Vt és la conjunció amb més valors. La clau és el mode del verb i el que hi ha a l’oració principal.
16.1. La correlació de temps
Abans de veure’n els valors, una regla que t’ajudarà a traduir. El temps del subjuntiu depèn del verb principal, igual que en català:
| Verb principal | Subjuntiu a la subordinada | Català |
|---|---|---|
| Present o futur: rogo | Present: ut uenias | Et demano que vinguis. |
| Passat: rogaui, rogabam | Imperfet: ut uenires | Et vaig demanar que vinguessis. |
16.2. Completives: ut / ne + subjuntiu
Funcionen com a CD (o subjecte) de verbs que expressen petició, ordre, consell, esforç o succés: rogo, oro, peto «demanar»; impero «ordenar»; moneo «aconsellar»; hortor «exhortar»; persuadeo «convèncer»; curo «procurar»; efficio «aconseguir»; accidit, fit «succeeix».
Es tradueixen «que» + subjuntiu; en negatiu (ne), «que no».
- Caesar militibus imperauit ut castra munirent. «Cèsar va ordenar als soldats que fortifiquessin el campament».
- Te rogo ne abeas. «Et demano que no te’n vagis».
- Accidit ut esset luna plena. «Va succeir que hi havia lluna plena».
Caesar militibus imperauit ut castra munirent.
1Oració principal (verb de manament)
imperauit és un verb de manament: el que s’ordena va en una completiva amb ut + subjuntiu, que fa de CD. A qui s’ordena va en datiu: militibus.
1.1Sub. completiva (ut + subjuntiu)CD
Respon a «què va ordenar?»: és una completiva. L’imperfet de subjuntiu munirent segueix la correlació de temps amb un perfet a la principal.
Verbs de temor (timeo, metuo, uereor): aquí el sentit s’inverteix respecte al català.
| Llatí | Català |
|---|---|
| Timeo ne ueniat | Tinc por que vingui. |
| Timeo ut ueniat (= ne non) | Tinc por que no vingui. |
16.3. Finals: ut / ne + subjuntiu
Expressen el propòsit. Es tradueixen «perquè» (o «per» + infinitiu si el subjecte és el mateix) i, en negatiu, «perquè no».
- Romam ueni ut te uiderem. «Vaig venir a Roma per veure’t».
- Portas clausit ne hostes intrarent. «Va tancar les portes perquè no entressin els enemics».
Portas clausit ne hostes intrarent.
1Oració principal
El verb principal és clausit i portas el seu CD. L’oració amb ne respon a «per a què?»: és final.
1.1Sub. adverbial final (ne + subjuntiu)CC finalitat
ne és la negació de la final: «perquè no». Fixa’t que clausit no és un verb de voluntat ni de temor, així que no pot ser completiva.
Completiva o final? Aplica-hi dues proves:
- El verb principal demana un complement (demanar, ordenar…)? Aleshores és completiva: «va ordenar això».
- Respon a la pregunta «per a què»? Aleshores és final.
16.4. Consecutives: ut / ut non + subjuntiu
Expressen la conseqüència del que es diu a la principal. Gairebé sempre hi ha a la principal una paraula que l’anuncia: tam «tan», ita, sic «així, de tal manera», adeo «fins a tal punt», tantus «tan gran», talis «tal», tot «tants».
Es tradueixen «que» o «de manera que»; en negatiu, ut non «que no».
- Tam fortis erat ut omnes eum timerent. «Era tan valent que tothom li tenia por».
- Ita pugnauit ut non uinceretur. «Va lluitar de tal manera que no va ser vençut».
Tam fortis erat ut omnes eum timerent.
1Oració principal copulativa
La pista és tam, «tan»: anuncia una consecutiva. El verb principal és erat i fortis, l’atribut.
1.1Sub. adverbial consecutiva (ut + subjuntiu)CC conseqüència
Amb tam, ita, tantus, talis… al davant, ut introdueix la conseqüència: «que». Si fos negativa, seria ut non, mai ne.
16.5. Vt + indicatiu
- Comparatiu, «com»: Vt dixi «Com he dit»; ut supra «com (s’ha dit) més amunt».
- Temporal, «quan, tan aviat com»: Vt primum Caesar uenit… «Tan aviat com Cèsar va arribar…».
16.6. Quadre per identificar ut
| Pregunta | Resposta | Valor | Traducció |
|---|---|---|---|
| 1. Quin mode porta? | Indicatiu | Comparatiu o temporal | com; quan, tan aviat com |
| 2. Si és subjuntiu, què hi ha a la principal? | Un verb de demanar, ordenar, témer, procurar, succeir | Completiva | que |
| tam, ita, sic, adeo, tantus, talis, tot | Consecutiva | que, de manera que | |
| Res del que s’ha dit; respon a «per a què?» | Final | perquè, per |