No figuren a les Orientacions de manera explícita, però apareixen sovint als textos.
18.1. Condicionals
- si «si»; nisi «si no, llevat que».
- Amb indicatiu, condició real: Si uales, bene est «Si estàs bé, me n’alegro».
- Amb subjuntiu, condició possible (present) o irreal (imperfet o plusquamperfet): Si hoc dixisses, errauisses. Es tradueix com en català: «si haguessis dit això, t’hauries equivocat».
18.2. Causals
quia «perquè»; quoniam «ja que, atès que». Van en indicatiu.
18.3. Temporals
- postquam «després que» + perfet d’indicatiu, que en català convé traduir amb plusquamperfet o passat perifràstic: Postquam Caesar uenit… «Després que Cèsar havia arribat / va arribar…».
- ubi «quan» (si no és interrogatiu ni relatiu de lloc); ubi primum «tan aviat com».
- dum + present d’indicatiu «mentre», encara que el relat sigui en passat: Dum haec geruntur… «Mentre passaven aquestes coses…». Dum + subjuntiu: «fins que».
- antequam, priusquam «abans que».
18.4. Concessives
quamquam + indicatiu, etsi «encara que». A la principal sol aparèixer tamen.