Anàlisi, traducció i diccionari

19.1. Mètode d’anàlisi morfosintàctica

Segueix sempre el mateix ordre. Amb pràctica, ho faràs en pocs minuts.

1. Llegeix el text sencer, inclòs el títol o la introducció en català. Et dona el tema i els personatges.
2. Marca els verbs en forma personal. Hi ha tantes oracions com verbs personals.
3. Marca els nexes: conjuncions (cum, ut, ne, quod, si…), relatius i signes de puntuació. Amb ells, delimita cada oració (amb claudàtors) i decideix quina és la principal.
4. Localitza les construccions no personals: participis (i el seu substantiu) i infinitius (i el seu acusatiu subjecte).
5. Analitza cada oració començant pel verb: persona i nombre → busca el subjecte en nominatiu que hi concordi → busca el CD en acusatiu si el verb és transitiu → identifica la resta de complements.
6. Uneix les concordances: adjectius amb substantius, participis amb el seu nom.

19.2. Procés de traducció

1. Tradueix primer l’oració principal, en l’ordre català: subjecte, verb, complements.
2. Afegeix després les subordinades al lloc que els correspongui.
3. Tria el significat segons el context, no el primer del diccionari.
4. Respecta els temps verbals: el perfet llatí pot ser «vaig estimar» o «he estimat»; tria el que encaixi millor en el relat.
5. Rellegeix la teva traducció com un text en català. Si alguna cosa no té sentit, gairebé segur que hi ha un error d’anàlisi: torna al llatí.
6. Comprova que has traduït totes les paraules, incloses les petites (autem, enim, -que, etiam).

19.3. Ús del diccionari

Què cal buscar. El diccionari només recull la forma de l’enunciat (nominatiu singular, 1a persona del present). Abans de buscar, treu la desinència i pensa en l’enunciat:

Com es forma el tema de perfet. Si no trobes una forma, pensa en aquestes possibilitats:

Molts diccionaris escolars inclouen al final una llista de perfets i supins irregulars: fes-la servir.

Com llegir una entrada. Fixa’t en les abreviatures: tr. (transitiu), intr. (intransitiu), dep. (deponent), prep., conj., adv., i en el règim (+ ac., + dat., + abl.). Llegeix l’entrada sencera: al final solen aparèixer les expressions fixes (castra ponere «acampar», res publica «l’Estat», bellum gerere «fer la guerra»), que moltes vegades donen la clau del text.

19.4. L’examen de la PAU

Segons el model vigent des del 2025, l’examen de Llengua i Cultura Llatines té quatre exercicis obligatoris:

Preguntes habituals de morfosintaxi i com respondre-les. Fes servir sempre la terminologia exacta i respon a tot el que es demana, sense res més.