El primer és saber si cum és preposició o conjunció.
15.1. Cum preposició o conjunció
- Preposició: va seguida d’un nom o pronom en ablatiu. cum amicis «amb els amics».
- Conjunció: introdueix una oració amb verb propi. Cum Caesar uenisset…
15.2. Cum + indicatiu: temporal
Es tradueix «quan». Expressa una relació de temps pura.
Cum Romae sum, amicos uideo. «Quan soc a Roma, veig els meus amics».
Cum Romae sum, amicos uideo.
1Oració principal
El verb principal és uideo i el seu CD, amicos. cum va seguit d’un verb conjugat (sum), així que és conjunció, no preposició.
1.1 Cum …CC tempsamicosCDuideoV
1.1Sub. adverbial temporal (cum + indicatiu)CC temps
Amb indicatiu, cum és només temporal: «quan». Romae és un locatiu, «a Roma».
CumNexeRomaeCC lloc (locatiu)sumV
15.3. Cum històric + subjuntiu: temporal-causal
És el cum més freqüent als textos narratius. Va amb imperfet o plusquamperfet de subjuntiu i barreja el valor temporal i el causal. Es pot traduir de diverses maneres:
| Temps | Relació | Traduccions possibles |
|---|---|---|
| Imperfet de subj. Cum Caesar in Gallia esset… | simultània | «Com que Cèsar era a la Gàl·lia…»; «Essent Cèsar a la Gàl·lia…»; «Quan Cèsar era a la Gàl·lia…» |
| Plusquamperfet de subj. Cum Caesar haec cognouisset… | anterior | «Com que Cèsar havia sabut això…»; «Havent sabut Cèsar això…»; «En saber Cèsar això…»; «Quan Cèsar va saber això…» |