Saltar al contenido

Els usos de cum

Preposició o conjunció, indicatiu o subjuntiu: les pistes per traduir bé cada cum.

Vídeo: aviat

Què és

cum pot ser dues coses molt diferents:

  • Preposició amb ablatiu: «amb». cum omnibus copiis, «amb totes les seves tropes».
  • Conjunció amb un verb: «quan», «com que», «encara que»… Introdueix una subordinada.

Per saber quina és, mira què ve darrere: si hi ha un ablatiu que en depèn, és la preposició; si hi ha un verb conjugat més endavant que no té cap altra conjunció, és la conjunció. I si és conjunció, la clau és el mode: indicatiu o subjuntiu.

…quod fere cotidianis proeliis cum Germanis contendunt, cum aut suis finibus eos prohibent aut ipsi in eorum finibus bellum gerunt.

…perquè lluiten amb els germans en combats gairebé diaris, quan o bé els rebutgen del seu territori o bé ells mateixos fan la guerra en el d’aquells.

LatínCèsar, De bello Gallico I 1, 4

El primer cum és la preposició (cum Germanis, «amb els germans»); el segon és la conjunció, amb dos verbs en indicatiu (prohibent, gerunt).

Cum amb indicatiu: temporal

Amb indicatiu, cum és temporal pur: «quan». Sovint té valor iteratiu o general: «cada vegada que», «sempre que».

Plerique, cum aut aere alieno aut magnitudine tributorum aut iniuria potentiorum premuntur, sese in servitutem dicant nobilibus.

La majoria, quan es veuen oprimits pels deutes, per la quantia dels tributs o per la injustícia dels més poderosos, es lliuren com a esclaus als nobles.

LatínCèsar, De bello Gallico VI 13, 2

Cum amb subjuntiu

Històric o narratiu. Amb imperfet o plusquamperfet, en un relat: «quan», «com que». El tens explicat a la seva pròpia lliçó: El cum històric.

Causal («com que», «ja que»). Dona la raó del que diu la principal.

Perfacile esse, cum virtute omnibus praestarent, totius Galliae imperio potiri.

(Deia) que era molt fàcil, ja que superaven tothom en valor, apoderar-se del domini de tota la Gàl·lia.

LatínCèsar, De bello Gallico I 2, 2

Concessiu («encara que»). La principal diu una cosa que xoca amb la subordinada. Gairebé sempre l’anuncia un tamen a la principal.

…et, cum omnes gloria anteiret, omnibus tamen carus esse.

…i, encara que superava tothom en glòria, era, tanmateix, estimat per tothom.

LatínSal·lusti, Jugurta 6, 1

El causal i l’històric s’assemblen molt, i de vegades els dos sentits es barregen. Decideix pel context: si respon a «per què?», tradueix-lo com a causal.

Cum … tum

La parella cum … tum uneix dos elements i destaca el segon: «no només… sinó sobretot», «tant… com».

Sed hic plura persequi cum magnitudo voluminis prohibet, tum festinatio.

Però aquí m’impedeix tractar més coses tant l’extensió del llibre com, sobretot, la pressa.

LatínCorneli Nepot, Pròleg 8

Com distingir-los

PistaValorTraducció
Porta un ablatiu que en depènPreposicióamb
IndicatiuTemporal (sovint iteratiu)quan, cada vegada que
Subjuntiu imperfet o plusquamperfet en un relatHistòricquan, com que
Subjuntiu i la subordinada explica la causaCausalcom que, ja que
Subjuntiu i tamen a la principalConcessiuencara que
cum … tumCorrelatiutant… com; no només… sinó sobretot

Errors freqüents a l’examen

  • Traduir sempre «amb», fins i tot quan hi ha un verb en subjuntiu.
  • No veure el tamen que converteix el cum en concessiu.
  • Confondre cum amb quom o quum en edicions antigues: és la mateixa conjunció.
  • Unir cum a un ablatiu que en realitat pertany a un altre element de la frase.

Practica

Digues quin valor té cada cum i tradueix-lo. Després, obre la solució.

1. Civitati persuasit, ut de finibus suis cum omnibus copiis exirent. 2. Hoc cum voce magna dixisset, se ex navi proiecit. 3. Cum civitas armis ius suum exsequi conaretur, Orgetorix mortuus est. 4. Iugurtha, cum omnes gloria anteiret, omnibus tamen carus erat.

Primer intenta resoldre-ho tu.

LatínCèsar, De bello Gallico I 2, 1; IV 25, 4; I 4, 3; Sal·lusti, Jugurta 6, 1 (adaptats)
Veure la solució
  1. Preposició amb ablatiu (cum omnibus copiis): «Va convèncer la ciutat que sortissin del seu territori amb totes les seves tropes».
  2. Cum històric amb plusquamperfet, anterioritat: «Quan va haver dit això en veu alta, es va llançar des de la nau».
  3. Cum històric amb imperfet, simultaneïtat: «Quan la ciutat intentava fer valer el seu dret per les armes, Orgetòrix va morir».
  4. Cum concessiu, anunciat per tamen: «Jugurta, encara que superava tothom en glòria, era, tanmateix, estimat per tothom».

En vols més? Al magatzem de textos tens cum temporal amb indicatiu a Les dues classes d’homes a la Gàl·lia, causal a L’ambició d’Orgetòrix i concessiu a El jove Jugurta.

← Cursos de sintaxi