La veu passiva i els verbs deponents

La veu passiva

En la passiva, el subjecte rep l’acció. Qui la fa, si hi apareix, és el complement agent: a / ab + ablatiu si és una persona, i ablatiu sol si és una cosa.

Ea res est Helvetiis per indicium enuntiata.

Aquest afer fou revelat als helvecis per una delació.

ea res és el subjecte pacient i est … enuntiata, un perfet passiu partit en dos. No hi ha complement agent: per indicium indica el mitjà.

Com reconèixer-la

• Temps del tema de present: desinències -r, -ris, -tur, -mur, -mini, -ntur (premuntur, habetur, cremaretur). Infinitiu en -ri o -i (rescindi).
• Temps del tema de perfet: participi de perfet + sum (enuntiata est, nuntiatum esset). El participi concorda amb el subjecte, i de vegades falta l’est o el sunt.

El complement agent

Ubi prima impedimenta nostri exercitus ab iis qui in silvis abditi latebant visa sunt…

Tan bon punt els primers bagatges del nostre exèrcit van ser vistos pels qui estaven amagats als boscos…

ab iis és el complement agent de visa sunt: «per aquells». Quan l’agent és una cosa, va en ablatiu sense preposició: aere alieno … premuntur, «són oprimits pels deutes» (VI 13, 2).

La passiva impersonal

Els verbs intransitius poden anar en passiva en tercera persona del singular, sense subjecte. Expressen l’acció en general, sense dir qui la fa:

Ex his Pullo, cum acerrime ad munitiones pugnaretur, «Quid dubitas», inquit, «Vorene?»

D’ells, Pulló, quan es combatia amb gran acarnissament al costat de les fortificacions, va dir: «Per què dubtes, Vorè?».

Tradueix-la amb «es» (pugnaretur, «es combatia») o amb la tercera persona del plural («combatien»).

Com traduir la passiva

• Passiva amb ser: «fou revelat», «són oprimits».
• Passiva pronominal amb es, que sol quedar més natural: «es va revelar aquest afer», «es combatia».
• Activa, convertint l’agent en subjecte: «els qui estaven amagats van veure els bagatges».

Totes tres són correctes si respecten el temps i el sentit. Amb habeor o putor, la passiva significa «ser considerat»: qui … latrones ac semibarbari putabantur, «que eren considerats bandits i mig bàrbars» (Eutropi I 3).

Els verbs deponents

Els deponents tenen forma passiva i significat actiu. Al diccionari es reconeixen perquè l’enunciat acaba en -r i no tenen perfet actiu: conor, -aris, -ari, conatus sum.

Cum civitas ob eam rem incitata armis ius suum exsequi conaretur multitudinemque hominum ex agris magistratus cogerent, Orgetorix mortuus est.

Quan la ciutat, irritada per aquest afer, intentava fer valer el seu dret per les armes i els magistrats reunien una multitud d’homes dels camps, Orgetòrix va morir.

En aquesta frase hi ha tres deponents: exsequi (d’exsequor, «fer valer»), conaretur (de conor, «intentar») i mortuus est (de morior, «morir»). Cap no és passiu en català: «intentava», «va morir». En canvi, incitata sí que és un participi passiu: «irritada».

Alguns deponents freqüents a la PAU: arbitror, conor, hortor, loquor, morior, nascor, orior, patior, proficiscor, sequor, utor, fruor, potior. utor, fruor i potior porten el complement en ablatiu: totius Galliae imperio potiri, «apoderar-se del domini de tota la Gàl·lia» (I 2, 2).

Els semideponents

Uns quants verbs són normals en els temps de present i deponents en els de perfet: audeo, ausus sum; soleo, solitus sum; gaudeo, gavisus sum; fido, fisus sum. plebes … nihil audet per se, «la plebs no gosa fer res per si mateixa» (VI 13, 1).

Errors freqüents a l’examen

• Traduir en passiva un verb deponent: profectus est és «va partir», no «va ser partit».
• Prendre el subjecte pacient per complement directe.
• No veure un perfet passiu quan el participi i l’est són separats o l’est falta.
• Traduir el participi de perfet d’un deponent com a passiu (hortatus, «després d’exhortar»).

Practica

Localitza les formes passives i deponents, digues de quin verb són i tradueix-les. Després, obre la solució.

Moribus suis Orgetorigem ex vinculis causam dicere coegerunt; damnatum poenam sequi oportebat, ut igni cremaretur.

Primer intenta traduir-lo tu.

Veure la solució

• damnatum: participi de perfet passiu de damno, «condemnat», substantivat.
• sequi: infinitiu de present de sequor, deponent: significat actiu, «seguir».
• cremaretur: imperfet de subjuntiu passiu de cremo, «fos cremat».
• coegerunt (de cogo), dicere i oportebat són formes actives.

Traducció: «Segons el seu costum, van obligar Orgetòrix a defensar la seva causa encadenat; calia que, si era condemnat, el seguís el càstig de ser cremat a la foguera».

En vols més? Al magatzem de textos tens passives a El judici d’Orgetòrix i Les dues classes d’homes a la Gàl·lia, i deponents a Cèsar corre cap a Ginebra i L’aquilífer de la desena legió.