Oracions de relatiu

14.1. Concordança del relatiu

Aquesta és la regla que cal dominar:

Puella quam uides soror mea est. «La nena que veus és la meva germana».

• quam és femení singular perquè concorda amb puella;
• és en acusatiu perquè és el CD de uides («veus la nena»).

Es tradueix per «que», «el qual», «qui», «del qual» (cuius), «a qui / al qual» (cui), «amb el qual» (quo, quocum)…

14.2. Amb antecedent i sense antecedent

• Adjectives (amb antecedent expressat): funcionen com un adjectiu de l’antecedent.
• Substantivades (sense antecedent): l’antecedent se sobreentén (is, ea, id) i l’oració funciona com un substantiu. Es tradueixen «el que, la que, allò que, qui».
• Quod petis est nusquam. «Allò que busques no és enlloc» (Ovidi, Narcís).
• Gallia est omnis diuisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam qui ipsorum lingua Celtae, nostra Galli appellantur. «La Gàl·lia en conjunt està dividida en tres parts, de les quals una l’habiten els belgues, una altra els aquitans i la tercera els que en la seva llengua s’anomenen celtes i en la nostra gals» (Cèsar).

14.3. Relatiu d’enllaç

Quan un relatiu obre una oració després de punt (o de punt i coma), no introdueix una subordinada: serveix d’enllaç amb el que precedeix. Es tradueix amb un demostratiu, sovint amb «i»:

• Quae cum ita sint… «I com que aquestes coses són així…» (Ciceró).
• Quibus rebus cognitis… «Conegudes aquestes coses…».
• Qua re «per la qual cosa, per això»; quam ob rem «per aquesta raó».

14.4. Ampliació: relatives en subjuntiu