Saltar al contenido

Formes personals

Indicatiu i subjuntiu, la veu passiva, el complement agent i els verbs deponents.

Tema 6 · Morfologia verbal

6.1. Indicatiu

Veu activa

TempsFormació1a2a3a4aMixta
Presenttema de present + desinènciesamo amas amat amamus amatis amantmoneo mones monet monemus monetis monentrego regis regit regimus regitis reguntaudio audis audit audimus auditis audiuntcapio capis capit capimus capitis capiunt
Imperfettema + -ba- (3a, 4a i mixta: -eba-)amabammonebamregebamaudiebamcapiebam
Perfettema de perfet + -i, -isti, -it, -imus, -istis, -eruntamauimonuirexiaudiuicepi
Plusquamperfettema de perfet + -eram, -eras…amauerammonueramrexeramaudiueramceperam

Traducció: amabam «estimava»; amaui «vaig estimar» o «he estimat»; amaueram «havia estimat».

Veu passiva

TempsFormacióExemple completTraducció
Presenttema + desinències passivesamor, amaris, amatur, amamur, amamini, amantursoc estimat
Imperfettema + -ba- / -eba- + desinències passivesamabar, amabaris, amabatur, amabamur, amabamini, amabanturera estimat
Perfetparticipi de perfet + present de sumamatus, -a, -um sum, es, est; amati, -ae, -a sumus, estis, suntvaig ser / he estat estimat
Plusquamperfetparticipi de perfet + imperfet de sumamatus eram, eras, erat…havia estat estimat

Present passiu de la 3a i de la mixta: regor, regeris, regitur, regimur, regimini, reguntur; capior, caperis, capitur, capimur, capimini, capiuntur. De la 4a: audior, audiris, auditur…, audiuntur.

6.2. Subjuntiu

TempsFormació (activa)ExemplesPassiva
Present1a conj.: tema amb -e-. La resta: -a-amem, ames, amet…; moneam; regam; audiam; capiamamer, ameris, ametur…; regar…
Imperfetinfinitiu + desinènciesamarem, monerem, regerem, audirem, caperemamarer, amareris, amaretur…
Perfettema de perfet + -erimamauerim, amaueris, amauerit…amatus sim, sis, sit…
Plusquamperfettema de perfet + -issem (infinitiu de perfet + desinències)amauissem, rexissem, cepissemamatus essem, esses…

El subjuntiu llatí es tradueix gairebé sempre per subjuntiu català a les subordinades: ut ueniat «que vingui», ut ueniret «que vingués», cum uenisset «com que hagués vingut» o «havent vingut».

6.3. Valors del subjuntiu en oració independent

ValorEs reconeix perExemple
Exhortatiu1a pl., presentGaudeamus igitur «Alegrem-nos, doncs».
Jussiu / desig3a persona, presentRequiescat in pace «Descansi en pau».
Desideratiuutinam + subjuntiuUtinam ueniat! «Tant de bo vingui!»
Prohibitiune + perfet de subjuntiuNe timueris «No tinguis por».
Deliberatiupregunta en subjuntiuQuid faciam? «Què puc fer? Què faré?»
Concessiupresent, amb sentit de «encara que»Omnia possideat, non possidet aera Minos «Encara que ho posseeixi tot, Minos no posseeix l’aire» (Ovidi, Dèdal i Ícar).

6.4. La veu passiva i el complement agent

Per passar una oració d’activa a passiva:

  1. el CD de l’activa passa a ser subjecte (nominatiu);
  2. el verb passa a passiva en el mateix temps;
  3. el subjecte de l’activa passa a ser complement agent: a / ab + ablatiu si és persona; ablatiu sense preposició si és cosa.
  • Activa: Magister discipulos laudat. «El mestre lloa els alumnes».
  • Passiva: Discipuli a magistro laudantur. «Els alumnes són lloats pel mestre».

Moltes vegades sona més natural traduir la passiva amb «es» o en activa: Bellum indicitur «Es declara la guerra»; Caesar ab hostibus uisus est «Els enemics van veure Cèsar».

6.5. Verbs deponents

Els deponents tenen forma passiva però significat actiu. Es reconeixen pel seu enunciat, que només té tres formes, totes passives:

EnunciatSignificat
hortor, hortari, hortatus sumexhortar, animar
uereor, uereri, ueritus sumtémer, respectar
loquor, loqui, locutus sumparlar
sequor, sequi, secutus sumseguir
nascor, nasci, natus sumnéixer
proficiscor, proficisci, profectus sumpartir, posar-se en marxa
morior, mori, mortuus summorir
patior, pati, passus sumpatir, permetre
orior, oriri, ortus sumsorgir, néixer
utor, uti, usus sum (+ abl.)fer servir, servir-se de
  • Video meliora proboque, deteriora sequor. «Veig el que és millor i ho aprovo, segueixo el que és pitjor» (Ovidi).
  • Caesar in Galliam profectus est. «Cèsar va partir cap a la Gàl·lia» (no «va ser partit»).

6.6. Ampliació: futur i imperatiu