Els usos d’ut

Què és

ut (o uti) és una de les conjuncions més freqüents del llatí, i també una de les més traïdores, perquè introdueix oracions molt diferents. La primera pista és el mode del verb:

• Amb subjuntiu: final, completiva o consecutiva.
• Amb indicatiu: comparativa o temporal.

Amb subjuntiu

Final («perquè», «per tal que»). Expressa la finalitat de l’acció principal. No té antecedent i, si és negativa, es fa servir ne.

Caesar primum suo, deinde omnium ex conspectu remotis equis, ut aequato omnium periculo spem fugae tolleret, cohortatus suos proelium commisit.

Cèsar, després de retirar de la vista primer el seu cavall i després els de tots, per treure l’esperança de fugir igualant el perill de tots, va arengar els seus i va entaular combat.

Completiva («que»). Fa de complement directe d’un verb de demanar, ordenar, aconsellar o convèncer (persuadeo, impero, rogo, obtestor…). Negativa amb ne.

Civitati persuasit, ut de finibus suis cum omnibus copiis exirent.

Va convèncer la ciutat que sortissin del seu territori amb totes les seves tropes.

El verb és en plural (exirent) encara que civitati sigui singular: Cèsar pensa en els helvecis, no en la paraula. A l’aquilífer de la desena legió en tens una altra: obtestatus deos ut ea res legioni feliciter eveniret, «suplicant als déus que allò sortís bé a la legió» (IV 25, 3).

Consecutiva («que», «de manera que»). Expressa la conseqüència del que diu la principal. Gairebé sempre hi ha un antecedent que l’anuncia: ita, sic, tam, adeo, tantus, talis. Negativa amb ut non.

Flumen est Arar, quod per fines Haeduorum et Sequanorum in Rhodanum influit, incredibili lenitate, ita ut oculis in utram partem fluat iudicari non possit.

Hi ha un riu, l’Arar, que desemboca al Roine a través del territori dels hedus i dels sèquans amb una lentitud increïble, de manera que no es pot distingir a simple vista en quina direcció corre.

Eam submissas infantibus adeo mitem praebuisse mammas ut lingua lambentem pueros magister regii pecoris invenerit.

(Explica la tradició) que, ajupint-se, els va oferir les mamelles amb tanta mansuetud que el majoral del ramat del rei la va trobar llepant els nens amb la llengua.

adeo anuncia la consecutiva. Fixa’t en invenerit: les consecutives fan servir sovint el perfet de subjuntiu encara que la principal sigui en passat, per presentar la conseqüència com un fet.

Amb indicatiu

Comparativa («com», «segons»). Sol ser curta i va entre comes.

Uti mos gentis illius est…

Com és costum d’aquell poble…

Un altre exemple: neque abest suspicio, ut Helvetii arbitrantur, quin ipse sibi mortem consciverit, «i no falta la sospita, segons creuen els helvecis, que es va donar mort a si mateix» (De bello Gallico I 4, 4).

Temporal («quan», «tan bon punt»). Normalment amb el verb en perfet d’indicatiu.

Eumenes igitur ut Romam venit, … a praetore in senatum est introductus.

Així doncs, tan bon punt Èumenes va arribar a Roma, … va ser introduït al senat pel pretor.

Com distingir-los

Pista	Tipus	Traducció
Subjuntiu, sense antecedent, es pot preguntar «per a què?»	Final	perquè, per + infinitiu
Subjuntiu, depèn d’un verb de demanar, ordenar o convèncer	Completiva	que
Subjuntiu, amb ita, sic, tam, adeo, tantus… davant	Consecutiva	que, de manera que
Indicatiu, oració curta entre comes	Comparativa	com, segons
Indicatiu (perfet), al principi del relat	Temporal	quan, tan bon punt

Errors freqüents a l’examen

• Traduir tots els ut amb subjuntiu com «perquè».
• No veure l’antecedent d’una consecutiva quan és lluny (adeo … ut).
• Confondre la negació: ne a les finals i a les completives, ut non a les consecutives.
• Oblidar que uti és la mateixa conjunció que ut.

Practica

Torna a la frase de Cèsar del principi. Digues de quin tipus és l’ut, per què el verb va en imperfet de subjuntiu i quines altres construccions hi ha a la frase. Després, obre la solució.

Caesar primum suo, deinde omnium ex conspectu remotis equis, ut aequato omnium periculo spem fugae tolleret, cohortatus suos proelium commisit.

Primer intenta analitzar-lo tu.

Veure la solució

• ut … tolleret és una final: no hi ha antecedent i respon a «per a què va retirar els cavalls?». Va en imperfet de subjuntiu per la concordança de temps, perquè el verb principal (commisit) és en passat.
• remotis equis i aequato omnium periculo són dos ablatius absoluts amb participi de perfet. suo i omnium es refereixen a equis: «primer el seu, després els de tots».
• cohortatus és un participi concertat amb Caesar; cohortor és deponent, i per tant el seu valor és actiu: «després d’arengar».

Traducció: «Cèsar, després de retirar de la vista primer el seu cavall i després els de tots, per treure l’esperança de fugir igualant el perill de tots, va arengar els seus i va entaular combat».

En vols més? Al magatzem de textos tens ut completiu a L’ambició d’Orgetòrix i a L’aquilífer de la desena legió, consecutiu a La lloba i els bessons i comparatiu a El jove Jugurta.