Saltar al contenido
Castellano

L’ambició d’Orgetòrix

Cèsar, De bello Gallico I 2, 1 · 41 paraules

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Apud Helvetios longe nobilissimus fuit et ditissimus Orgetorix. Is M. Messala M. Pisone consulibus regni cupiditate inductus coniurationem nobilitatis fecit et civitati persuasit, ut de finibus suis cum omnibus copiis exirent: perfacile esse, cum virtute omnibus praestarent, totius Galliae imperio potiri.

Text: O. Seel (Teubner, 1961). Adaptació: s’omet el «[et P.]» que l’edició imprimeix entre claudàtors.

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Entre els helvecis, el més noble de molt i el més ric va ser Orgetòrix. Aquest, essent cònsols Marc Messal·la i Marc Pisó, mogut pel desig de regnar, va organitzar una conjura de la noblesa i va convèncer el seu poble que sortissin del seu territori amb totes les seves forces: deia que era molt fàcil, ja que superaven tothom en valor, apoderar-se del domini de tota la Gàl·lia.

  • M. Messala M. Pisone consulibus: així dataven els romans l’any, pels cònsols en exercici (61 aC).
  • perfacile esse… potiri: estil indirecte. Se sobreentén un verb de llengua («dient que…»).
  • exirent va en plural encara que civitati és singular: concordança pel sentit (els habitants).
Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Apud Helvetios longe nobilissimus fuit et ditissimus Orgetorix.

1Oració principal copulativa

El verb és fuit, una forma de sum: oració copulativa. El subjecte, Orgetorix, és al final, i el que se’n diu són els dos superlatius, nobilissimus i ditissimus, units per et: són l’atribut, encara que el verb es fica al mig.

Apud HelvetiosCC lloclongeAdv.nobilissimusAtr. (1)fuitV (copulatiu)etNexe (coord.)ditissimusAtr. (2)OrgetorixSubj.

2Is M. Messala M. Pisone consulibus regni cupiditate inductus coniurationem nobilitatis fecit et civitati persuasit, ut de finibus suis cum omnibus copiis exirent: perfacile esse, cum virtute omnibus praestarent, totius Galliae imperio potiri.

2Dues principals coordinades i estil indirecte

Busca els verbs en forma personal que no depenen de res: fecit i persuasit, units per et. Són dues oracions principals amb el mateix subjecte, Is (Orgetòrix). Després dels dos punts ve el que deia Orgetòrix, en estil indirecte: per això el verb és un infinitiu, esse.

2aPrincipal 1

Entre el subjecte Is i el verb fecit hi ha dues construccions que expliquen quan i per què: un ablatiu absolut i un participi concertat. El que va fer, coniurationem nobilitatis, és el CD.

IsSubj.2a.1 M. …CC temps2a.2 regni …CPred. del Subj.coniurationemnobilitatisCNCDfecitV

2a.1Ablatiu absolut nominal (sense participi)CC temps

M. Messala M. Pisone consulibus són tres ablatius sense preposició: un ablatiu absolut sense participi, perquè sum no en té. Així dataven els romans l’any: «essent cònsols Marc Messal·la i Marc Pisó».

M. Messala M. PisoneSubj.consulibusPredicat nominal

2a.2Participi concertatCPred. del Subj.

inductus concorda amb Is: és un participi concertat, «mogut». Mogut per què? Per regni cupiditate, el desig de regnar: un ablatiu de causa amb el seu CN.

regniCNcupiditateCC causainductusV (part. perf.)

et

2bPrincipal 2

persuadeo demana datiu per a la persona a qui es convenç (civitati, CI) i ut + subjuntiu per a allò de què se la convenç: aquesta completiva és el CD.

(is)Subj. omèscivitatiCIpersuasitV2b.1 ut …CD

2b.1Sub. substantiva completiva (ut + subj.)CD

ut + subjuntiu darrere d’un verb de persuasió: completiva. El seu subjecte no està escrit: són els helvecis. de finibus suis diu d’on surten, i cum omnibus copiis, amb què.

utNexe(ei)Subj. omèsde finibus suisCC lloc (d’on)cum omnibus copiisCC companyiaexirentV

estil indirecte

2cOració d’infinitiu (estil indirecte)

Aquí no hi ha verb personal: depèn d’un «deia que» sobreentès. El verb és esse i perfacile el seu atribut. Què era molt fàcil? potiri, «apoderar-se»: aquest infinitiu amb els seus complements és el subjecte.

perfacileAtr.esseV (inf.)2c.1 cum …CC causa2c.2 totius …Subj.

2c.1Sub. adverbial causal (cum + subj.)CC causa

cum + subjuntiu amb sentit de «ja que»: causal. praesto demana datiu, omnibus, i virtute és un ablatiu de relació: «superaven tothom en valor».

cumNexevirtuteCC (abl. de respecte)omnibusC. Règ. (datiu)praestarentV

2c.2Infinitiu subjecteSubj.

potior és deponent i regeix ablatiu: imperio és el seu complement de règim, i totius Galliae, el CN d’imperio.

totius GalliaeCNimperioC. Règ. (ablatiu)potiriV (inf.)

exirent va en plural encara que civitati és singular: concordança pel sentit (els helvecis).

Preguntes

  1. Analitza morfològicament nobilissimus, inductus, exirent, praestarent i potiri.

    Mostra la resposta

    nobilissimus: nominatiu singular masculí del superlatiu de nobilis, -e.
    inductus: participi de perfet passiu d’induco, -is, -ere, -duxi, -ductum; nominatiu singular masculí.
    exirent: 3a persona del plural de l’imperfet de subjuntiu actiu d’exeo, -is, -ire, -ii, -itum.
    praestarent: 3a persona del plural de l’imperfet de subjuntiu actiu de praesto, -as, -are, -stiti, -stitum.
    potiri: infinitiu de present del verb deponent potior, -iris, -iri, potitus sum.

  2. Quina construcció és M. Messala M. Pisone consulibus? Tradueix-la.

    Mostra la resposta

    És un ablatiu absolut nominal, sense participi (el verb esse no té participi de present). Té valor temporal i serveix per datar: «essent cònsols Marc Messal·la i Marc Pisó».

  3. Analitza sintàcticament civitati persuasit, ut de finibus suis cum omnibus copiis exirent.

    Mostra la resposta

    persuasit és el verb principal; el seu subjecte és is (Orgetòrix), el·líptic en aquesta oració coordinada.
    civitati: complement indirecte en datiu, el cas que regeix persuadeo.
    ut… exirent: oració subordinada substantiva completiva en funció de complement directe, introduïda per ut amb subjuntiu perquè depèn d’un verb de persuasió. L’imperfet s’explica per la concordança de temps amb persuasit.
    de finibus suis: complement circumstancial de lloc «d’on». cum omnibus copiis: complement circumstancial de companyia.

  4. Explica la construcció de perfacile esse… totius Galliae imperio potiri.

    Mostra la resposta

    És una oració d’infinitiu en estil indirecte, dependent d’un verb de llengua sobreentès. L’infinitiu potiri funciona com a subjecte d’esse, i perfacile és l’atribut: «que apoderar-se… era molt fàcil».
    imperio: complement de règim en ablatiu, el cas que regeix potior. totius Galliae: complement del nom d’imperio.

  5. Analitza cum virtute omnibus praestarent.

    Mostra la resposta

    Oració subordinada adverbial causal introduïda per cum amb subjuntiu («ja que superaven»); el subjuntiu, a més, és propi de l’estil indirecte. virtute: ablatiu de relació («en valor»). omnibus: datiu regit per praesto («superar»).

  6. Lèxic: escriu dues paraules catalanes o castellanes derivades de finis i d’imperium.

    Mostra la resposta

    finis: fi, final, confí, infinit; en castellà fin, confín. imperium: imperi, imperial, imperiós; en castellà imperio.