Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
At nostris militibus cunctantibus maxime propter altitudinem maris, qui decimae legionis aquilam ferebat, obtestatus deos ut ea res legioni feliciter eveniret, «Desilite» inquit «commilitones, nisi vultis aquilam hostibus prodere; ego certe meum rei publicae atque imperatori officium praestitero.» Hoc cum voce magna dixisset, se ex navi proiecit atque in hostes aquilam ferre coepit.
Text: O. Seel (Teubner, 1961).
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Però, com que els nostres soldats dubtaven, sobretot per la profunditat del mar, el qui portava l’àguila de la desena legió, després de suplicar als déus que allò sortís bé a la legió, va dir: «Salteu, companys, si no voleu lliurar l’àguila als enemics; jo, per la meva part, hauré complert el meu deure amb la república i amb el meu general». Quan va haver dit això en veu alta, es va llançar des de la nau i va començar a portar l’àguila contra els enemics.
- Desembarcament a Britània (55 aC). Perdre l’àguila de la legió era el deshonor més gran possible.
- praestitero és futur perfet: presenta el deure com una cosa que quedarà complerta passi el que passi.
- Algunes edicions llegeixen contestatus deos en lloc d’obtestatus deos; el sentit és el mateix.
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1At nostris militibus cunctantibus maxime propter altitudinem maris, qui decimae legionis aquilam ferebat, obtestatus deos ut ea res legioni feliciter eveniret, «Desilite» inquit «commilitones, nisi vultis aquilam hostibus prodere; ego certe meum rei publicae atque imperatori officium praestitero.»
1Oració principal (verb de llengua)
Comença buscant el verb principal: és inquit, «va dir», que va ficat dins les paraules de l’aquilífer. Qui ho va dir? El qui portava l’àguila: la relativa qui … ferebat és el subjecte. Què va dir? Tot el que va entre cometes, que és el seu CD. La resta explica quan i com ho va dir.
1.1Ablatiu absolut (participi de present)CC temps / causa
nostris militibus cunctantibus és en ablatiu i no depèn de cap preposició ni de cap verb: és un ablatiu absolut. Té el seu propi «subjecte», nostris militibus, i el seu propi «verb», el participi cunctantibus. Tradueix-lo amb «com que…» o «mentre…».
1.2Sub. de relatiu substantivada (= is qui)Subj.
qui no té antecedent al davant: cal sobreentendre is, «el qui». Per això tota l’oració funciona com un substantiu, i aquí fa de subjecte d’inquit.
1.3Participi concertatCPred. del Subj.
obtestatus és el participi de perfet d’un verb deponent: forma passiva, però sentit actiu, «després de suplicar». Concorda amb el subjecte, l’aquilífer, així que és un participi concertat.
1.3.1Sub. substantiva completiva (ut + subj.)CD
Els verbs de prec, com obtestor, porten ut + subjuntiu per dir el que es demana: és una completiva de CD. eveniret va en imperfet per la concordança de temps amb un verb en passat.
1.4Estil directeCD
Les paraules de l’aquilífer es citen tal qual: són el CD d’inquit. A dins hi ha dues oracions independents, separades pel punt i coma i sense conjunció: estan juxtaposades.
1.4aOració 1
Desilite és un imperatiu i commilitones, un vocatiu: parla als seus companys. La condició ve amb nisi, «si no».
1.4a.1Sub. adverbial condicional (nisi + ind.)CC condició
nisi + indicatiu és una condició real: «si no voleu». El seu verb és vultis, i el que «voleu» és l’infinitiu que ve després.
1.4a.1.1Infinitiu concertat (mateix subjecte que vultis)CD
prodere depèn de vultis i té el mateix subjecte, «vosaltres», així que no porta subjecte en acusatiu: és un infinitiu concertat. Els seus complements són aquilam (CD) i hostibus (CI).
juxtaposades
1.4bOració 2
Fixa’t en l’ordre: meum i officium van separats i al mig s’hi fica el CI. És un hipèrbaton: ajunta’ls en traduir, «el meu deure». praestitero és futur perfet: «hauré complert».
inquit va intercalat dins l’estil directe; aquí es col·loca al final perquè se’n vegi sencer el complement directe.
2Hoc cum voce magna dixisset, se ex navi proiecit atque in hostes aquilam ferre coepit.
2Dues principals coordinades copulatives
Hi ha dos verbs en indicatiu, proiecit i coepit, units per atque: són dues oracions principals coordinades. El subjecte de totes dues continua sent l’aquilífer, que no es repeteix.
2aPrincipal 1
Abans del verb principal hi ha una subordinada amb cum. se és el CD de proiecit, i ex navi diu des d’on es llança.
2a.1Sub. adverbial temporal (cum històric + plusc. subj.)CC temps
cum + plusquamperfet de subjuntiu és el cum històric: «quan havia dit» o «després de dir». Compte: hoc va davant de cum, però pertany a la subordinada; és el CD de dixisset.
atque
2bPrincipal 2
coepit + infinitiu indica el començament de l’acció: «va començar a portar». in + acusatiu marca la direcció: «contra els enemics».
Preguntes
Analitza morfològicament cunctantibus, obtestatus, desilite, praestitero i dixisset.
Mostra la resposta
cunctantibus: participi de present de cunctor, -aris, -ari, cunctatus sum (deponent); ablatiu plural masculí.
obtestatus: participi de perfet d’obtestor, -aris, -ari, obtestatus sum; deponent, amb valor actiu; nominatiu singular masculí.
desilite: 2a persona del plural de l’imperatiu de present de desilio, -is, -ire, -silui, -sultum.
praestitero: 1a persona del singular del futur perfet d’indicatiu actiu de praesto, -as, -are, -stiti, -stitum.
dixisset: 3a persona del singular del plusquamperfet de subjuntiu actiu de dico, -is, -ere, dixi, dictum.Identifica i explica la construcció nostris militibus cunctantibus.
Mostra la resposta
Ablatiu absolut amb participi de present, que expressa una acció simultània a la principal. Té valor temporal i causal: «com que els nostres soldats dubtaven». propter altitudinem maris és un complement circumstancial de causa.
Quina funció té l’oració qui decimae legionis aquilam ferebat?
Mostra la resposta
És una oració de relatiu substantivada, sense antecedent expressat (equival a is qui, «el qui»). Funciona com a subjecte d’inquit. aquilam és el complement directe i decimae legionis, el seu complement del nom.
Analitza ut ea res legioni feliciter eveniret.
Mostra la resposta
Oració subordinada substantiva completiva de complement directe d’obtestatus (verb de prec), introduïda per ut amb subjuntiu. Va en imperfet per la concordança de temps amb un verb principal en passat. ea res és el subjecte, legioni un datiu d’interès i feliciter un complement circumstancial de manera.
Explica hoc cum voce magna dixisset.
Mostra la resposta
Oració subordinada adverbial temporal amb cum històric (o narratiu) i plusquamperfet de subjuntiu, que indica anterioritat respecte a proiecit: «quan va haver dit això» o «després de dir això». hoc és el complement directe i voce magna, un ablatiu de manera.
Lèxic: explica l’evolució d’aquila i cita derivats de navis i hostis.
Mostra la resposta
aquila > àguila: sonorització de l’oclusiva sorda intervocàlica /k/ > /g/; és igual en castellà. navis: nau, naval, navili; en castellà nave. hostis: hostil, hostilitat, i la paraula patrimonial host, de l’acusatiu hostem, que en llatí tardà va passar a voler dir «exèrcit»; en castellà, hueste.