El cum històric

Què és

El cum històric (o narratiu) és una conjunció que introdueix una subordinada amb el verb en subjuntiu imperfet o plusquamperfet. Apareix en les narracions en passat i explica una circumstància de l’acció principal: diu quan va passar una cosa i, alhora, deixa veure per què va passar. Per això té un valor temporal amb un matís causal.

Caesari cum id nuntiatum esset, eos per provinciam nostram iter facere conari, maturat ab urbe proficisci.

Quan a Cèsar se li va anunciar que ells intentaven obrir-se camí a través de la nostra província, s’afanya a partir de la Ciutat.

Fixa’t que maturat és en present: és un present històric, que compta com a passat. Per això la subordinada va en plusquamperfet (nuntiatum esset).

Com reconèixer-lo

1. Busca cum seguit, més endavant, d’un verb en subjuntiu imperfet o plusquamperfet.
2. Comprova que cum no porta un ablatiu darrere: si el porta, és la preposició («amb»).
3. Mira on és: cum no sempre va el primer. Cèsar posa davant la paraula que vol destacar: Caesari cum…, Hoc cum….

Dos temps, dues relacions

Plusquamperfet. L’acció de la subordinada és anterior a la principal.

Hoc cum voce magna dixisset, se ex navi proiecit atque in hostes aquilam ferre coepit.

Quan va haver dit això en veu alta, es va llançar des de la nau i va començar a portar l’àguila contra els enemics.

Imperfet. L’acció de la subordinada és simultània a la principal: estava passant quan va passar l’altra.

Cum civitas ob eam rem incitata armis ius suum exsequi conaretur multitudinemque hominum ex agris magistratus cogerent, Orgetorix mortuus est.

Quan la ciutat, irritada per aquest afer, intentava fer valer el seu dret per les armes i els magistrats reunien una multitud d’homes dels camps, Orgetòrix va morir.

El matís causal es nota sobretot quan hi ha diversos verbs coordinats que expliquen la decisió del subjecte:

Caesar, cum constituisset hiemare in continenti propter repentinos Galliae motus, neque multum aestatis superesset atque id facile extrahi posse intellegeret, obsides imperat.

Cèsar, com que havia decidit passar l’hivern al continent per les sobtades revoltes de la Gàl·lia, no quedava gaire estiu i s’adonava que aquest es podia allargar fàcilment, exigeix ostatges.

Com traduir-lo

Tria l’opció que soni més natural:

• Quan + indicatiu: «quan va dir això», «quan la ciutat intentava…». És la més segura.
• Com que + indicatiu, si pesa el valor causal: «com que havia decidit passar l’hivern…».
• Gerundi compost o participi per a l’anterioritat: «havent dit això», «dit això».
• En + infinitiu per a la simultaneïtat: «en intentar la ciutat…».

A la PAU es valora que es respecti la relació temporal: el plusquamperfet marca anterioritat i l’imperfet, simultaneïtat.

Errors freqüents a l’examen

• Traduir cum per «amb» quan va amb un verb en subjuntiu.
• Traduir el plusquamperfet com si fos simultani («quan deia això»).
• No veure un tamen a la principal. Si hi apareix, el cum és concessiu («encara que»), no històric: cum omnes gloria anteiret, omnibus tamen carus esse, «encara que superava tothom en glòria, era, tanmateix, estimat per tothom» (Sal·lusti, Jugurta 6, 1). Ho veuràs a la lliçó Els usos de cum.

Practica

Localitza el cum històric, digues quina relació temporal expressa i tradueix-lo. Després, obre la solució.

Ex his Pullo, cum acerrime ad munitiones pugnaretur, «Quid dubitas», inquit, «Vorene?»

Primer intenta traduir-lo tu.

Veure la solució

cum acerrime ad munitiones pugnaretur és un cum històric amb subjuntiu imperfet: l’acció és simultània a inquit. pugnaretur és una passiva impersonal («es combatia»); acerrime és el superlatiu de l’adverbi acriter.

Traducció: «D’ells, Pulló, quan es combatia amb gran acarnissament al costat de les fortificacions, va dir: “Per què dubtes, Vorè?”».

En vols més? Al magatzem de textos tens cum històric a Cèsar corre cap a Ginebra, L’aquilífer de la desena legió, Pulló i Vorè i La lloba i els bessons.