El participi és un adjectiu verbal: com a adjectiu, concorda amb un nom; com a verb, pot portar els seus propis complements. Hi ha tres construccions.
11.1. Participi concertat
Concorda amb un substantiu de l’oració, que hi té una funció pròpia (subjecte, CD…).
- Atributiu: equival a una oració de relatiu. Puer currens cecidit «El nen que corria va caure».
- Predicatiu o apositiu: equival a una subordinada adverbial (temporal, causal, concessiva). Graecia capta ferum uictorem cepit «Grècia, un cop conquerida, va conquerir el seu ferotge vencedor» (Horaci).
Graecia capta ferum uictorem cepit.
1Oració simple amb participi concertat
capta és un participi de perfet en nominatiu femení singular: concorda amb Graecia, que ja és el subjecte de cepit. Per això és un participi concertat, no un ablatiu absolut. Com que és de perfet, l’acció és anterior: «un cop conquerida».
Per traduir-lo, tria l’opció que soni més natural:
- participi català o relatiu: «la ciutat presa», «la ciutat que havia estat presa»;
- gerundi: «corrent», «havent vençut»;
- subordinada: «quan…», «com que…», «encara que…».
11.2. Participi substantivat
Sense substantiu a què acompanyar, el participi funciona com un nom: Verba uolant, scripta manent «Les paraules volen, els escrits romanen». amantes «els enamorats»; capti «els presoners».
11.3. Ablatiu absolut
És la construcció més típica del llatí. Es forma amb un substantiu (o pronom) en ablatiu + un participi concertat amb ell, i funciona com un complement circumstancial de tota l’oració (temps, causa, condició…).
Es diu «absolut» (del llatí absolutus, «deslligat») perquè el seu substantiu no té cap altra funció a l’oració principal.
El català té la mateixa construcció, només que sense cas:
- His rebus cognitis, Caesar castra mouit. «Conegudes aquestes coses, Cèsar va aixecar el campament».
- Vrbe capta, hostes fugerunt. «Presa la ciutat, els enemics van fugir».
- Regnante Augusto, Ouidius scripsit. «Regnant August, Ovidi va escriure».
His rebus cognitis, Caesar castra mouit.
1Oració principal
Busca primer el verb conjugat: mouit. El seu subjecte és Caesar i el CD, castra. El que queda, his rebus cognitis, és en ablatiu i no depèn de res: és un ablatiu absolut que funciona com a complement de temps de tota l’oració.
1.1Ablatiu absolut (participi de perfet)CC temps
Un nom en ablatiu (his rebus) i un participi que hi concorda (cognitis). El participi és de perfet: l’acció és anterior a la principal, «un cop conegudes aquestes coses».
Com traduir-lo:
| Participi | Relació | Opcions de traducció per a urbe capta / rege regnante |
|---|---|---|
| Perfet | anterior | «presa la ciutat», «un cop presa la ciutat», «després que la ciutat fos presa», «havent estat presa la ciutat» |
| Present | simultània | «regnant el rei», «mentre regnava el rei», «durant el regnat del rei» |
Amb els deponents, el participi de perfet és actiu i gairebé sempre apareix concertat, no en ablatiu absolut: Caesar milites hortatus… «Cèsar, després d’exhortar els soldats…».
Ablatiu absolut nominal. De vegades no hi ha participi, sinó un altre substantiu o un adjectiu (s’hi sobreentén «essent»): Cicerone consule «essent cònsol Ciceró»; me duce «sota el meu comandament»; Hannibale uiuo «essent viu Hanníbal».