒPIDESv. 633Que digui jo que les hi dono?

TRANIÓv. 634Digues-ho.

TEOPRÒPIDESv. 634Jo?

TRANIÓvv. 634-635Tu mateix. Digues-ho d'una vegada, fes-me cas. Promet-l'hi, au, et dic: t'ho ordeno jo.

TEOPRÒPIDESvv. 635-636Contesta'm: què se n'ha fet, d'aquests diners?

TRANIÓv. 636Estan en lloc segur.

TEOPRÒPIDESvv. 636-637Doncs pagueu-los vosaltres mateixos, si estan en lloc segur.

TRANIÓvv. 637-638El teu fill ha comprat una casa.

TEOPRÒPIDESv. 638Una casa?

TRANIÓv. 638Una casa.

TEOPRÒPIDESvv. 638-640Bravo! Filòlaques surt al seu pare: ja es fica en negocis. Una casa, dius?

TRANIÓv. 640Una casa, et dic. Però saps de quina mena?

TEOPRÒPIDESv. 641Com ho he de saber?

TRANIÓv. 641Uf!

TEOPRÒPIDESv. 641Què passa?

TRANIÓv. 641No m'ho preguntis.

TEOPRÒPIDESv. 642Però per què?

TRANIÓv. 642Lluent com un mirall, d'una blancor pura.

TEOPRÒPIDESv. 643Ben fet, per Hèrcules. I bé, per quant l'ha pactada?

TRANIÓvv. 644-648Per tants talents grans com som jo i tu. Però ha donat com a arres aquestes quaranta mines: les va demanar a aquest home d'aquí, i nosaltres les vam donar al venedor. Ho entens bé? Perquè, com que aquesta casa estava com t'he dit, de seguida se n'ha comprat una altra per a ell.

TEOPRÒPIDESvv. 649-651Ben fet, per Hèrcules.

USURERvv. 649-651Eh, que ja s'acosta el migdia!

TRANIÓv. 652Despatxa'l, si us plau, no fos cas que ens matés aquí amb la seva vomitada.

TEOPRÒPIDESv. 653Jove, entén-te amb mi.

USURERv. 653O sigui, que t'ho reclamo a tu?

TEOPRÒPIDESv. 654Reclama-m'ho demà.

USURERv. 654Me'n vaig: em dono per satisfet si demà cobro.

TRANIÓvv. 655-658Que tots els déus i deesses li donin el que es mereix, a aquest, de tal manera em desbarata els plans, gairebé del tot! Per Pòl·lux, no hi ha avui dia mena d'homes més repugnant ni amb menys dret que la dels usurers.

TEOPRÒPIDESv. 659En quin barri va comprar el meu fill aquesta casa?

TRANIÓv. 660Vaja, ara sí que estic perdut!

TEOPRÒPIDESv. 660Em dius el que et pregunto?

TRANIÓv. 661T'ho diré. Però intento recordar com es diu l'amo.

TEOPRÒPIDESv. 662Doncs au, rumia.

TRANIÓvv. 662-666Què faig ara, sinó […] cap a aquest veí d'aquí al costat, i dir que el fill del vell li va comprar a ell la casa? Per Hèrcules, he sentit dir que la millor mentida és la que se serveix calenta. El que em dictin els déus, això he decidit dir.

TEOPRÒPIDESv. 667I bé? Ja ho has rumiat?

TRANIÓvv. 667-670Que els déus acabin amb aquest…! (no, millor amb aquest altre). A aquest veí d'aquí al costat li va comprar el teu fill la casa.

TEOPRÒPIDESvv. 669-670De bona fe?

TRANIÓvv. 671-673Si és que tu tornaràs els diners, de bona fe; si no els tornaràs, no la va comprar de bona fe. No la va comprar en un lloc boníssim?

TEOPRÒPIDESvv. 673-675Més encara: en el millor. Per Hèrcules, tinc ganes de veure aquesta casa. Truca a la porta, Tranió, i fes sortir algú de dins.

TRANIÓvv. 676-679Vaja, ara sí que estic perdut! Ara no sé què dir. Una altra vegada les ones m'arrosseguen contra el mateix escull. I ara què? Per Hèrcules, no se m'acut què fer ara: m'han enxampat amb les mans a la massa.

TEOPRÒPIDESvv. 679-680Fes sortir algú, de pressa; demana-li que ens ensenyi la casa.

TRANIÓvv. 680-681Eh, escolta, que aquí hi ha dones: primer cal veure si volen o no volen.

TEOPRÒPIDESvv. 682-683El que demanes és bo i just. Vés, informa't i pregunta. Jo t'esperaré aquí fora mentrestant, fins que surtis.

TRANIÓvv. 684-689Que tots els déus i deesses acabin amb tu de soca-rel, vell, de tan mala manera ataques els meus plans per totes bandes! Bravo, magnífic! Mira, l'amo de la casa, Simó, surt de dins. Em retiraré aquí mentre convoco en el meu cor el senat de les meves idees. Després m'hi acostaré, quan hagi trobat què fer.

SIMÓvv. 690-699En tot aquest any no m'ho he passat millor a casa, ni cap menjar no m'ha fet més profit. La meva dona m'ha donat un dinar boníssim i ara em mana que vagi a dormir: ni parlar-ne! De seguida em vaig adonar que no era per casualitat que em donés un dinar millor que de costum: la vella em volia endur a l'habitació. Després de dinar no és bo dormir. Fuig! M'he escapolit de casa d'amagat. Ja sé que la meva dona és a casa inflada de ràbia.

TRANIÓvv. 700-701A aquest vell l'espera un mal vespre: li tocarà sopar malament i jeure malament.

SIMÓvv. 702-710Com més hi penso dins meu: si algú té una dona amb dot i, a més, vella, a ningú no el tempta la son; aleshores a tothom li fa fàstic anar a dormir, com ara a mi. Estic decidit a fer-ho: anar-me'n d'aquí al fòrum abans que jeure a casa. I, per Pòl·lux, no sé com deuen ser de caràcter les vostres; aquesta, prou sé com em tracta de malament. […] que d'ara endavant m'anirà pitjor del que m'ha anat.

TRANIÓvv. 711-717La teva escapada, vell, et sortirà cara: no tindràs motiu per acusar cap dels déus; amb tot el dret i ben merescut et podràs culpar a tu mateix. Ara és el moment de parlar amb aquest vell. Ja el tinc! He trobat com enredar el vell, amb quin engany allunyar de mi el dany. M'hi acostaré. Que els déus t'omplin de favors, Simó.

SIMÓv. 718Salut, Tranió.

TRANIÓv. 718Com estàs?

SIMÓvv. 718-719No em va malament. I tu, què fas?

TRANIÓv. 719Aquí estic, estrenyent la mà d'un home excel·lent.

SIMÓvv. 719-720Ets molt amable de lloar-me.

TRANIÓv. 720És el que s'escau.

SIMÓvv. 720-721És clar. Encara més, és mutu: per Hèrcules, jo et tinc agafat de la mà a tu, un esclau que no val res.

TEOPRÒPIDESv. 721[Ei, carn de fuet, torna aquí!]

TRANIÓv. 721[De seguida hi soc.]

SIMÓv. 722I ara què? Per a quan?

TRANIÓv. 722Què passa?

SIMÓvv. 722-723El que sol passar aquí dins.

TRANIÓv. 723I què és això?

SIMÓvv. 723-725Ja saps de què parlo. Així està bé. […] dona't el gust. Que breu que és la vida, […] pensa-hi alhora.

TRANIÓvv. 726-727[…] què […]? Ah, ja! Per fi, a penes, m'adono que parles d'aquests assumptes nostres.

SIMÓvv. 728-731Per Hèrcules, us doneu la gran vida, com us escau: amb bon vi i bona taula, amb peix triat, gaudiu de la vida…

TRANIÓvv. 731-732Això era vida abans; ara tot això se'ns ha ensorrat de cop.

SIMÓv. 733Com és això?

TRANIÓv. 733Estem tots perduts sense remei, Simó.

SIMÓvv. 734-735Vols callar? Fins ara tot us ha anat vent en popa.

TRANIÓvv. 735-737No nego que hagi estat com dius. Nosaltres, certament, hem viscut bé, com vam voler. Però ara, Simó, el vent ha abandonat la nostra nau.

SIMÓvv. 737-738Què passa? Com?

TRANIÓv. 738De la pitjor manera.

SIMÓvv. 738-739Però que no estava treta a terra, en lloc segur?

TRANIÓv. 739Ai!

SIMÓv. 739Què passa?

TRANIÓv. 739Pobre de mi, estic perdut!

SIMÓv. 740Per què?

TRANIÓv. 740Perquè ha arribat una nau que farà miques el buc de la nostra.

SIMÓv. 741Tant de bo tot et sortís com vols, Tranió. Però de què es tracta?

TRANIÓvv. 741-742T'ho explicaré. El meu amo ha tornat de l'estranger.

SIMÓvv. 742-743Aleshores se t'anuncia […], després els grillons i, més tard, la creu.

TRANIÓvv. 743-745T'ho suplico pels teus genolls: no em delatis al meu amo.

SIMÓvv. 744-745No tinguis por: per mi no en sabrà res.

TRANIÓv. 746Salut, patró!

SIMÓv. 746No vull clients d'aquesta mena.

TRANIÓv. 747Ara, allò per què el nostre vell m'ha enviat a veure't…

SIMÓvv. 748-749Respon-me primer el que et pregunto: què ha notat ja el vostre vell d'aquests assumptes?

TRANIÓv. 750Res de res.

SIMÓv. 750No ha renyat el seu fill?

TRANIÓvv. 751-753Està tan serè com sol estar un cel clar […]. Ara m'ha manat que et demani amb el màxim interès que li permetis veure per dins aquesta casa teva.

SIMÓv. 754No està en venda.

TRANIÓvv. 754-756Ja ho sé. Però el vell vol construir aquí, a la seva, un gineceu, i banys, i un passeig i un pòrtic.

SIMÓv. 757I doncs, què és el que ha somiat?

TRANIÓvv. 757-765Jo t'ho diré. Vol casar el seu fill com més aviat millor, i per això vol fer un gineceu nou. Perquè diu que un arquitecte, no sé qui, li ha lloat aquesta casa per estar construïda de meravella; ara vol prendre-la com a model, si tu no t'hi oposes. I si té tant d'interès a prendre de tu el model, és perquè ha sentit que aquí tens a l'estiu una ombra excel·lent, a ple sol, durant tot el dia.

SIMÓvv. 766-769Ben al contrari, per Pòl·lux: quan pertot arreu hi ha ombra, aquí, en canvi, sempre hi toca el sol, des del matí fins al vespre; es planta sense parar davant la porta com un creditor, i aquí no tinc ombra enlloc, llevat, si de cas, d'alguna al pou.

TRANIÓv. 770I què? Si no tens cap úmbria, que no en tens almenys alguna de Sàrsina?

SIMÓv. 771No siguis pesat. Les coses són com et dic.

TRANIÓv. 772Però tot i així la vol veure.

SIMÓvv. 772-774Que la vegi, si li ve de gust; si hi ha alguna cosa que li agradi, que construeixi ell seguint el meu model.

TRANIÓv. 774El vaig a cridar, doncs, perquè vingui?

SIMÓv. 774Vés, crida'l.

TRANIÓvv. 775-784Diuen que Alexandre el Gran i Agàtocles van dur a terme dues grandíssimes gestes: què em correspondrà a mi, el tercer, que tot sol faig gestes immortals? Aquest vell porta el bast, i aquest altre vell també el porta. M'he muntat un negoci nou gens dolent: els traginers tenen muls de bast, però jo tinc homes de bast. Aguanten molt de pes: carreguen tot el que els posis a sobre. Ara crec que parlaré amb aquest. M'hi acostaré. Ei, Teopròpides!

TEOPRÒPIDESv. 784Eh! Qui em crida?

TRANIÓv. 785Un esclau fidel al seu amo de mil maneres.

TEOPRÒPIDESv. 785D'on vens?

TRANIÓv. 786El que em vas encarregar t'ho porto aconseguit del tot.

TEOPRÒPIDESv. 787Digues, per què t'hi has entretingut tant de temps?

TRANIÓv. 788El vell no estava lliure; l'he estat esperant.

TEOPRÒPIDESv. 789Continues amb aquest vell costum teu de ser lent.

TRANIÓvv. 790-792Escolta, tu, si et pares a pensar en la dita: bufar i xarrupar alhora no pot ser. Jo no podia ser aquí i allà al mateix temps.

TEOPRÒPIDESv. 793I ara què?

TRANIÓv. 793Vés a veure-la, examina-la tant com vulguis.

TEOPRÒPIDESv. 794Vinga, vés davant, guia'm.

TRANIÓv. 794Que potser et faig esperar?

TEOPRÒPIDESv. 794Et segueixo.

TRANIÓvv. 795-796Mira, aquí tens el vell en persona que t'espera davant la porta. Però, que trist que està d'haver venut aquesta casa!

TEOPRÒPIDESv. 797I què passa?

TRANIÓvv. 797-798Em demana que convenci Filòlaques perquè li la torni.

TEOPRÒPIDESvv. 798-802No ho crec. Cadascú sega per a si en el seu camp. Si hagués estat una mala compra, no ens permetrien tornar-la. Qualsevol guany que hi hagi, cal endur-se'l a casa. Les compassions […], cal que un home […].

TRANIÓv. 803Per Hèrcules, ens estàs endarrerint […]. Segueix-me.

TEOPRÒPIDESvv. 803-804Sigui. Estic a la teva disposició.

TRANIÓv. 804El vell és allà. Mira, t'he portat el nostre home.

SIMÓv. 805M'alegro que hagis tornat sa i estalvi de l'estranger, Teopròpides.

TEOPRÒPIDESv. 806Que els déus et beneeixin.

SIMÓv. 806Aquest em deia que volies veure aquesta casa per dins.

TEOPRÒPIDESv. 807Si no et causa molèstia.

SIMÓv. 807Al contrari, cap. Entra i mira-la.

TEOPRÒPIDESv. 808Però és que les dones…

SIMÓvv. 808-809Que no t'importi un rave cap dona. Recorre la casa per on vulguis, igual que si fos teva.

TEOPRÒPIDESv. 810«Igual que si fos»?

TRANIÓvv. 810-811Ah, compte de retreure-li ara, en la seva pena, que tu l'has comprada! No veus quina cara de tristesa que fa el vell?

TEOPRÒPIDESv. 812La veig.

TRANIÓvv. 812-813Doncs, perquè no sembli que te'n rius i que te n'alegres massa, no diguis que l'has comprada.

TEOPRÒPIDESvv. 813-815Ho entenc, i ho tinc per un bon consell, i crec que és propi d'una persona amb humanitat. I ara què?

SIMÓv. 815Entra d'una vegada i examina-ho tot amb calma, com vulguis.

TEOPRÒPIDESv. 816Crec que et portes molt bé i amb generositat.

SIMÓv. 816Per Pòl·lux, això pretenc. [Vols que algú t'acompanyi?]

TEOPRÒPIDESv. 816[Fora aquest guia, no m'agrada! Passi el que passi, prefereixo perdre'm que no pas que em porti ningú.]

TRANIÓv. 817Veus aquest vestíbul davant la casa i el passeig, que bonics que són?

TEOPRÒPIDESv. 818Esplèndid, per Pòl·lux, de debò.

TRANIÓvv. 818-819Vinga, mira els brancals, com són, amb quina solidesa estan fets i que gruixuts que són.

TEOPRÒPIDESv. 820Em sembla que no he vist brancals més bonics.

SIMÓvv. 820-821Per Pòl·lux, a mi en el seu moment m'havien costat els seus diners.

TRANIÓvv. 821-822Sents que diu «havien costat»? Sembla que a penes pot contenir les llàgrimes.

TEOPRÒPIDESv. 822Quant en vas pagar?

SIMÓv. 823Tres mines vaig donar per aquests dos, a banda del transport.

TEOPRÒPIDESv. 824Per Hèrcules, són molt pitjors del que em pensava al principi.

TRANIÓv. 825Per què?

TEOPRÒPIDESv. 825Perquè, per Pòl·lux, el corc se'ls menja a tots dos per baix.

TRANIÓvv. 826-829Crec que els van tallar fora de temporada; aquest defecte és el que els perjudica. I tot i així encara són prou bons, si se'ls dona una capa de pega; perquè aquesta obra no l'ha feta cap artesà bàrbar menjafarinetes. Veus les juntures de la porta?

TEOPRÒPIDESv. 829Les veig.

TRANIÓv. 829Mira que ben ajustades que dormen.

TEOPRÒPIDESv. 830Dormen?

TRANIÓvv. 830-831Vull dir que tenen els ulls aclucats. En tens prou?

TEOPRÒPIDESv. 831Com més ho miro tot, més m'agrada.

TRANIÓv. 832Veus la pintura on una cornella es burla de dos voltors?

TEOPRÒPIDESv. 833Per Pòl·lux, no la veig.

TRANIÓvv. 833-836Doncs jo sí que la veig. Entre els dos voltors hi ha la cornella; i va picant els dos voltors, primer l'un i després l'altre. Si us plau, mira cap aquí, cap a mi, perquè puguis veure la cornella. Ja la veus?

TEOPRÒPIDESv. 836Certament, jo allà no hi distingeixo cap cornella.

TRANIÓvv. 837-838Doncs mira cap a la teva banda, cap a vosaltres, ja que no aconsegueixes veure la cornella, per si de cas pots distingir els voltors.

TEOPRÒPIDESv. 839En una paraula, per enllestir amb tu: aquí no veig cap ocell pintat.

TRANIÓv. 840Au, ja ho deixo córrer, et perdono: per l'edat ja no hi veus bé.

TEOPRÒPIDESv. 841Allò que sí que puc veure, tot això m'agrada moltíssim, de debò.

SIMÓv. 842Val la pena anar més endins.

TEOPRÒPIDESv. 842Per Pòl·lux, tens raó.

SIMÓvv. 843-844Ei, noi, ensenya-li la casa i les estances! Jo mateix l'acompanyaria si no tingués un assumpte al fòrum.

TEOPRÒPIDESvv. 845-846Treu-me del damunt aquest guia, no vull que em portin de la mà! Passi el que passi, prefereixo perdre'm que no pas que em porti ningú.

SIMÓv. 847Em refereixo a la casa.

TEOPRÒPIDESv. 847Aleshores entro sense guia.

SIMÓv. 847Endavant.

TEOPRÒPIDESv. 848Entraré, doncs.

TRANIÓv. 848Espera, si us plau, que miri, no fos cas que el gos…

TEOPRÒPIDESv. 848Vinga, mira.

TRANIÓvv. 849-851Fora! Fuig, gos! Fora! Que no te'n vas a pastar fang? Que no te'n vas d'aquí a fer punyetes? Encara hi ets? Fora! Fuig d'aquí!

SIMÓvv. 851-853No hi ha cap perill, vinga, endavant. És tan mansa com una gossa que acaba de parir. Pots entrar-hi amb tota la confiança que vulguis. Jo me'n vaig d'aquí al fòrum.—

TEOPRÒPIDESvv. 853-855Molt amable per part teva; que vagis bé. Tranió, vinga, fes que algú aparti aquesta gossa de la porta, encara que no se li hagi de tenir por.

TRANIÓvv. 855-856Però mira-la, que tranquil·la que està ajaguda; tret que vulguis semblar un pesat i un covard.

TEOPRÒPIDESvv. 856-857Com vulguis. Segueix-me per aquí, doncs.—

TRANIÓv. 857Certament, no em mouré dels teus talons ni un moment.—

FANISCvv. 858-884Els esclaus que, tot i no tenir culpa, temen igualment el càstig, aquests solen ser útils als seus amos. Perquè els que no temen res després d'haver-se guanyat el càstig es busquen plans d'insensats: s'entrenen per a la cursa, [fugen], però si els atrapen, treuen del càstig el peculi que no poden treure del bé. L'augmenten a partir d'una engruna […] i d'aquí es van fent un cabal. Jo tinc ficat al pit el propòsit […] d'evitar el càstig abans que el meu […]. Tal com ha estat fins ara, així ha de continuar la meva pell: intacta, i de manera que em pugui negar a ser assotat. Si em mano a mi mateix, tindré la teulada ben coberta: quan als altres els caigui un xàfec de bastonades, a mi no em caurà. Perquè tal com els esclaus volen que sigui el seu amo, així sol ser […]: si ells són bons, ell és bo; si són dolents, ell es torna dolent. I és que ara a casa nostra hi viuen tants i tants pocavergonyes, malgastadors del seu peculi, carn de fuet... Quan els criden perquè vagin a buscar l'amo: «No hi vaig, no m'empipis. Ja sé on vas amb tanta pressa: et mors de ganes d'anar a algun lloc; ja vols, per Hèrcules, sortir a pasturar, mula». Això és el que n'he tret per portar-me bé. He sortit. Ara vaig jo tot sol a buscar l'amo, d'entre tants i tants esclaus. Demà, quan l'amo se n'assabenti, al matí els escarmentarà amb vergues de cuir de bou. En fi, m'importa menys la seva esquena que la meva: molt abans seran ells carn de verga que no pas jo carn de corda.

PINACIvv. 885-886Espera't i atura't aquí mateix, Fanisc. Que no et gires?

FANISCv. 886No m'empipis.

PINACIv. 887Mira quins fums que té la mona! Et quedes aquí quiet o no, paràsit fastigós?

FANISCvv. 887-888[…] I per què soc un paràsit?

PINACIv. 888T'ho diré: amb menjar se't pot portar a qualsevol lloc.

FANISCv. 889Soc amo de mi mateix, i m'agrada ser-ho. A tu què t'importa?

PINACIv. 890Et fas el valent perquè l'amo t'estima.

FANISCvv. 890-891Ai, em fan mal els ulls!

PINACIv. 891Per què?

FANISCv. 891Perquè el fum molesta.

PINACIv. 892Calla, fes el favor, ferrer, que acostumes a encunyar monedes de plom.

FANISCvv. 893-895No aconseguiràs obligar-me a insultar-te. L'amo em coneix.

PINACIv. 894El que ha de conèixer bé, per Pòl·lux, és el seu coixinet.

FANISCv. 896Si estiguessis sobri, no parlaries malament.

PINACIv. 896Que t'obeeixi jo a tu, quan tu no ets capaç d'obeir-me a mi?

FANISCvv. 897-898Doncs tu, desgraciat, vine amb mi a buscar-lo; i, per Hèrcules, t'ho demano: deixa ja de parlar d'aquestes coses.

PINACIvv. 898-903Ho faré, i trucaré a la porta. Eh! Hi ha algú aquí que defensi aquesta porta d'un ultratge gravíssim? Hi ha algú que obri aquesta porta? Certament, d'aquí no en surt ningú. Són tal com escau a uns inútils. Però precisament per això cal anar amb més compte, no fos cas que en sortís algú que m'estovés a bastonades.

TRANIÓv. 904Què t'ha semblat la compra?

TEOPRÒPIDESv. 904[…] Estic contentíssim.

TRANIÓv. 905Que potser et sembla que l'has pagada massa cara?

TEOPRÒPIDESvv. 905-906Per Pòl·lux, sé que mai enlloc no he vist una casa tan regalada com aquesta.

TRANIÓv. 906T'agrada, doncs?

TEOPRÒPIDESv. 907Em preguntes si m'agrada? Més que això, per Hèrcules: m'encanta!

TRANIÓv. 908Què tal el gineceu? I el pòrtic?

TEOPRÒPIDESvv. 908-909Boníssim, una barbaritat. Crec, de debò, que no n'hi ha cap de públic més gran que aquest.

TRANIÓvv. 910-911És més, Filòlaques i jo mateix vam amidar tots els pòrtics públics.

TEOPRÒPIDESv. 911I què?

TRANIÓv. 911Aquest és, de molt, el més llarg de tots.

TEOPRÒPIDESvv. 912-914Déus immortals, quina compra tan magnífica! Per Hèrcules, si ara algú me n'oferís sis talents grans de plata comptants i sonants, no els acceptaria mai.

TRANIÓv. 914I si els volguessis acceptar, per Hèrcules, jo no t'ho permetria mai.

TEOPRÒPIDESv. 915Hem invertit bé els nostres diners amb aquesta compra.

TRANIÓvv. 916-918Digues sense por que es va fer per consell i insistència meva, que vaig ser jo qui el va obligar a demanar prestats a interès a l'usurer els diners que vam donar a aquest com a arres.

TEOPRÒPIDESvv. 918-919Has salvat la nau sencera. Així doncs, se li deuen a aquest vuitanta mines?

TRANIÓv. 919Ni una moneda més.

TEOPRÒPIDESv. 920Que les cobri avui.

TRANIÓvv. 920-921I tant, perquè no hi hagi cap pretext. O compta-me-les a mi, i jo després les hi comptaré a ell.

TEOPRÒPIDESv. 922Sí, però que no hi hagi cap parany contra mi si te les dono a tu.

TRANIÓv. 923M'atreviria jo a enganyar-te, ni que fos de broma, de paraula o d'obra?

TEOPRÒPIDESv. 924I m'atreviria jo a no guardar-me de tu, per no confiar-te res?

TRANIÓv. 925Què? T'he aixecat mai la camisa, des que soc teu?

TEOPRÒPIDESvv. 926-927És que m'he guardat bé: això me l'has d'agrair a mi i al meu bon judici. Ja soc prou llest si només em guardo de tu.

TRANIÓv. 927Hi estic d'acord.

TEOPRÒPIDESv. 928Ara ves-te'n al camp i digues al meu fill que he arribat.

TRANIÓv. 928Ho faré, com manes.

TEOPRÒPIDESvv. 929-930Digues-li que vingui a la ciutat corrents, ara mateix, juntament amb tu.

TRANIÓvv. 929-932D'acord. Ara me n'aniré per allà, per la porta del darrere, on són els meus companys de gresca. Els diré que aquí tot està tranquil i que l'he allunyat d'aquí.—

FANISCvv. 933-934Aquí, certament, no sento ni el soroll dels convidats, com hi havia abans, ni la flautista tocant, ni ningú més.

TEOPRÒPIDESvv. 935-936Què passa, aquí? Què busquen aquests homes a casa meva? Què volen? Què miren cap a dins?

PINACIvv. 936-937Continuaré picant la porta. Eh, obre! Eh, Tranió! Obres o no?

TEOPRÒPIDESv. 937Quina comèdia és aquesta?

PINACIv. 938Obres o no? Venim a buscar el nostre Cal·lidàmates.

TEOPRÒPIDESv. 939Eh, vosaltres, nois! Què hi feu, aquí? Per què destrosseu aquesta casa?

FANISCv. 940Eh, vell, per què preguntes allò que no t'importa gens?

TEOPRÒPIDESv. 941Que no m'importa gens?

FANISCvv. 941-942Llevat que, per casualitat, t'hagin nomenat prefecte nou per ocupar-te dels afers aliens, preguntar, veure i sentir.

TEOPRÒPIDESv. 943Aquesta casa on sou no és la que us penseu.

FANISCvv. 943-944Què dius? Que potser Filòlaques ja ha venut la casa? O, si no, aquest vell ens està prenent el pèl.

TEOPRÒPIDESv. 945Dic la veritat. Però quin afer teniu aquí?

FANISCvv. 945-946T'ho diré. El nostre amo és aquí bevent.

TEOPRÒPIDESv. 946El vostre amo és aquí bevent?

FANISCv. 946Això dic.

TEOPRÒPIDESv. 947Noi, et passes de graciós.

FANISCv. 947Venim a buscar-lo.

TEOPRÒPIDESv. 948A qui?

FANISCv. 948El nostre amo. Si us plau, quantes vegades cal dir-t'ho?

TEOPRÒPIDESv. 949Noi, aquí no hi viu ningú. T'ho dic perquè et tinc per un noi honrat.

FANISCv. 950No hi viu aquí, en aquesta casa, el jove Filòlaques?

TEOPRÒPIDESv. 951Hi vivia, però ja fa molt que es va mudar d'aquesta casa.

PINACIv. 952Aquest vell està tocat del bolet, segur.

FANISCvv. 952-954T'equivoques de mig a mig, avi. Perquè, llevat que s'hagi mudat avui o ahir, sé del cert que viu aquí.

TEOPRÒPIDESv. 954Però si ja fa sis mesos que aquí no hi viu ningú.

PINACIv. 954Estàs somiant.

TEOPRÒPIDESv. 955Jo?

PINACIv. 955Tu.

TEOPRÒPIDESvv. 955-956Tu no m'empipis. Deixa'm parlar amb el noi. No hi viu ningú.

FANISCvv. 956-958Sí que hi viu, sens dubte, perquè ahir i abans-d'ahir, i fa quatre, cinc i sis dies, i des que el seu pare se'n va anar d'aquí a l'estranger, aquí no s'ha deixat de beure ni tres dies seguits.

TEOPRÒPIDESv. 959Què dius?

FANISCvv. 959-961Aquí no hi ha hagut ni tres dies seguits de descans de menjar i beure, de portar bagasses, de fer gresca a la grega, de portar citaristes i flautistes.

TEOPRÒPIDESv. 961Qui feia això?

FANISCv. 961Filòlaques.

TEOPRÒPIDESv. 961Quin Filòlaques?

FANISCv. 962Aquell el pare del qual crec que és Teopròpides.

TEOPRÒPIDESvv. 962-965Ai de mi, soc mort, si és veritat el que aquest explica! Continuaré preguntant. Dius que aquest Filòlaques, sigui qui sigui, acostumava a beure aquí amb el vostre amo?

FANISCv. 965Aquí, et dic.

TEOPRÒPIDESvv. 965-967Noi, ets més ximple del que sembles. Mira, no fos cas que haguessis entrat en algun lloc a berenar i allà haguessis begut una mica més del compte.

FANISCv. 967Què passa?

TEOPRÒPIDESv. 968Ho dic perquè no hagis anat a parar per error a una altra casa.

FANISCvv. 969-972Sé per on he d'anar i conec el lloc on he vingut. Aquí hi viu Filòlaques, el pare del qual és Teopròpides. I ell, després que el seu pare se n'anés d'aquí per als seus negocis, hi va alliberar una flautista.

TEOPRÒPIDESv. 972Filòlaques, doncs?

FANISCv. 972Sí, Filemàcia, per ser exactes.

TEOPRÒPIDESv. 973Per quant?

FANISCv. 973Trenta.

TEOPRÒPIDESv. 973Talents?

FANISCv. 973Per Apol·lo, no! Mines.

TEOPRÒPIDESv. 973La va alliberar?

FANISCv. 973La va alliberar, i ben alliberada, per trenta mines.

TEOPRÒPIDESv. 974Dius que a Filòlaques li van adjudicar una amant per trenta mines?

FANISCv. 975Ho dic.

TEOPRÒPIDESv. 975I que li ha donat la llibertat?

FANISCv. 975Ho dic.

TEOPRÒPIDESvv. 975-977I que, des que el seu pare se'n va anar d'aquí a l'estranger, s'ha passat el temps bevent sense parar, i a més amb el teu amo?

FANISCv. 977Ho dic.

TEOPRÒPIDESv. 977I què? Ha comprat aquesta casa del costat?

FANISCv. 978Això no ho dic.

TEOPRÒPIDESv. 978I li ha donat a aquest quaranta mines com a garantia?

FANISCv. 979Això tampoc no ho dic.

TEOPRÒPIDESv. 979Ai, que em mates!

FANISCv. 979Més aviat és ell qui ha matat el seu pare.

TEOPRÒPIDESv. 980Cantes veritats.

FANISCv. 980Tant de bo fossin mentides. Ets amic del seu pare, pel que es veu.

TEOPRÒPIDESv. 981Ai, per Pòl·lux, que desgraciat que pintes el seu pare!

FANISCvv. 981-982Això no és res, les trenta mines, comparat amb les altres despeses a mans plenes que fa.

TEOPRÒPIDESv. 983Ha arruïnat el seu pare.

FANISCvv. 983-986Hi ha aquí un esclau, el més maleït de tots, Tranió: aquest seria capaç de polir-se fins i tot els guanys d'Hèrcules. Per Pòl·lux, quina pena que em fa el seu pare! Quan sàpiga que tot això ha passat així, al pobre una brasa li abrusarà el coret.

TEOPRÒPIDESv. 987Si és que això és veritat.

FANISCv. 987Què hi guanyo, jo, mentint?

PINACIv. 988Eh, vosaltres! Hi ha algú que obri aquesta porta?

FANISCvv. 988-990Per què piques aquesta porta, si a dins no hi ha ningú? Crec que se n'han anat de gresca a un altre lloc. Anem-nos-en ja i continuem buscant-los. Segueix-me per aquí.

PINACIv. 990Et segueixo.

TEOPRÒPIDESv. 991Noi, ja te'n vas?

FANISCvv. 991-992La teva esquena té per capa la llibertat; jo, si no és tement l'amo i tenint-ne cura, no tinc res amb què tapar-me l'esquena.—

TEOPRÒPIDESvv. 993-998Estic perdut, per Hèrcules! Per a què calen paraules? Segons les paraules que sento, no és només que hagi viatjat d'aquí a Egipte, sinó que a més he fet la volta per terres desertes i pels confins del món: fins a tal punt no sé on soc ara. Però ja ho sabré, perquè aquí hi ha aquell a qui el meu fill va comprar la casa. Què tal?

SIMÓv. 998Torno del fòrum cap a casa.

TEOPRÒPIDESv. 999Ha passat avui alguna novetat al fòrum?

SIMÓv. 1000Sí.

TEOPRÒPIDESv. 1000I quina és?

SIMÓv. 1000He vist portar un mort a enterrar.

TEOPRÒPIDESv. 1000Vaja!

SIMÓvv. 1001-1002[Una novetat: he vist treure fora un mort.] Deien que feia un moment que era viu.

TEOPRÒPIDESv. 1002Mal llamp t'esberli!

SIMÓv. 1003I tu, tan desenfeinat, per què vas preguntant novetats?

TEOPRÒPIDESv. 1004Perquè avui he arribat de l'estranger.

SIMÓvv. 1004-1005Ja estic convidat a sopar fora; no et pensis pas que et convidaré.

TEOPRÒPIDESv. 1006No ho pretenc, per Pòl·lux.

SIMÓvv. 1006-1007Però demà, si ningú no em convida abans, fins i tot soparé a casa teva.

TEOPRÒPIDESvv. 1008-1009Tampoc no pretenc això, per Pòl·lux. Si no estàs ocupat en alguna cosa més important, presta'm atenció.

SIMÓv. 1009Amb molt de gust.

TEOPRÒPIDESvv. 1010-1011Has rebut quaranta mines de Filòlaques, que jo sàpiga, oi?

SIMÓv. 1011Ni una moneda, que jo sàpiga.

TEOPRÒPIDESv. 1012I què? De l'esclau Tranió?

SIMÓv. 1012Encara molt menys, per Hèrcules.

TEOPRÒPIDESv. 1013Les que et va donar com a arres?

SIMÓv. 1013Però què estàs somiant?

TEOPRÒPIDESvv. 1014-1015Jo? Més aviat tu, que esperes poder desfer això fent el distret.

SIMÓv. 1016Però què?

TEOPRÒPIDESvv. 1016-1017El negoci que el meu fill va fer aquí amb tu mentre jo no hi era.

SIMÓvv. 1017-1020Que ell va fer aquí un negoci amb mi mentre tu eres fora? Quin negoci, o quin dia?

TEOPRÒPIDESv. 1021Et dec vuitanta mines de plata.

SIMÓvv. 1022-1023A mi no, per Hèrcules. Però, si me les deus, dona-me-les. Cal complir la paraula; no se t'acudeixi negar-ho.

TEOPRÒPIDESvv. 1024-1025Certament, no negaré que te les dec, i te les donaré; tu ves amb compte de no negar que ja n'has rebut quaranta d'aquí.

SIMÓv. 1026Si us plau, per Pòl·lux, mira cap aquí i respon-me. Per què em devia el teu fill, segons dius, aquestes quaranta mines de plata?

TEOPRÒPIDESv. 1026T'ho diré. Per dos talents, segons em va dir Tranió, et va comprar la casa.

SIMÓv. 1026Que ell m'ha comprat a mi la casa? […]

SIMÓvv. 1027-1028Deia que volies casar el teu fill, i que per això volies construir aquí, a casa teva.

TEOPRÒPIDESv. 1029Que jo volia construir aquí?

SIMÓv. 1029Això em va dir.

TEOPRÒPIDESvv. 1030-1031Ai de mi, estic desfet! Em falta la veu. Veí, estic perdut, acabat.

SIMÓvv. 1031-1032Que potser Tranió ha regirat alguna cosa?

TEOPRÒPIDESvv. 1032-1033Què va, ho ha regirat tot de dalt a baix! Avui m'ha pres el pèl d'una manera indignant.

SIMÓv. 1034Què dius?

TEOPRÒPIDESvv. 1034-1036Això és tal com t'ho explico: avui m'ha pres el pèl de cap a cap. Ara et suplico que m'ajudis de debò i em donis un cop de mà.

SIMÓv. 1037Què vols?

TEOPRÒPIDESv. 1037Vine amb mi d'aquí a casa teva, t'ho suplico, tots dos junts.

SIMÓv. 1038Així sigui.

TEOPRÒPIDESv. 1038I deixa'm l'ajuda dels teus esclaus i unes corretges.

SIMÓv. 1039Agafa-les.

TEOPRÒPIDESvv. 1039-1040I de passada t'explicaré de quines maneres m'ha pres el pèl avui.

TRANIÓvv. 1041-1063L'home que s'acovardeixi en els moments difícils no valdrà un ardit; i jo, la veritat, no sé què vol dir aquesta paraula, «ardit». Perquè, després que l'amo m'enviés al camp a buscar el seu fill, me'n vaig anar d'amagat per allà, pel carreró, fins al nostre hort; vaig obrir la porta de l'hort que dona al carreró i per allà vaig fer sortir tota la legió, mascles i femelles. Després de treure del setge els meus soldats i posar-los a recer, prenc la decisió de convocar el senat dels meus companys de gresca. Tan bon punt l'he convocat, ells em fan fora del senat. Quan veig que em posen a la venda en el meu propi mercat, faig, tant com es pot, el mateix que moltíssims altres que tenen un afer perillós o embolicat: continuen embolicant-ho tot sense parar, perquè res no es pugui calmar. Perquè sé ben bé que ja no hi ha manera que això es pugui amagar al vell. No hi ha cap altre amic […] o […] per […] aquell que […] alhora que l'amo. […] M'avançaré, li prendré la davantera i segellaré un tractat. Que estic perdent el temps! Però què és això? Ha grinyolat la porta de la casa del costat? Sí, és el meu amo. Vull tastar una mica del que diu.

TEOPRÒPIDESvv. 1064-1067Quedeu-vos aquí mateix, dins del llindar, perquè, tan bon punt us cridi, sortiu d'un bot a l'instant. Prepareu de pressa les manilles. Jo esperaré davant de la casa aquest que es burla de mi, i avui, tan cert com que soc viu, em burlaré de valent de la seva pell.

TRANIÓv. 1068L'afer ha sortit a la llum. Ara, Tranió, més val que miris què fas.

TEOPRÒPIDESvv. 1069-1071L'he de caçar amb habilitat i astúcia quan arribi aquí. No li ensenyaré de seguida l'ham: aniré amollant el fil a poc a poc. Faré veure que no sé res de tot això.

TRANIÓvv. 1071-1074Ai, quin home més dolent! No n'hi ha cap altre a Atenes que es pugui dir més llest que aquest. Avui ningú no li pot prendre el pèl, igual que no se li pot prendre a una pedra. M'acostaré a l'home i li parlaré.

TEOPRÒPIDESv. 1074Ara m'agradaria que aquell vingués aquí.

TRANIÓv. 1075Si el que busques soc jo, per Pòl·lux, aquí em tens, en persona davant teu en persona.

TEOPRÒPIDESv. 1076Bravo, Tranió! Com va tot?

TRANIÓvv. 1076-1077Ja tornen del camp els del camp. Filòlaques serà aquí de seguida.

TEOPRÒPIDESvv. 1077-1078Per Pòl·lux, m'arribarà en bon moment. Aquest veí nostre em sembla un home desvergonyit i malvat.

TRANIÓv. 1079Com així?

TEOPRÒPIDESv. 1079Perquè diu que no us coneix.

TRANIÓv. 1079Ho nega?

TEOPRÒPIDESvv. 1079-1080I que vosaltres no li heu donat mai ni una moneda de plata.

TRANIÓv. 1080Au, vés, em prens el pèl; em sembla que no ho nega.

TEOPRÒPIDESv. 1081Com que no?

TRANIÓv. 1081Ho sé: ara fas broma. Perquè ell, per Pòl·lux, no ho nega.

TEOPRÒPIDESvv. 1082-1083De cap manera, per Pòl·lux: ho nega rotundament, i nega també que hagi venut aquesta casa a Filòlaques.

TRANIÓv. 1083Eh! Però, per favor, és que ha negat que li donessin els diners?

TEOPRÒPIDESvv. 1084-1086Més encara, es va oferir a jurar-me, si jo volia, que no havia venut aquesta casa ni li [havien] donat diners. […]

TEOPRÒPIDESv. 1087Jo li vaig dir això mateix.

TRANIÓv. 1087I què diu?

TEOPRÒPIDESvv. 1087-1088Es va oferir a lliurar-me tots els seus esclaus perquè els interroguessin sota tortura.

TRANIÓv. 1088Bestieses! No els lliurarà mai, per Pòl·lux.

TEOPRÒPIDESv. 1089Els lliura, de debò.

TRANIÓv. 1089Doncs porta'l a judici. Deixa que el trobi jo.

TEOPRÒPIDESvv. 1089-1090Espera. Faré la prova, em sembla. Ho tinc decidit.

TRANIÓvv. 1090-1091No, millor deixa'm a mi l'home. O mana que se li exigeixi el lliurament formal de la casa.

TEOPRÒPIDESvv. 1091-1092No, el primer que vull és rebre els esclaus per interrogar-los.

TRANIÓv. 1092Això s'ha de fer, per Pòl·lux, crec jo.

TEOPRÒPIDESv. 1093I si vaig, doncs, a buscar aquests homes?

TRANIÓvv. 1093-1094Ja hauria d'estar fet. Jo, mentrestant, ocuparé aquest altar.

TEOPRÒPIDESv. 1094I això per què?

TRANIÓvv. 1094-1096No t'adones de res. Doncs perquè no s'hi puguin refugiar els que et lliuri per a l'interrogatori. Jo et faré guàrdia aquí perquè no es faci malbé l'interrogatori.

TEOPRÒPIDESv. 1097Aixeca't.

TRANIÓv. 1097Ni parlar-ne.

TEOPRÒPIDESv. 1097No ocupis l'altar, si us plau.

TRANIÓv. 1097Per què?

TEOPRÒPIDESvv. 1097-1099Ho sabràs. Perquè el que més vull és precisament que s'hi refugiïn. Deixa-ho: així em serà molt més fàcil aconseguir que el jutge el condemni a pagar-me els diners.

TRANIÓvv. 1100-1101Centra't en el que tens entre mans. Per què vols continuar embolicant l'afer? No saps la por que fa anar davant d'un jutge?

TEOPRÒPIDESv. 1102Doncs aixeca't i vine aquí. Hi ha una cosa que vull consultar amb tu.

TRANIÓvv. 1103-1104Et donaré el meu consell des d'aquí igualment. Assegut penso moltíssim millor. A més, els consells són més ferms quan surten de llocs sagrats.

TEOPRÒPIDESv. 1105Aixeca't, deixa't de bestieses. Mira'm a la cara.

TRANIÓv. 1105Ja t'he mirat.

TEOPRÒPIDESv. 1105Ho veus?

TRANIÓv. 1106Ho veig. Si es fiqués aquí un tercer, es moriria de gana.

TEOPRÒPIDESv. 1107Com així?

TRANIÓv. 1107Perquè no en trauria cap profit. Tots dos som uns brivalls, per Hèrcules.

TEOPRÒPIDESv. 1108Estic perdut!

TRANIÓv. 1108Què et passa?

TEOPRÒPIDESv. 1108M'has enganyat.

TRANIÓv. 1108Com, a veure?

TEOPRÒPIDESvv. 1108-1109M'has deixat ben net.

TRANIÓv. 1109Mira, si us plau, a veure si t'he netejat bé: no et pengen mocs?

TEOPRÒPIDESvv. 1110-1112Més encara, m'has netejat del cap fins a l'últim bri de cervell. Perquè he descobert d'arrel totes les vostres malifetes; i no només d'arrel, per Hèrcules, sinó arrencades de soca-rel, amb arrel i tot.

TRANIÓv. 1113Doncs jo, per Pòl·lux, tan cert com que soc viu, avui no em mouré d'aquí per tu si no em ve de gust.

TEOPRÒPIDESv. 1114Ara mateix manaré que t'envoltin de foc i sarments, bergant.